Es presenta la nova web de gestió documental de la Generalitat de Catalunya | Grup d’Arxivers de Lleida

El 12 de juliol passat, la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni del Departament de Cultura de la Generalitat va presentar la seva nova pàgina web de gestió documental. El nou portal està dissenyat per als professionals del sector, però també per als ciutadans. L’objectiu és actuar de centre d’informació i de difusió dels Arxius Centrals Administratius (ACA) i del sistema de gestió documental que es coordina des del Departament de Cultura.  Vol desenvolupar una imatge de diversitat i riquesa de la gestió documental, aquest web també acull altres institucions públiques que no depenen directament de la Generalitat, com les administracions locals o les Universitats. Entre altres coses inclou eines i recursos en gestió documental com estàndards, normatives, manuals, estatals i internacionals. També vol ser en un espai de difusió dels projectes de gestió documental que impulsa la Secció d’Innovació Tecnològica i Gestió Documental del departament.

El més important dels projectes que es treballen actualment és l’anomenat ARESTA, Arxiu Electrònic Segur i Tramitació Administrativa, permet el tractament i l’arxivament de documents electrònics seguint les directrius establertes pel Protocol de gestió de documents electrònics i arxiu de la Generalitat de Catalunya, on es recuyen les condicions tècniques i organitzatives de classificació funcional, seguretat, accés i disposició dels documents administratius des de l’inici del procediment administratiu, per tal de garantir-ne l’autenticitat, la fiabilitat, la integritat i la disponibilitat futura, i fixa les directrius corporatives en matèria d’arxiu electrònic.

Via: Es presenta la nova web de gestió documental de la Generalitat de Catalunya | Grup d’Arxivers de Lleida

Anuncis

Bitcoin: bombolla o moneda del segle? | Jordi Franch Parella Weblog

Tots hem sentit a parlar del bitcoin. El bitcoin és un tipus de moneda virtual o diner electrònic creat el 2009 per algú que utilitza el pseudònim de Satoshi Nakamoto. Darrera d’aquest misteriós personatge s’amaga un programador expert en criptografia electrònica. A diferència d’altres monedes electròniques, el bitcoin no està produït per cap autoritat central amb protocols explícits, sinó pels ordinadors dels participants. Les compravendes no queden registrades en un ordinador central i la creació de bitcoins es decideix mitjançant uns protocols informàtics. A diferència de les divises tradicionals, el bitcoin no està controlat per un banc emissor, que pot imprimir quantitats il·limitades de diners, sinó que s’autogestiona i té un nivell limitat de monedes en circulació. Cada vegada que un ordinador d’algun participant aconsegueix solucionar un complex problema matemàtic es crea una nova moneda que pertany al propietari d’aquest ordinador. El sistema, global i descentralitzat, permet transaccions directes entre usuaris, sense intermediaris, que queden registrades en una base de dades pública. En teoria, amb el bitcoin es poden comprar productes a  Internet: des de cançons fins a llibres, passant per viatges o roba. L’objectiu és que acabi sent la moneda virtual per excel·lència amb la que es compri de tot a la xarxa. 

El cas és que el bitcoin ha cotitzat aquesta setmana per sobre dels 8.200 dòlars, assolint cotes màximes i revifant els dubtes per les possibles pèrdues que pot generar la seva volatilitat. Al llarg de l’any 2017 el valor s’ha disparat el 700% i el mercat del bitcoin es valora en uns 110.000 milions d’euros. Malgrat els perills de ser una bombolla, s’està guanyant el vistiplau d’inversors professionals, com el grup CME, el major operador de divises del món, preparat per realitzar operacions de futurs en bitcoin el proper mes. També Goldman Sachs explora el blockchain, la tecnologia base del bitcoin, per incorporar-lo a les seves operacions. És el bitcoin una bombolla? Un frau? O és una moneda amb futur capaç de plantar cara al totpoderós dòlar? Quan, durant segles i segles, s’utilitzava l’or com a moneda, l’oferta monetària depenia de l’explotació minera d’aquest recurs preciós. De manera semblant, la creació de bitcoins està subjecta a la resolució de complexos problemes matemàtics. La intenció és que, més enllà del 2022, l’oferta de bitcoins s’estabilitzi i esdevingui constant. Com el patró or, l’estabilització de l’oferta monetària té molts arguments a favor. Amb un dòlar (des)controlat per la Reserva Federal, el seu valor no ha fet més que decréixer. La creació incontrolada de la moneda erosiona el seu poder adquisitiu i, avui, es necessiten 100 dòlars per comprar el que valia només 1 dòlar l’any 1900. L’or, en qualsevol cas, no sent ni un accident històric ni una relíquia del passat, com deia John Maynard Keynes (les monedes fiduciàries actuals sí es poden considerar anomalies dins la història mundial), presenta prestacions molt superiors a les de qualsevol moneda virtual (i fiduciària).

Destacats economistes varen afirmar fa cinc anys, quan el bitcoin cotitzava a (només) 125 dòlars, que es tractava d’una enorme bombolla. Deien que multiplicar el seu valor per 12,5 en només un any era insostenible. La veritat, però, és que, cinc anys després, el bitcoin ha multiplicat el seu valor per 65,6! El preu s’ha disparat un 700% només amb el que portem de 2017. I amb independència de quan punxarà o de quin serà el seu preu en el futur, la veritat és que la curta vida del bitcoin ha generat enormes guanys per als que van confiar des del principi en la seva viabilitat. Qui hagués invertit 10.000 dòlars a l’octubre de 2010, quan la seva cotització era de 9 cèntims, avui acumularia més de 900 milions de dòlars! Això suposa una rendibilitat mitjana anual de 1.285.700%, en uns moments en què els bancs estan pagant interessos del 0%.

L’últim vincle de la moneda amb l’or es va trencar el 15 d’agost de 1971, quan Richard Nixon va declarar la inconvertibilitat del dòlar. La nacionalització del diner ha generat crisis financeres periòdiques i recessions econòmiques, enormes explosions de deute públic i la pèrdua de poder adquisitiu de la moneda, l’expansió desenfrenada del crèdit i del sistema politico-financer. Així com la competència del mercat ens ha procurat més i millors béns i serveis, el monopoli públic de la moneda ha empitjorat tot el sistema monetari i financer. Malgrat els seriosos dubtes que planegen sobre el bitcoin (estabilitat de l’oferta, especulació, incerteses en la seva utilització a la xarxa, prohibicions per part dels Estats…), la moneda virtual ha introduït un mínim de competència i innovació en un camp, el monetari, reservat en exclusiva al monopoli del Banc Central. Sense soroll ni escarafalls, sense cap derogació de les lleis vigents ni decisions expresses dels òrgans de planificació central en l’àmbit monetari, la criptomoneda suposa una necessària competència al poder absolut del dòlar (i restants monedes fiduciàries).

Via: Bitcoin: bombolla o moneda del segle? | Jordi Franch Parella Weblog

Mozart – Horn Concerto No. 2 in E flat, K. 417 [complete] – Música

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Mozart – Horn Concerto No. 2 in E flat, K. 417 [complete]

Mozart – Horn Concerto No. 1 in D, K. 412 [complete] – Música

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Mozart – Horn Concerto No. 1 in D, K. 412 [complete]

Veterans Day – Dia dels Veterans 2017

VETERANS DAY

Veterans Day is an official United States public holiday, observed annually on November 11, that honors military veterans, that is, persons who served in the United States Armed Forces. It coincides with other holidays, including Armistice Day and Remembrance Day, celebrated in other countries that mark the anniversary of the end of World War I; major hostilities of World War I were formally ended at the 11th hour of the 11th day of the 11th month of 1918, when the Armistice with Germany went into effect. The United States previously observed Armistice Day. The U.S. holiday was renamed Veterans Day in 1954.

U.S. ARMY AIR CORPS

U.S. ARMY
U.S. MARINES

U.S. NAVY

Mozart – Piano Concerto No. 21 in C, K. 467 [complete] – Música

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Mozart – Piano Concerto No. 21 in C, K. 467 [complete]

Sweet Little Sixteen – Música

Sweet Little Sixteen” is a rock and roll song written and first recorded by Chuck Berry, who released it as a single in January 1958. His performance of it at that year’s Newport Jazz Festival was included in the documentary film Jazz on a Summer’s Day. It reached number two on the Billboard Hot 100, Berry’s second-highest position ever on that chart.

Chuck Berry – Sweet Little Sixteen

They’re really rockin’ in Boston
In Pittsburgh, PA
Deep in the heart of Texas
And round the Frisco Bay
All over St. Louis
And down in New Orleans
All the cats wanna dance with
Sweet little sixteen

Sweet little sixteen
She’s just got to have
About a half a million
Framed autographs
Her wallet filled with pictures
She gets ’em one by one
Become so excited
Watch her, look at her run, boy

“Oh mommy, mommy
Please may I go
It’s such a sight to see
Somebody steal the show
Oh daddy, daddy
I beg of you
Whisper to mommy
It’s all right with you”

Cause they’ll be rockin’ on Bandstand
Philadelphia, PA
Deep in the heart of Texas
And round the Frisco Bay
All over St. Louis
Way down in New Orleans
All the cats wanna dance with
Sweet little sixteen

Cause they’ll be rockin’ on Bandstand
Philadelphia, PA
Deep in the heart of Texas
And round the Frisco Bay
All over St. Louis
Way down in New Orleans
All the cats wanna dance with, oh
Sweet little sixteen

Sweet little sixteen
She’s got the grown up blues
Tight dresses and lipstick
She’s sportin’ high heel shoes
Oh, but tomorrow morning
She’ll have to change her trend
And be sweet sixteen
And back in class again

Well, they’ll be rockin’ in Boston
Pittsburgh, PA
Deep in the heart of Texas
And round the Frisco Bay
Way out in St. Louis
Way down to New Orleans
All the cats wanna dance with
Sweet little sixteen

Recordant el concert de “Walkin’ Roots” al Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

L’1 de juliol de 2017, en el marc del V Cicle de Concerts “Música & Patrimoni” del Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer), van actuar al pati del Palau de l’Abat el grup “Walkin’ Roots” de Mollerussa. El concert dónava el tret de sortida al projecte “Territori de Valor per a la difusió i valorització dels recursos del patrimoni històric i cultural del territori Noguera- Segrià Nord. A més a més l’acció va comptar amb una visita guiada de joves de la comarca al Monestir de les Avellanes i un tast de cervesa artesana de La Vella Caravana de Menàrguens, conjuntament amb el concert. Us deixem amb el vídeo del concert i el bon ambient de fons que hi va haver aquella tarda al Monestir de les Avellanes.

Via: Recordant el concert de “Walkin’ Roots” al Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

Monopolis estatals | Jordi Franch Parella Weblog

La competència, això és, el procés de rivalitat per aconseguir els objectius, és una qualitat institucional necessària per al progrés i la llibertat d’una societat oberta i pròspera. Els seus principals enemics són els monopolis legals que detenten una posició de privilegi, no pas per mèrits propis, sinó pel suport del govern. El tracte de favor atorgat al monopoli és mútuament beneficiós per ambdues parts. Per part del grup social o empresa monopolista, la manca de competència significa l’obtenció de beneficis extraordinaris. Per part del govern, significa la compra de lleialtats (i vots) o la possibilitat d’accedir a una part de les rendes extraordinàries que acapararà el monopolista (participació en els consells d’administració). Naturalment, la part perdedora és el conjunt de la societat, ignorant i no conscient de la situació, desorganitzada i sense veu, que acaba suportant els majors costos. De monopolis legals n’han existit a totes les èpoques i nacions, encara que amb diferències notables. Espanya, gràcies a l’habilitat i astúcia dels Reis Catòlics en la política matrimonial dels seus fills, va aconseguir un imperi notable. Amb la suma dels territoris americans, després de l’arribada de Cristòfor Colom al nou món, un imperi mundial on mai no es ponia el sol. Les bases econòmiques, però, sempre varen ser molt febles. A diferència de l’imperi britànic, els espanyols mai varen ser partidaris de la llibertat comercial. En lloc d’establir un espai de lliure comerç i intercanvi, varen optar per una despietada extracció de rendes en règim de monopoli. La Casa de la Contratación de Indias, situada a Sevilla, va ser creada per centralitzar i controlar tot el comerç i la navegació amb els territoris d’ultramar. Exclosos en quedaven els catalans i aragonesos, valencians i mallorquins. El veto a comerciar amb les colònies duraria fins el 1788 (1765 a les Antilles), quasi tres-cents anys després del descobriment d’Amèrica, quan finalment Carles III decideix autoritzar-lo. La institució que es va utilitzar per adjudicar els indis als diferents conqueridors, per al treball de mines i camps, va ser la encomienda. Les condicions de treball eren duríssimes i, sovint, significava l’esclavitud o abjecta servitud. A les mines de mercuri de Huancavelica, al Perú, altament tòxiques, s’hi obligava a treballar nens en condicions tan infrahumanes que els pares els ferien intencionadament fins a deixar-los invàlids. Preferien tenir un fill invàlid, però viu, que un fill mort. Els missioners i juristes denunciarien els abusos i els excessos comesos.

Aquestes pràctiques monopolistes i desproporcionadament extractives no eren, per altra banda, cap novetat. La Corona obrava arbitràriament, repartint favors a uns i agravis a altres. Un cas representatiu va ser el conflicte entre agricultors i ramaders, agrupats els darrers en el poderós lobby de la Mesta. Els pastors guiaven els ramats de les pastures estiuenques als corrals tancats de l’hivern. La Corona n’obtenia impostos mitjançant el cobrament de peatges en llocs estratègics. També la venda de la llana, centralitzada monopolísticament a Burgos, proporcionava importants ingressos fiscals. Això va fer que els monarques, sempre àvids d’impostos, concedissin a la Mesta privilegis, com el dret de pas o el pasturatge en terrenys comunitaris. Els agricultors, perjudicats per la política dels governants, oferien productivitats baixíssimes. Amb la nefasta intervenció afegida de preus regulats màxims, l’agricultura va deixar de ser rendible i el camp es va despoblar. Castella va aconseguir la preeminència política amb poc temps, però també el declivi va ser ràpid. En el període que comprèn des de la mort de Felip II, el 1598, a la de Carles II, el 1700, es converteix en un país de segona categoria. Part de la plata extreta del nou continent s’hauria d’utilitzar per pagar les importacions de blat, necessàries per alimentar una població que blasma el treball i s’adelita amb l’ociositat. A moltes províncies hispàniques es desconeix, avui dia, no tan sols la revolució industrial, sino també l’agrícola.

I aquest fil històric el podem continuar fins el moment actual, amb l’èxode de moltes empreses que marxen de Catalunya i estableixen la seu social a Madrid, Alacant o Palma. Aquesta situació no s’ha d’interpretar com un afebliment de l’economia catalana. Les fàbriques i els treballadors continuen aquí. Abertis es trasllada. Però els peatges els continuarem pagant a Catalunya. O algú es pensa que es pagaran a Castella o Andalusia? La deslocalització industrial a territoris extremenys, per exemple, vàlida per rellançar la subsidiada economia d’aquest territori, ni s’ha produït ni es preveu. Tampoc s’ha d’interpretar com una pèrdua de recursos fiscals per part de la Generalitat. Les empreses paguen l’impost sobre els beneficis, que recapta íntegrament l’administració central, amb independència de la seva localització. Si es pagava a la hisenda central, es continuarà fent-ho. La hisenda autonòmica només deixarà d’ingressar una part poc important de l’impost de transmissions patrimonials i actes jurídics documentats, per operacions societàries que no es faran en territori català. Aleshores, com s’han d’interpretar aquests moviments? Doncs en clau de regulació privilegiada. Si els nivells de facturació d’una empresa depenen del redactat del BOE, és normal que, davant la situació política actual, traslladi la seu social a la capital de l’imperi. Imperi que es va perdre, ja fa molts anys, precisament per les institucions extractives que concentren el poder en mans d’una elit reduïda que s’apodera, en benefici propi, de les rendes de bona part de la ciutadania. Imperi que es va perdre, ja fa molts anys, per la incapacitat de construir institucions inclusives que permetessin la participació de totes les persones i empreses en les activitats econòmiques i polítiques, tot promovent el talent, la creativitat i l’esperit emprenedor de la societat. Convé recordar-ho.

Via: Monopolis estatals | Jordi Franch Parella Weblog

Guarda Come Dondolo – Música

Edoardo Vianello (born 24 June 1938) is an Italian singer, composer and actor. He’s considered one of the most popular Italian singers of the Sixties.[1] SIAE estimated a sale of over 50 million records worldwide. As of 2006, songs of Vianello were included in the soundtracks of 64 films.

Edoardo Vianello – Guarda Come Dondolo

LYRICS

Guarda come dondolo,
Guarda come dondolo con il twist,
Con le gambe ad angolo,
Con le gambe ad angolo ballo il twist
Sarà perché io dondolo,
Saranno gli occhi tuoi che brillano,
Ma vedo mille mille mille lucciole
Venirmi incontro insieme, insieme a te!

Guarda come dondolo,
Guarda come dondolo con il twist,
Con le gambe ad angolo,
Con le gambe ad angolo ballo il twist
Le ginocchia scendono,
Le mie gambe tremano,
Forse sono brividi, brividi d’amor!

Guarda come dondolo,
Guarda come dondolo con il twist,
Con le gambe ad angolo,
Con le gambe ad angolo ballo il twist
Sarà perché io dondolo,
Saranno gli occhi tuoi che brillano,
Ma vedo mille mille mille lucciole
Venirmi incontro insieme, insieme a te!

Guarda come dondolo,
Guarda come dondolo con il twist,
Con le gambe ad angolo,
Con le gambe ad angolo ballo il twist
Le ginocchia scendono,
Le mie gambe tremano,
Forse sono brividi, brividi d’amor!

Guarda come dondolo,
Guarda come dondolo con il twist,
Con le gambe ad angolo,
Con le gambe ad angolo ballo il twist
Le ginocchia scendono,
Le mie gambe tremano,
Forse sono brividi, brividi d’amor!