Jumpin’ at the Woodside – Música

“Jumpin’ at the Woodside” is a song first recorded in 1938 by the Count Basie Orchestra, and considered one of the band’s signature tunes. When first released it reached number 11 on the Billboard charts and remained on them for four weeks. Since then it has become a frequently recorded jazz standard.

“Jumpin’ at the Woodside” (1938) Count Basie and Lester Young

Anuncis

I Say a Little Prayer – Música

I Say a Little Prayer” is a song written by Burt Bacharach and Hal David for Dionne Warwick, originally peaking at number four on the U.S. Billboard Hot 100 pop singles chart in December 1967. On the R&B Singles chart it peaked at number eight.
– Other recordings
“I Say a Little Prayer” also returned to the Pop & R&B Top Ten in the fall of 1968 via a recording by Aretha Franklin taken from her 1968 album Aretha Now.

Aretha Franklin – I say a little prayer ( Official song ) HQ version

The moment I wake up
Before I put on my makeup
I say a little prayer for you
While combing my hair now
And wondering what dress to wear now
I say a little prayer for you

Forever and ever, you’ll stay in my heart
And I will love you
Forever and ever, we never will part
Oh, how I love you
Together, forever, that’s how it must be
To live without you
Would only mean heartbreak for me

I run for the bus, dear
While riding I think of us, dear
I say a little prayer for you
At work I just take time
And all through my coffee break time
I say a little prayer for you

Forever and ever, you’ll stay in my heart
And I will love you
Forever and ever we never will part
Oh, how I’ll love you
Together, forever, that’s how it must be
To live without you
Would only mean heartbreak for me

I say a little prayer for you
I say a little prayer for you

My darling, believe me
(Believe me)
For me there is no one but you
Please love me too
(Answer my prayer)
And I’m in love with you
(Answer my prayer)
Answer my prayer now, babe
(Answer my prayer)

Forever and ever, you’ll stay in my heart
And I will love you
Forever and ever we never will part
Oh, how I’ll love you
Together, forever, that’s how it must be
To live without you
Would only mean heartbreak for me

Via:  “I Say a Little Prayer” performed by Aretha Franklin. (1960s) | AMERICA ON COFFEE

Adéu a la pesca artesanal | HISTÒRIESDEMAR

Assistim perplexos a un dels fets més tristos de la història de la relació entre l´home i el nostre mar: la desaparició de la pesca artesanal. Una conjunció de causes són les responsables d´aquest penós moment que estem vivint. Nissagues de pescadors estroncades, antics pescadors reconvertits en restauradors, en treballadors nàutics, en patrons de iots d´esbarjo,…

La pesca artesanal és aquella que es realitza amb petites embarcacions, de menys de deu metres d´eslora. La tripulació és molt reduïda sovint una o dues persones que feinegen a prop de la costa amb diversos arts i ormeigs molt selectius i força respectuosos amb el medi que poden variar segons l´època de l´any i l’objectiu de la pesquera. L´esforç pesquer invertit en aquest tipus de pesca sol ser bastant baix en comparació amb la pesca semi-industrial i industrial.

Al port d´Arenys la perdua d´embarcacions artesanals ha estat considerable

A nivell personal posaria dins de l´etiqueta de pesca artesanal, allò que l´administració anomena “arts menors” i el palangre de fons. En aquest grup no s´inclouria ni l´arrossegament ni l´encerclament que es podrien considerar activitats pesqueres semi-industrials. És a dir: palangres, tresmalls, soltes, boniteres, nanses, sonseres, poteres, cadups,… serien modalitats de pesca incloses en la pesca artesanal.

En els darrers deu anys, la flota d´artesanals a Catalunya s´ha reduït gairebé un 50%. A l´any 2007 a Catalunya hi havia 756 embarcacions que es podien considerar artesanals mentre que, el 2017 només n´hi ha 398. S´han desballestat o abandonat 358 barques artesanals en aquests deu anys.

Evolució del nombre d´embarcacions artesanals en els darrers 15 anys. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la DARPA.

Aquesta pèrdua, a més de la desaparició de llocs de treball, té d´altres derivades com per exemple la pèrdua de consciència pel “peix de temporada” o bé la progressiva pèrdua de diversitat d’espècies a les llotges i als taulells de les peixateries i en conseqüència, la uniformització en els hàbits de consum de peix. En el mateix sentit, es podria relacionar la desaparició d´aquest tipus de pesca amb la pèrdua de la capacitat de competència de les llotges de peix que poden acabar convertint-se en entitats residuals i amb poc interès pels majoristes que ja troben allò que cal en els mercats centrals de peix .

Dismninució de la flota d´artesanals. Font Elaboració pròpia a partid ede dades del DARPA

En un altre sentit, la pèrdua de pescadors artesanals amenaça de produir una greu pèrdua en el patrimoni mariner de casa nostra. Fins fa ben pocs anys la transmissió de l´ofici passava de pares a fills. Avui, aquestes darreres generacions de pescadors artesanals trobaran estroncada aquesta transmissió. La pesca artesanal és molt més que un conjunt d´arts i ormeigs. És una manera assenyada d´entendre la pesca amb una relació respectuosa amb el medi natural.

Aquesta crisi del sector pesquer no afecta només a la pesca artesanal, tanmateix la flota d´arrossegament i la d’encerclament també han vist reduïts els seus efectius. En aquest casos però, els desballestament no ha representat una disminució rellevant en la potencia total de les barques i en conseqüència l´esforç pesquer i la pressió sobre el medi continua sent semblant.

Però, com s´ha pogut arribar a aquesta situació? Les raons són molt variades i els seus efectes són sumatius. La sobrepesca, especialment per part dels arts semi industrials com ara l´arrossegament, la contaminació marina, el canvi climàtic i la pèrdua de la fertilitat de les aigües i en conseqüència la disminució de la producció primària són les quatre grans causes d´aquest desgavell.

Via:   Adéu a la pesca artesanal | HISTÒRIESDEMAR

Perfect – Música

Perfect” is a song by British band Fairground Attraction, which was released as a single on 28 March 1988. The words and music of the song are written by Mark Nevin.
The single reached number one on 14 May 1988[1] on the UK Singles Chart, where it stayed for one week,[2] and stayed in the chart for a total of thirteen weeks. It also reached number one in South Africa for 10 weeks as well as in Australia for three weeks in August and September 1988.

Fairground Attraction – Perfect

I don’t want half hearted love affairs
I need someone who really cares.
Life is too short to play silly games
I’ve promised myself I won’t do that again.

It’s got to be perfect
It’s got to be worth it
yeah.
Too many people take second best
But I won’t take anything less
It’s got to be
yeah
pertect.

Young hearts are foolish
they make such mistakes
They’re much too eager to give their love away.
Well
I have been foolish too many times
Now I’m determined I’m gonna get it right.

It’s got to be perfect
It’s got to be worth it
yeah.
Too many people take second best
But I won’t take anything less
It’s got to be
yeah
pertect.

INSTRUMENTAL

Young hearts are foolish
they make such mistakes
They’re much too eager to give their love away.
Well
I have been foolish too many times
Now I’m determined I’m gonna get it right.

It’s got to be perfect
It’s got to be worth it
yeah.
Too many people take second best
But I won’t take anything less
It’s got to be
yeah
pertect.

It’s got to be
yeah
worth it
it’s got to be perfect.

Artie Shaw : Lady Be Good – Música

Oh, Lady Be Good! is a 1924 song by George and Ira Gershwin. It was introduced by Walter Catlett in the Broadway musical Lady, Be Good!, written by Guy Bolton, Fred Thompson, and the Gershwin brothers, starring Fred and Adele Astaire. It ran for 330 performances in its original Broadway run.
Artie Shaw and his Orchestra – Performed in the Warner Brothers/Vitaphone short subject Artie Shaw’s Symphony In Swing (June,1939) – rec. August 27, 1939 – released as Bluebird B10430-A, matrix 042609-1

Artie Shaw : Lady Be Good

Venus – Música

Venus” is a song written by Ed Marshall and Peter DeAngelis. The most successful and best-known recording of the track was done by Frankie Avalon and released in 1959

Venus – Frankie Avalon Lyrics

Hey, Venus
Oh, Venus

Venus, if you will
Please send a little girl for me to thrill
A girl who wants my kisses and my arms
A girl with all the charms of you

Venus, make her fair
A lovely girl with sunlight in her hair
And take the brightest stars up in the skies
And place them in her eyes for me

Venus, goddess of love that you are
Surely the things I ask
Can’t be too great a task

Venus, if you do
I promise that I always will be true
I’ll give her all the love I have to give
As long as we both shall live

Venus, goddess of love that you are
Surely the things I ask
Can’t be too great a task

Venus if you do
I promise that I always will be true
I’ll give her all the love I have to give
As long as we both shall live

Hey, Venus
Oh, Venus
Make my wish come true

Viens danser le twist – Música

Let’s Twist Again” is a song written by Kal Mann and Dave Appell, and released as a single by Chubby Checker. One of the biggest hit singles of 1961, it reached No.8 on the U.S. Billboard pop chart (No.3 on Cash Box) in August of that year and subsequently reached No.2 in the U.K. in February 1962. The song refers to the Twist dance craze and Checker’s 1960 single “The Twist“, a two-time U.S. No.1 single (in September 1960 and again in January 1962 on re-release).
Johnny Hallyday version (in French)
The song was covered in French by Johnny Hallyday. His version (titled “Viens danser le twist”) was released in 1961 and spent seven weeks in total at no. 1 on the singles sales chart in France (from 13 November to 13 December 1961 and from 13 January to 9 February 1962). In Wallonia (French Belgium) his single spent 40 weeks on the chart, also peaking at number 1.

Johnny Hallyday Viens danser le twist

Venez les copains
Tapez des mains
On va faire le twist
C’est le nouveau Rock
Rien n’y hésite

N’hésitons pas
Faites comme moi
Suivez bien mes pas

Rythme le twist
Donne-moi la main, là
Tu t’y prends bien
Continue comme ça
Un tour autour de moi
Balance encore tes bras
Bien sûr mon cÂœur
Il rythme le twist

Ah, tourne bien

Oui, tourne bien encore
Oui mais en dansant
N’oublie pas, n’oublie pas
Que je suis là
Tout en rythmant le twist
Entre tes bras
Mon cÂœur bat pour toi

Rythme le twist
Donne-moi la main, là
Tu t’y prends bien
Continue comme ça
Un tour autour de moi
Balance encore tes bras
Bien sûr mon cÂœur
Il rythme le twist

Ah, tournera
Oui, tourne bien encore
Oui mais en dansant
N’oublie pas, n’oublie pas
Que je suis là
Tout en rythmant le twist
C’est ça le twist
Frappe des mains

Brûle la piste
C’est mieux que bien

Política Industrial | Jordi Franch Parella Weblog

Resultado de imagen de cluster

L’estat de Baden-Württemberg, al sud-oest d’Alemanya, és un dels motors econòmics d’Europa. Sent una regió pobra un segle enrere, ha sabut reinventar-se i trobar el camí a la prosperitat. És el famós model Mittelstand alemany, basat en petites i mitjanes empreses altament especialitzades en un producte tecnològic de qualitat i molt internacionalitzades. Inclou empreses amb facturacions inferiors a 50 milions i de fins a 499 treballadors. Per tant, i d’entrada, més grans i productives que les catalanes. La Catalunya Central també ha hagut de reinventar-se després que moltes empreses tèxtils tanquessin al no poder fer front a la competència asiàtica. Pel que fa a les empreses del Bages, i basant-nos en l’últim estudi de la Cambra de Comerç de Manresa, la millora del valor afegit brut té molt camí a recórrer, considerant que la dimensió mitjana de l’empresa bagenca és la micro. Parlem de petites i mitjanes empreses quan ens referim, en realitat, a microempreses. Mentre que el nombre d’empreses s’ha recuperat des del 2008, ens cal incrementar la mida i també la productivitat de les mateixes, que es manté en nivells baixos. Concretament, el nombre mitjà de treballadors per empresa al Bages és inferior a 5 i la productivitat mitjana de només 53.000 euros anuals. Pel que fa a la internacionalització, el 22% de les empreses industrials bagenques exporten i per sectors destaquen el material de transport; la indústria química; el tèxtil, cuir i confecció; la indústria alimentària; les indústries extractives no energètiques; i, finalment, la metal·lúrgia, maquinària i material elèctric (45,9%, 45,8%, 28,9%, 24,7%, 22,7% i 21,0% d’empreses exportadores, respectivament). El principal repte de les empreses del Bages és seguir creant ocupació, però també millorar els nivells de productivitat per ocupat. La productivitat esdevé una mesura de l’eficiència empresarial i, per tant, un factor determinant de la seva competitivitat per sobreviure en mercats creixentment globalitzats. I com ho podem fer això amb les microempreses?

A finals del segle XIX, l’economista britànic Alfred Marshall va introduir el concepte d’economies externes i va establir que, en determinats sectors, les avantatges de producció a gran escala es poden aconseguir quan és possible subdividir el procés de fabricació en diverses fases que siguin realitzades per petites unitats productives. La presència en un mateix territori de gran quantitat de petites empreses especialitzades afavoreix la competitivitat i les inversions, facilitant l’entrenament de la mà de obra especialista i la circulació més ràpida de les idees. Aquest concepte, en el segle XXI, ens remet al clúster industrial. I Catalunya compta amb una llarga tradició de polítiques de clústers. Sota la direcció del recentment traspassat conseller d’Indústria, Antoni Subirà i Claus, es van utilitzar per a la posada en marxa de polítiques basades en la comprensió dels desafiaments estratègics de les empreses i en l’execució d’actuacions per adaptar el nostre teixit industrial a la competència internacional. Catalunya, al costat d’algunes zones dels Estats Units i territoris europeus com Escòcia o el País Basc, ha estat pionera en el disseny i posada en marxa de polítiques de reforç de la competitivitat basades en la potenciació dels clústers presents al territori. Les empreses no competeixen aïllades, sinó relacionades amb moltes altres indústries. A més, els clústers els faciliten un entorn per prendre decisions estratègiques.

I què és un clúster? És una concentració geogràfica d’empreses i altres institucions interconnectades, com universitats i centres de recerca, que treballen en un mateix sector industrial i col·laboren estratègicament per reforçar la seva posició en el mercat. Els objectius són millorar la competitivitat de les empreses en un context internacional, mitjançant la innovació i l’estratègia empresarial. Un clúster ha de permetre obtenir coneixement estratègic, generar noves oportunitats de negoci, connectar amb altres empreses i agents de la cadena de valor i activar projectes transformadors. Michael Porter, director del Institute for Strategy and Competitiveness de la Universitat de Harvard, i pioner en aquest tipus d’anàlisi, afirma que els clústers tenen el potencial d’afectar la competència mitjançant l’augment de la innovació i la productivitat de les empreses del grup. Un exemple il·lustratiu és el clúster de la pell d’Igualada, format per la gran concentració d’empreses adoberes. És un cas que s’ha estudiat a la Harvard Business School (The Catalan Leather Industry) i explica com als anys 90, amb l’entrada a la Unió Europea, la indústria catalana dels curtits va perdre competitivitat i com, gràcies a l’actuació conjunta, les empreses d’Igualada tornen a ser companyies punteres.

El Bages podria fer el mateix en subsectors del tèxtil com la cinteria i etiquetatge, el material de transport, l’agroalimentari i altres. Per a generar sinergies, les diferents parts que integren el clúster han d’estar correctament interconnectades. Comptem amb els empresaris, els actors principals, que haurien d’associar-se per compartir recursos i informació; els agents socials com patronal i sindicats, forts però cooperatius; els col·legis professionals, com el d’enginyers, en la promoció de la formació contínua dels facultatius; institucions com la Cambra de Comerç, que vetlla pel desenvolupament econòmic i empresarial de la zona; el CTM, el centre tecnològic de R+D+i orientat a les necessitats del mercat; les universitats, la FUB i la UPC, cabdals en formació i recerca; i les administracions públiques, amatents a facilitar els tràmits burocràtics i no ofegar l’activitat econòmica amb excessius impostos i càrregues regulatòries. Si aquest ecosistema productiu d’innovació no es rega adequadament, el risc que correm és que s’assequi i es mori.

Via: Política Industrial | Jordi Franch Parella Weblog

24 hours – Música

Matchbox is an English rockabilly band that formed in 1971, and is still active as of 2016.
Singles
“24 Hours” (1982)

Matchbox – 24Hours

Matchbox – 24Hours

Si algú pot facilitar la lletra de la cançó li agrairia que me la fes arribar.

If someone can provide the lyrics of the song, I would be grateful if you would send it to me.

Guia per a les persones que volen fer una recerca a l’arxiu per primer cop | Grup d’Arxivers de Lleida

Moltes persones tenim la història com afició, o en un moment concret de la nostra vida sentim la necessitat de recuperar la memòria d’un esdeveniment o d’una època concreta i com es va viure a la nostra comunitat, al nostre barri, al nostre poble… És aquell moment del ‘això és prou interessant, algú ho hauria d’escriure’ i tot seguit en un impuls decidim ‘això ho escriuré jo’.

També n’hi ha estudiants de batxiller o universitaris que un dia a classe el professor o la professora diu que cal fer un treball i que un dels llocs que cal anar és l’arxiu. Així a l’ample. Sense més explicació ni acompanyament. Ni tan sol concreten a quin arxiu.

En aquests moments ens venen dos imatges a la ment. La primera la d’un lloc fosc i casi prohibit, ple de papers vells i pergamins de difícil lectura, on un o una guardiana amb vestidures fosques i gruixudes ulleres vigila que ningú que no hagi demostrat la seva vàlua i saviesa pugui penetrar en aquell temple/cau dels secrets. La segona és una sala plena de pantalles tàctils i ordinadors que obeeixen a la veu i que esperen a que arribem amb el nostre tema per a amb uns quants moviments ràpids de dits i mans ens aparegui tota la informació i documents que d’allò que volem escriure existeix al mon. Ens imaginem, amb ulls meravellats, com apareixen documents amb informació que a nosaltres només ens caldrà tallar, copiar i pegar, per en un pis pas elaborar aquell treball que ens donarà la bona nota i, sobretot, l’admiració de tot aquell que el llegeixi.

Depenent de quina sigui la imatge que guanyi en el subconscient l’actitud serà diferent al fer la primera visita a l’arxiu, però el resultat serà molts semblant, la decepció de no trobar-ho tot a la primera i la sensació de què això d’investigar entre papers no és tan fàcil com sembla. És cert, no és fàcil, com casi cap activitat que comencem de nou. Per això cal preparar la visita a l’Arxiu, després d’unes consideracions prèvies:

– L’arxiu no és una biblioteca ni un museu. L’arxiu recull documents originals i únics que tenen un valor d’evidència per al reconeixement de drets i deures, i històric per a la guarda de la memòria dels actes i esdeveniments en relació a una comunitat. Aquests documents que tenen el seu principal valor pel context on i per a què es van crear, no s’organitzen ni per temes, ni geogràficament, ni alfabèticament, sinó pels organismes i entitats que els van crear o els van rebre (fons) i dins d’ells de forma cronològica.

– L’arxiu, sobretot si és públic, és un servei i té la seva raó de ser si hi ha usuaris, és a dir, persones que per gust o per necessitat van a consultar els documents que estan allà recollits.

– Hi ha una sèrie de restriccions legals a l’accés d’alguns documents, però això no és obstacle per a poder sol·licitar la seva consulta i rebre les explicacions adequades si no se’ns permet accedir.

Bé, ara ja podem preparar-nos:

  1. Ens cal saber a quin Arxiu hem d’anar.

Hi ha una àmplia tipologia d’arxius: municipals, comarcals, religiosos, d’empreses, personals… Uns són de les administracions públiques i altres d’institucions privades com empreses o l’església i ordres religioses. Podem fer una cerca per Internet, solen estar agrupats en pàgines webs on es pot consultar les seves dades generals (adreça, horari, telèfon, adreça electrònica…) i també les seves guies de fons que són la relació d’organismes i entitats que hi tenen dipositada documentació, també s’assenyalen les dates extremes, és a dir, quin és el document més antic i el més nou, això no vol dir que hi hagi documents de tots els anys de l’interval!

  1. Hi ha alguna cosa publicada sobre el tema?

Hem de fer una cerca a Internet i als catàlegs de les biblioteques i webs de publicacions locals, per saber si hi ha alguna cosa publicada sobre el tema del què nosaltres ens hem proposat fer la cerca. Potser no hi ha res del meu poble, del meu barri o d’aquell mestre, però hi ha d’altres pobles, barris o mestres i consultar aquests treballs ens ajudarà a concretar les preguntes que ens hem de fer i el més important, on es poden trobar les respostes. La majoria d’aquests treballs publicats recullen bibliografia i les fonts consultades, així que tindrem una pista dels arxius i dels fons que ens caldrà treballar.

  1. Cal conèixer el context històric

Per poder saber quina documentació podem consultar hem de tenir una idea de quins eren els organismes que en cada època podien generar documentació i quines eren les funcions i competències. Mai no hem de perdre de vista que les coses no sempre s’han fet com es fan ara i que la documentació respon al seu context històric.

  1. Fem una guia d’investigació

Amb tota la informació que hem recollit, elaborarem una guia en la que relacionarem els arxius als que creiem que hem d’anar a consultar i després de consultar els seus webs, anotarem quins són els fons i el tipus de documents (sèries) que ens interessa consultar i sobretot la cronologia.

Ja estem preparats per anar a l’Arxiu. La rebuda serà diferent en cada tipus d’arxiu, però en la majoria ens faran fer (o ens faran) una fitxa d’usuari o usuària i després segons les nostres notes demanarem l’inventari (relació de documents) del fons que hem triat i a partir d’aquesta eina podrem demanar allò que volem exactament. Hi ha arxius petits (municipals o eclesiàstics) que es demana directament a l’arxivera allò que vols, sempre segons les anotacions, i només queda esperar per començar a desentrellar els misteris dels documents.

No oblideu que qualsevol dubte us ho aclarirà el personal de l’arxiu que estan allà per ajudar-vos.

 

Maria Jesús Llavero

Arxiu Històric de Lleida

 

Via:  Guia per a les persones que volen fer una recerca a l’arxiu per primer cop | Grup d’Arxivers de Lleida