Buzz Buzz A Diddle It – Música

Matchbox is an English rockabilly band that formed in 1971, and is still active as of 2016.
Singles
1980 – “Buzz Buzz a Diddle It”

Matchbox – Buzz Buzz A Diddle It

Well, I was rollin’ down the highway
To see my baby Ruth
Car broke down, tire blew out
Found a telephone booth

I tried to call my honey
What was the sound I had to hear?
(Buzz buzz a-diddle-it) In my ear?
(Buzz buzz a-diddle-it)

Yeah, it’s some endless yackin’ hound dog
Obviously talkin’to my dear

(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)

Central seven, who’s on that line?
Break through to my baby
3-0-9-3-9

Oh, S.O.S. sweet mama
Switch me to heaven, get me through

(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Telephone, operator
My lovin’ future hangs on you
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)

Hang on!
Eee-a!
Ow!
Oooh!

Ah!
Ow!

Central seven, who’s on that line?
Break through to my baby
3-0-9-3-9

Oh, S.O.S. sweet mama
Switch me to heaven, get me through

(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)

Telephone, operator
My lovin’ future hangs on you

(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)

(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)

Come on, honey (Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Talk to me, baby (Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)

Come on, sugar (Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Get me baby! (Buzz buzz a-diddle-it)
Ow! (Buzz buzz a-diddle-it)

(Buzz buzz a-diddle-it)
Ow! (Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Oooh! (Buzz buzz a-diddle-it)

Anuncis

La Costa de l´ Ametlla (costa sud) | HISTÒRIESDEMAR

La Costa Brava és el litoral rocós més conegut del nostre país. Però fora d´allí hi ha altres trams de litoral on els afloraments rocosos també són destacables. El Garraf i alguns trams de la Costa Daurada en són exemples.

Entre els municipis de l´Ametlla i l´Ampolla hi ha un dels trams de costa més espectaculars i molt més ben conservat que molts indrets de la Costa Brava. Es tracta d´un litoral rocós amb penya-segats d´origen calcari de mitjana alçada i molt exposat a l´onatge. La costa és farcida de racons i petites platges allunyades de la massificació i del brogit turístic. Pel seu valor, tota l´àrea marina d´aquest sector està inclosa a la Xarxa Natura 2000. Aquí, es poden observar herbeis de fanerògames marines dels tres generes que hi ha a casa nostra: posidònia, cymodocea i zoostera que protegeixen la costa enfront dels embats de l´onatge.

La Costa de l´Ametlla és un dels trams més ben conservat de la costa catalana

La franja costanera limita en el seu interior amb algunes àrees urbanitzades, sobretot a l’ inici i al final del tram. A la resta, els conreus de secà en especial oliveres o garrofers i una màquia litoral molt ben conservada prenen protagonisme. Arran d´aigua la vegetació és molt variada, als roquissars hi predominen el fonoll marí i diverses espècies d´ensopegueres com ara Limonium gibertii. A les platges s´hi troba una rica i variada vegetació psammòfila i a les llacunes litorals comunitats halòfiles i helofítiques.

La millor forma de conèixer aquest litoral és amb caiac de mar o bé a través del camí de ronda (GR92) que ressegueix tota aquesta costa arran de mar. Aigües extremadament transparents, racons màgics entre els penya-segats i els pins que gairebé arriben a pet d´ona.

Un cop deixem l´Ametlla, el primer punt a destacar és el Port de l´Estany, un petit port natural que va ser utilitzat pels primers pescadors de la Cala, abans de la construcció del port actual. El port de l´estany és únic a tot el litoral català. Malauradament la elevada pressió antròpica del lloc dificultat la seva conservació.

El tram entre l´Ametlla i l´Ampolla és una costa abrupta de penya-segats baixos

Entre el port de l´Estany i la punta de la Àliga s´hi troba l´Espai Natural Protegit del Cap de Santes Creus una zona marítimo-terrestre d´ alt valor ambiental. Aquí s´hi troben zones humides com ara el torrent de l´Estany i el torrent de Santes Creus. Les llacunes litorals d´aquest espai és l´únic lloc del nostre país on es pot trobar en llibertat el samaruc (Valencia hispànica) que conviu amb una altre espècie en perill d´extinció com és el fartet. En l´actualitat s´ha signat un acord de custòdia per protegir aquesta àrea.

Després del Cap de Santes Creus, la primera parada obligada és a la Cala de l´Estany Podrit, una platja de còdols amb un elevat interès natural on els pins arriben gairebé a tocar el mar i que ens evoca a la costa sud de Menorca. Les praderies de fanerògames marines són abundants en aquesta zona. Les seves restes les veiem clarament a la costa. A partir d´aquí continuem la ruta cap a la punta de l´Àliga.

A nivell paisatgístic, el sector de la punta de l´Àliga, és segurament el lloc més emblemàtic de tot aquest itinerari. El fet que el seu accés sigui només possible a través del GR contribueix a l´elevat grau de conservació. Aquí hi trobem les dues perles del tram: la caleta de la punta de l´Àliga i la platja de l´Illot on els còdols perforats pels menjaroques prenen protagonisme.

Després de la punta de l’Àliga el següent punt d’interès és el Cap Roig que rep aquest nom a causa dels conglomerats vermellosos que el formen. Malauradament aquest indret està fortament urbanitzat. A partir d´aquí, el GR continua fins a l´Ampolla, el nostre destí.

Via:   La Costa de l´ Ametlla (costa sud) | HISTÒRIESDEMAR

Heartbreak Hotel – Música

“Heartbreak Hotel” is a song recorded by American singer Elvis Presley. It was released as a single on January 27, 1956, Presley’s first on his new record label RCA Victor. It was written by Tommy Durden and Mae Boren Axton.
A newspaper article about the suicide of a lonely man who jumped from a hotel window inspired the lyrics. Axton presented the song to Presley in November 1955 at a country music convention in Nashville. Presley agreed to record it, and did so on January 10, 1956, in a session with his band, The Blue Moon Boys, the guitarist Chet Atkins, and the pianist Floyd Cramer. “Heartbreak Hotel” comprises an eight-bar blues progression, with heavy reverberation throughout the track, to imitate the character of Presley’s Sun recordings.

Elvis Presley – Heartbreak Hotel (Audio)

Heartbreak Hotel

Elvis Presley Heatrbreak Hotel Live (1956`)

Well, since my baby left me
Well, I found a new place to dwell
Well, it’s down at the end of Lonely Street
At Heartbreak Hotel

Where I’ll be, I’ll be so lonely baby
Well, I’m so lonely
I’ll be so lonely, I could die

Oh, and although it’s always crowded
You still can find some room
For broken hearted lovers
To cry there in their gloom

They’ll be so, they’ll be so lonely baby
They get so lonely
They’re so lonely, they could die

Now, the bell hop’s tears keep flowin’
And the desk clerk’s dressed in black
Well, they’ve been so long on Lonely Street
They’ll never, never look back

And they get so, they get so lonely baby
They get so lonely
They get so lonely, they could die

Well, now, if your baby leaves you
And you got a tale to tell
Well, just take a walk down Lonely Street
To Heartbreak Hotel

Where you will be, you will be so lonely baby
You will be lonely
You’ll be so lonely, you could die

Oh, and although it’s always crowded
You still can find some room
For broken hearted lovers to cry there in their gloom

Where they get so, they get so lonely baby
They’re so lonely
They’ll be so lonely, they could die

Els processos constituents al món. Experiències en democràcia deliberativa. Revista IDEES 44 │Post de Pere Almeda – Llibres gencat

idees44okEn els últims anys han sorgit noves experiències que han fet replantejar la relació entre els components representatius i participatius a l’hora de debatre i establir nous marcs constitucionals en les democràcies liberals. Conceptes com democràcia de qualitat, democràcia deliberativa i democràcia directe, amplien el marc del debat polític i empoderen la ciutadania i el conjunt dels actors socials per prendre part i ser els protagonistes dels processos de transformació social i política.

La política avui, està mutant lentament però irremeiablement a través de les noves dinàmiques i mètodes de participació que la ciutadania impulsa. L’ús de les tecnologies de la informació, la gestió del big data i els treballs en xarxa estan transformant de manera profunda les estructures, els processos i els actors  que participen, tot assenyalant el nou rumb que pot prendre la política en el segle XXI. Els marcs jurídics i constitucionals són contingents i no poden ser immutables, sinó que han de restar oberts a les oportunitats de canvi, adaptant-se a les noves demandes i necessitats socials i ciutadanes. Un canvi, que en la lògica d’avenç democràtic no pot estar concentrat en les mans d’una elit política o econòmica sinó que d’acord amb les exigències de major legitimitat, ha d’estar liderat per una participació àmplia de la ciutadania i fruit de processos deliberatius de qualitat.

El cicle sobre Processos constituents en el món va analitzar experiències rellevants recents i va comptar amb la participació de persones provinents de l’acadèmia i experts internacionals de primer nivell. L’objectiu era estudiar i debatre les principals experiències de democràcia participativa  en processos constituents que s’han donat els últims anys arreu del món, amb un èmfasi especial sobre la deliberació i la implicació de la ciutadania. Amb un enfocament eminentment  pràctic, analitzant els reptes plantejats i les solucions finalment adoptades en cada país. Es va comptar amb els casos d’Irlanda, Bolívia, Equador, Islàndia, Xile i Escòcia. A més, es va donar una  visió general sobre les tendències actuals relacionades amb la participació ciutadana en els  processos constituents. En aquesta edició hi trobareu les idees principals que es van presentar i les seves conclusions.

Quan els sistemes polítics no són porosos i sensibles a les demandes de la ciutadania, quan davant les oportunitats de revisar les estructures i vehicular les noves necessitats socials, negociant i acomodant les reivindicacions polítiques, només hi ha el bloqueig o la repressió, la legitimitat de la democràcia està en perill i els riscs d’involució són evidents. En aquets context, són moltes les veus que expressen que el sistema polític necessita un reset i requereix tornar a ser repensat per la via d’un procés constituent.

Certament, els reptes constituents són molts i molt complexos, també els riscs d’involució i de creació de noves fractures. Tanmateix, quan dirigim la mirada cap a altres experiències comparades, trobem que les societats democràtiques  tenen els instruments per obrir les vies que facin possible el diàleg i la negociació, articulant el reconeixement del pluralisme i la seva representativitat, tot possibilitant nous acords i oportunitats de consentiment sobre els marcs bàsics de convivència i les formes d’organització col·lectiva.  L’evolució i el creixement democràtic són possibles i avui podem afirmar, que són més necessaris que mai.

Pere Almeda
Director del CETC

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols de la Revista Idees a la Llibreria en línia

Via:  Els processos constituents al món. Experiències en democràcia deliberativa. Revista IDEES 44 │Post de Pere Almeda – Llibres gencat

Why Do Fools Fall In Love – Música

“Why Do Fools Fall in Love” is a song that was originally a hit for early New York City-based rock and roll group Frankie Lymon & the Teenagers in January 1956. It reached No. 1 on the R&B chart, No. 6 on Billboard’s Pop Singles chart, and number 1 on the UK Singles Chart in July.
The song helped to make Frankie Lymon a household name and would make him a rock and roll pioneer.

Why Do Fools Fall In Love – Frankie Lymon + The Teenagers – 1956

Ooooo wah, oooooo wah, ooooo wah, oooooo wah,
ooooo wah, oooooo wah, Why do fools fall in love

Why do birds sing so gay
And lovers await the break of day?
Why do they fall in love?
Why does the rain fall from up above?
Why do fools fall in love?
Why do they fall in love?

Love is a losing game,
Love can be a shame I
know of a fool, you see,
For that fool is me!
Tell me why, tell me why?

Why do birds sing so gay
And lovers await the break of day?
Why do they fall in love?
Why does the rain fall from up above?
Why do fools fall in love?
Why do they fall in love?

Why does my heart skip a crazy beat?
For I know it will reach defeat!
Tell me why, tell me why?
Why do fools fall in love?

El Departament de Cultura publica “Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939). Camilo Cava Balcells” | Grup d’Arxivers de Lleida

Camilo Cava Balcells (Balaguer, 1880-1950), fill de Cal Cava, família burgesa i terratinent de Balaguer, es va llicenciar en Dret l’any 1903 i va exercir professionalment d’advocat, jutge municipal, procurador dels tribunals i, fins i tot, de notari eclesiàstic designat pel bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Balaguer. També va ser tresorer i administrador del Sindicat Agrícola de Balaguer i de la Caja Rural Católica y de Préstamos. Així mateix, com a periodista de vocació, va escriure articles en nombrosos diaris, com la “Página Agrícola” del diari de La Mañana o la revista balaguerina Pla i Muntanya.

Quan esclata la Guerra Civil, Camilo Cava, que aleshores tenia 56 anys, va decidir quedar-se a Balaguer. A cal Cava, situat al Mercadal, tenia un lloc privilegiat com a espectador dels tots els fets que s’anaven succeint a la ciutat i que, dia rere dia, va recollir en un diari que s’inicia el dia 18 de juliol de 1936 i finalitza l’1 d’abril de 1939.

Aquest Diari té un interès històric inqüestionable, ja que ens relata els fets que Camilo Cava va viure de primera mà al llarg de tota la Guerra Civil a Balaguer. Cada dia, l’autor ens explica tant els fets més cruents com els relatius a la vida quotidiana i a la supervivència d’aquells que, com ell, s’hi van quedar a la ciutat.

Camilo Cava era un home de dretes i aquest posicionament, cada cop més ferm a mesura que avançava la guerra, es fa palès al llarg de tot el diari. Tanmateix, i més enllà de la seva visió personal dels esdeveniments, l’autor tenia consciència de l’excepcionalitat del moment que estava vivint i, per això, volia deixar per escrit el seu testimoni.

Actualment, el DiariDiari es conserva a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, gràcies al dipòsit que va fer la família Cava de tot el fons documental. N’hi ha tres exemplars: una primera versió manuscrita, un esborrany corregit i una darrera versió mecanografiada i revisada. Josep Pla Blanch se n’ha fet càrrec de l’edició per a la present publicació Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939). Camilo Cava Balcells, la qual ha enriquit fent els aclariments necessaris a peu de pàgina per a una millor comprensió del text i contrastant, quan s’esqueia, els fets històrics del relat.

 

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Via:  El Departament de Cultura publica “Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939). Camilo Cava Balcells” | Grup d’Arxivers de Lleida

Roll ‘Em – Música

Mary Lou Williams (born Mary Elfrieda Scruggs; May 8, 1910 – May 28, 1981) was an American jazz pianist, arranger, and composer. She wrote hundreds of compositions and arrangements and recorded more than one hundred records (in 78, 45, and LP versions). Williams wrote and arranged for Duke Ellington and Benny Goodman, and she was friend, mentor, and teacher to Thelonious Monk, Charlie Parker, Miles Davis, Tadd Dameron, Bud Powell, and Dizzy Gillespie.
– Career
…………… Benny Goodman asked her to write a blues song for his band. The result was “Roll ‘Em”, a boogie-woogie piece based on the blues, which followed her successful “Camel Hop”, named for Goodman’s radio show sponsor, Camel cigarettes. Goodman tried to put Williams under contract to write for him exclusively, but she refused, preferring to freelance instead.

============================

Benjamin David Goodman (May 30, 1909 – June 13, 1986), best known as Benny Goodman, was an American jazz clarinetist and bandleader known as the “King of Swing”.
– Partial discography
Roll ‘Em, Vol. 1 (1937, Columbia)
Roll ‘Em, Vol. 2 (1937, Columbia)

“Roll ‘Em” (1937) Benny Goodman

Roll ‘Em

La renda bàsica | Jordi Franch Parella Weblog

Resultado de imagen de renda bàsica

La renda bàsica és un pagament periòdic en efectiu que es percep sense condicions prèvies. El procés creixent d’automatització i robotització de la producció ha donat ales a la seva defensa. Donat que les màquines ens destruiran el lloc de treball, en un món ric i amb abundància de recursos, es demana a l’Estat que asseguri la vida dels ciutadans amb el pagament garantit i incondicional d’un subsidi monetari. Des d’una sensibilitat republicana, també s’aposta per la renda bàsica com la millor mesura per trencar amb les situacions de dominació que afecten a moltes persones: des del treballador que no es pot permetre rebutjar un contracte escombraria per por de quedar-se sense res fins a la dona maltractada que no abandona l’habitatge conjugal perquè depèn econòmicament del marit. Es presenta com una forma ràpida i segura d’acabar amb la pobresa i tots els costos públics que de manera indirecta genera la pobresa (robatoris, inseguretat ciutadana, crims, problemes de salut…).

La Generalitat de Catalunya ofereix el cobrament d’una renda mínima o renda garantida de ciutadania si es cobra menys de 600 euros al mes. En aquest cas sí està condicionada al compliment d’una sèrie de requisits. Poden ser persones sense recursos i sense feina, pensionistes, famílies monoparentals, etc. Aquesta renda garantida de ciutadania busca garantir que tothom pugui fer-se càrrec de les despeses essencials per al manteniment propi o de les persones que integren la unitat familiar. Diversos estudis fets a Espanya defensen la viabilitat econòmica de la renda bàsica. Segons aquests, seria possible una gran reforma fiscal que, sense disminuir altres partides públiques, substituís tots els subsidis existents per una renda universal a tota la població major d’edat que evités la pobresa i garantís la supervivència. El vicepresident del Govern català i conseller d’Economia, Pere Aragonès, havia presentat el contingut dels Pressupostos de la Generalitat 2019, incloent un augment de la despesa de 1.715 milions d’euros, fins als 26.157 milions en total. L’avantprojecte de Pressupostos de la Generalitat preveia el desplegament del tercer tram de la llei de la Renda garantida de ciutadania. Finalment, no va tirar endavant al no tenir els suports parlamentaris necessaris, però la idea d’una renda incondicional per a tothom és molt llaminera i no es deixarà de banda.

La renda bàsica és una promesa que afebleix la fibra emprenedora d’una societat. És la plasmació de la màxima de Frédéric Bastiat, el distingit liberal francès del segle XIX, en el sentit de descriure l’Estat com la gran ficció a través del qual tot el món tracta de viure a costa dels altres. S’aspira a viure de la renda bàsica, sense aturar-se a pensar qui la paga. Això presenta tres seriosos inconvenients. El primer és que és cara i finançar-la suposa un increment de la pressió fiscal molt considerable. Quan el govern anuncia el pagament d’una renda bàsica, la despesa pública es descontrola automàticament. El segon inconvenient és que debilita la funció empresarial i introdueix incentius molt negatius per a l’activitat productiva. Per què treballar si amb la renda bàsica ja aconseguim sobreviure? Però la pobresa, la marginalitat i l’exclusió social no s’erradiquen amb subsidis públics, sinó amb la creació de riquesa i llocs de treball. L’únic que aconsegueix una renda mínima és perpetuar la pobresa. Només cal fixar-se en el sud d’Espanya i els subsidis rebuts en concepte de solidaritat interterritorial des de l’inici de la democràcia espanyola. S’ha aconseguit reactivar aquests territoris i reduir el diferencial negatiu de renda? O, pel contrari, s’han enquistat els problemes estructurals que impedeixen el creixement? Per últim, un altre desavantatge de la renda garantida és l’oposició que presenta amb la lliure mobilitat de les persones. Hi ha una relació de conflicte entre la renda garantida i la llibertat migratòria.

La renda garantida és una promesa tremendament populista, però que no serà eficaç. Naturalment que s’ha de lluitar contra la pobresa i la precarietat. Però per això calen mesures educatives, sanitàries i laborals. Una promesa de cobrament incondicional de l’administració només aconsegueix perpetuar la pobresa. Els catalans, un poble que lluitem per prosperar, no hem de caure en aquest error. La nova Catalunya no hauria de pretendre redistribuir rendes mínimes de subsistència, sinó generar prosperitat mitjançant la creació de llocs de treball qualificats i ben remunerats, tot promovent un model d’assegurances basades en la responsabilitat individual. Naturalment, pels casos particulars de persones que no es poden valer per si mateixes a les activitats de la vida quotidiana, hi ha d’haver subsidis particulars. Però aquestes ajudes puntuals i condicionades res no tenen a veure amb un programa de renda bàsica universal i incondicionada, ineficient econòmicament i negatiu per a la fibra moral de la societat.

Via:  La renda bàsica | Jordi Franch Parella Weblog

Come And Go With Me – Música

“Come Go with Me” is a song written by C. E. Quick (a.k.a. Clarence Quick), an original member (bass vocalist) of the American doo-wop vocal group The Del-Vikings (also spelled Dell Vikings on Dot records releases, without a dash). The song was originally recorded by The Del-Vikings in 1956 and was released on Fee Bee Records. Norman Wright was the lead vocalist on this song. When the group signed with Dot Records in 1957, the song became a hit, peaking at #4 on the Billboard Hot 100 chart and becoming the group’s highest-charting song. The song was later featured in the films American Graffiti (1973), Diner (1982), Stand by Me (1986), Joe Versus the Volcano (1990), and Netflix film Set It Up (2018).

Come And Go With Me- The Dell Vikings

Dom, dom, dom, dom, dom, de, doobe, dom
Dom, dom, dom, dom, dom, de, doobe, dom
Dom, dom, dom, dom, dom, de, doobe, dom
Wah, woh, wah, wah wah

Dom, dom, dom, dom, dom, de, doobe, dom
Dom, dom, dom, dom, dom, de, doobe, dom
Dom, dom, dom, dom, dom, de, doobe, dom
Wah, woh, wah, wah wah

Love, love me darlin’
Come and go with me
Come go with me
‘way beyond the sea
I need you, darlin’
So come go with me

Come, come, come, come
Come into my heart
Tell me, darlin’
We will never part
I need you, darlin’
So come go with me

Yes, I need you
Yes, I really need you
Please say you’ll never leave me
Well, say, you never
Yes, you really never
You never give me a chance

Come, come, come, come
Come into my heart
Tell me, darlin’
We will never part
I need you, darlin’
So come go with me

Yes, I need you
Yes, I really need you
Please say you’ll never leave me
Well, say, you never
Yes, you really never
You never give me a chance

Love, love me darlin’
Come and go with me
Come go with me
‘way beyond the sea
I need you, darlin’
So come go with me

Come on go with me
Come on go with me
Come on go with me

L’esplendor dels castells medievals catalans │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Llibres gencat

castells boL’any 2016 es van iniciar els contactes entre el Museo del Jade y de la Cultura Precolombina de San José de Costa Rica i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Així va sorgir l’idea d’un intercanvi d’exposicions, que s’ha concretat enguany amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull. L’exposició “Xamans i esperits. Tresors del Museu del Jade” de Costa Rica ha estat a l’abast del públic català entre març i juliol i “L’esplendor dels castells medievals catalans”, que s’inaugurà el 8 de març a Sant José es troba al MAC-Barcelona, encara més ampliada amb peces molt destacades i recursos museogràfics.

Vam escollir aquesta temàtica, amb l’aportació transcendent de la ciència arqueològica perquè ens va semblar singular i de fet el nom de Catalunya ve de Castlà, per tant ens va semblar una bona targeta de presentació. Podia generar interès i fascinació, sobretot a Costa Rica, de la mateixa manera que les cultures precolombines generen interès i fascinació en nosaltres. Allò diferent, fins i tot exòtic, si s’explica amb rigor científic, serveix per fixar l’atenció i captivar al gran públic.

A Catalunya tenim mostres antigues de castells, però la seva generalització es produeix pels volts de l’any 1000, amb diferents formes: els de frontera amb el món andalusí, els juridisccionals de control del territori i com a fórmula d’assentament i domini del poblament. Aquestes construccions s’acaben quan canvien les característiques socioeconòmiques de la societat i també les tàctiques militars. Les monarquies es fan més fortes i les corts atrauen la noblesa, les ciutats i el comerç floreixen, l’humanisme renaixentista es va imposant i l’artilleria fa inviable els vells castells que donen pas a les fortaleses, més adaptades a les noves tàctiques militars.

L’exposició “L’esplendor dels castells medievals catalans” recull l’evolució arquitectònica, la militar, la social i l’econòmica d’aquestes unitats mentre que els objectes reflecteixen la vida quotidiana a l’interior. És una visió sintètica del que van representar, adient per a tots els públics.

Volem difondre en base a la recerca científica en arqueologia, volem eixamplar el coneixement de les cultures i formes de vida del passat, volem que la nostra realitat cultural es conegui arreu. Aquestes són les nostres fites.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

L’esplendor dels castells medievals catalans (pdf)

Via:  L’esplendor dels castells medievals catalans │ Post del Museu d’Arqueologia de Catalunya – Llibres gencat