Mozart – Piano Concerto No. 1 in F, K. 37 [complete] – Música

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Mozart – Piano Concerto No. 1 in F, K. 37 [complete]

Els manuscrits passionistics conservats a l’Archiu Generau d’Aran | Grup d’Arxivers de Lleida

Els documents, conservats per tres famílies de Tredòs, Bossòst i Les, van ser escrits entre els segles XVIII i XIX

A l’Archiu Generau d’Aran es conserven tres manuscrits passionistics escrits entre els segles XVIII i XIX. Els documents es troben dins els fons documentals de tres famílies araneses de Tredòs, Bossòst i Les.

bloggif_58e4a3724166f

Gravat de la crucifixió de Crist

El més antic el trobem en el fons de la família Amiell Daunés de Çò deth Guèrcho de Tredòs. El manuscrit comença amb Loa y argument de la Passió y Presa de Christ Nostre Señor i continua amb el Despediment de Jesus y Maria; Assi comensa la Passió i Presa de Christo Nostre Señor i Aucto tercer del Devallament de la Creu. L’estudiant Gaspar Escala Estrada, tal com ell mateix escriu en la primera pàgina del manuscrit, el copia en 1734. Sembla que aquest text d’autor desconegut es força copiat en aquella època. En una nota escrita posteriorment es diu que passa a mans de Ramon Bruna de Bagergue el 8 de juliol de 1800, però es desconeix com arriba a la família de Tredòs.

bloggif_58e4a3acf23ad

Manuscrit passionistic de Çò deth Guèrcho de Tredòs

En el fons de la família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs es conserva un manuscrit titulat Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816. Aquest document forma part d’una representació teatral i en ell tan sols hi ha escrit el text dels personatges que representa l’actor. Es desconeix l’autor del manuscrit, però sabem qui era l’actor, Juan de Bossòst i Benosa de çò de Capdet de Bossòst. Cal dir que aquesta casa emparenta per via matrimonial amb Çò de Joanchiquet de Vilamòs i que en 1862, Antonio Aunòs heretarà tots els béns dels Bossòst i Benosa. Actualment, Bossòst és l’únic poble de la Val d’Aran que ha conservat la processó de Divendres Sant.

190001120002146,0002

Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816

La família Boya de çò de Mossempèir de Les conserva un manuscrit d’autor desconegut titulat Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus. El document no porta data, però es pot datar entre finals del segle XVIII o principis del XIX. Sembla un esborrany de l’obra, ja que presenta diverses anotacions i modificacions del text. Aquest vol representar, a través de diversos personatges, la presa de Jesus i la negació de Sant Pere.

190001320000893,0001

Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Via: Els manuscrits passionistics conservats a l’Archiu Generau d’Aran | Grup d’Arxivers de Lleida

XXXa Fira de Fonedors i Instal·ladors de Campanes – Os de Balaguer

Dies 29 I 30 d’abril del 2017 Os de Balaguer (La Noguera)

L’Ajuntament d’Os de Balaguer i la Confraria de Campaners de Catalunya, hem preparat un altre cop aquesta trobada per retre homenatge a tots els Campaners, que amb la seva il·lusió i esforç permeten mantenir viu aquest ofici tan arrelat entre nosaltres i que alhora forma part de la nostra cultura i de la nostra forma de ser.

MÉ INFORMACIÓ A: http://www.ccnoguera.cat/osbalaguer/

I A: http://trobadacampaners.com/

8a Festa de la Malavella – Caldes de Malavella

Del 28 d’abril al 1 de maig del 2017 Caldes de Malavella (La Selva)

LA FESTA DE LA MALAVELLA
ESOTERISME I MISTERI D’UNA LLEGENDA FEUDAL

Una festa que va néixer l’any 2010 fruit de diverses voluntats i iniciatives de recuperar i promocionar la llegenda de la Malavella, i lligar-ho així amb el món imaginari i ocult. La Festa de la Malavella és una eina amb la que s’ha de projectar el patrimoni caldenc, cuidant-lo, tot potenciant la identitat col·lectiva. Aquesta Festa que se celebra cada últim dissabte d’Abril és un referent del folklore de Caldes.

MÉS INFORMACIÓ A:     http://www.visitcaldes.cat/ca/

I A:     http://www.festadelamalavella.com/

PROGRAMA:     http://www.festadelamalavella.com/

LLEGENDA DE LA MALAVELLA:     https://ca.wikipedia.org/wiki/Llegenda_de_la_Malavella

La necessària transformació del sistema sociosanitari | Jordi Franch Parella Weblog

3b2aef4626a609d49664da5865bd718a_XL.jpg (900×675)

La nostra societat viu amb una espasa de Dàmocles penjada a sobre que és l’envelliment de la població. Amb dades de l’Institut Nacional d’Estadística, España perdrà 5,6 milions d’habitants fins el 2064. El desglòs per edats és el següent: de 0 a 25 anys es perden 4,4 milions de ciutadans; de 25 a 50 anys se’n perden 7,7 milions; de 50 a 70 anys, 1 milió menys; i els majors de 70 anys augmenten en 7,5 milions. Aquest veritable tsunami demogràfic afecta radicalment les actuals condicions de vida i les estructures de l’Estat del benestar: pensions, per suposat, però també la sanitat, l’educació… Parlem de la sanitat. El nostre sistema, que ha aconseguit cotes d’excel·lència, s’està tornant obsolet i disfuncional. La situació econòmica recessiva i la manca de finançament autonòmic, sumat a l’envelliment poblacional, el converteixen en no sostenible. El creixent volum d’ancians i malalts crònics ha posat contra les cordes uns sistemes ideats per curar malalties agudes i no per a la dependència, el que els fa especialment ineficients i costosos. Es va dissenyar fa unes dècades, quan la majoria de problemes de salut de la població eren malalties agudes, de curta durada. Avui, però, la despesa de pacients amb almenys una condició crònica (diabetis, malalties cardiovasculars, càncer, alzheimer, obstruccions pulmonars cròniques, obesitat…) arriba al 80% del total.

No ens trobem davant una situació conjuntural i passatgera, sinó estructural i irreversible, que demanda la readaptació del sistema sanitari a les noves exigències econòmiques i poblacionals. La crisi continuarà, especialment si no es reforma l’àmbit monetari internacional, l’envelliment també, i el sistema sanitari ha d’adaptar-se a l’envelliment de la població i la cronicitat de les malalties. Més del 91% de la mortalitat a España està vinculada a malalties cròniques i es preveuen més d’un milió de demències senils el 2025. En un món amb recursos escassos, les retallades no s’haurien de convertir en la prioritat de la política econòmica. Amb això no volem dir que no sigui important controlar l’augment de la despesa sanitària. La despesa pública dedicada a sanitat és actualment del 6,3% del PIB i es preveu que superi el 9% l’any 2020, amb un increment de 30.000 milions d’euros. En el sistema sociosanitari, tant els factors de demanda (demogràfics i epidemiològics) com els d’oferta (fragmentació assistencial i els costos de les tecnologies sanitàries) pressionen la despesa a l’alça. La prioritat ha de ser aconseguir la millor salut per a la població. Si la població està més sana, ja no es posa malalta, hi ha menys despesa sanitària i la persona treballa i cotitza. El segon objectiu és aconseguir sempre la millor atenció sanitària. I només quan assolim les dues primeres fites podem reduir els costos sanitaris (no a l’inrevés) i podem disposar de més recursos que podem reinvertir en el sistema de salut. És necessari transformar la sanitat en un sector generador de riquesa i convertir la despesa sanitària en inversió estratègica. Com que en el futur estarem obligats a treballar fins passats els 70 anys, fem-ho amb salut si no pot ser amb il·lusió. Aconseguir una població activa més sana incrementa la producció i millora la productivitat del reste de la societat. Hem de parlar més de salut i menys de metges per pacient o de llits per habitant.

Per tenir millor salut, en un entorn d’envelliment exponencial, és important la prevenció. I per a les malalties cròniques, que suposen fins el 80% de la despesa, l’OMS ha identificat quatre factors de risc: la mala dieta, la manca d’exercici, el tabac i l’estrès. En segon lloc, i relacionat amb la prevenció, s’ha d’apoderar el pacient, perquè aquest participi en la presa de decisions del procés de salut. El pacient ha de tenir un paper actiu en la gestió de la seva malaltia, implicant-se en les pròpies cures. Per això és necessari millorar la formació i, també, implantar eines i noves tecnologies que facilitin la proactivitat del malalt. Les evidències clíniques demostren que quan el pacient s’involucra en la gestió de la pròpia malaltia s’augmenta l’adherència al tractament i es redueixen les hospitalitzacions, amb la consegüent reducció de costos (entre un 8% i un 21%). En tercer lloc, s’ha de transformar el model de salut fragmentat actual per un de més integrat i coordinat, que doni una resposta contínua a les necessitats sanitàries i assistencials del malalt crònic. A diferència de les patologies agudes, que han de ser curades, les patologies cròniques han de ser cuidades i, sovintment, amb requeriments multidisciplinars allunyats de la hiperespecialització mèdica de l’hospital d’aguts. També els incentius dels professionals mèdics i sociosanitaris s’han d’alinear en la creació de valor (millora en la salut del pacient), abans que en la creació d’activitat (multiplicació de proves diagnòstiques), calent introduir els indicadors adequats que reflecteixin les millores qualitatives.

El sistema sanitari realitza milions d’actes clínics a l’any i gestiona una quantitat d’informació brutal. Sabem que el nostre cos pot fallar de 14.000 formes diferents, cada una associada a un diagnòstic, per cada un dels quals existeixen tractaments diferents: milers d’intervencions preventives, 4.000 procediments quirúrgics i clínics, així com 6.000 medicaments. Pensem en una indústria que tingui 14.000 línies de producte oferint respostes 24 hores al dia, 7 dies a la setmana i totes les setmanes de l’any. Cal gestionar aquest volum ingent d’informació per prendre les decisions amb coneixement de causa. L’equació de funcionament del sistema de salut, fins ara, passava per incrementar els professionals, les tecnologies i els medicaments. La població envellida i nafrada amb malalties cròniques requereix d’uns serveis i demanda uns recursos que no disposem. Hem, per tant, d’utilitzar els recursos existents de la manera més eficient possible i dins un sistema adaptat a les necessitats epidemiològiques d’una població cada vegada més envellida.

Via: La necessària transformació del sistema sociosanitari | Jordi Franch Parella Weblog

Envellint | Jordi Franch Parella Weblog

Espanya (i Catalunya) envelleixen. Cada vegada som més grans. La molt noble, molt lleial i benèfica ciutat de Manresa no escapa a aquesta tendència general. Ben al contrari, els nostres índexs de sobreenvelliment superen la mitjana catalana. L’esperança de vida se situa al voltant dels 82 anys de mitjana (80,1 per als homes i 85,6 per a les dones) i es preveu que continuï augmentant. El percentatge de població de més de 65 anys és ara del 18,4%, però augmentarà fins al 38,7% l’any 2060. Segons les dades projectades per l’INE, els ciutadans a la franja d’edat de 70 a 74 anys passaran dels 1,8 milions actuals als 2,3 milions el 2060; de 75 a 79 anys l’augment és de 747.000 habitants més; els de 90 a 94 anys passen de 333.000 a 1,93 milions; les persones de 95 a 99 de 75.000 a 1,13 milions; i, finalment, els espanyols amb més de 100 anys passaran dels 13.000 actuals als 372.800 (!).

Amb la tendència demogràfica actual, España perdrà 1 milió en els propers 15 anys i 5,6 milions en els propers 50 anys. A la franja de 0 a 4 anys la caiguda és d’1.136.502 habitants i en la de 5 a 9, d’1.209.173, dues dades que mostren com pot canviar la piràmide demogràfica en mig segle. D’altra banda, cal destacar que en el tram d’edat que va dels 25 als 49 anys el descens també és molt important. Es tracta de gent que neix a España però que de sobte s’esfuma, la qual cosa indica que són persones que fan les maletes i se’n van del país a buscar feina a l’estranger, una tendència que ja s’albira en l’actualitat. Resumint, i per franges d’edat, la població entre 0 i 24 anys disminuirà en 4,4 milions; la població entre 25 i 50 anys, també disminueix en 7,7 milions; entre 50 i 70 anys, encara edat de treballar, es perdran 1 milió de ciutadans; i els més grans de 70 anys incrementaran en 7,5 milions. Si ara el nombre de defuncions ja supera el de naixements, el 2060, i per primera vegada a la història, els més grans triplicaran el nombre de nens de 0 a 15 anys.

1

Font: Institut Nacional d’Estadística (INE)

Avui a Espanya hi ha prop de 9,3 milions de pensions (mitjana de 900 euros mensuals) i les de jubilació, amb 5,6 milions, són les més nombroses (mitjana de 1.040 euros). Només l’impacte directe de l’envelliment sobre la sanitat i les pensions força a transformar l’Estat del benestar. Si, a més, hi afegim la reducció de l’ocupació i els efectes de la revolució tecnològica digital i cibernètica, obtenim una situació de fallida que ens obliga a repensar la cobertura bàsica de les necessitats humanes. Els senyals actuals d’esgotament del fons de reserva de la Seguretat Social i, per tant, d’insuficiència de cotitzacions socials dels que treballen per pagar les pensions dels jubilats, són només una admonició del que ens espera a partir del 2025. A partir d’aquesta data, les generacions més nombroses del baby-boom (nascudes entre el Pla d’Estabilització del 1959 i la crisi del petroli de 1973) començaran a jubilar-se. I no tenim un reemplaç poblacional. L’estructura demogràfica perd el perfil tradicional de piràmide egípcia, d’àmplia base que es va estrenyint amb el pas dels anys, i es converteix en una mena de xampinyó, de barret més ample que el peu.

A partir del 2025, quan els primers baby boomers es vagin jubilant, es dinamitarà l’actual sistema públic i de repartiment, que patirà retallades en les pensions d’un 50% fins a deixar-les a un nivell de subsistència, i s’haurà de disposar d’un nou sistema de protecció social. L’escassa inventiva de l’Estat i la nul·la capacitat d’anticipació als problemes ens indiquen que les “solucions” del govern a aquest problema serà una combinació d’aquestres tres: pujar les cotitzacions, retardar l’edat de jubilació i baixar les pensions. En definitiva, pagar més durant una vida laboral més llarga i cobrar menys en una jubilació més curta. En les properes dècades, ens esperen canvis profunds i estructurals que modificaran l’organització de les nostres societats tal com les coneixem avui. Ens espera una revolució que canviarà les etapes clàssiques de la vida. Aquest tsunami demogràfic s’endurà per davant no només les pensions públiques, sinó que també forçarà a un canvi radical en la sanitat, l’educació i l’Estat del benestar. La tradicional configuració dels infants que es formen, els adults que treballen i els ancians que gaudeixen d’un (merescut) oci ja no serà vàlida. La formació i el treball, potser amanits amb una mica d’oci, conformaran un binomi indestriable que ens acompanyarà tota la nostra vida, des del bressol fins a la sepultura

Via: Envellint | Jordi Franch Parella Weblog

Es pot abaratir la factura de la llum? | Jordi Franch Parella Weblog

Coincideix el fred rigorós de l’hivern amb el preu més elevat de la factura de la llum. Conèixer el total que paguem és fàcil. Només cal mirar el càrrec bancari. Ara bé, comprendre els detalls de la factura elèctrica, en un mercat oligopolístic tan profundament regulat per l’Estat i mancat de competència real, és força més difícil. D’entrada, la factura ens desglossa un component fixe (la potència contractada) i un component variable (l’energia consumida). S’hi afegeix el lloguer de l’equip, ara digital per tenir el consum controlat en tot moment i enriquir la contaminació electromagnètica, i un impost sobre l’electricitat. Si abans el preu pagat pel consum d’electricitat es calculava en subhastes trimestrals, ara ja no. El preu del quilowatt hora es calcula cada dia de la setmana i cada hora del dia. Així, en els moments de més demanda, entre les 20 i 22 hores del vespre, s’arriben a pagar preus majoristes del megawatt hora superiors als 90 euros, quan a Alemanya la mitjana és de només 50 euros (el 44% més barat!).

Sobre la suma total dels anteriors conceptes s’hi aplica l’IVA del 21%. Aplicar l’IVA sobre l’impost de l’electricitat és aplicar un impost sobre un altre impost, quelcom de legitimitat, com a mínim, dubtosa. I pagar el tipus més elevat d’IVA en un consum bàsic com la llum és profundament antisocial. Bèlgica o Luxemburg, per exemple, apliquen un IVA de només el 6%. Dins el conjunt de la UE, Espanya figura amb el preu final de l’energia més cara, després de Dinamarca i Alemanya. Si excloem impostos, continua sent el país més car després d’Irlanda i Xipre, dues illes que per motius de geografia física tenen importants dificultats comparatives en la generació d’energia.

En el sistema elèctric espanyol, tan profundament intervingut pel govern, els costos de producció d’energia només representen el 35% de la factura final, mentre que el 25% són impostos (IVA i l’impost d’electricitat), i el 40% restant són els anomenats peatges o costos regulats derivats de decisions polítiques (primes a les renovables, dèficit de tarifa, subvencions, distribució per la xarxa elèctrica estatal…)

Els elevats preus de la llum a Espanya acaben perjudicant les finances de les famílies i també la competitivitat empresarial. Sent els costos energètics una part rellevant dels costos totals de la indústria, el sector que més necessitem per generar llocs de treball estables i de qualitat, aquesta situació suposa un llast afegit a la competitivitat empresarial i la recuperació econòmica. Resulta curiós que a la Gran Bretanya, no precisament el paradís del sol, es puguin comprar plaques fotovoltaiques a Ikea per autoconsum domèstic. En canvi, a Espanya, això no està permès. Com és possible que en el país del sol es penalitzi l’autoconsum d’energia solar, quan així s’abaratiria la factura elèctrica? Necessitem urgentment liberalitzar l’economia espanyola, en general, i el sector elèctric, en particular, obrint-lo a la competència.

França, gràcies a 58 centrals nuclears i mitjançant una empresa pública com Electricité de France, disposa d’una de les electricitats més barates i fiables d’Europa. Per què no tenim accés a l’electricitat francesa? Ho justifiquen motius tècnics o bé polítics? Si en el Tractat dels Pirineus (1659), signat per Lluís XIV de França i Felip IV de Castella, s’hagués cedit a França tota la Catalunya Sud, com es va fer amb el comtat del Rosselló i part de la Cerdanya, ara tindríem altres problemes, però no el de la factura de la llum. Cal despenalitzar l’autoconsum i permetre la instal·lació de plaques solars. Les energies renovables, eòlica i solar, ara són barates. Per què el govern de Zapatero les va subvencionar el 2008, quan eren cares, i en canvi ara que són barates ho prohibeix? Tot plegat fa esgarrifar, molt més que les esgarrifances que provoca el fred hivernal.

Hi ha serveis que haurien d’estar a l’abast de tothom. L’electricitat i l’aigua són alguns d’ells. En comerç, fer negoci és lícit; però enriquir-se a costa de la necessitat ja rep un altre nom. Les desigualtats augmenten i la població es veu obligada a pagar els sous desproporcionats d’uns directius de les elèctriques que sovint compten amb el mèrit previ d’haver exercit algun alt càrrec polític com haver estat membre del govern. I pensem que això no hauria d’existir ni estar acceptat en un ordre democràtic que pretén la justícia i la igualtat d’oportunitats per a tothom.

Via: Es pot abaratir la factura de la llum? | Jordi Franch Parella Weblog

Rockin’ All Over The World – Música

“Rockin’ All Over the World” is a rock song written by John Fogerty, formerly of Creedence Clearwater Revival. It made its debut on Fogerty’s second solo album (see John Fogerty) in 1975. It was also released as a single, spending six weeks in the US top 40, peaking at #27.

John Fogerty – Rockin’ All Over The World

Well, a-here-ee-yup, a-here-ee-yup, a-here we go
All aboard, justa hittin’ the road, here we go, oh!
Rockin’ all over the world!

Well, a-geedeeup, a-geedeeup, a-get away
We’re goin’ crazy, and we’re goin’ today, here we go, oh!
Rockin’ all over the world!

And I like it, I like it, I like it, I like it
I la-la-like it, la-la-like, here we go, oh!
Rockin’ all over the world!

Well, I’m gonna tell your mama what I’m gonna do
We’re goin’ out tonight with our dancin’ shoes
Here we go, oh! Rockin’ all over the world!

And I like it, I like it, I like it, I like it
I la-la-like it, la-la-like, here we go, oh!
Rockin’ all over the world

Disponibles en línia els plànols del fons de l’Institut Geogràfic i Cadastral | Grup d’Arxivers de Lleida

A partir d’ara, són consultables en línia els 1.207 plànols parcel·laris del fons de l’Institut Geogràfic i Cadastral (IGC), uns plànols datats entre 1949 i 1975, tot i que, majoritàriament, són dels anys 50 i 60.

L’IGC, hereu de l’Institut Geogràfic Nacional, es creà el 1925, per dedicar-se a la geografia, meteorologia, metrologia, astronomia, geofísica i cadastre parcel·lari. Pel que fa a la seva vessant cadastral, la voluntat era arribar a la formació del cadastre parcel·lari jurídic d’Espanya, de manera que quedés determinada i representada la propietat territorial en els seus diversos aspectes, per tal d’aconseguir el repartiment equitatiu dels tributs i la mobilització del valor de la propietat. Per a aconseguir-ho, una de les seccions en què s’estructurava l’IGC era “Mapa i treballs topogràfics del Cadastre”, que, entre altres funcions, s’encarregava d’aixecar els plànols perimetrals de cada terme municipal, amb les línies dels seus límits jurisdiccionals, assenyalant també les diverses parcel·les.

En posteriors reglaments de 1944 i 1952 defineix l’IGC com “aquell organisme de l’Estat espanyol dedicat a la investigació, estudi, aplicació, execució, conservació i publicació dels treballs relatius a les Ciències Geogràfiques en el seu sentit més ampli, englobant la geografia, geofísica, astronomia, metrologia, geodèsia, topografia, fotogrametria, cadastre parcel·lari i cartografia”.

L’Institut mantindrà aquestes funcions cadastrals fins el 1979, moment en què l’Institut Geogràfic torna a la seva antiga denominació d’Institut Geogràfic Nacional, vigent actualment.

A més dels plànols que ara es poden consultar en línia, el fons també conté documentació relativa a la formació del cadastre de rústica de diversos pobles de la província, que inclou plànols, índexs alfabètics de propietaris, relacions de característiques dels polígons  i llibretes de camp usades per a la realització d’aquests treballs.

Per arribar-hi caldrà seguir els passos següents:

1.

2.

3.

4.

5.

Via: Disponibles en línia els plànols del fons de l’Institut Geogràfic i Cadastral | Grup d’Arxivers de Lleida

El ‘Llibre Ferrat’ de la vila de Llívia, en línia | Grup d’Arxivers de Lleida

A petició de l’Ajuntament de Llívia, l’Arxiu Comarcal digitalitza aquesta singular peça documental abans de ser restaurada

El ‘Llibre Ferrat’ és el nom amb què es coneix el llibre de privilegis i ordinacions de la vila de Llívia. El nom de Ferrat li ve pels claus que ornen les cobertes de fusta.

1310001100000850012.jpg_551669518

Va ser començat a la segona meitat del segle XVI i escrit a diverses mans fins a principis del segle XVII. Recull els privilegis municipals atorgats a Llívia pels reis de Catalunya i Aragó, des de Joan I fins a Carles V. És un volum manuscrit en pergamí de 36×25 cm, amb cobertes de fusta folrades de cuir marró i cinc claus en ambdues cobertes. Té 42 folis en pergamí numerats i un insert de 2 folis de paper. En un dels folis, hi ha l’escut de la vila.

Digitalitzacio-LLF_02.jpg_1617785483

L’Ajuntament de Llívia té previst enguany restaurar aquesta peça documental tan singular i ha demanat a l’Arxiu una digitalizació prèvia. L’objectiu és documentar l’estat original i tenir-ne una còpia de seguretat.

Digitalitzacio-LLF_01.jpg_1617785483

Podeu consultar el llibre digitalitzat a través d’Arxius en Línia.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya

Via: El ‘Llibre Ferrat’ de la vila de Llívia, en línia | Grup d’Arxivers de Lleida