Alpestre, el licor dels Germans Maristes. Només el trobareu al Monestir de les Avellanes (únic punt de venda a Catalunya)
Una beguda feta a base d’herbes aromàtiques i medicinals
L’Alpestre és una infusió hidroalcohòlica d’herbes i plantes medicinals destil·lades amb propietats digestives, tonificants, refrescants, antisèptiques, aromàtiques, elaborada amb un mètode secret, de manera que les propietats de la planta hi són preservades.
La base de l’Alpestre són 34 herbes aromàtiques i medicinals que quan arriben a la maduresa es cullen i s’assequen adequadament. Posteriorment són marinades i després acuradament destil·lades. Algunes d’aquestes plantes són: farigola, donzell, espígol, angèlica, fonoll, tanarida, sàlvia, menta, melissa, camamilla,…
Amb aquest procés les propietats beneficioses de les plantes aromàtiques es concentren en el licor. L’Alpestre s’envelleix com a mínim 4 anys, segons la tradició, en roure d’Eslovènia. Posteriorment s’embotella directament de la bóta, sense sucres ni altres additius.
L’Alpestre és un excel·lent digestiu per després d’un bon àpat, així com té propietats relaxants.
Petita història de l’Alpestre
L’Alpestre és un licor destil·lat d’herbes, que va néixer l’any 1857 a l’Hermitage (França). El germà Emmanuel era expert coneixedor de les virtuts terapèutiques de les herbes, i va crear la recepta secreta d’aquesta beguda per a usos medicinals amb la finalitat de guarir els germans malalts.
Al principi la beguda es va denominar “Arquebuse de L’Hermitage”. Gràcies als seus principis beneficiosos la demanda de la beguda va créixer més enllà de la pròpia comunitat, fins al punt que el mateix govern de França l’enviava als soldats de les antigues colònies com a remei, per guarir les ferides o els estats de deshidratació.
L’any 1904, a causa de les lleis anticlericals franceses d’inicis de segle XX, es va traslladar la producció a Carmagnola, prop de Torí (Itàlia) on es va crear la destil·leria Alpestre. Des de llavors la beguda seria registrada oficialment amb el nom Alpestre dei fratelli maristi di Carmagnola. Per altra banda a Alemanya també va arribar la recepta i els Germans Maristes d’allí encara en produeixen una variant de 30 herbes, amb la formula secreta marista i mantenint el nom d’Arquebuse .