Category Archives: Llengua

No creueu el carrer, que us atropellaran. Travesseu-lo

No creueu el carrer, que us atropellaran. Travesseu-lo

És cert que creuar existeix en català, però abans es deia molt més travessar. Probablement perquè travessar és més diferent de cruzar, que és la que es fa servir principalment en castellà. Així doncs, la pròxima vegada que hàgiu d’anar a través d’un carrer, no el creueu, perquè us atropellaran, travesseu-lo, i no us hi fareu mal.

Jordi Borràs Alabern

No feu dieta, que engreixa. Feu règim; això sí que aprima!

No feu dieta, que engreixa. Feu règim; això sí que aprima!

Com algunes altres, fer dieta o estar a dieta són expressions catalanes, però la més genuïna i que es feia servir més fins no fa gaires anys és fer règim. Si algú diu que amb les expressions amb la paraula dieta, a més a més es poden distingir dos casos, és el mateix que dir que una cosa fa pudor o és pudent... Quina gran distinció, oi…?
Doncs bé, no feu dietes ni estigueu a dieta, perquè us acabareu engreixant. Feu règim, i ja veureu que us acabareu aprimant.

Jordi Borràs Alabern

No proveu ni «cateu» menjars vomitius. Tasteu menjars deliciosos!

No proveu ni «cateu» menjars vomitius. Tasteu menjars deliciosos!

Un altre cop em cal escriure sobre una paraula catalana però amb un significat del castellà, provar per al menjar (o les begudes) o potser encara pitjor, una paraula del castellà, «catar», que es diu en comptes de la paraula genuïna i concreta, tastar. Ja fa uns quants anys que molta gent diu provar quan es refereix al menjar o a la beguda, ja sabem per influència de quina llengua. Alguns, havent deixat de dir tastar, però amb la sensació que els falta concretar si diuen provar (i és ben cert), recorren al castellà «catar», que és igual o pitjor que dir provar en aquests casos. Així doncs, deixeu de provar o «catar» menjars o begudes fastigosos, vomitius, i fins i tot verinosos, i tasteu menjars deliciosos, exquisits i saludables.

Jordi Borràs Alabern

Si el llum funciona, farà molta llum

Si el llum funciona, farà molta llum

En català es distingeix entre l’aparell que crea energia lluminosa (làmpada, fluorescent, etc.), el llum, i la claror o energia lluminosa que aquest crea, la llum. Per tant, si una làmpada, etc., està espatllada, perquè té la bombeta o el fluorescent fos, direm que El llum està espatllat. Si un aparell d’aquests, o sigui, un llum, funciona, direm que Fa molta llum. En canvi, si un llum no funciona gaire bé, direm que Fa poca llum. Si el sol ens enlluerna, o sigui, la claror del sol ens enlluerna, és la llum que ens enlluerna.

Jordi Borràs Alabern

Si us ve la son, tindreu un bon son

Si us ve la son, tindreu un bon son

En castellà, per variar, no es distingeixen aquests dos significats: «ganes de dormir» i «acte de dormir». En català, quan tenim ganes de dormir, diem que tenim molta/poca son, i quan dormim, diem que fem un son. Per tant, si tenim insomni, podem fer servir tècniques o bé prendre tisanes o pastilles perquè ens vingui la son. Si hem dormit bé, hem tingut un bon son.

Jordi Borràs Alabern

El preu puja perquè algú l’apuja

El preu puja perquè algú l’apuja

Quan el preu d’un producte o servei s’ha incrementat i no diem qui l’ha incrementat, en català, diem El preu de les patates puja. En canvi, quan algú ha incrementat el preu d’un producte o servei, diem El supermercat apuja el preu de les patates. Passa el mateix amb mecanismes o objectes com una persiana: direm La persiana està espatllada i no puja., però direm Joan, apuja la persiana, si et plau..

Jordi Borràs Alabern

Teniu una «enfermetat» ? Que esteu malalts?

Teniu una «enfermetat» ? Que esteu malalts?

Una altra vegada, una paraula provinent del castellà ens fa emmalaltir la llengua. Si en català es diu malalt, per què hi ha gent que d’una malaltia en diu «enfermetat» ? Així doncs, qui sigui que deia «enfermetat» que es curi i que digui malaltia.

Jordi Borràs Alabern

El preu baixa perquè algú l’abaixa

El preu baixa perquè algú l’abaixa

Quan el preu d’un producte o servei s’ha reduït i no diem qui l’ha reduït, en català, diem El preu de les patates baixa. En canvi, quan algú ha reduït el preu d’un producte o servei, diem El supermercat abaixa el preu de les patates. Passa el mateix amb mecanismes o objectes com una persiana: direm La persiana està espatllada i baixa sola., però direm Joan, abaixa la persiana, si et plau.

Jordi Borràs Alabern

Arreglem això de reparar

Arreglem això de reparar

Quan el cotxe o una màquina s’espatlla, avui dia molta gent el fa reparar. Tot i que és veritat que s’assembla més a altres llengües europees, abans, quan el català no estava tan contaminat pel castellà, es deia arreglar. Per tant, no espatllem la llengua, i arreglem això de reparar.

Jordi Borràs Alabern

No portem els anys, centímetres, etc., tenim/fem o som més anys, centímetres, etc.

No portem els anys, centímetres, etc., tenim/fem o som més anys, centímetres, etc.

Tal com vaig llegir en un llibre per a escriure i parlar bé -crec que es titulava El català és fàcil -, en català no portem el temps a la butxaca, sinó que el tenim/fem o som, en aquest significat que tot seguit us explicaré. Per a variar, és una altra influència del castellà. Frases com El meu cosí em porta cinc anys. o La Maria porta vuit centímetres a la seva germana. s’han de dir El meu cosí té cinc anys més que jo./El meu cosí és cinc anys més gran que jo. o La Maria fa vuit centímetres més que la seva germana./La Maria és vuit centímetres més alta que la seva germana.

Jordi Borràs Alabern