Tag Archives: CATALUNYA

L´enterrament de la sardina | HISTÒRIESDEMAR

enterrament de la sardina és l´acte que clou el carnaval i dona pas a la quaresma i té lloc el dimecres de cendra. Aquest dia acaba el temps de disbauxa del carnaval per donar lloc a l´abstinència i a la penitència de la quaresma. Els orígens d´aquesta festivitat són un xic confosos. A molts pobles i ciutats es celebrava la finalització del carnaval amb un berenar que simbolitzava la fi de la gresca i de l’abstinència carnal.

Actualment estem assistint a un enterrament de la sardina molt més real. De la mateixa manera que amb el carnaval, en aquest cas la disbauxa al llarg de tots els anys d´opulència ha portart a la penitència el sector pesquer. Les captures de sardina i de seitó no deixen de disminuir any rere any i la flota de teranyina de la nostra costa ho està passant magre.

Una de les darreres esperances d´aquest sector està centrat en l´estudi Ecopelgol, que l´Institut Francès d´Investigació per a la Explotació del Mar (Ifremer) està duent a terme en l´àrea del golf de Lleó, la regió de la Mediterrània occidental on es produeix els afloraments més importants que fertilitzen les capes superficials d´aigua, augmenten la productivitat del mar i en conseqüència els nivells intermedis de la xarxa tròfica, on es troba la sardina. En condicions normals, aquesta successió de fets porta a la renovació d´aquet recurs.

La relativa sort de tot plegat és que la recuperació de les poblacions de petits pelàgics pot ser més o menys ràpida sempre i quan l’única raó en la disminució d´aquestes espècies sigui la sobreexplotació que estan patint. En aquest cas, amb una política de vedes estricta es podria retornar fàcilment el recurs als nivells òptims. Malauradament les dades que es tenen fins ara fan pensar que a més de la sobreexplotació hi hauria d´altres causes sobre els quals no es possible incidir i que estan relacionades sobretot amb el canvi climàtic.

Des de l´any 2008, les captures de sardina a la nostra costa han disminuït un 86 %, cocretament al litoral tarragoní. A més, els exemplars capturats són cada vegada més petits. La sardina no arriba a la maduresa sexual fins que assoleix 13 cm de longitud, mentre que la talla mínima legal és de 11 cm, en aquest cas, la legislació vigent no ajuda gens a la recuperació del sector.

A les nostres aigües, les sardines “de bona mida” gairebé han desaparegut, les poblacions actuals les formen bàsicament exemplars immadurs que són l´objectiu de les captures de la flota d´encerclament.

L´augment de la temperatura de l´aigua derivat de l´escalfament global fa avançar l’època de reproducció de l´espècie i disminueix les seves postes.

La única solució a aquest desastre, si no volem assistir a un veritable enterrament de la sardina, passaria per establir vedes estrictes i desenvolupar plans de cogestió que impliquin a pescadors, a la comunitat científica i a les entitats conservacionistes.

La tradició catalana representa a la quaresma com una vella amb set cames que simbolitzen les set setmanes que dura aquest període. La vella quaresma es representa a més amb una penca de bacallà a la mà. La quaresma es també temps de bacallà, això però és una altre històriademar.

Via: L´enterrament de la sardina | HISTÒRIESDEMAR

Anuncis

El Cant de la Senyera – Música

El Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l’Orfeó Català. S’estrenà a Montserrat l’any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960. També actuà de facto com a himne, en competència amb Els Segadors, quan aquest últim encara no havia estat oficialitzat. Avui en dia, molts cops s’interpreten conjuntament. La seva interpretació per una part del públic del Palau de la Música Catalana quan havia estat prohibit fou l’element central dels Fets del Palau el 1960.
Els Segadors va ser restablert el 27 de març de 1993 com a Himne Nacional de Catalunya.

El cant de la senyera – Concert Sant Esteve 2016

El Cant de la Senyera

El Cant de la Senyera, interpretat per uns 1000 musics i 1800 cantaires el 28/09/2017 amb motiu de les mobilitzacions ciutadans pel referèndum del 1 d’octubre.

Tornada:
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï!
Contemplem-la, en sa dolça majestat! (bis)

Tornada

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana, alçarem els ulls al cel. (bis)

Tornada

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç. (bis)

Tornada

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï!
Contemplem-la, en sa dolça majestat! (bis)

Tornada

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana, alçarem els ulls al cel. (bis)

Tornada

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç. (bis)

Tornada

La Maria de les Trenes – Música

Josep Saderra i Puigferrer (Sant Feliu de Pallerols, la Garrotxa, 20 de febrer de 1883 – Banyoles, el Pla de l’Estany, 22 d’abril de 1970),, conegut com «el noi», fou un popularíssim compositor de sardanes prototip dels autors populars. Hi tocà el fiscorn i dirigí les cobles La Principal de Tortellà i La Principal de Banyoles.
D’una llarga llista, les sardanes més conegudes són: Bell Penedès, Mercè, Poncellina, Renouera, Santa Pau, Vigatana, Noies poblenovines, Maria de les trenes (amb lletra de Ramon Ribera Llobet) i La jove.

00289 – Coral Grácienca de Casa de Almería

La Maria de les trenes,
en mirar-la tot passant,
feia defugir les penes
la bellesa d’un instant,
convertit després en cant.

Quin respecte el seu posat
tan senzill, ple de sorpresa!

Resplendia la bondat,
la virtut i la franquesa
i el cabell tan ben trenat.

Els teus ulls,
els teus ulls són, bonica,
la promesa d’un amor feliç;
i la joia que t’espera,
la saps veure
amb llum de somni en l’encís.

Els teus ulls,
els teus ulls són, bonica,
claredat d’infinit.

Maria, les teves trenes
són un lligam d’espigues d’or.
Maria, les teves trenes
són la beutat i l’amor.

Joiosament d’aquelles trenes
hem de recordar que foren el neguit
de l’abrivat galant.
I ara que és mare la Maria,
l’hem de venerar
perquè el seu fruit d’amor,
el bressa tot cantant.

La ra la…

Saltironant reviuen les belleses
d’un passat d’alegre joventut,
el més bonic tresor.
I de l’encís d’aquelles trenes
i del pentinat, ens queda solament
el seu record.

la DaDa: El diari digital de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya | Grup d’Arxivers de Lleida

En un moment en que les eines que fins ara ens servien per comunicar i comunicar-nos sembla que s’estan redefinint o fins i tot desapareixent apareix una de nova La DaDa en format de publicació digital i després d’un temps llarg de reflexió sobre si un butlletí en format paper (o PDF) era prou útil i engrescador per justificar tot l’esforç que requeria la seva publicació periòdica. És una nova forma més dinàmica de presentar els continguts, adaptada als temps i més en consonància amb la resta d’informació i continguts que ens arriben d’altres àmbits. És cert que a alguns els obligarà a adoptar nous hàbits en la lectura (no es pot subratllar!), però ho podem compartir, extractar i comentar a través de les xarxes socials generant d’aquesta forma debat i per tant augmentant el coneixement, però sobretot el fet de compartir ens ajuda a difondre i a compartir amb els no professionals idees i inquietuds i per tant fer més propers tant els arxius com la feina de les persones que hi treballem. És una bona fórmula per poder fer realitat tot això el perfil de twitter creat @laDaDa_AAC que permetrà una interacció més directa entre lectors i autors.

És cert que aquest “primer número” no ha provocat gaire enrenou a les xarxes, a pesar d’una editorial compromesa i punyent amb l’actualitat com és la deriva que sembla que ha pres el legislador i el Govern espanyol per a posar encara més difícil l’accés a la documentació i als arxius. L’article de la Marta Munuera Els sistemes que volem  tampoc no pot deixar indiferent a ningú, des de la primera pregunta que és d’aquelles que ens fa venir mal d’estómac i mirar cap al cel fins i tot a aquells més agnòstics. A més hi ha articles amb experiències interessants com el que recull la de la Xarxa d’Arxius Municipal (XAM) o el “recull bibliogràfic” que sempre eixampla els nostres coneixements i que de vegades fins i tot ens permet forçar les costures d’aquell vestit professional (bata?) que de vegades ens queda una mica just.

Augurem un llarg recorregut al concepte encara que el format (o la imatge) canviarà molt més ràpidament que en tots aquests anys ho ha fet el butlletí de l’Associació, perquè els temps són uns altres, tot canvia molt ràpid i la nostra professió ens exigeix estar atents.

 

Via:  la DaDa: El diari digital de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya | Grup d’Arxivers de Lleida

El Cant dels Ocells (Coral) – Música

“El cant dels ocells” (Catalan: [əl ˈkant dəls uˈseʎs]; The song of the birds) is a traditional Catalan Christmas song and lullaby. It tells of nature’s joy at learning of the birth of Jesus Christ in a stable in Bethlehem. The song was made famous outside Catalonia by Pau Casals‘ instrumental version on the cello. After his exile in 1939, he would begin each of his concerts by playing this song. For this reason, it is often considered a symbol of Catalonia.

El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l’estable de Betlem. Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l’exili del 1939. Per això és considerada un símbol nacional de Catalunya.

Coral Sant Jordi – El Cant dels Ocells (Amb Lletra)

En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.

L’àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia,
dient: ‘Jesús és nat per treure’ns de pecat i dar-nos l’Alegria’.

Respon-li lo pardal: ‘Esta nit és Nadal, és nit de gran contento’.
El verdum i el lluer diuen, cantant també: ‘Oh, que alegria sento!’

Cantava el passerell: ‘Oh, que formós i que bell és l’Infant de Maria!’.
I lo alegre tord: ‘Vençuda n’és la mort, ja neix la Vida mia’.

Cantava el rossinyol: ‘Hermós és com un sol, brillant com una estrella’.
La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella.

Cantava el reietó per glòria del Senyor, inflant amb biçarria;
el canari segueix: llur música pareix del Cel gran melodia.

Ja n’entra el cotoliu dient: Ocells veniu a festejar l’aurora!
I lo merlot, xiulant, anava festejant a la més gran Senyora.

L’estiverola diu: No és hivern ni estiu sinó que és primavera;
puix que és nada una flor que pertot dóna olor I omple la terra entera.

Cantava el francolí: Ocells qui vol venir avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor amb sa gran resplendor a dins d’una establia?

Ve cantant el puput: Eixa nit ha vingut el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom admiren a tothom cantant sense tristesa.

Picots i borroners volen entre els fruiters cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut de molt lluny han vingut per contemplar el Messies.

Cantava la perdiu Me’n vaig a fer lo niu dins d’aquella establia,
per a veure l’Infant com està tremolant en braços de Maria.

La garsa, griva o gaig diuen: Ara ve el maig! Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix, tota branca floreix com si fos primavera.

Xiuxiueja el pinsà: Glòria avui i demà; sento gran alegria
de veure el diamant tan hermós i brillant als braços de Maria.

El xot i el mussol al veure eixir el sol confosos se retiren.
El gamarús i el duc diuen: Mirar no puc; tals resplendors m’admiren!

El Cant del Ocells (Pau Casals) – Música

“El cant dels ocells” (Catalan: [əl ˈkant dəls uˈseʎs]; The song of the birds) is a traditional Catalan Christmas song and lullaby. It tells of nature’s joy at learning of the birth of Jesus Christ in a stable in Bethlehem. The song was made famous outside Catalonia by Pau Casals‘ instrumental version on the cello. After his exile in 1939, he would begin each of his concerts by playing this song. For this reason, it is often considered a symbol of Catalonia.

El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l’estable de Betlem. Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l’exili del 1939. Per això és considerada un símbol nacional de Catalunya.

Pau Casals – El cant dels ocells ( at the White House ), November 13, 1961

Pablo Pau Casals Performs for The Kennedys in the East Room

La Biblioteca Figueras i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

Avui us volem parlar del Centre d’Estudis d’Història Contemporània – Biblioteca Josep M. Figueras. Segurament molta gent no sap que els fons d’aquest centre formen part de la nostra biblioteca i arxiu. Per aquest motiu volem recuperar la seva història i explicar-vos-la.

L’any 1967, Josep Maria Figueras i Bassols (1928-1994), empresari i polític català,  fundà una biblioteca d’ús privat destinada a conservar tot tipus de documentació sobre la història catalana del segles XIX i XX.


Bust de Figueras obra de l’escultor Josep Maria Subirats

Figueras, autor de diversos llibres com ¿Qué es el capitalismo? (1976), Catalunya com a exemple (1977) i De El capital al capitalismo (1980), es dedicà inicialment al sector immobiliari i, més tard, a diverses branques econòmiques (químiques, informàtica, financeres, etc.). Fou promotor del partit liberal Acció Democràtica (1976) i la Lliga Liberal de Catalunya (1977). Entre 1979 i 1991 fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona entre d’altres.

Quatre anys més tard, aquest mecenes barceloní, decidí ampliar i potenciar la seva biblioteca privada; naixia així el Centre d’Estudis d’Història Contemporània, institució dedicada fonamentalment a l’organització, classificació i catalogació del seu fons documental però també a la producció intel·lectual.

Per poder atendre aquesta doble activitat, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània es dotà d’un nou organisme, el Consell Assessor, encarregat d’assessorar la direcció en la política d’adquisicions i de decidir els ajuts de treball que s’havien d’atorgar i es traslladà a un local més ampli, que s’inaugurà l’abril de 1972 al carrer Numància 101-105 de Barcelona.

L’any 1976, amb l’inici de la democràcia, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània sortí de la situació de semiclandestinitat en la que havia viscut i, com a conseqüència, intensificà el seu ritme de creixement en tots els sentits: adquisicions, exposicions, publicacions, etc.

El desembre de 1978, Josep Maria Figueras donà a la ciutat de Barcelona el fons documental del centre creant la Fundació Figueras-Centre d’Estudis d’Història Contemporània, amb la qual cosa el que fins aleshores havia estat una biblioteca privada o d’un ús molt restringit es convertí en una biblioteca oberta a tots els interessats en la història contemporània del país.

El mes de desembre de 1979 es va inaugurar un nou local, situat al carrer Marquès de Sentmenat 35-37, dissenyat especialment per ser biblioteca amb una sala amb 50 punts de lectura que custodiava també materials diversos, com cartes, manuscrits, postals, bitllets, cromos, segells, adhesius, ensenyes, etc., i dels que destacaven la col·lecció de més de cinc mil cartells polítics, així com el fons de la Casa Amèrica de Barcelona.

Aqui en teniu unes imatges:

 

Via:  La Biblioteca Figueras i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

Hi ha encara platges verges? | HISTÒRIESDEMAR

A l´hora de valorar la qualitat de les nostres platges es fan servir uns criteris gens ambientals i gairebé sempre es té més en compte l´artificialització i els serveis que ofereix que no pas el seu valor natural i paisatgístic. Les banderes, els guardons i les estrelles no reflecteixen gens els elements naturals que pugui tenir una determinada platja per a ser considerada com a verge. Però que és una platja verge? Hi ha realment platges verges a Catalunya?

Cala Tavellera al Cap de Creus

Com indica el seu nom, una platja verge és aquella que conserva intactes els seus valors naturals i on no hi ha hagut pràcticament cap intervenció humana que hagi pogut alterar el medi. Sota aquestes premisses, és evident que no resta cap platja verge en tot el litoral català. Com a molt trobem indrets més o menys ben conservats i que podem arribar a qualificar com a platges verges. Aquestes són platges de difícil accés, sense cap mena d´urbanització al seu entorn i que conserven encara elements naturals característics d´aquest tipus d´ambients.

Malauradament la legislació que regula el litoral: llei de protecció i ús sostenible del litoral del 2013, busca més el rendiment econòmic i la seva explotació que no pas la protecció dels espais naturals del medi litoral i per tant no ajuda gens ni mica a protegir els pocs elements naturals que encara resten.

PLatja de Vallpresona entre Tossa i Sant Feliu

La principal amenaça que pateixen aquests indrets, més o menys ben conservats, rau en la pressió urbanística i les requalificacions de la tipologia de sòl per desenvolupar activitats econòmiques de gust dubtós. Aquest darrers anys hem assistit perplexos a aquesta pràctica que creia ja caducada. En un altre ordre de coses, l´elevada pressió que pateixen aquests indrets des del mar per part de les embarcacions d´esbarjo és un problema cada vegada més gros i on l´administració sembla no tenir recursos per a regular aquesta activitat.

Amb aquesta premissa l´entitat Ecologistes en Acció de Tarragona i l´Ebre ha creat el distintiu “platges verges” que atorga de manera anual. Aquest reconeixement té un doble objectiu, per un costat es premia l´esforç dels municipis en la seva tasca per la conservació del medi i per altra banda es valora l´estat natural de les platges candidates.

Cala Estreta a Palamós

El principal problema d´aquest reconeixement és que, malgrat que els premis són oberts a totes les platges del litoral català, de facto només s´hi presenten municipis del litoral tarragoní, de les terres de l´Ebre i del sud de Barcelona. Caldria doncs rellançar aquest reconeixement perquè fos efectiu al llarg de tota la costa catalana per poder valorar també les platges de la Costa Nord de Barcelona i de la Costa Brava on hi hauria també espais susceptibles a ser reconeguts.

A Catalunya, malgrat l’elevadíssima pressió que pateix la franja costanera queden encara alguns paratges més o menys inalterats amb un alt valor ecològic i paisatgístic. Si hagués de fer una selecció de les mateixes, segurament triaria: La platja del Trabucador i la platja del Fangar al Delta de l´Ebre; La Platja de l´Estany Podrit i la Cala de l´Ilot entre l’Ametlla i l´Ampolla; Cala Fonda o Waikiki a Tarragona; La platja dels Muntanyans a Torredembarra; La platja de Vallpresona a Tossa; Platja Castell i Cala Estreta a Palamós; La Platja Fonda a Begur. Cala Pedrosa i Cala Ferriol al Montgrí i Cala Canadell, Cala Portaló i Cala Tavellera al Cap de Creus. Aquesta és la meva tria.

Via: Hi ha encara platges verges? | HISTÒRIESDEMAR

Lola la Tavernera – Música

Port-bo és un grup d’havaneres fundat el 1966 a Calella de Palafrugell que, juntament amb altres amants del gènere, va ser l’impulsor de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, en la que ha participat en totes les seves edicions. El seu repertori, heretat en gran part dels vells cantaires de Calella, està format per havaneres clàssiques i noves, valsos mariners, balades, boleros, sardanes, cançó catalana, etc.
Durant les diferents etapes del grup s’han enregistrat 14 discos amb més de 160 temes diferents. A finals de 1995, el disc Arrel de Tres es va classificar a la vuitena posició dels discos més venuts en català, essent el primer cop que un disc d’havaneres aconsegueix aquesta fita.
El juny del 2005 oferiren un concert d’havaneres i cançons de taverna al Palau de la Música Catalana, que estava inclòs a la programació dels Concerts de Tarda al Palau. El novembre del 2006 van presentar l’espectacle Bolenera a L’Auditori, i el maig del 2009 A prop del mar (aquest, amb Nina). Han col·laborat amb artistes com Nina i amb els grups Gema 4, Montgrins[8] i Peix fregit.
A més de participar en les cantades dels Països Catalans, com ara Mallorca, Menorca, Formentera, Perpinyà i Cotlliure, també ho ha fet a Torrevella, Arrasate, Donostia, Bilbao, Madrid, Valladolid, Luxemburg, Amsterdam, Zuric, l’Havana i a diverses ciutats d’Israel.

L’AUTOR DE “LOLA LA TAVERNERA” ÉS: Carles Casanovas i Rigall

PORT BO – Lola la tavernera

Ja de negra nit, buscant aixopluc, entra a la taverna
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor,
mariner jove, tibat i fort

amb fulard negre lligat al coll
alt, roda-soques, perdonavides i adulador.

Corre, Lola, posa’m un got de vi
i et cantaré una cançó.

I mentres l’hi canta una havanera amb la guitarra
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla
i mirant coqueta pica l’ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.

EI teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant.

I com cada vespre la tavernera encisadora
espera el galant que com cada nit, l’ha d’enamorar
amb la guitarra i un got de vi
cantarà alegre tota la nit
canons de Cuba, cants de mulates i blau marí.

Corre, Lola, posa’m un got de vi
i et canto tota la nit.

I mentres l’hi canta una havanera amb la guitarra
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla
i mirant coqueta pica l’ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.

EI teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant.
mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant.

Cercabib: Eina única de recuperació d’informació al CRAI de la UB | Blog del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

 

Després d’un període de prova, el CRAI de la Universitat de Barcelona posa en funcionament, de manera definitiva i amb totes les seves prestacions, la seva nova eina de recuperació d’informació: Cercabib. Durant aquest temps de prova, hem rebut un gran nombre d’aportacions que intentarem implementar, en la mesura del possible, en un futur proper. Aprofitem per agrair-vos a tots la vostra col·laboració. Mantindrem l’enquesta encara uns mesos a fi que pugueu seguir fent suggeriments.

Cercabib permet cercar des d’un únic punt i de manera simultània, a tots els recursos d’informació del CRAI al marge de suport, tipologia o ubicació del recurs: Catàleg; bases de dades, llibres electrònics i revistes electròniques (antic ReCercador); i dipòsits digitals de la UB. Aquesta innovació permet millorarel procés de trobar la informació i també incrementa la visibilitat de tots els recursos del CRAI. D’altra banda, si així ho desitgeu, podeu consultar el Thesaurus i altres eines de cerca des de la interfície del Cercabib.

Podeu accedir a Cercabib, a partir d’ara eina principal i única per buscar informació al CRAI de la UB, des de la pàgina inicial del Web del CRAI.

Teniu a la vostra disposició una presentació per ajudar-vos a entendre com funciona Cercabib, i trobareu ajuda puntual a tots els CRAI Biblioteques.

Cercabib és fruit del treball col·laboratiu de les biblioteques universitàries del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), en un projecte de sistema compartit que implica, entre altres actuacions, la implementació d’una eina de descoberta i recuperació de la informació que indexi conjuntament els catàlegs, els repositoris digitals i els recursos electrònics.

Via:  Cercabib: Eina única de recuperació d’informació al CRAI de la UB | Blog del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació