Tag Archives: CATALUNYA

El retorn dels comtes al Monestir de les Avellanes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979) | Monestir de les Avellanes

El diumenge 11 de juny de 2017 al Monestir de les Avellanes vam commemorar els 50 anys del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes. Dins dels actes de celebració, s’hi va incloure la presentació del reportatge, elaborat i realitzat pel Museu de la Noguera: “El retorn dels comtes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer(1964-1979)”.

Us deixem aquest testimoni històric, que us explica com es van salvar les restes l’any 1906 a Vilanova de la Sal i com es van retornar l’any 1967 al Monestir de les Avellanes.

Via: El retorn dels comtes al Monestir de les Avellanes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979) | Monestir de les Avellanes

La Caseta del Motor: el tresor de Sant Pol | HISTÒRIESDEMAR

La Caseta del Motor: el tresor de Sant Pol

Sant Pol és un d´aquells pobles que sempre han viscut de cara al mar. Fins a la primera meitat del segle XX va ser un dels municipis de la Costa Central catalana amb una major activitat pesquera. La seva platja, evidentment, era el centre de tota aquest batibull. Sense cap mena de refugi, la platja era el lloc on el sardinals, les palangreres, els llaguts i d´altres embarcacions de pesca hi reposaven. En alguns documents gràfics de principis de segle es poden contar més de cinquanta barques varades a la platja de la vila. Cada dia, abans de començar a pescar havien d´avarar les barques a l´aigua i un cop acabada la jornada s´havien de treure a la platja. En aquells temps, l’única manera per a realitzar aquestes operacions era a força de braços o bé amb l´ajut d´animals de tir. Els palers eren els responsables d´aquesta tasca. La seva feina va ser en aquells temps un dels oficis de mar més imprescindibles de la platja.

Postal de la platja de Sant Pol amb la caseta del motor al centre, les barques varades a la platja i les peces dels sardinals esteses al Sol.

La caseta del motor va ser construïda per en Damià Mas i Ribó, “en Mià dels bous”, paler i propietari de dues parelles de bou i un matxo per treure les barques. En Damià volia modernitzar el servei i va encarregar la construcció de la caseta del motor. L´edifici es va inaugurar després de molts entrebancs administratius l´any 1932, quan feia pocs anys que algunes de les barques ja havien incorporat els primers motors. Així a la revista “La Maresma”, editada a Mataró, es pot llegir en el seu número d´abril de 1932 aquesta petita ressenya referent a Sant Pol. ”L´últim temporal de garbí ha deixat un xic de sorra a la platja nostra que algunes barques aprofiten per treure-hi. És per això que del tot instal•lada la màquina de treure barques, ha inaugurat el seu servei, suprimint la parella de bous que tant caràcter donava a la platja nostra.”

La situació central de la caseta a la platja feia que pogués treballar per ambdós costats

La caseta del motor o “la maquinilla” és un element singular dins el patrimoni marítim de la costa catalana. Es va mantenir activa quan en altres localitats com al Masnou, a Pineda de Mar o a Calella ja havien estat abandonades i havien desaparegut. Quan en Mià va deixar de treballar, la seva feina la seguiren fent els palers de la confraria.

L’edificació és senzilla, feta de fusta i amb amplies vidrieres als tres dels seus costats per tal de poder seguir l´operació de treure les barques des del seu interior. Va accionada amb dos motors, un d’elèctric i un de semidièsel, d´aquesta manera es garantia que es poguessin treure les barques en cas de falta de subministrament.

Avui, a la caseta és fan diverses activitats adreçades als escolars. Foto: A Tot Drap

La construcció del port d´Arenys de Mar a l´any 1947 fa que bona part de la flota pesquera de Sant Pol es traslladi al recent inaugurat port refugi i, poc a poc, l´activitat a la platja va minvant fins que el 7 d´agost de 1985 es treu per última vegada “l´Ester”, el darrer sardinal que encara tenia base a Sant Pol. A partir d´aquest moment, al desaparèixer la pesca, la instal•lació deixa de tenir sentit i comença a entrar en un estat d´abandonament cada vegada mes preocupant. El fet d´estar construïda en terrenys propietat de la companyia del ferrocarril i que es trobi dins el domini de la llei de costes van posar en seriós perill la seva conservació en més d´una ocasió. L´edifici va ser rehabilitat a l´any 2007 per “A tot drap”, una associació sense ànim de lucre de Sant Pol de Mar i finalment va ser catalogada com a bé cultural d’interès local. Tant de bo que la caseta de motor pugui acabar esdevenint un centre d´interpretació del patrimoni pesquer i de l´ofici dels palers, seria el millor reconeixement a tota la gent de mar que ha forjat la història de Sant Pol.

Via: La Caseta del Motor: el tresor de Sant Pol | HISTÒRIESDEMAR

Donació Manuel L. Abellán al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 10 de maig de 2016, la Universitat de Barcelona va signar un conveni amb la senyora Constance Kuijpers, vídua del professor de la Universitat d’Àmsterdam Manuel L. Abellán, per traslladar la seva biblioteca i el seu arxiu personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que podeu consultar al catàleg de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.

Abellán va néixer a la Barceloneta i amb només 22 anys va marxar a treballar i estudiar a França. Després de diplomar-se en Ciències Econòmiques i Socials per l’École Pratique des Hautes Études de París (1964) i d’exercir de professor de Sociologia a la Universitat de Carabobo (Veneçuela) (1966), el 1968 va marxar a Holanda on es dedicà a la sociología de la literatura i a la història de la cultura. Durant 2 anys va ser professor de la Universitat de Gröningen i després  va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975,  es dedicà plenament a l’estudi de la censura durant el franquisme.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”. El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que una part havia estat destruïda.

Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976). 

Pioner del que ell va anomenar “fenómeno censorio”,  Abellán va demostrar fins a quin punt la literatura durant el franquisme va estar supeditada a la censura en tots els aspectes, des del moment de la creació fins a la recepció. Va obtenir les bases documentals per a què els investigadors sabessin en què consistia la censura franquista: com i quan es van redactar les lleis amb les quals es regia; quins motius  s’esgrimien per justificar-la; quin procés administratiu s’havia de seguir per poder publicar a Espanya; quins criteris aplicaven els censors, etc. També va descobrir les estratagemes que seguien autors i editors per eludir l’acció de l’òrgan repressor.  En definitiva, va demostrar que no es tractava d’un sistema de control improvisat sinó d’un conjunt  de normes i procediments manejats per censors, organitzats jeràrquicament i entrenats amb aquesta finalitat.

El fons personal Manuel L. Abellán, ocupa 3,20 metres lineals, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries:

1-  Textos diversos de Manuel L. Abellán: inclou, d’una banda totes les seves publicacions i materials utilitzats per a fer-les i, de l’altra, documentació relacionada amb el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970, dirigit per Manuel L. Abellán i F.M. Lorda a la Universitat d’Amsterdam (correspondència amb diversos escriptors perquè omplin un qüestionari sobre la censura que van patir les seves, i qüestionaris emplenats pels escriptors, memòria del treball elaborat pel grup d’estudi…)

2- Textos diversos de diferents autors

3- Censura. Expedients del Ministerio de Información y Turismo: inclou tots els expedients de censura que Manuel L. Abellán va poder fotocopiar abans que les autoritats del moment enviessin la majoria a una fàbrica de paper. Afecten escriptors com Ana M. Matute, Francesc Candel, Pere Calders, Carles Barral, Miguel Delibes, José A. Valente,Manuel de Pedrolo, Alfonso Sastre, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez i un llarg etcètera i els motius de censura són sempre:  les crítiques al Movimiento Nacional,  el Caudillo, l’Església o l’exèrcit, els atacs a la moral i el dogma catòlic, la propaganda marxista, comunista o separatista, les escenes sexuals o eròtiques,  etc. També sorprenen molts noms de lectors-censors com: Ricardo de la Cierva, Camilo José Cela, Leopoldo Panero, Emilio Romero, Miguel Siguán, Juan Beneyto o Martí de Riquer.

4- Censura. Dossiers elaborats per Manuel L. Abellán: inclou materials diversos relacionats amb la censura classificats per temes, anys o autors pel mateix Abellán.

5- Tesis, tesines i treballs de curs dirigits per Manuel L. Abellán com a professor a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Àmsterdam.

6- Papers personals de Manuel L. Abellán: inclou documentació personal relacionada amb la seva carrera professional i acadèmica i correspondència diversa.  De la correspondència, destaca la que va mantenir amb els Ministres Pio Cabanillas i Javier Solana amb motiu de la destrucció dels expedients de censura l’any 1977.

Per a qualsevol investigador de la censura franquista, l’obra de Manuel L. Abellán és un referent ineludible. Com a professor,  sempre va voler transmetre a les noves generacions d’estudiants el valor de la democràcia i la llibertat d’expressió sense cap tipus de censura. Valor que, lamentablement, segueix sent encara ben poc respectat.

Via: Donació Manuel L. Abellán al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

No creueu el carrer, que us atropellaran. Travesseu-lo

No creueu el carrer, que us atropellaran. Travesseu-lo

És cert que creuar existeix en català, però abans es deia molt més travessar. Probablement perquè travessar és més diferent de cruzar, que és la que es fa servir principalment en castellà. Així doncs, la pròxima vegada que hàgiu d’anar a través d’un carrer, no el creueu, perquè us atropellaran, travesseu-lo, i no us hi fareu mal.

Jordi Borràs Alabern

Nit de les Dones d’Aigua – Sant Joan Les Fonts 2017

Dia 23 de juny del 2017 Sant Joan Les Fonts (La Garrotxa)

Aquest espectacle únic de dansa i teatre tindrà lloc durant la revetlla de Sant Joan al Pont Medieval de Sant Joan les Fonts al punt de les 22.30h.

L’espectacle fa una adaptació de la tradicional llegenda de les dones d’aigua catalana, on s’explica que aquests éssers naturals apareixien aquesta nit tan màgica a rentar les seves robes al riu.

Enguany la direcció artística anirà a càrrec de l’Associació de Dones en Dansa Hibiscus.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.santjoanlesfonts.cat/

I A: http://www.turismesantjoanlesfonts.com/

Exposició “Néixer” de l’artista Anna Escur al Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

Del 10 de juny al 30 de juliol us convidem a visitar l’exposició de pintures “Néixer” de l’artista lleidatana Anna Escur. La podeu visitar a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes.
Anna Escur Pujol és artista plàstica. Va néixer a Lleida l’any 1979. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Lleida i Sorbonne Nouvelle III, Paris.  Postgrau en Cooperació Internacional per la Universitat de Lleida i Màster en Mediació Intercultural per la Universitat de Sevilla, especialitzada en gestió cultural, divulgació i pedagogia de l’Art.

A partir de 2010 opta per les arts plàstiques com a eina de reflexió personal, cursa monogràfics de pintura i gravat a l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol de Lleida amb tutors com Josep Ripoll i Rosa Siré. Ha realitzat un Curs d’Arterapia, a la Universitat de Girona. Ha estat becada en gestió cultural pel Musée National du Moyen Âge, Paris, pel Centre d’Art Caixaforum de Barcelona i pel grup de recerca Espai i Poder del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Lleida. També ha assistit als seminaris d’Art i Educació a Caixaforum, Barcelona. 
L’exposició “Néixer” està formada per diferents obres fetes en pintura acrílica, amb tonalitats molt acolorides i amb la barreja dels trassos grossos amb els detalls petits, que caracterítzen a l’artista. L’exposició representa el concepte del naixement a partir de motius vegetals.

Via: Exposició “Néixer” de l’artista Anna Escur al Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

No feu dieta, que engreixa. Feu règim; això sí que aprima!

No feu dieta, que engreixa. Feu règim; això sí que aprima!

Com algunes altres, fer dieta o estar a dieta són expressions catalanes, però la més genuïna i que es feia servir més fins no fa gaires anys és fer règim. Si algú diu que amb les expressions amb la paraula dieta, a més a més es poden distingir dos casos, és el mateix que dir que una cosa fa pudor o és pudent... Quina gran distinció, oi…?
Doncs bé, no feu dietes ni estigueu a dieta, perquè us acabareu engreixant. Feu règim, i ja veureu que us acabareu aprimant.

Jordi Borràs Alabern

Exposició: Papers de fi de mil·lenni | Bloc de Lletres

A partir del dia 17 de juny del 2017

Us convidem a visitar l’exposició Papers de fi de mil·lenni al CRAI Biblioteca de Lletres. Es tracta una obra de bibliòfil que presenta una visió de final de segle XX duta a terme per 24 destacats especialistes en disciplines diverses, on cada volum porta incorporat un gravat original. Aquest treball va ser concebut i realitzat per l’artista, gravador i bibliòfil olotí Miquel Plana Corcó.

Com a colofó del darrer volum llegim “Aquest quadern, vint-i-quatrè de la col·lecció PAPERS DE FI DE MIL·LENNI EDITATS A Olot al taller de Miquel Plana des de l’abril de 1995 al febrer de 2004, segella, amb la modèstia habitual, nou anys d’un projecte il·lusionat i de feixuga materialització, que s’ha fet arribar a bon port amb un peu fondejant al segle XX i l’altre navegant pel XXI. Les hores se les mengen els dies i els dies són devorats pels anys, que, de cent en cent formen els segles. Testimonis d’aquest fet són els llibres. Que els déus de l’Olimp beneeixin aquests vint-i-quatre documents, balanç d’un temps que ha vist morir i néixer dues centúries. Amén.”

La col·lecció completa dels Papers de fi de mil·lenni forma part del fons Joan Solà del CRAI Biblioteca de Lletres. Entre els autors d’aquests balanços de la situació a finals del segle XX destaquen diversos professors de la Universitat de Barcelona com Miquel Porter i Moix, Ernest Lluch, Jordi Delàs, Lluís Jou i Mirabent, Josep M. Esquirol i Calaf i el mateix Joan Solà.

A partir del dia 17 de juny, la mostra es completarà amb documents sobre Miquel Plana, i alguns exemples de la seva obra de bibliofília provinents del CRAI de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es pot apreciar com Plana cuidava totes les fases del treball d’elaboració dels llibres, des de la concepció fins a l’edició.

Via: Exposició: Papers de fi de mil·lenni | Bloc de Lletres

Veles e Vents – Música

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Veles e Vents – Raimon – Palau Sant Jordi 1993

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets,
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran,
e en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar més fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!

Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta
me trobarà, faent humil respost.

Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gents no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

V Cicle de Concerts “Música & Patrimoni” del Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) | Monestir de les Avellanes

V Cicle de Concerts “Música & Patrimoni”
Juny i Juliol de 2017

Durant els mesos de juny i juliol al Monestir de les Avellanes la música i el patrimoni s’uneixen de nou en el V Cicle de Concerts del Monestir de les Avellanes.

Enguany el programa us ofereix 5 concerts de diversos estils de música acompanyats també d’activitats complementàries. Aquest és el següent programa:

Diumenge, 11 de juny (12:45 h.). Jardins de Santa Maria

  • Grup KSONRONDA
    • Grup balaguerí format per 6 músics que toquen cançons de gresca, folk, taverna i sobretaula.
  • Activitats:
    • 11:30 h. Actes del 50è aniversari del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell. (vegeu el programa)
    • Terrasseta del convent! Vine i fes el vermut!
    • Mercat de productes de proximitat amb: Torrons i Mel Alemany, Casa Ros, Sal de Vilanova de la Sal, Montsec Celler, Rubiò de Sòls i El Alemán de Fontdepou

Dissabte, 1 de juliol (19:00 h.). al pati de l’abat.

  • WALKIN’N ROOTS

    • Duo acústic que ens porta a través de les arrels de la música negra i el rock clàssic
  • Activitats:
    • 18:00 h. Visita guiada al Monestir (en el marc de la campanya “Territori de Valors”) amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Noguera.
    • Tast comentat de cervesa artesana “La Vella Caravana” de Menàrguens.

Divendres, 7 de juliol (20:00 h.). a l’església del monestir

  • ORQUESTRA SIMFÒNICA JULIÀ CARBONELL + CARRILLÓ MÒBIL “Bronzen Piano”

    • Concert “Diàlegs sonors al Monestir” Arcs sobre bronzes carilló i orquestra.
  • Activitats:
    • XIX Congrés Mundial de Carillonistes
    • Benvinguda amb tast de productes gentilesa de Vichy Catalan

Diumenge, 9 de juliol (12:00 h.). a l’església

  • LA NUU

    • Concert “De l’espai i del temps” un viatge musical en espai (orient i occident) i temps (de la lírica medieval al jazz contemporani)

Dilluns, 10 de juliol (22: 00 h.) aprox. al claustre

  • ARDIT ENSEMBLE

    • Formació vocal-instrumental especialitzada en la interpretació del patrimoni musical religiós i profà medieval.
  • Activitats:
    • VI Sopar Medieval “Les taules monàstiques medievals: seguiment de la regla i transgressió (vegeu programa)
    • VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (vegeu programa)

Entrada gratuïta a tots els concerts. En alguns d’ells es demana la lliure l’aportació voluntària d’un donatiu.

Via: V Cicle de Concerts “Música & Patrimoni” del Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) | Monestir de les Avellanes