Tag Archives: CATALUNYA

La Sant Espina – Música

La Santa Espina és una sardana amb música d’Enric Morera i text d’Àngel Guimerà. És la més emblemàtica d’Enric Morera i és considerada un himne patriòtic pels catalans.
Formant part de la sarsuela homònima, fou estrenada el 1907 al Teatre Principal de Barcelona. A causa de les seves connotacions catalanistes, fou prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

The sardana (Catalan pronunciation: [sərˈðanə]; plural sardanes) is a musical genre typical of Catalan culture and danced in circle following a set of steps. The dance was originally from the Empordà region, but started gaining popularity throughout Catalonia from late 19th century to beginning of the 20th century after the modernisation done by Josep Maria Ventura i Casas.
Men and women join together in a circle by holding hands and facing inwards to dance

Cobla Barcelona – La Santa Espina (Instrumental)

La Santa Espina

La santa espina

Ramón Calduch – 16.La Santa Espina

Som i serem gent catalana
tant si és vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Anuncis

Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Post d’Elsa Ibar – Llibres gencat

9788439397717Camilo Cava Balcells (Balaguer, 1880-1950), fill de Cal Cava, família burgesa i terratinent de Balaguer, es va llicenciar en dret l’any 1903 i va exercir professionalment d’advocat, jutge municipal, procurador dels tribunals i fins i tot de notari eclesiàstic, designat pel bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Balaguer i tresorer i administrador del Sindicat Agrícola de Balaguer i de la Caja Rural Católica y de Préstamos. Així mateix, com a periodista de vocació, va escriure articles en nombrosos diaris d’Espanya, sobretot d’agricultura com la Página Agrícola del diari de Lleida “La Mañana”, i també a la revista local “Pla i Muntanya”.

Durant la Guerra Civil, l’autor, que aleshores tenia 56 anys, es va quedar a Balaguer i va escriure un diari, que inicià el dia 18 de juliol de 1936 fins a l’1 d’abril de 1939. Aquest Diari té un interès històric inqüestionable, ja que ens relata els fets que Camilo Cava va viure de primera mà al llarg de tota la Guerra Civil a Balaguer. Dia rere dia, l’autor ens explica tant els fets més cruents com els relatius a la vida quotidiana i a la supervivència d’aquells que es van quedar a la ciutat.

Camilo Cava era un home de dretes i aquest posicionament, cada cop més ferm a mesura que avançava la guerra, es fa palès al llarg de tot el diari. Tanmateix, i més enllà de la seva visió personal dels esdeveniments, l’autor tenia consciència de l’excepcionalitat del moment que estava vivint i, per això, volia deixar per escrit el seu testimoni.

Hi ha tres exemplars del Diari, una primera versió manuscrita que, posteriorment, l’autor  va revisar per tal de preparar una darrera versió mecanografiada i corregida. Josep Pla Blanch s’ha fet càrrec de l’edició per a la present publicació Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells, la qual ha enriquit fent els aclariments necessaris a peu de pàgina per a una millor comprensió del text i contrastant, quan s’esqueia, els fets històrics del relat.

Elsa Ibar Torras
Directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Arxius i societat. Quaderns de Divulgació Històric

Via:  Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Post d’Elsa Ibar – Llibres gencat

Nova mostra permanentment al MACBA amb cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

Al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA,  el passat 4 d’octubre va tenir lloc la presentació d’una exposició especial que porta per títol Un segle breu: Col·lecció MACBA, concebuda com una presentació permanent que ocuparà tota la primera planta de l’edifici del museu. L’exposició examinarà la història de l’art contemporani, prestant una atenció especial a les relacions entre les manifestacions artístiques i el seu context social i polític.

El mateix equip curatorial del MACBA comissaria l’exposició, i es duran a terme diverses activitats paral·leles, com ara visites comentades o un curs sobre les obres exposades.

La mostra proposa una data d’inici, el 1929, quan va tenir lloc lExposició Internacional de Barcelona, esdeveniment que va comportar una transformació urbana molt important. La segona sala se centra en la Guerra Civil Espanyola, anys en què artistes i cineastes es van implicar, a través dels seus mitjans d’expressió, en la difusió de les diverses ideologies polítiques.

L’exposició avança cronològicament fins a arribar als anys seixanta amb un art cada vegada més influenciat pel món de la publicitat i els mitjans de comunicació. El visitant també podrà descobrir a través de la Col·lecció MACBA com van impregnar l’art fets com el del Maig del 68 o moviments com el feminisme. La mostra arriba fins als nostres dies, amb un art, en paraules dels responsables de l’exposició, “centrat en la crítica de les relacions econòmiques regides pel neoliberalisme i la globalització”, i que també “ha examinat les relacions humanes dominades per la geopolítica i les desigualtats en la distribució del poder”.

Entre altres, la mostra inclourà obres d’artistes com: Jean-Michel Basquiat, Alexandre CalderHans Haacke, Jenny Holzer, Miralda, Juan Muñoz, Jorge Oteiza,  Pablo Palazuelo, Raymond Pettibon, Antoni Tàpies o Joaquim Torres-García.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit un número considerable de cartells de la col·lecció de Guerra Civil espanyola.  En total es podran veure trenta dos cartells, sis dels quals són originals i la resta reproduccions a mida original. Entre els cartells originals hi trobareu:

Les Milícies us necessiten!Aixafem el feixisme, ¿Que fais-tu pour empécher cela? o ¡Imitad! al héroe del pueblo.

No us la perdeu!

Via:  Nova mostra permanentment al MACBA amb cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

La UB incrementa un 17 % les publicacions en accés obert | Blog del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

Des de l’any 2011, la Universitat de Barcelona ha augmentat un 17 % les seves publicacions en accés obert, fins a arribar, l’any 2017, a un 27,4 % del total de les publicacions anuals. Aquestes són les dades que mostra l’Observatori de l’Accés Obert (OAO), una iniciativa impulsada l’any 2016 per la UB i la UPC per fer un seguiment de l’accés obert a les dues institucions.

Les dades de l’Observatori recullen un augment considerable en els darrers cinc anys de les publicacions en accés obert. Segons Ignasi Labastida, responsable de la Unitat de Recerca i Innovació del CRAI de la UB, «a partir d’aquestes dades es podran proposar escenaris de futur més realistes i analitzar-los per tal d’aconseguir la transició completa cap a l’accés obert».

Via: La UB incrementa un 17 % les publicacions en accés obert | Blog del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

500 Km2 | HISTÒRIESDEMAR

El nou model català de gestió pesquera aprovat recentment dona molt més protagonisme en la pressa de decisions als agents implicats. En aquest sentit, les confraries de pescadors de la demarcació de Girona: Blanes, Palamós, Roses, el Port de la Selva i Llançà han proposat a l´administració la creació d´una àrea vedada de 500 km2 gestionada per ells mateixos sota les directrius dels científics de l´ICM. En aquetes àrees, es crearan comissions permanents per fer-ne el seguiment que funcionaran de manera congestionada.

Arran dels mals resultats en les captures dels pescadors d’arrossegament que s´han produït en els darrers temps, els propis pescadors s´han adonat que cal una mentalitat molt més oberta si es vol continuar treballant en un futur molt proper. El mateix col·lectiu va tenir la iniciativa per implementar aquestes mesures de sostenibilitat i de preservació del recursos i els científics de l´ICM s’encarreguen de fer el seguiment per a mesurar els efectes de les mesures adoptades.

Detall de les diverses àrees de pesca d´arrossegament cogestionades. A sota en verd àrees de captura del lluç, en blau de l´escamarlà i en taronja de la gamba. Font: ICM

Es tracta d´una iniciativa única a la regió mediterrània que potencia les mesures per la preservació des recursos i la sostenibilitat de l´activitat. Amb aquesta proposta es fuig de la concepció tradicional de la explotació dels caladors i s´impulsa una nova manera de fer les coses. L´objectiu final de la proposta és recuperar els recursos pesquers i poder mantenir la viabilitat del sector de la pesca d´arrossegament.

Les zones protegides tenen un elevat valor ja que són àrees de reproducció i d´alevinatge d´espècies amb interès comercial que es troben en l´actualitat molt sobreexplotades i al límit del col·lapse com ara el lluç, el moll, la gamba o l´escamarlà. En definitiva es tracta de fer una gestió diferent dels caladors d´arrossegament que, fins fa poc, se’ls considerava com a àrees de producció il·limitada on els quillats podien feinejar sense treva i on sempre s´extreia recursos.

Ens els 500 km2 d’àrees proposades s´hi troben regions on la pesca està regulada com és el cas de la gamba a Palamós que ja fa uns anys que funciona amb molt d´èxit o la gamba del Cap de Creus de recent incorporació. També s´hi troben regions vedades a l´activitat pesquera com és el cas de la regeneració de l´hàbitat de Blanes-Palamós entre d´altres. La relació de zones regulades i els seus objectius són els següents:

Regeneració d’hàbitat de Blanes-Palamós (37.95 km2) (Àrea de no pesca)
Objectiu: Regenerar aquests caladors tradicionals i contribuir en la reducció de la pressió en les espècies més sobreexplotades: la maire, el lluç i el rap.

Gestió de l’escamarlà Roses-Palamós (9.16 km2) (Àrea de no pesca)
Objectiu: Reduir l’impacte sobre les poblacions d’escamarlà amb la creació d’una àrea de no-pesca per a facilitar la seva recuperació.

Gestió del lluç de Roses (51.73 km2) (Àrea de no pesca)
Objectiu: Protegir el reclutament del lluç i afavorir la reproducció dels adults mitjançant el tancament de forma permanent d’aquesta àrea.

Gestió de la gamba de Palamós (334.13 km2) (Pesca regulada)
Objectiu: Millorar la selectivitat de les captures de gamba mitjançant la regulació de la malla de l´art i la gestió de les zones de pesca.

Gestió de la gamba del Cap de Creus (65 km2) (Pesca regulada)
Objectiu: Gestionar de manera sostenible la pesca d´aquesta espècie de forma consensuada entre les confraries de Roses, Port de la Selva i Llançà.

Via: 500 Km2 | HISTÒRIESDEMAR

Ahí viene la plaga | HISTÒRIESDEMAR

“Ahí viene la plaga…”, el cranc blau americà ja és present a tota la nostra costa i en alguns punts s´ha convertit en una veritable plaga.

El cranc blau americà (Callinectes sapidu) s´ha convertit en la nova incorporació exòtica al nostre catàleg de fauna marina. A Europa, va ser documentada la seva presència per primera vegada a principis del s. XX i l´any 2012 va estar citat per primer cop a la zona del delta de l´Ebre i d´aquí s´ha expandit arreu de la costa catalana. Ara ja es fàcil fer observacions a les desembocadures del Ter, de la Muga i del Fluvià.

Es tracta d´una espècie originària de la costa Atlàntica d´Amèrica des del Canada a l´Argentina. Té una bona mida, la closca dels exemplars adults pot assolir 20 cm de costat a costat i poden arribar a tenir un pes corporal d´un quilogram. S´alimenta de mol·luscs, d’altres crustacis i petits peixos. Viu sobre fons fangosos i sorrencs especialment en estuaris. Té un comportament molt agressiu, un creixement ràpid i una elevada taxa de reproducció. Els ingredients perfectes per esdevenir un veritable problema que competeix amb l´espècie autòctona, el cranc comú mediterrani (Carcinus aestuari).

Closques de cranc blau americà que els temporals han portat a la platja de Can Comas al Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà. Foto: Josep M Dacosta

Al delta de l´Ebre és la zona on ha proliferat més. A la badia dels Alfacs s´ha convertit en un problema molt greu que afecta als mariscadors i als cultius de bivalves. S´han trobat exemplars fins hi tot a la zona de Xerta, cosa que demostra la seva gran adaptació als canvis de salinitat.

La gran diferència entre aquest i d´altres espècies al·lòctones és que el cranc blau americà és molt apreciat des del punt de vista gastronòmic i alhora es pot comercialitzar. La seva carn és excel·lent i de fet, la gran majoria de restaurants de la zona del delta l´han incorporat a les seves cartes.

La bona noticia és que el cranc blau s´ha convertit en un depredador natural d´una altre espècie invasora, el cargol poma (Pomacea maculata). Per contra és un greu problema per les muscleres ja que és un voraç depredador d´aquesta espècie. També està produint greus estralls entre les poblacions salvatges de tellerina i d´escopinya.

Cranc blau americà. Foto: DARP

Una de les claus per al control d´aquesta plaga passa per exercir una forta pressió pesquera sobre ell. Es per això que no ha estat declarat com a espècie invasora i per aquest motiu es pot pescar de manera professional i ser comercialitzat en les llotges. A partir del 2016 la confraria de pescadors de Sant Carles de la Ràpita subhasta aquesta espècie i a l´any següent es van comercialitzar 12.000kg. En aquest sentit la Generalitat ha anunciat la creació d´un comitè de cogestió per a aquesta espècie a la zona del Delta de l´Ebre.

Es pesca de manera accidental amb tresmalls i amb uns ormeigs específics que són els gànguils o les monetes o monots que són línies de gànguils. En aquest sentit es produeix la paradoxa que, en saturar els mercats per excés de captures, el seu preu en llotja disminueix fins al punt que als propis pescadors no els surt a compte anar a pescar perquè les destrosses que els crancs fan en els arts són majors que els guanys que es poden obtenir de la seva captura i venda.

Via: Ahí viene la plaga | HISTÒRIESDEMAR

Joan Solà, divulgador: la seva participació en programes de televisió i altres vídeos | Bloc de Lletres

Joan Solà fou un gran divulgador. A la xarxa es poden trobar nombrosos vídeos de diversos programes de televisió on hi va participar, així com les seves intervencions en actes com l’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o la concessió del títol honorífic de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida.

Per tal de facilitar l’accés a aquests vídeos, hem creat una llista de reproducció al canal de Youtube del CRAI Biblioteca de Lletres.

També es poden recuperar vídeos des de l’UBtv, el portal audiovisual de la Universitat de Barcelona fent una cerca per “Joan Solà”. Entre els resultats es poden visualitzar la seva última lliçó com a docent, “Construcció d’una sintaxi normativa: criteris, Exemples”, en el marc del màster d’Estudis Avançats i Aplicats de Llengua i Literatura Catalanes, diverses conferències de la “I Jornada Joan Solà” o  l’acte de comiat al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

Així mateix, fent una cerca sota “Joan Solà” a TV3 a la Carta es poden visualitzar diferents programes d’aquest canal televisiu en els que va participar.

Neus Nogué, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, analitza la vessant divulgadora de l’obra de Joan Solà en l’exposició virtual de la mostra ‘Joan Solà, bibliòfil’ que es pot visitar actualment al CRAI Biblioteca de Lletres.

 

Via: Joan Solà, divulgador: la seva participació en programes de televisió i altres vídeos | Bloc de Lletres

Donació del Fons Fotogràfic de Josep M. Miró Rosinach (1925-2007) a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI | Grup d’Arxivers de Lleida

La vídua del sr. Josep Mª Miró i Rosinach, la sra. Josefina Magriñá, ha donat el fons fotogràfic i documental a l’Arxiu fotogràfic de l’IEI. La signatura de la donació es va fer el passat dia 23 de maig.

Aquest fons, es va oferir a l’IEI a finals del 2015 i es va acordar que es realitzaria un inventari del seu contingut abans de signar la donació en ple domini a l’IEI. Durant aquest dos anys, el fons ha estat instal·lat en material de conservació adequat per a la seva preservació i ha estat inventariat en una base de dades que facilitarà la recerca del material als investigadors.

El volum del fons és de 554 rodets de negatius i 455 rodets de diapositives de 35mm i de 6×6. També hi ha més de 6000 fotografies en paper i 162 carpetes amb documentació diversa (articles, fotolits, reculls de diaris, esborranys dels seus llibres, anotacions, correspondència,…). Els rodets de negatius i de diapositives s’aniran digitalitzant a demanda, en funció de les peticions dels usuaris i, a mesura que es digitalitzin, es podrà completar la fitxa descriptiva de cada fotografia.

El Fons de Josep M. Miró  compta amb una interessant mostra de fotografies de gran qualitat, majorment en blanc i negre, que constitueixen una finestra en el temps, ancorada bàsicament, en les dècades dels anys seixantes i setantes del segle XX. El volum d’aquest fons és compon principalment de cinc grups o conceptes fotogràfics ben definits, sobre els quals es pot estructurar una primera classificació temàtica: la fotografia aplicada al Tecno-Art; la fotografia etnogràfica d’àmbit rural; la fotografia etnogràfica de caire folklorista; la fotografia arqueològica i la fotografia historicista sobre estudis medievals.

  • Fotografia Tecno-Art

Són imatges experimentals, en les quals l’autor hi ha aplicat tècniques adquirides com a artista especialitzat en pintura a l’oli, gravats, monotips, aiguaforts i nombrosos dibuixos, realitzats a partir dels anys quaranta del segle XX. En 1964, Miró comença a experimentar amb la fotografia artística, on s’aprecia perfectament el seu bagatge artístic traslladat a la imatge: composició de bodegons i interiorismes rurals; solaritzats; granulats i algunes composicions que s’apropen a un Pop-Art de finals dels seixanta i primeries dels anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica rural

Com a artista consumat en figuracions i paisatges de la Segarra antiga, plasmada en els seus olis en l’etapa artística de 1940-1955, Miró trasllada novament les persones i paisatges segarrencs al clixé fotogràfic. Aconsegueix captar un expressionisme humà en primers plans de fort ascetisme i el sentiment aspre d’una terra dura. Els seus paisatges de la Segarra són un vell testimoni fotogràfic d’una societat rural que finia a finals dels anys seixanta del segle XX i una llum de modernitat que s’albirava als anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica de folklore popular

Es tracta bàsicament, d’unes imatges adquirides a través de la seva feina com a Cap dels Serveis de Composició Artística en la discogràfica Belter. Durant aquest període, iniciat en 1964, Miró plasma fotogràficament aspectes folklòrics d’ampli abast territorial i de diversitat cultural que alhora, serveixen per a portades de discs i cartellisme d’aquest anys seixantes, setantes i vuitantes del segle XX.

  • Fotografia arqueològica

Part del fons Miró Rosinach es nodreix de fotografies realitzades durant el temps en que va desenvolupar la tasca de fotògraf oficial del Museu Arqueològic de Catalunya, en temps del Dr. Eduard Ripoll; i també va fer de fotògraf per la UB, sota la tutela del Dr. Manuel Riu i Riu, director del Departament d’Història Medieval de la universitat. Encara que la major part de les fotografies restin a l’arxiu del MAC, algunes imatges es conserven al Fons Miró Rosinach. Bàsicament, aquelles que formaven part de la seva tasca intel·lectual com a historiador medieval.

  • Fotografia d’estudis medievals

Tot i que inicialment és una faceta que s’engloba dins de l’experiència adquirida al museu arqueològic, Miró desenvolupa una important tasca d’investigador medieval, centrant-se en l’estudi i plasmació fotogràfica de les esteles funeràries discoïdals de la Segarra i altres comarques. Però la temàtica també implementa el seu fons fotogràfic amb imatges d’esglésies i fossars amb esteles “in situ”; en aspectes religiosos i cultuals d’ampli abast, tots ells de gran qualitat expressiva i pedagògica.

Existeix també, un “calaix de sastre” on s’hi engloba un seguit d’imatges captades en contextos puntuals, molt simplificats, però sense prou volum per a fer-ne un corpus temàtic.

 

Miquel Torres, President
Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Historiador i especialista del Fons Miró Rosinach
Marta Llobera
Arxiu Fotogràfic de l’IEI

 

Via:  Donació del Fons Fotogràfic de Josep M. Miró Rosinach (1925-2007) a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI | Grup d’Arxivers de Lleida

La transparència, un acudit dolent? | Grup d’Arxivers de Lleida

La transparència i l’accés són accions que haurien de ser part integrant de qualsevol procediment administratiu, fins i tot de qualsevol procediment polític que comporti una resolució d’aplicació ciutadana, tanmateix s’han convertit en un entrebanc més per a l’accés a la informació i a la possible documentació generada des de les diverses administracions. Les assessories jurídiques de les institucions acumulen peticions que es basen en la diferent normativa que regula tan una com l’altra i una sèrie de persones amb formació jurídica decideix sobre diferents drets dels ciutadans, amb una evident tendència a “protegir” la institució per a la que treballen.

En aquest moment, l’existència de les comissions de transparència i accés no són una eina per facilitar l’accés i en alguns casos protegeixen més del compte. Haurien de donar solució a les excepcions, és a dir, a aquells casos que el procediment, la legislació i el sentit comú ens diuen que cal al menys estudiar si s’ha d’aplicar la norma que ha de ser l’accés lliure a la informació i/o a la documentació o bé exceptuar-los de forma raonada, limitada i amb un termini concret a  l’excepció. Aquesta, i no altra, hauria de ser la funció i objecte de les comissions de transparència i d’accés.

Ara per ara, el que ens trobem és que es publicita el sou dels polítics, quan simplement hauria de quedar clar i cristal·lí als pressuposts aprovats per les institucions i accessibles al ciutadà; o quin és el seu currículum quan el que ens interessa (o ens hauria d’interessar) és la qualitat i ètica de la seva gestió política i econòmica; o de quin són els bens que tenen a l’iniciar el seu mandat, quan potser el que ens caldria saber són els que tenen a l’acabar-lo o fins i tot quins són los noms nous que s’han introduït en les seves agendes i quins d’ells són els que els hi procuraran un futur fora de les administracions on han estat exercint com càrrecs electes.

Però la transparència i l’accés no es refereix només a l’acció i actuació dels càrrecs electes, sinó també la dels alts càrrecs i de tota la resta de les administracions que dicten resolucions que d’una forma o altre ens afecten. Per això avui que tota la informació es troba a qualsevol cercador com a molt a dos clics, és difícil d’entendre que les actes d’un ajuntament no siguin públiques, que no es pugui accedir a un expedient on soc interessat o que el tema que estic investigant s’aturi perquè la institució o organisme en qüestió no té una gestió documental adequada i no té intenció de perdre ni un minut en atendre la meva sol·licitud.

Clar que el súmmum de l’absurd d’aquesta situació d’aparent transparència i accessibilitat de les nostres institucions és que les actes de la Comissió de Transparència d’un ajuntament no siguin públiques.

Maria Jesús Llavero
Arxivera

.
.
.
.
.
.

Via:  La transparència, un acudit dolent? | Grup d’Arxivers de Lleida

La col·lecció de cartells de la Segona República i de la Guerra Civil espanyola del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

En repetides ocasions us hem parlat de la col·lecció de cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les “joies” del nostre fons.

Tenim més de 10.000 cartells de finals del segle XIX fins a l’actualitat.

Des del punt de vista històric, la col·lecció constitueix una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya d’aquest període.

Destaquen els 3.000 cartells que corresponen a la Segona República i  la Guerra Civil, una part dels quals es pot consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

Aquesta col·lecció també la podeu trobar al nostre Pinterest.

Els cartells corresponen a temàtiques molt diverses i és per aquest motiu que hem volgut fer una classificació, ja que ni la Memòria Digital ni el Pinterest ofereixen aquesta possibilitat.

Hem emprat un nou recurs web i d’aquesta manera hem aconseguit un nou ordre.

Els de l’època de la Segona República espanyola estan organitzats per les temàtiques següents:

  • Al·legories de la República
  • Eleccions generals espanyoles de 1931
  • El govern de la Segona República
  • Referèndum per l’Estatut de Catalunya de 1931
  • Eleccions generals espanyoles de 1933
  • Eleccions municipals catalanes de 1934
  • Eleccions generals de 1936
  • Classe treballadora
  • Infància i joventut
  • Exèrcit
  • Sanitat i beneficència
  • Medi ambient
  • Cultura
  • Esport
  • Mapes

I pel que fa a la Guerra Civil, hem establert la següent classificació:

1. CARTELLS DEL BÀNDOL LLEIAL A LA REPÚBLICA

  • L’ALÇAMENT MILITAR
  • FRONT DE GUERRA
    • Exèrcit popular de la República
    • Defensa militar republicana al nord, a l’est i a Madrid
    • Instruccions per als soldats
    • Activitats dels soldats al front
    • Homenatges als herois de guerra
  • REREGUARDA
    • Revolució
    • Treball per al front
    • Economia
    • Unitat sindical
    • Esforç de guerra
    • Lluita contra el feixisme
    • Dones
    • Infància i joventut
    • Defensa passiva de la població
    • Sanitat i assistència social
    • Solidaritat de guerra
    • Problemes a la rereguarda
    • Discursos de Manuel Azaña
    • Catalanisme i guerra
    • Cultura
    • Esport

2. CARTELLS DEL BÀNDOL REBEL

3. DIMENSIÓ INTERNACIONAL DEL CONFLICTE

4. MAPES

A partir d’ara, a les Exposicions Virtuals de la  nostra pàgina web, podreu trobar aquest nou recurs. Esperem que us agradi i us sigui d’utilitat!

Per elaborar aquesta selecció hem comptat amb l’ajut d’Anna Sospedra Rodríguez, estudiant en pràctiques del Grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Des del nostre blog volem agrair a l’Anna la feina feta.  Esperem que hagi gaudit de la seva estada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

 

Via:  La col·lecció de cartells de la Segona República i de la Guerra Civil espanyola del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República