la DaDa: El diari digital de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya | Grup d’Arxivers de Lleida

En un moment en que les eines que fins ara ens servien per comunicar i comunicar-nos sembla que s’estan redefinint o fins i tot desapareixent apareix una de nova La DaDa en format de publicació digital i després d’un temps llarg de reflexió sobre si un butlletí en format paper (o PDF) era prou útil i engrescador per justificar tot l’esforç que requeria la seva publicació periòdica. És una nova forma més dinàmica de presentar els continguts, adaptada als temps i més en consonància amb la resta d’informació i continguts que ens arriben d’altres àmbits. És cert que a alguns els obligarà a adoptar nous hàbits en la lectura (no es pot subratllar!), però ho podem compartir, extractar i comentar a través de les xarxes socials generant d’aquesta forma debat i per tant augmentant el coneixement, però sobretot el fet de compartir ens ajuda a difondre i a compartir amb els no professionals idees i inquietuds i per tant fer més propers tant els arxius com la feina de les persones que hi treballem. És una bona fórmula per poder fer realitat tot això el perfil de twitter creat @laDaDa_AAC que permetrà una interacció més directa entre lectors i autors.

És cert que aquest “primer número” no ha provocat gaire enrenou a les xarxes, a pesar d’una editorial compromesa i punyent amb l’actualitat com és la deriva que sembla que ha pres el legislador i el Govern espanyol per a posar encara més difícil l’accés a la documentació i als arxius. L’article de la Marta Munuera Els sistemes que volem  tampoc no pot deixar indiferent a ningú, des de la primera pregunta que és d’aquelles que ens fa venir mal d’estómac i mirar cap al cel fins i tot a aquells més agnòstics. A més hi ha articles amb experiències interessants com el que recull la de la Xarxa d’Arxius Municipal (XAM) o el “recull bibliogràfic” que sempre eixampla els nostres coneixements i que de vegades fins i tot ens permet forçar les costures d’aquell vestit professional (bata?) que de vegades ens queda una mica just.

Augurem un llarg recorregut al concepte encara que el format (o la imatge) canviarà molt més ràpidament que en tots aquests anys ho ha fet el butlletí de l’Associació, perquè els temps són uns altres, tot canvia molt ràpid i la nostra professió ens exigeix estar atents.

 

Via:  la DaDa: El diari digital de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya | Grup d’Arxivers de Lleida

Anuncis

El Cant dels Ocells (Coral) – Música

“El cant dels ocells” (Catalan: [əl ˈkant dəls uˈseʎs]; The song of the birds) is a traditional Catalan Christmas song and lullaby. It tells of nature’s joy at learning of the birth of Jesus Christ in a stable in Bethlehem. The song was made famous outside Catalonia by Pau Casals‘ instrumental version on the cello. After his exile in 1939, he would begin each of his concerts by playing this song. For this reason, it is often considered a symbol of Catalonia.

El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l’estable de Betlem. Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l’exili del 1939. Per això és considerada un símbol nacional de Catalunya.

Coral Sant Jordi – El Cant dels Ocells (Amb Lletra)

En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.

L’àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia,
dient: ‘Jesús és nat per treure’ns de pecat i dar-nos l’Alegria’.

Respon-li lo pardal: ‘Esta nit és Nadal, és nit de gran contento’.
El verdum i el lluer diuen, cantant també: ‘Oh, que alegria sento!’

Cantava el passerell: ‘Oh, que formós i que bell és l’Infant de Maria!’.
I lo alegre tord: ‘Vençuda n’és la mort, ja neix la Vida mia’.

Cantava el rossinyol: ‘Hermós és com un sol, brillant com una estrella’.
La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella.

Cantava el reietó per glòria del Senyor, inflant amb biçarria;
el canari segueix: llur música pareix del Cel gran melodia.

Ja n’entra el cotoliu dient: Ocells veniu a festejar l’aurora!
I lo merlot, xiulant, anava festejant a la més gran Senyora.

L’estiverola diu: No és hivern ni estiu sinó que és primavera;
puix que és nada una flor que pertot dóna olor I omple la terra entera.

Cantava el francolí: Ocells qui vol venir avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor amb sa gran resplendor a dins d’una establia?

Ve cantant el puput: Eixa nit ha vingut el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom admiren a tothom cantant sense tristesa.

Picots i borroners volen entre els fruiters cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut de molt lluny han vingut per contemplar el Messies.

Cantava la perdiu Me’n vaig a fer lo niu dins d’aquella establia,
per a veure l’Infant com està tremolant en braços de Maria.

La garsa, griva o gaig diuen: Ara ve el maig! Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix, tota branca floreix com si fos primavera.

Xiuxiueja el pinsà: Glòria avui i demà; sento gran alegria
de veure el diamant tan hermós i brillant als braços de Maria.

El xot i el mussol al veure eixir el sol confosos se retiren.
El gamarús i el duc diuen: Mirar no puc; tals resplendors m’admiren!

El Cant del Ocells (Pau Casals) – Música

“El cant dels ocells” (Catalan: [əl ˈkant dəls uˈseʎs]; The song of the birds) is a traditional Catalan Christmas song and lullaby. It tells of nature’s joy at learning of the birth of Jesus Christ in a stable in Bethlehem. The song was made famous outside Catalonia by Pau Casals‘ instrumental version on the cello. After his exile in 1939, he would begin each of his concerts by playing this song. For this reason, it is often considered a symbol of Catalonia.

El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l’estable de Betlem. Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l’exili del 1939. Per això és considerada un símbol nacional de Catalunya.

Pau Casals – El cant dels ocells ( at the White House ), November 13, 1961

Pablo Pau Casals Performs for The Kennedys in the East Room

Rescue Me – Música

“Rescue Me” is a rhythm and blues song first recorded and released as a single by Fontella Bass in 1965. The original versions of the record, and BMI, give the songwriting credit to Raynard Miner and Carl William Smith, although many other sources also credit Bass herself as a co-writer. It would prove the biggest hit of Bass’s career, reaching #1 on the R&B charts for four weeks and placing at #4 on the Billboard Hot 100.[8] “Rescue Me” also peaked at number eleven on the UK Singles Chart.

Fontella Bass – Rescue Me ( 1965 )

Rescue me
Take me in your arms
Rescue me
I want your tender charm
‘Cause I’m lonely
And I’m blue
I need you
And your love too
Come on and rescue me
Come on, baby, and rescue me
Come on, baby, and rescue me
‘Cause I need you by my side
Can’t you see that I’m lonely
Rescue me
Come on and take my heart
Take your love and conquer every part
‘Cause I’m lonely
And I’m blue
I need you
And your love too
Come on and rescue me
Come on, baby, and rescue me
Come on, baby, and rescue me
‘Cause I need you by my side
Can’t you see that I’m lonely
Rescue me
Take me in your arms
Rescue me
I want your tender charm
‘Cause I’m lonely
And I’m blue
I need you
And your love too
Come on and rescue me
(Come on baby)
Take me baby (take me baby)
Hold me baby (hold me baby)
Love me baby (love me baby)
Can’t you see I need you baby
Can’t you see that I’m lonely
Rescue me
Come on and take my hand
C’mon, baby and be my man
‘Cause I love you
‘Cause I want you
Can’t you see that I’m lonely
Mmm-hmm (mmm-hmm)
Mmm-hmm (mmm-hmm)
Take me baby (take me baby)
Love me baby (love me baby)
Need me baby (need me baby)
Mmm-hmm (mmm-hmm)
Can’t you see that I’m lonely

I Will Survive – Música

“I Will Survive” is a hit song first performed by American singer Gloria Gaynor, released in October 1978. It was written by Freddie Perren and Dino Fekaris. A top-selling song after its initial release, it sold 14 million copies worldwide and has remained a popular disco anthem, as well as being certified platinum by the RIAA.

Gloria Gaynor- I Will Survive

At first I was afraid, I was petrified
Kept thinkin’ I could never live without you by my side
But then I spent so many nights thinking how you did me wrong
And I grew strong
And I learned how to get along

And so you’re back from outer space
I just walked in to find you here with that sad look upon your face
I should have changed that stupid lock
I should have made you leave your key
If I had known for just one second you’d be back to bother me

Go on now, go walk out the door
Just turn around now
‘Cause you’re not welcome anymore
Weren’t you the one who tried to hurt me with goodbye?
Did you think I’d crumble?
Did you think I’d lay down and die?

Oh no not I, I will survive
Oh, as long as I know how to love, I know I’ll stay alive
I’ve got all my life to live
And I’ve got all my love to give
And I’ll survive
I will survive
Hey, hey

It took all the strength I had not to fall apart
Kept tryin’ hard to mend the pieces of my broken heart
And I spent oh so many nights just feeling sorry for myself
I used to cry, but now I hold my head up high

And you see me, somebody new
I’m not that chained up little person still in love with you
And so you felt like dropping in and just expect me to be free
But now I’m savin’ all my lovin’ for someone who’s lovin’ me

Go on now, go walk out the door
Just turn around now
‘Cause you’re not welcome anymore
Weren’t you the one who tried to break me with goodbye?
Did you think I’d crumble?
Did you think I’d lay down and die?

Oh no not I, I will survive
Oh, as long as I know how to love, I know I’ll stay alive
I’ve got all my life to live
I’ve got all my love to give
And I’ll survive
I will survive
Oh

Go on now, go walk out the door
Just turn around now
‘Cause you’re not welcome anymore
Weren’t you the one who tried to break me with goodbye?
Did you think I’d crumble?
Did you think I’d lay down and die?

Oh no not I, I will survive
Oh, as long as I know how to love, I know I’ll stay alive
I’ve got all my life to live
I’ve got all my love to give
And I’ll survive
I will survive
I will survive

My Girl – Música

My Girl” is a soul music song recorded by the Temptations for the Gordy (Motown) record label. Written and produced by the Miracles members Smokey Robinson and Ronald White, the song became the Temptations’ first U.S. number-one single, and is today their signature song. Robinson’s inspiration for writing this song was his wife, Miracles member Claudette Rogers Robinson. The song was included on the Temptations 1965 album The Temptations Sing Smokey. In 2018, it was selected for preservation in the National Recording Registry by the Library of Congress as being “culturally, historically, or artistically significant.”

The Temptations – My Girl

I’ve got sunshine on a cloudy day.
When it’s cold outside I’ve got the month of May.

I guess you’d say
What can make me feel this way?
My girl (my girl, my girl)
Talkin’ ’bout my girl (my girl).

I’ve got so much honey the bees envy me.
I’ve got a sweeter song than the birds in the trees.

Well, I guess you’d say
What can make me feel this way?
My girl (my girl, my girl)
Talkin’ ’bout my girl (my girl).

Hey hey hey
Hey hey hey
Ooooh.

I don’t need no money, fortune or fame.
I’ve got all the riches, baby, one man can claim.

Well, I guess you’d say
What can make me feel this way?
My girl (my girl, my girl)
Talkin’ ’bout my girl (my girl).

I’ve got sunshine on a cloudy day
With my girl.
I’ve even got the month of May
With my girl
Talkin’ ’bout
Talkin’ ’bout
Talkin’ ’bout
My girl
Ooooh
My girl
As long as I can talk about my girl…

Renato – Música

Renato is an album by Italian singer Mina, issued in 1962.
“Sabato notte” was the theme song for the TV show Studio Uno, while “Stringimi forte i polsi” was the theme song for the TV show Canzonissima.
“Eclisse twist” was the main theme song for Michelangelo Antonioni‘s film L’eclisse. Mina also recorded a French version of this song under the title of “Eclipse twist”.

Mina – Renato

Renato Renato Renato
ti voglio bene non l’hai capito
Renato Renato Renato
se non mi baci non vivo più.
Renato Renato Renato
a casa tua tu mi hai invitato
Renato Renato Renato
e ci ho trovato papà e mammà.
Scommetto che nessuno bacia come te
però chissà perché non lo dimostri a me
se tu ti decidessi a dirmi almeno un sì
io non sarei ridotta così.
Renato Renato Renato
così carino così educato
Renato Renato Renato
mi porti al cinema e guardi il film.
Scommetto che nessuno bacia come te
però chissà perché non lo dimostri a me
se tu ti decidessi a dirmi almeno un sì
io non sarei ridotta così.
Renato Renato Renato
come vorrei non averti amato
Renato Renato Renato
tu sei un mostro di ingenuità.
Renato Renato Renato
la serenata che ti ho cantato
Renato Renato Renato
vuol dire che morirò per te.
Renato Renato Renato
la serenata che ti ho cantato
Renato Renato Renato
vuol dire che morirò per te.
Renato Renato Renato
la serenata che ti ho cantato
Renato Renato Renato
vuol dire che morirò per te

La Biblioteca Figueras i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

Avui us volem parlar del Centre d’Estudis d’Història Contemporània – Biblioteca Josep M. Figueras. Segurament molta gent no sap que els fons d’aquest centre formen part de la nostra biblioteca i arxiu. Per aquest motiu volem recuperar la seva història i explicar-vos-la.

L’any 1967, Josep Maria Figueras i Bassols (1928-1994), empresari i polític català,  fundà una biblioteca d’ús privat destinada a conservar tot tipus de documentació sobre la història catalana del segles XIX i XX.


Bust de Figueras obra de l’escultor Josep Maria Subirats

Figueras, autor de diversos llibres com ¿Qué es el capitalismo? (1976), Catalunya com a exemple (1977) i De El capital al capitalismo (1980), es dedicà inicialment al sector immobiliari i, més tard, a diverses branques econòmiques (químiques, informàtica, financeres, etc.). Fou promotor del partit liberal Acció Democràtica (1976) i la Lliga Liberal de Catalunya (1977). Entre 1979 i 1991 fou president de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona entre d’altres.

Quatre anys més tard, aquest mecenes barceloní, decidí ampliar i potenciar la seva biblioteca privada; naixia així el Centre d’Estudis d’Història Contemporània, institució dedicada fonamentalment a l’organització, classificació i catalogació del seu fons documental però també a la producció intel·lectual.

Per poder atendre aquesta doble activitat, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània es dotà d’un nou organisme, el Consell Assessor, encarregat d’assessorar la direcció en la política d’adquisicions i de decidir els ajuts de treball que s’havien d’atorgar i es traslladà a un local més ampli, que s’inaugurà l’abril de 1972 al carrer Numància 101-105 de Barcelona.

L’any 1976, amb l’inici de la democràcia, el Centre d’Estudis d’Història Contemporània sortí de la situació de semiclandestinitat en la que havia viscut i, com a conseqüència, intensificà el seu ritme de creixement en tots els sentits: adquisicions, exposicions, publicacions, etc.

El desembre de 1978, Josep Maria Figueras donà a la ciutat de Barcelona el fons documental del centre creant la Fundació Figueras-Centre d’Estudis d’Història Contemporània, amb la qual cosa el que fins aleshores havia estat una biblioteca privada o d’un ús molt restringit es convertí en una biblioteca oberta a tots els interessats en la història contemporània del país.

El mes de desembre de 1979 es va inaugurar un nou local, situat al carrer Marquès de Sentmenat 35-37, dissenyat especialment per ser biblioteca amb una sala amb 50 punts de lectura que custodiava també materials diversos, com cartes, manuscrits, postals, bitllets, cromos, segells, adhesius, ensenyes, etc., i dels que destacaven la col·lecció de més de cinc mil cartells polítics, així com el fons de la Casa Amèrica de Barcelona.

Aqui en teniu unes imatges:

 

Via:  La Biblioteca Figueras i el CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

Frase del Dia – Quote of The Day

Al final, no recordarem les paraules dels nostres enemics, sinó el silenci dels nostres amics. – Martin Luther King Jr

— Catalan Translation

In the end, we will remember not the words of our enemies, but the silence of our friends. – Martin Luther King Jr.

— Famous-Quote.net (@famousquotenet) July 4, 2018

Old Time Rock and Roll – Música

Old Time Rock and Roll” is a song written by George Jackson and Thomas E. Jones III, and recorded by Bob Seger for his 1978 album Stranger in Town. It was also released as a single in 1979. It is a sentimentalized look back at the music of the original rock ‘n’ roll era. The song gained renewed popularity after being featured in the 1983 film Risky Business. It has since become a standard in popular music and was ranked number two on the Amusement & Music Operators Association’s survey of the Top 40 Jukebox Singles of All Time in 1996. It was also listed as one of the Songs of the Century in 2001 and ranked No. 100 in the American Film Institute’s 100 Years…100 Songs poll in 2004 of the top songs in American cinema.

Bob Seger Old Time Rock n Roll

Just take those old records off the shelf
I’ll sit and listen to ’em by myself
Today’s music ain’t got the same soul
I like that old-time rock ‘n’ roll

Don’t try to take me to a disco
You’ll never even get me out on the floor
In ten minutes I’ll be late for the door
I like that old-time rock ‘n’ roll

Still like that old-time rock ‘n’ roll
That kind of music just soothes my soul
I reminisce about the days of old
With that old-time rock ‘n’ roll

Won’t go to hear ’em play a tango
I’d rather hear some blues or funky old soul
There’s only one sure way to get me to go
Start playing old-time rock ‘n’ roll

Call me a relic, call me what you will
Say I’m old-fashioned, say I’m over the hill
Today’s music ain’t got the same soul
I like that old-time rock ‘n’ roll

Still like that old-time rock ‘n’ roll
That kind of music just soothes the soul
I reminisce about the days of old
With that old-time rock ‘n’ roll

Still like that old-time rock ‘n’ roll
That kind of music just soothes my soul
I reminisce about the days of old
With that old-time rock ‘n’ roll

Still like that old-time rock ‘n’ roll
That kind of music just soothes my soul
I reminisce about the days of old
With that old-time rock ‘n’ roll

Still like that old-time rock ‘n’ roll
That kind of music just soothes my soul
I reminisce about the days of old
With that old-time rock ‘n’ roll

Still like that old-time rock ‘n’ roll