Monthly Archives: Desembre de 2016

No la cagueu poc a poc, encerteu-la A poc a poc

No la cagueu poc a poc, encerteu-la A poc a poc

Tornem-hi, una altra expressió calcada del castellà. Algú podria dir que per economia, la llengua mateixa escurça l’expressió A poc a poc i la converteix en Poc a poc, però no, és per influència d’aquella llengua que es menja la primera preposició a de l’expressió. En català ja hi estalviem síl·labes si la diem bé (4 síl·labes, A poc a poc) per comparació al castellà (5 síl·labes, Poco a poco). Per tant, no la cagueu dient poc a poc, encerteu-la dient A poc a poc.

Jordi Borràs Alabern

Anuncis

Bye bye Leroy Brown – Música

“Bad, Bad Leroy Brown” is a song written by American folk rock singer Jim Croce. Released as part of his 1973 album Life and Times, the song was a Number One pop hit for him, spending two weeks at the top of the Billboard Hot 100 in July 1973. Billboard ranked it as the No. 2 song for 1973.

Sylvie Vartan recorded a French language version entitled “Bye bye Leroy Brown” in 1974.

Sylvie Vartan – Bye bye Leroy Brown (tv show’70)

Dans la ville interdite
Un soir que j’étais perdue
C’est la faute au hasard
Si je l’ai rencontré
Ce garçon nommé Leroy Brown
ll se disait artiste
Il était beau, il était grand
Avec une façon de faire les choses comme ça
Que je suis tombée dans ses bras

Bye bye Leroy Brown
Oui pour les femmes tu es le number one
Tu m’as prise à ton piège
Et je ne peux vivre sans toi
J’étais tendre et naïve
Et je croyais ce qu’il disait
Il avait sa manière de dire : “bébé viens là”
Que je ne pouvais plus répondre de moi

Oh c’était fantastique
Encore mieux qu’au cinéma
L’argent, l’amour et puis il y avait le risque
Et c’était toujours Leroy et moi

Bye bye Leroy Brown
Oui pour les femmes tu es le number one
Tu m’as prise à ton piège
Et je ne peux vivre sans toi

C’était la vie facile
Voiture chauffeur et puis tout ça
Partout où l’on allait
Lorsque les gens parlaient
C’était encore de Leroy et moi
Mais la fin de l’histoire
C’est que je n’aime pas partager
Et qu’il n’a jamais pu résister à une femme
C’est là que la corde a cassé

Bye bye Leroy Brown
Oui pour les femmes tu es le number one
Tu m’as prise à ton piège
Et maintenant c’en est assez
Alors j’ai dit merci l’artiste
Ton numéro est terminé
Je travaille en solo
Je n’ai plus besoin de toi
Il n’y a plus de Leroy et moi

Alors, Bye bye Leroy Brown
Oui pour les femmes tu es le number one
Mais tu n’a pas su me garder
Et aujourd’hui moi je m’en vais
Allez,Bye bye Leroy Brown
Oui pour les femmes tu es le number one
Tu pourras toutes les aimer
Car aujourd’hui moi je m’en vais
Oui, tu pourras toutes les aimer
Car aujourd’hui moi je m’en vais

Nadales Tradicionals Catalanes

BON NADAL – MERRY CHRISTMAS – JOEUX NOËL – FROHE WEIHNACHTEN – РОЖДЕСТВОМ

– Traditional Catalan Christmas Carols

– Chants de Noël traditionnels catalans

– Traditionelle katalanische Weihnachtslieder

– Традиционные колядки Каталонский

No necessiteu de porqueries, necessiteu joies

No necessiteu de porqueries, necessiteu joies

Ja hi ha massa gent que diu Necessito de la teva ajuda. És incorrecte -per variar, influència del castellà- i hi sobra la preposició de. Per economia i per genuïnitat s’ha de dir Necessito la teva ajuda. I què caram, si encara es vol ser més breu, que es digui: Necessito el teu ajut. I fins i tot Em cal el teu ajut. ho és més. Cal que recuperem l’ús de caldre. Així doncs, No necessiteu de porqueries, necessiteu joies.

Jordi Borràs Alabern

Per què es canta la Sibil·la a la Seu? | Grup d’Arxivers de Lleida

El proper dimecres 21 de desembre, a les 19:30 h. a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell, s’impartirà la conferència “Per què es canta la Sibil·la a la Seu?”, a càrrec de Laura de Castellet. L’acte està organitzat per l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat en el marc de les activitats de Nadal.

sivbilla

A la Seu d’Urgell el Cant de la Sibil·la es recupera l’any 2011 i es representa a la Catedral, abans de la Missa del Gall, que està presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. La peça es cantava al segle XVI  i  té precedents documentats a la catedral des del segle XII. Actualment s’interpreta la partitura original que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell. Interpreta el paper de la Sibil·la la profetessa que canta la fi del món una soprano acompanyada per un grup coral.

És una peça que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer l’esdevenidor. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per a determinar el futur de la comunitat. El cristianisme assimilà aquest personatge i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal.

Imatge extreta del Facebook del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell

Via: Per què es canta la Sibil·la a la Seu? | Grup d’Arxivers de Lleida

Quin sabor més vomitiu i quin gust tan deliciós!

Quin sabor més vomitiu i quin gust tan deliciós!

En aquest escrit parlo d’un altre mot que no s’hauria de dir gairebé mai i que es diu gairebé sempre. És sabor, que per variar, és més llarg que el corresponent més genuí, gust. Dir que és per diferenciar el sentit del gust d’altres sensacions en què hi pot haver gust, és una rucada, perquè pel context es diferencia més que bé. A més a més, si fos el cas, el castellà té moltes altres situacions en què diu la mateixa paraula per a dos significats, i solen ser més que no pas en català. Així doncs, escopiu aquest sabor tan vomitiu i mengeu aquest àpat, que té molt bon gust.

Jordi Borràs Alabern

Cara i creu del rebut de la llum a Espanya | Jordi Franch Parella Weblog

560c01f10ce0e

És ben sabut i no prou debatut que suportem una de les factures elèctriques més cares d’Europa. Això incideix de manera negativa tant en el pressupost familiar com en les empreses i l’estructura productiva, que veuen reduïda la seva competitivitat. La producció i distribució d’electricitat no està liberalitzada a Espanya. No hi trobem lliure competència empresarial ni absència de barreres d’entrada, sinó un oligopoli regulat per l’Estat. Cinc empreses elèctriques dominen el mercat (Endesa, Iberdrola, Gas Natural Fenosa, Viesgo i EDP). Les relacions de connivència entre el regulador i els regulats són clarament visibles amb el mecanisme de portes giratòries, i alguns polítics gaudeixen de retirs daurats en els seus consells d’administració. Les normes de funcionament del sector estan molt lluny de les del lliure mercat. Es tracta d’un mercat profundament intervingut per l’Estat. Cal recordar que el febrer de 2006 l’elèctrica alemanya E.ON va millorar les condicions de l’opa anterior de Gas Natural sobre Endesa, oferint 27,5 euros per acció,  però que el govern de Rodríguez Zapatero ho va vetar. És això un mercat lliure o un mercat intervingut? És un exemple de llibertat empresarial o d’imposició governamental? Dies més tard, en un luxós resort de les Balears, Rodríguez Zapatero es trobava amb el seu homòleg italià, Romano Prodi, i intercanviaven cromos. L’elèctrica Enel entrava en l’accionariat d’Endesa, a canvi que l’espanyola Abertis feia el mateix amb la italiana Autostrade.

Donat que hi ha una correlació directa entre el consum d’energia i l’evolució de l’economia, des del 2007 es produeix una caiguda important del consum per la profunda crisi econòmica del país.

1

Malgrat això, els ingressos de les elèctriques han incrementat. De mitjana, entre 2007 i 2015 el consum ha disminuït l’1,5% anual, però el negoci de les elèctriques ha augmentat el 2,7% anual, en un context en què els preus del petroli i del gas van caure als nivells mínims de la dècada. L’encariment del rebut de la llum, des del 2008, és del 52%, el doble que a la UE, i s’explica en bona part pels impostos i recàrrecs públics (cost del dèficit de tarifa, primes a les renovables i ajudes a la mineria del carbó). Pel que fa a beneficis, i comparant els resultats de les cinc elèctriques amb els de les pimes catalanes en el període 2003-2014, s’observa una gran diferència: el Benefici Net sobre Vendes de les elèctriques és del 16,8% de mitjana, enfront només del 2,4% a les pimes. És a dir, gairebé 7 vegades superior. Mentre els representants de la petita i mitjana empresa, la veritable columna vertebral de l’economia, reivindiquen una reforma en profunditat del mercat elèctric, els privilegis d’operar en un entorn protegit continuen assegurant copiosos beneficis a les empreses oligopolistes.

Les empreses que cotitzen a les quatre borses espanyoles (incloses en el Sistema d’Interconnexió Borsària Espanyola)obtenen uns resultats gens menyspreables durant els anys 2014 i 2015. Però, en aquest nivell, també les grans elèctriques obtenen un rendiment clarament superior a les empreses cotitzades. De fet, el rati beneficinet sobre xifra de negocis de les empreses elèctriques duplica el de les cotitzades al 2014 i el triplica al 2015.

2

Aquesta exuberància irracional de les elèctriques contrasta amb l’empobriment d’una part creixent de la població que no arriba a poder pagar la factura de la llum. Una d’elles era l’anciana de 81 anys, morta en un incendi al seu domicili de Reus, que s’il·luminava amb les espelmes que haurien cremat el matalàs on dormia. La víctima es trobava en situació de pobresa energètica i feia dos mesos que tenia tallat el subministrament de llum.

Si anem a les webs de les elèctriques, en l’apartat de responsabilitat social i compromisos ètics, hi trobarem la “qualitat digital”. Això inclou la instal·lació dels nous contadors elèctrics de telegestió, que controlen online el nostre consum elèctric les 24 hores del dia, mitjançant radiacions electromagnètiques i injecció d’altes freqüències a la xarxa, amb tots els riscos per la nostra salut. També hi llegim la col·laboració de les elèctriques amb les institucions públiques i organismes reguladors. En el cas esmentat, l’ajuntament de Reus ha afirmat que l’elèctrica no va notificar als serveis socials de l’ajuntament el tall de llum. Per la seva part, l’elèctrica acusa també el consistori de manca de comunicació. I enmig de les acusacions creuades, la llei de pobresa energètica 24/2015 de la Generalitat, aprovada per unanimitat, no es compleix. I és que l’ètica dels poderosos passa per sobre de la vida dels febles. Avui a Reus, i demà ves a saber on.

Via: Cara i creu del rebut de la llum a Espanya | Jordi Franch Parella Weblog

Exposició de Diorames de Pessebres, de l’artista Josep Maria Ramon | Monestir de les Avellanes

L’Espai Cultura, Art i Música del Monestir de les Avellanes, acull un any més una mostra de Diorames de Pessebres realitzats per l’artista targarí Josep Maria Ramon. La podreu visitar a la Sala Capitular des del 9 de desembre 2016 fins al 2 de febrer de 2017.

Els diorames són representacions en tres dimensions en format de maqueta, i que conformen escenes de la vida real. En essència doncs tot el muntatge vol esdevenir realista, per això hi veiem cases, arbres, núvols, animals, persones, etc. A tot això s’hi sol afegir il·luminació artificial o fins i tot efectes que aproximin encara més l’escena a la realitat. Tot el conjunt se sol posar dins d’un format de caixa (de diferents mides), provocant que s’observi l’escena des d’un sol punt de vista. Amb això és vol provocar l’efecte de fotografia o imatge tridimensional, i amb ella viatjar imaginàriament dins de l’escena observada.

Diorama de Josep M. RamonAl nostre país la tècnica artística del diorama té una llarga tradició, i molt especialment en el món dels pessebristes. Així doncs, un any més us deixem gaudir d’aquestes obres artístiques de Josep Maria Ramon, amb les que us invitem a viatjar per les diferents escenes del pessebre.

Des del Monestir de les Avellanes mantenim viva la tradició catalana del pessebre i ho fem donant a conèixer els nostres artistes de proximitat.

Via: Exposició de Diorames de Pessebres, de l’artista Josep Maria Ramon | Monestir de les Avellanes

La plus belle pour aller danser – Música

La Plus Belle Pour Aller Danser ( 1964 ) – Sylvie Vartan – Lyrics with English subtitles

Ce soir je serai la plus belle
Pour aller danser
Danser
Pour mieux évincer toutes celles
Que tu as aimées
Aimées
Ce soir je serai la plus tendre
Quand tu me diras
Diras
Tous les mots que je veux entendre
Murmurés par toi
Par toi

Je fonde l’espoir que la robe que j’ai voulue
Et que j’ai cousue
Point par point
Sera chiffonnée et les cheveux que j’ai coiffés
Décoiffés
Par tes mains
Quand la nuit refermait ses ailes

J’ai souvent rêvé
Rêvé
Que dans la soie et la dentelle
Un soir je serai la plus belle
La plus belle pour aller danser

Tu peux me donner le souffle qui manque à ma vie
Dans un premier cri
De bonheur
Si tu veux ce soir cueillir le printemps de mes jours
Et l’amour
En mon coeur
Pour connaître la joie nouvelle
Du premier baiser
Je sais
Qu’au seuil des amours éternelles
Il faut que je sois la plus belle
La plus belle pour aller danser
La plus belle pour aller danse