Tag Archives: ESPECIES INVASORES

Ahí viene la plaga | HISTÒRIESDEMAR

“Ahí viene la plaga…”, el cranc blau americà ja és present a tota la nostra costa i en alguns punts s´ha convertit en una veritable plaga.

El cranc blau americà (Callinectes sapidu) s´ha convertit en la nova incorporació exòtica al nostre catàleg de fauna marina. A Europa, va ser documentada la seva presència per primera vegada a principis del s. XX i l´any 2012 va estar citat per primer cop a la zona del delta de l´Ebre i d´aquí s´ha expandit arreu de la costa catalana. Ara ja es fàcil fer observacions a les desembocadures del Ter, de la Muga i del Fluvià.

Es tracta d´una espècie originària de la costa Atlàntica d´Amèrica des del Canada a l´Argentina. Té una bona mida, la closca dels exemplars adults pot assolir 20 cm de costat a costat i poden arribar a tenir un pes corporal d´un quilogram. S´alimenta de mol·luscs, d’altres crustacis i petits peixos. Viu sobre fons fangosos i sorrencs especialment en estuaris. Té un comportament molt agressiu, un creixement ràpid i una elevada taxa de reproducció. Els ingredients perfectes per esdevenir un veritable problema que competeix amb l´espècie autòctona, el cranc comú mediterrani (Carcinus aestuari).

Closques de cranc blau americà que els temporals han portat a la platja de Can Comas al Parc Natural dels Aiguamolls de l´Empordà. Foto: Josep M Dacosta

Al delta de l´Ebre és la zona on ha proliferat més. A la badia dels Alfacs s´ha convertit en un problema molt greu que afecta als mariscadors i als cultius de bivalves. S´han trobat exemplars fins hi tot a la zona de Xerta, cosa que demostra la seva gran adaptació als canvis de salinitat.

La gran diferència entre aquest i d´altres espècies al·lòctones és que el cranc blau americà és molt apreciat des del punt de vista gastronòmic i alhora es pot comercialitzar. La seva carn és excel·lent i de fet, la gran majoria de restaurants de la zona del delta l´han incorporat a les seves cartes.

La bona noticia és que el cranc blau s´ha convertit en un depredador natural d´una altre espècie invasora, el cargol poma (Pomacea maculata). Per contra és un greu problema per les muscleres ja que és un voraç depredador d´aquesta espècie. També està produint greus estralls entre les poblacions salvatges de tellerina i d´escopinya.

Cranc blau americà. Foto: DARP

Una de les claus per al control d´aquesta plaga passa per exercir una forta pressió pesquera sobre ell. Es per això que no ha estat declarat com a espècie invasora i per aquest motiu es pot pescar de manera professional i ser comercialitzat en les llotges. A partir del 2016 la confraria de pescadors de Sant Carles de la Ràpita subhasta aquesta espècie i a l´any següent es van comercialitzar 12.000kg. En aquest sentit la Generalitat ha anunciat la creació d´un comitè de cogestió per a aquesta espècie a la zona del Delta de l´Ebre.

Es pesca de manera accidental amb tresmalls i amb uns ormeigs específics que són els gànguils o les monetes o monots que són línies de gànguils. En aquest sentit es produeix la paradoxa que, en saturar els mercats per excés de captures, el seu preu en llotja disminueix fins al punt que als propis pescadors no els surt a compte anar a pescar perquè les destrosses que els crancs fan en els arts són majors que els guanys que es poden obtenir de la seva captura i venda.

Via: Ahí viene la plaga | HISTÒRIESDEMAR

Anuncis

Els apicultors, sols contra la vespa asiàtica | A cop de post | una visió de Girona

Els apicultors de les comarques de Girona diuen que s’han quedat sols en la lluita contra l’expansió de la vespa asiàtica. Es queixen que aquesta temporada ja no tenen el suport de la Generalitat i que s’han d’encarregar de “fer de bombers” i despenjar els nius ells mateixos. L’administració nega que se’n desentengui però sí que reconeix que ha fet un pas enrera.

La Generalitat ha arribat a la conclusió que l’expansió de la vespa asiàtica és tan important que els Agents Rurals ja no poden assumir la feina de neutralitzar i despenjar els nius de vespa asiàtica, una tasca que, fins al moment, era una competència seva.

vespa-velutina

Imatge: Generalitat de Catalunya

Quan el problema va ocupar el primer pla de l’agenda mediàtica -fa una mica més de 3 anys- es va articular un telèfon d’atenció les 24 hores del dia, es van anunciar ajudes als apicultors  afectats i tots els protocols passaven pels Agents Rurals.

Des de fa uns mesos però, es recomana als ajuntaments i ens locals que es dotin d’equips per atacar aquest problema però el resultat, diuen els apicultors, és que són ells els que han de fer la feina, amb els seus propis mitjans.

Àngel Noguer, president dels apicultors de les comarques de Girona, diu que –sense anar més lluny- la setmana passada van haver de socòrrer un home d’Anglès que tenia un niu a casa i que va rebre “set o vuit picades”.

Noguer diu que els costos comencen a fer-se inassumibles i posa com a exemple el cost de cada pot d’insecticida que s’utilitza per neutralitzar les vespes que queden a dins del niu; 10 euros. També ha explicat que hi ha alguns apicultors de la Garrotxa que han de dedicar “tres hores al dia” a combatre la vespa.

La Generalitat diu que encara que no facin la feina física de treure els nius, donen assessorament en la compra de material, equips de protecció i fan formació. També diuen que, en última instància i en casos de perill, actuaran.

Via: Els apicultors, sols contra la vespa asiàtica | A cop de post | una visió de Girona