Category Archives: Tradicions

Germans Castells, art i figures per al pessebre │ Post d’Ismael Porta i Ramon Albornà – Llibres gencat

El llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre” és un reconeixement al pessebre català i a les seves figures de pessebre, i ho fa a través del relat etnogràfic d’una nissaga d’artesans que, amb la seva obra, han donat vida a molts dels paisatges i recreacions dels nostres pessebres i, sobretot, acompanyant els nostres diorames i la tècnica de l’escola catalana de pessebrisme més enllà de casa nostra.

Petites escultures de gran qualitat, fetes amb un procés totalment artesanal, rigorós i perfectament planificat, que transmet l’estima i la cura amb què s’ha fet cada una de les seves obres.

A partir del propi testimoni dels germans Joan i Martí Castells Badia, fem un repàs a la trajectòria artesanal de tres generacions que han fet una gran aportació, no només al pessebrisme sinó també al nostre patrimoni cultural. La  seva obra forma part de museus, més enllà de l’estricte món pessebrístic, sobretot gràcies al gran escultor Martí Castells i Martí (1915-1995), autor de l’obra més prodigiosa i reconeguda internacionalment.

Alhora, el llibre deixa constància de tot el procés de treball artesanal que, fins al dia d’avui, s’ha mantingut fidel durant aquests més de cent anys del taller familiar. Des del modelat i l’emmotllat, la cuita de les peces, fins a la seva acurada pintura a l’oli.

Destacar també que si parlem d’artesania i d’art escultòric, com no podia ser d’altra manera, en el llibre s’inclou una extensa mostra d’imatges gràfiques de la seva obra, amb figures procedents de col·leccions privades i de les reserves d’alguns museus que normalment no estan a l’abast del públic.

Ismael Porta i Balanyà
Ramon Albornà i Rovira

Autors

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Germans Castells, art i figures per al pessebre (pdf)

Via:  Germans Castells, art i figures per al pessebre │ Post d’Ismael Porta i Ramon Albornà – Llibres gencat

Ermites marineres (I): Sant Simó | HISTÒRIESDEMAR

Des de l´edat mitjana i fins al s. XVII, les comarques de la costa catalana han anat patint una sèrie d´incursions pirates i corsàries de vaixells provinents sobretot de Turquia i el Nord d´Àfrica. Al Maresme, un cop produïda l’expansió dels pobles “de mar”, aquests s’havien d´emmurallar i envoltar per torres de defensa i de guaita per a protegir-se d´aquests atacs.

Una de les incursions pirates més famoses del Maresme, es produí la matinada del dissabte 1 d’agost de 1545, poc abans de la sortida del sol, quan onze galeres de turcs capitanejats pel famós pirata otomà Turgut Reis, anomenat també Dragut van desembarcar a Pineda de Mar i van saquejar la població.


L´ermita de Sant Simó avui es troba aa tocar de la carretra NII en laseva sortida nord de la ciutat

Moltes vegades amb les muralles, la milícia o amb les torres de defensa no n´hi havia prou i, és clar, els soferts habitants d´aquests incipients municipis s´havien d´encomanar a l´advocació divina.

A Mataró, per exemple, el Consell de la Universitat d´aquesta vila va aprovar la construcció d´una ermita en honor a Sant Simó. Estava situada en un punt estratègic: fora de muralles a llevant del municipi en ple Camí Ral.

L´elecció d´aquest emplaçament i l´advocació triada no van ser cap casualitat. L´ermita es va aixecar al costat d´una font on les naus corsàries solien anar a carregar aigua pels seus vaixells i la divinitat, Sant Simó, va ser un apòstol partidari dels zelotes o els homes del ganivet, una facció radical del cristianisme molt violenta. L´objectiu fets era clar, es volia demostrar que la població de Mataró no tenia por dels Pirates barbarescs.

Sant Simó va ser invocat molts anys pels mariners mataronins per a protegir-se dels pirates. Poc a poc, s´en van anar fent càrrec de l´edificació tant mariners i pescadors com els pagesos de la zona de Mata i de les Cinc Sènies. Amb el temps la convivència entre aquestes dues comunitats va anar degenerant per la rivalitat que es va establir. Un exemple es troba en els esgrafiats de la façana on s´hi mostren a banda i banda de la porta principal motius mariners i motius de la pagesia competint entre si.

L´ermita acollia una col.lecció d´exvots molt interessant

Al llarg de la seva història, l´ermita de Sant Simó n´ha vist de tots colors. Fins abans de la guerra civil espanyola, l´ermita conservava una riquíssima col•lecció d´exvots mariners una mostra d´art popular en honor a les intervencions del Sant enfront de temporals, naufragis, atacs corsaris com el protagonitzat l´any 1691 per Pere Silvestre, patró del Sant Cristòfor contra unes galeres pirates davant de Mataró. Aquesta batalla queda recollida en l´esculpit de la llinda de la porta de la sagristia.

Sant Simó també va albergar durant molts anys l´exvot mariner més famós de la nostra història, la Coca que actualment es conserva al Maritiem Museum Prins Hendrik, de Rotterdam. Aquesta veritable joia de la història de la navegació va desaparèixer de l´ermita a primers del s XX de manera molt misteriosa.

El sabre de Sant Simó, l´apóstol zelota

Avui encara, cada 28 d´octubre se celebren les festes en honor a Sant Simó. En aquesta diada, els mataronins s´acosten en peregrinació a l´ermita i acompleixen el ritus ancestral de comprar el sabre, una especialitat pastissera que vol recordar la valentia de Sant Simó, el Sant del ganivet.

Via:  Ermites marineres (I): Sant Simó | HISTÒRIESDEMAR

L´enterrament de la sardina | HISTÒRIESDEMAR

enterrament de la sardina és l´acte que clou el carnaval i dona pas a la quaresma i té lloc el dimecres de cendra. Aquest dia acaba el temps de disbauxa del carnaval per donar lloc a l´abstinència i a la penitència de la quaresma. Els orígens d´aquesta festivitat són un xic confosos. A molts pobles i ciutats es celebrava la finalització del carnaval amb un berenar que simbolitzava la fi de la gresca i de l’abstinència carnal.

Actualment estem assistint a un enterrament de la sardina molt més real. De la mateixa manera que amb el carnaval, en aquest cas la disbauxa al llarg de tots els anys d´opulència ha portart a la penitència el sector pesquer. Les captures de sardina i de seitó no deixen de disminuir any rere any i la flota de teranyina de la nostra costa ho està passant magre.

Una de les darreres esperances d´aquest sector està centrat en l´estudi Ecopelgol, que l´Institut Francès d´Investigació per a la Explotació del Mar (Ifremer) està duent a terme en l´àrea del golf de Lleó, la regió de la Mediterrània occidental on es produeix els afloraments més importants que fertilitzen les capes superficials d´aigua, augmenten la productivitat del mar i en conseqüència els nivells intermedis de la xarxa tròfica, on es troba la sardina. En condicions normals, aquesta successió de fets porta a la renovació d´aquet recurs.

La relativa sort de tot plegat és que la recuperació de les poblacions de petits pelàgics pot ser més o menys ràpida sempre i quan l’única raó en la disminució d´aquestes espècies sigui la sobreexplotació que estan patint. En aquest cas, amb una política de vedes estricta es podria retornar fàcilment el recurs als nivells òptims. Malauradament les dades que es tenen fins ara fan pensar que a més de la sobreexplotació hi hauria d´altres causes sobre els quals no es possible incidir i que estan relacionades sobretot amb el canvi climàtic.

Des de l´any 2008, les captures de sardina a la nostra costa han disminuït un 86 %, cocretament al litoral tarragoní. A més, els exemplars capturats són cada vegada més petits. La sardina no arriba a la maduresa sexual fins que assoleix 13 cm de longitud, mentre que la talla mínima legal és de 11 cm, en aquest cas, la legislació vigent no ajuda gens a la recuperació del sector.

A les nostres aigües, les sardines “de bona mida” gairebé han desaparegut, les poblacions actuals les formen bàsicament exemplars immadurs que són l´objectiu de les captures de la flota d´encerclament.

L´augment de la temperatura de l´aigua derivat de l´escalfament global fa avançar l’època de reproducció de l´espècie i disminueix les seves postes.

La única solució a aquest desastre, si no volem assistir a un veritable enterrament de la sardina, passaria per establir vedes estrictes i desenvolupar plans de cogestió que impliquin a pescadors, a la comunitat científica i a les entitats conservacionistes.

La tradició catalana representa a la quaresma com una vella amb set cames que simbolitzen les set setmanes que dura aquest període. La vella quaresma es representa a més amb una penca de bacallà a la mà. La quaresma es també temps de bacallà, això però és una altre històriademar.

Via: L´enterrament de la sardina | HISTÒRIESDEMAR

Sant Elm i Sant Pere vs la mare de Déu del Carme | HISTÒRIESDEMAR

La pesca a Catalunya està organitzada a través de les confraries de pescadors, institucions antiquíssimes que deriven en primera instància dels primitius gremis de mar que es van fundar al llarg de l´edat mitjana i més endavant dels pòsits de pescadors. Antigament, els diversos oficis estaven agrupats en gremis. Aquests eren molt més que associacions d’artesans d´un mateix ofici que legislaven sobre ell, els gremis tenien també funcions com ara: la caritat, la beneficència o el paper assistencial sobre els agremiats que ho necessitaven. Fins i tot jugaven un paper destacat en la seguretat, construint torres de defensa i baluards per fer front a les ràtzies de pirates nord africans.

Goigs en honor de Sant Elm, patró dels navegants i dels mariners a Vilanova i la Geltrú

En el seu origen les confraries tenien un fort sentit religiós i cadascuna d´elles estava sota l´advocació d’un Sant protector. En el cas de les confraries dels oficis de mar aquests ho feien sobretot o bé per Sant Elm o bé per Sant Pere.

Sant Pere ha estat tradicionalment el patró dels pescadors catalans mentre que Sant Elm ho era de la gent de mar. Les confraries de pescadors actuals mantenen encara avui el nom del Sant sota l´advocació del qual es va fundar. Així per exemple hi ha la confraria de pescadors Sant Elm d´Arenys de mar o la confraria de pescadors Sant Pere de Palamós.

Cal no confondre Sant Elm (bisbe i màrtir del s. III) amb Sant Telm (Pedro Gonzalez Telmo s. XIII), aquest darrer també es considerat patró dels mariners en d´altres indrets com ara a Galícia.

Ermita marinera de Palma aixecada en honor a Sant Elm

Sant Elm ha estat considerat un sant auxiliador especialment advocat contra les perills de la mar. Des de molt antic els mariners coneixen els “santelms” o “foc de sant elm” que es produïen en l´acabament de les tempestes. El culte a Sant Elm es va anar estenent al llarg de tota la costa catalana sobretot per la intensa relació que hi havia entre la nostra gent de mar i els navegants italians. Malgrat tot, la seva devoció es va mantenir només en aquelles poblacions on hi havia una intensa activitat marinera, especialment drassanes que construïen grans embarcacions i en aquells ports amb una forta presència d´indians. A la resta de la costa, la gent de mar estava sota la protecció de Sant Pere.

De les confraries de pescadors actuals n´hi ha algunes que resten sota l´advocació de Sant Elm com ara: Arenys de Mar, Torredembarra o Sitges i d´altres que ho fan sota la protecció de Sant Pere com a: Palamós, Mataró o l´Ametlla de Mar per posar alguns exemples.

A molts pobles mariners se celebra cada any la processo en honor a le Verge del Carme. Foto: Ajuntament de Montgat

Sigui Sant Elm o sigui Sant Pere, l´advocació d´ambdós han anat perdent força per a guanyar-lo la Verge del Carme que, avui, sense cap mena de dubte, és la patrona de la gent del mar de casa nostra, i cada 16 de juliol es celebren processons marineres en el seu honor. Sembla ser que aquest canvi de patró de la gent del mar es va començar a produir arran dels fets del 1714. La verge del Carme protegeix les naus i les tripulacions de les tempestes i dels perills del mar. En uns inicis aquesta mare de Déu era considerada la patrona de dels mariners, especialment els de l´exèrcit, però poc a poc va anar agafat importància en la resta d´oficis de mar. Això però, és una altre històriademar.

Via: Sant Elm i Sant Pere vs la mare de Déu del Carme | HISTÒRIESDEMAR

Nit de les Dones d’Aigua – Sant Joan Les Fonts 2017

Dia 23 de juny del 2017 Sant Joan Les Fonts (La Garrotxa)

Aquest espectacle únic de dansa i teatre tindrà lloc durant la revetlla de Sant Joan al Pont Medieval de Sant Joan les Fonts al punt de les 22.30h.

L’espectacle fa una adaptació de la tradicional llegenda de les dones d’aigua catalana, on s’explica que aquests éssers naturals apareixien aquesta nit tan màgica a rentar les seves robes al riu.

Enguany la direcció artística anirà a càrrec de l’Associació de Dones en Dansa Hibiscus.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.santjoanlesfonts.cat/

I A: http://www.turismesantjoanlesfonts.com/

XXXa Fira de Fonedors i Instal·ladors de Campanes – Os de Balaguer

Dies 29 I 30 d’abril del 2017 Os de Balaguer (La Noguera)

L’Ajuntament d’Os de Balaguer i la Confraria de Campaners de Catalunya, hem preparat un altre cop aquesta trobada per retre homenatge a tots els Campaners, que amb la seva il·lusió i esforç permeten mantenir viu aquest ofici tan arrelat entre nosaltres i que alhora forma part de la nostra cultura i de la nostra forma de ser.

MÉ INFORMACIÓ A: http://www.ccnoguera.cat/osbalaguer/

I A: http://trobadacampaners.com/

8a Festa de la Malavella – Caldes de Malavella

Del 28 d’abril al 1 de maig del 2017 Caldes de Malavella (La Selva)

LA FESTA DE LA MALAVELLA
ESOTERISME I MISTERI D’UNA LLEGENDA FEUDAL

Una festa que va néixer l’any 2010 fruit de diverses voluntats i iniciatives de recuperar i promocionar la llegenda de la Malavella, i lligar-ho així amb el món imaginari i ocult. La Festa de la Malavella és una eina amb la que s’ha de projectar el patrimoni caldenc, cuidant-lo, tot potenciant la identitat col·lectiva. Aquesta Festa que se celebra cada últim dissabte d’Abril és un referent del folklore de Caldes.

MÉS INFORMACIÓ A:     http://www.visitcaldes.cat/ca/

I A:     http://www.festadelamalavella.com/

PROGRAMA:     http://www.festadelamalavella.com/

LLEGENDA DE LA MALAVELLA:     https://ca.wikipedia.org/wiki/Llegenda_de_la_Malavella

Portal del Patrimoni Cultural – Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya

PORTAL DE VISITA OBLIGADA

DEDIQUEU-HI UNES HORES, NO US EN PENEDIREU

http://patrimoni.gencat.cat/ca/content/agenciacatalanadelpatrimonicultural

El portal del patrimoni cultural català

El portal del patrimoni cultural és una eina del Departament de Cultura per a la millora del coneixement i la promoció del patrimoni cultural català, que ofereix una selecció del patrimoni cultural més destacat, material i immaterial. Els elements patrimonials han estat seleccionats tenint en compte diversos criteris, com el reconeixement extern (si han estat reconeguts amb categories especials, com Patrimoni Mundial, Museu Nacional, Patrimoni Immaterial, Bé Cultural d’Interès Nacional, etc.); el seu ús social i el seu impacte en la comunitat; el seu reconeixement professional, així com la implicació o interès dels gestors de cadascun dels recursos patrimonials per a participar-hi.

El portal és també un espai de comunicació a través del qual la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural posen a l’abast tot allò referent a la seva acció i compromís amb el patrimoni cultural i la ciutadania. Un compromís que comporta treballar en la protecció, defensa, documentació i difusió del patrimoni cultural de Catalunya.

Els equipaments patrimonials gestionats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya són:

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa)
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona
Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Tarragona)
Museu d’Art de Girona (Girona)
Conjunt arqueològic d’Empúries (Empúries)
Conjunt arqueològic d’Ullastret (Ullastret)
Arc de Berà (Roda de Berà, Tarragonès)
Necròpolis Paleocristiana (Tarragona)
Teatre romà (Tarragona)
Torre dels Escipions (Tarragona)
Vil·la romana de Centcelles (Constantí)
Vil·la romana dels Munts (Altafulla)
Canònica de Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà)
Cartoixa d’Escaladei (La Morera del Montsant)
Casa Museu Prat de la Riba (Castellterçol)
Casa Museu Rafael Casanova (Moià)
Castell de Cardona (Bages)
Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt, Anoia)
Castell de Miravet (Ribera d’Ebre)
Castell de Palamós (Baix Empordà)
Castell Monestir d’Escornalbou (Riudecanyes)
Castellet de Banyoles (Tivissa)
Coll del Moro (Gandesa)
Conjunt Monumental d’Olèrdola (Baix Penedès)
Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Convent de Sant Bartomeu (Bellpuig)
Molí d’Espígol (Tornabous)
Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Roca dels Moros (El Cogul)
Torre de la Manresana (Els Prats de Rei)
Palau Moja (Barcelona)

Caramelles a Súria – Súria 2017

Dies 15 i 16 d’abril del 2017 Súria (Bages)

Emblemàtica festa de celebració de la Pasqua i la primavera amb música i dansa, amb la participació de centenars de persones de totes les edats. Per la seva tradició i ressò, les Caramelles de Súria han esdevingut les més grans del país i formen part del Catàleg del Patrimoni Festiu de Catalunya.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.suria.cat/

Caramelles de la Passió d’Esparreguera – Esparraguera 2017

Dies 15, 16 i 17 d’abril del 2017 Esparreguera (Baix Llobregat)

Un any més, els cantaires de les Caramelles de la Passió d’Esparreguera, organitzen la tradicional cantada de pasqua.

Any rere any, i seguint la tradició de Pasqua, els grans surten a cantar el dissabte 15 d’abril a les 18h pels carrers de la vila, i a l’església en acabar la Vetlla Pasqual a la nit.

El diumenge 16 d’abril al matí, és el torn de la mainada a les 11h pels carrers de la vila i acabant a l’església al migdia.

I, tots junts, petits i grans, a l’Aplec que se celebra a l’Ermita del Puig el dilluns de Pasqua al matí.

El repertori de cançons, seran variades com cada any, totes escrites i composades pel mestre Josep Borràs.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.esparreguera.cat/

A: http://www.aesparreguera.com/

I A: http://www.lapassio.net/