Matchbox is an English rockabilly band that formed in 1971, and is still active as of 2016.
Singles
1979 – Rockabilly Rebel / I Don’t Wanna Boogie Alone
Monthly Archives: Novembre de 2018
Mozart – Piano Concerto No. 10 K 365 – Música
Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.
Mozart – Piano Concerto No. 10 K 365
Sea Cruise – Música
“Sea Cruise” is a song written and sung by Huey “Piano” Smith and His Clowns.
The recording was included on the 1971 Ace Records compilation Huey “Piano” Smith’s Rock & Roll Revival!
– Original
The song was initially covered by Frankie Ford in 1959, with a top-20 hit, using Smith’s original backing track. Released on Ace Records, it sold over one million copies, gaining gold disc status. The single included ship’s bell and horn sound-effects, as well as boogie piano, a driving horn section and a beat that anticipated ska music. The song has been included in several motion picture soundtracks, including Ski Patrol in 1990 and Out to Sea in 1997.
Sea Cruise-Frankie Ford-original song
Old man rhythm is in my shoes
It’s no use to sittin’ and a-singin’ the blues
So be my guest, you got nothin’ to lose
Won’t ya let me take you on a sea cruise?
Oo-ee, oo-ee baby
Oo-ee, oo-ee baby
Oo-ee, oo-ee baby
Won’t ya let me take you on a sea cruise?
Feel like jumpin’ baby won’t ya join me please?
I don’t like beggin’ but now I’m on bended knees
I got to get to rockin’, get my hat off the rack
I got to boogie-woogie like a knife in the back
So be my guest, you got nothin’ to lose
Won’t ya let me take you on a sea cruise?
Oo-ee, oo-ee baby
Oo-ee, oo-ee baby
Oo-ee, oo-ee baby
Won’t ya let me take you on a sea cruise?
I got to get to movin’, baby I ain’t lyin’
My heart is beatin’ rhythm and it’s right on time
So be my guest, you got nothin’ to lose
Won’t ya let me take you on a sea cruise?
Oo-ee, oo-ee baby
Oo-ee, oo-ee baby
Oo-ee, oo-ee baby
Won’t ya let me take you on a sea cruise?
Feel like jumpin’, baby won’t ya join me please?
I don’t like beggin’ but now I’m on bended knees
Oo-ee, oo-ee baby
Oo-ee, oo-ee baby
Oo-ee, oo-ee baby
Won’t ya let me take you on a sea cruise?
L.O.V-E. – Música
“L-O-V-E” is a song recorded by Nat King Cole for his studio album L-O-V-E (1965)
L-O-V-E Nat King Cole (Lyrics)
L is for the way you look at me
O is for the only one I see
V is very, very extraordinary
E is even more than anyone that you adore can
Love is all that I can give to you
Love is more than just a game for two
Two in love can make it
Take my heart and please don’t break it
Love was made for me and you
L is for the way you look at me
O is for the only one I see
V is very, very extraordinary
E is even more than anyone that you adore can
Love is all that I can give to you
Love is more than just a game for two
Two in love can make it
Take my heart and please don’t break it
Love was made for me and you
Love was made for me and you
Love was made for me and you
Nova mostra permanentment al MACBA amb cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República
Al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA, el passat 4 d’octubre va tenir lloc la presentació d’una exposició especial que porta per títol Un segle breu: Col·lecció MACBA, concebuda com una presentació permanent que ocuparà tota la primera planta de l’edifici del museu. L’exposició examinarà la història de l’art contemporani, prestant una atenció especial a les relacions entre les manifestacions artístiques i el seu context social i polític.
El mateix equip curatorial del MACBA comissaria l’exposició, i es duran a terme diverses activitats paral·leles, com ara visites comentades o un curs sobre les obres exposades.
La mostra proposa una data d’inici, el 1929, quan va tenir lloc l’Exposició Internacional de Barcelona, esdeveniment que va comportar una transformació urbana molt important. La segona sala se centra en la Guerra Civil Espanyola, anys en què artistes i cineastes es van implicar, a través dels seus mitjans d’expressió, en la difusió de les diverses ideologies polítiques.
L’exposició avança cronològicament fins a arribar als anys seixanta amb un art cada vegada més influenciat pel món de la publicitat i els mitjans de comunicació. El visitant també podrà descobrir a través de la Col·lecció MACBA com van impregnar l’art fets com el del Maig del 68 o moviments com el feminisme. La mostra arriba fins als nostres dies, amb un art, en paraules dels responsables de l’exposició, “centrat en la crítica de les relacions econòmiques regides pel neoliberalisme i la globalització”, i que també “ha examinat les relacions humanes dominades per la geopolítica i les desigualtats en la distribució del poder”.
Entre altres, la mostra inclourà obres d’artistes com: Jean-Michel Basquiat, Alexandre Calder, Hans Haacke, Jenny Holzer, Miralda, Juan Muñoz, Jorge Oteiza, Pablo Palazuelo, Raymond Pettibon, Antoni Tàpies o Joaquim Torres-García.
El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit un número considerable de cartells de la col·lecció de Guerra Civil espanyola. En total es podran veure trenta dos cartells, sis dels quals són originals i la resta reproduccions a mida original. Entre els cartells originals hi trobareu:
Les Milícies us necessiten!, Aixafem el feixisme, ¿Que fais-tu pour empécher cela? o ¡Imitad! al héroe del pueblo.
No us la perdeu!
Via: Nova mostra permanentment al MACBA amb cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República
It’s All In The Game – Música
“It’s All in the Game” was a 1958 hit for Tommy Edwards. Carl Sigman composed the lyrics in 1951 to a wordless 1911 composition titled “Melody in A Major,” written by Charles G. Dawes, later Vice President of the United States under Calvin Coolidge. It is the only No. 1 single in the U.S. to have been co-written by a U.S. Vice President or a Nobel Peace Prize laureate (Dawes was both).
The song has become a pop standard, with cover versions by dozens of artists, some of which have been minor hit singles.
Edwards’ song ranked at No. 38 on Billboard’s All Time Top 100.
It’s All In The Game – Tommy Edwards 1958
Many a tear have to fall
But it’s all in the game
All in the wonderful game
That we know as love
You have words with him
And your future’s looking dim
But these things
Your hearts can rise above
Once in a while he will call
But it’s all in the game
Soon he’ll be there at your side
With a sweet bouquet
And he’ll kiss your lips
And caress your waiting fingertips
And your hearts will fly
Away
(Soon he’ll be there at your side)
With a sweet bouquet
Then he’ll kiss your lips
And caress your waiting fingertips
And your hearts will fly
Away
Begin the Beguine – Música
“Begin the Beguine” is a popular song written by Cole Porter. Porter composed the song between Kalabahi, Indonesia, and Fiji during a 1935 Pacific cruise aboard Cunard’s ocean liner Franconia. In October 1935, it was introduced by June Knight in the Broadway musical Jubilee, produced at the Imperial Theatre in New York City.
– Artie Shaw version:
At first, the song gained little popularity, perhaps because of its length and unconventional form. Josephine Baker danced to it in her return to America in the Ziegfeld Follies of 1936, but neither she nor the song were successful. Two years later, however, bandleader Artie Shaw recorded an arrangement of the song, an extended swing orchestra version, in collaboration with his arranger and orchestrator, Jerry Gray.
Artie Shaw : Begin the Beguine
Cent anys després de la Gran Guerra | Jordi Franch Parella Weblog
El món ha recordat aquests últims dies la fi de la Primera Guerra Mundial. El conflicte bèl·lic va significar la mort de desenes de milions de combatents i civils, però també el final del liberalisme econòmic i polític (1815-1914), fonamentat en governs limitats i l’expansió del lliure mercat. Amb el segle XX i l’anomenada Gran Guerra (1914-1918) començava una època d’horror i d’errors funestos que massacraran Europa i segellaran el seu declivi, iniciant una etapa de governs màximament intervencionistes, economies obertament planificades i inflacions descontrolades. Els costos humans i materials de la guerra van ser enormes. Més de 60 milions d’homes varen ser mobilitzats obligatòriament i cridats a files. Enrere quedaven els conflictes bèl·lics de baixa intensitat realitzats per mercenaris i tropes voluntàries i relativament reduïdes. En endavant, la força compulsiva dels Estats impel·leix a deixar la vida a les trinxeres o davant un escamot d’afusellament. Més de 20 milions de soldats i civils varen perdre-hi la vida, amb un nombre encara superior de ferits i lisiats. La Gran Guerra va marcar el punt i final d’una època excepcional de prosperitat i pau, de llibertat individual i econòmica, que Europa havia conegut des de la derrota del despòtic Napoleó Bonaparte a Waterloo (juny de 1815) fins l’assassinat a Sarajevo de l’arxiduc Francesc Ferran, hereu a la corona d’Àustria-Hongria, i la seva esposa Sofia a mans de Gavrilo Princip, un nacionalista serbobosnià (juny de 1914).
Si el liberalisme havia enriquit i agermanat pacíficament una multitud de pobles, religions i ètnies diferents, el nacionalisme intervencionista i col·lectivista forçaria la unificació sota un mateix govern de persones que parlaven un mateix idioma o compartien la mateixa cultura o ètnia. Amb l’ascens imparable del socialisme, ja sigui el socialisme real de Karl Marx o el socialisme democràtic d’Eduard Bernstein, es certificava el declivi de la llibertat individual, la propietat privada, el lliure comerç, els governs limitats, els impostos reduïts i una moneda sòlida vinculada a l’or. El col·lectivisme econòmic i polític reprimiria la llibertat d’expressió i de premsa, enviant a la presó per antipatriòtics els que s’oposaven a la guerra. L’agricultura i la indústria aviat serien intervingudes amb controls de preus i de salaris, mentre que la planificació pública s’imposaria en nombroses activitats econòmiques. Els impostos augmentarien a nivells mai vistos abans, obstaculitzant el lliure comerç amb aranzels i restriccions. La llibertat migratòria també quedava abolida, fent necessaris els visats per circular d’un país a un altre. L’Estat subordinava tota la societat als seus objectius militars, erigint-se en l’àrbitre absolut de la vida econòmica i garantint un mínim d’aliment, roba i habitatge a la població.
Amb la Gran Guerra s’abandona el patró or i comença la diarrea monetària de tràgiques conseqüències, especialment a Alemanya. L’oferta monetària de lliures esterlines i francs francesos es multiplica per cinc durant el conflicte bèl·lic, mentre que el deute públic també es dispara. Concretament, es multiplica per onze a la Gran Bretanya i per 7 a França. Els Estats Units, que decidiren entrar en el conflicte deixant de banda el principi de no intervenció, finançaren el 22% de les despeses de guerra amb impostos, el 25% amb creació de moneda (inflació) i el 53% restant amb deute. Però els pitjors registres d’hiperinflació són els de la República alemanya de Weimar. Condemnada a pagar indemnitzacions de guerra inassolibles, la impressió de paper moneda no donava l’abast, imprimint els bitllets només per una cara per tal de guanyar temps. L’índex de preus, amb base 100 el 1913, es descontrolaria a 750 bilions (amb dotze zeros) el novembre de 1923. Un dòlar es canviava per 4,2 bilions de marcs en el mercat de divises. El preu del cafè o d’una cervesa es doblava només amb els segons emprats per beure-la. La hiperinflació distorsiona l’estructura de preus i salaris, creant una falsa sensació de beneficis a les empreses que poden incrementar desmesuradament els preus de venda. En realitat, però, destrueix tot el valor real dels estalvis i del capital, pauperitzant la població i preparant el terreny a un boig anomenat Adolf Hitler, que guanyarà les eleccions democràtiques de 1933. De les cendres de la Primera Guerra Mundial en sortirien el comunisme soviètic i el feixisme totalitarista italià. Immediatament després, s’hi afegiria el nacionalsocialisme alemany i el règim de Franco a Espanya.
L’expansió descontrolada de la creació de moneda i l’abaratiment artificial del tipus d’interès, apart de l’aparició dels totalitarismes polítics, va alimentar en l’àmbit econòmic massius errors en l’assignació dels recursos, del treball i el capital, promovent excessos d’endeutament i de despesa en consum. Fins els nostres dies, aquesta successió d’expansions insostenibles, alimentades per la inflació i el deute públic, han generat bombolles que acaben esclatant i donant lloc a recessions econòmiques llargues i doloroses. Cent anys després de la Primera Guerra Mundial, la intervenció massiva de la societat per part dels governs i el descontrol monetari i financer, amenacen en fer esclatar l’any vinent una nova crisi d’abast mundial.
Via: Cent anys després de la Gran Guerra | Jordi Franch Parella Weblog
Remember Then – Música
“Remember Then” is a pop song written by Tony Powers and Beverly Ross, and first recorded in 1962 by doo-wop vocal group The Earls. Original copies of The Earls’ version, on the Old Town label, show only Powers as the writer, while some later versions give a writing or co-writing credit to record producer Stan Vincent. BMI lists all three as co-writers.
In late 1962 and early 1963, the song spent nine weeks on the Billboard Hot 100, reaching No. 24, while reaching No. 29 on Billboard’s Hot R&B Singles chart. The song has since become widely used by rock and roll revival acts and remains well known for its chorus of “Re-meh-meh, re-meh-meh-mem-ber (oop-shoop) / Re-meh-meh, re-meh-meh-mem-ber (oop-shoop)….” Tony Powers later remembered the song being written with Ross (who also co-wrote the song “Lollipop”)
Earls – Remember Then – 1962 Doo Wop Classic
Re-mem-mem
Re-mem-mem-mem-ber
Re-mem-mem
Re-mem-mem-mem-ber
Re-mem-mem
Re-mem-mem-mem-ber
Then, then, remember then
Whoa, oh, oh…
That night we fell in love
Beneath the stars above
That was a lovely summer night
Remember then, then
Then, then, then
Remember
Re-mem-mem
Re-mem-mem-mem-ber
Re-mem-mem
Re-mem-mem-mem-ber
Re-mem-mem
Re-mem-mem-mem-ber
Then, then, remember then
Whoa, oh, oh
Remember then
Summer’s over
Our love is over
To lose that love was such a sin
Remember then, then
Then, then, then
Remember, re-mem-mem
Mem-mem-mem-mem-ber
Our love is in the past
(Patta past)
Oh, has it gone so fast
(Patta past)
Why couldn’t our love last
(Can’t last)
Wop, wop, patta patta pop pop
Shoo wop-doo bop bop, ooh
I’m broken hearted now
Since we have parted now
My mind wanders now and then
Remember then, then
Then, then, then
Remember
Re-mem-mem
Re-mem-mem-mem-ber
Re-mem-mem
Re-mem-mem-mem-ber
Re-mem-mem
Re-mem-mem-mem-ber…
Don’t Go Breaking My Heart – Música
“Don’t Go Breaking My Heart” is a duet by Elton John and Kiki Dee. It was written by Elton John with Bernie Taupin under the pseudonyms “Ann Orson” and “Carte Blanche”, respectively, and intended as an affectionate pastiche of the Motown style, notably the various duets recorded by Marvin Gaye and singers such as Tammi Terrell and Kim Weston. It is not to be confused with the Burt Bacharach/Hal David song of the same title recorded in 1965 by Dionne Warwick for the album Here I Am.
John and Taupin originally intended to record the song with Dusty Springfield, but ultimately withdrew the offer; Springfield’s partner Sue Cameron later said this was because she was too ill at the time.
Elton John – Don’t Go Breaking My Heart (with Kiki Dee)
Don’t go breaking my heart
I couldn’t if I tried
Oh, honey if I get restless
Baby you’re not that kind
Don’t go breaking my heart
You take the weight off of me
Oh, honey when you knocked on my door
I gave you my key
Nobody knows it
When I was down
I was your clown
Nobody knows it
Right from the start
I gave you my heart
I gave you my heart
So don’t go breaking my heart
I won’t go breaking your heart
Don’t go breaking my heart
And nobody told us
‘Cause nobody showed us
And now it’s up to us babe
I think we can make it
So don’t misunderstand me
You put the light in my life
You put the sparks to the flame
I’ve got your heart in my sights
Nobody knows it
When I was down
I was your clown
Nobody knows it
Right from the start
I gave you my heart
I gave you my heart
Don’t go breaking my heart
I won’t go breaking your heart
Don’t go breaking my heart
Nobody knows it
When I was down
I was your clown
Right from the start
I gave you my heart
I gave you my heart
So don’t go breaking my heart
I won’t go breaking your heart
Don’t go breaking my
Don’t go breaking my
I won’t go breaking your heart
Don’t go breaking my heart
Don’t go breaking my heart
I won’t go breaking your heart
Don’t go breaking my
Don’t go breaking my heart
I won’t go breaking your heart
Don’t go breaking my
Don’t go breaking my heart