Monthly Archives: Setembre de 2017

Que tinguem sort – Música

Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l’últim component del grup dels Setze Jutges i se’l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.

Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d’exiliar-se un temps a París.[1] Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem. El 6 de juliol de 1985, Llach va congregar 103.000 persones al Camp Nou durant la celebració d’un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores.

Que tinguem sort, Lluís Llach

Si em dius adéu
Vull que el dia sigui net i clar
Que cap ocell
Trenqui l’harmonia del seu cant
Que tinguis sort
I que trobis el que t’ha mancat en mi

Si em dius et vull
Que el sol faci el dia molt més llarg
I així robar
Temps al temps d’un rellotge aturat
Que tinguem sort
Que trobem tot el que ens va mancar
Ahir

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Si vens amb mi
No demanis un camí planer
Ni estels d’argent
Ni un demà ple de promeses sols
Un poc de sort
I que la vida ens doni un camí
Ben llarg

I així pren, i així pren
Tot el fruit que et pugui donar
El camí que poc a poc escrius
Per demà
Que demà, que demà
Mancarà el fruit de cada pas
Per això malgrat la boira cal
Caminar

Anuncis

W. A. Mozart – KV 111 – Ascanio in Alba – Música

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

W. A. Mozart – KV 111 – Ascanio in Alba

Mozart – Symphony No. 1 in E flat, K. 16 [complete] – Música

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Mozart – Symphony No. 1 in E flat, K. 16 [complete]

11 de setembre Diada Nacional de Catalunya / September 11th Catalonia’s National Day (2017)

En record del 11 de setembre del 1714

bloqueig-i-setge-de-barcelona-1713-1714
Bloqueig i setge de Barcelona (1713-1714)

FETS HISTÒRICS

El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans – Setge de Barcelona (1706) – implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l’exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, i soldats d’altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança enlloc d’un setge convencional. L’entrada en joc d’un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l’exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al Duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els caps de la guarnició i els líders catalans van triar la resistència fins a la mort.

In remembrance of September 11th 1714

the-assault-on-the-main-body-of-the-place
The Assault on The Main Body of The Place

HISTORICAL FACTS

The Siege of Barcelona (Catalan: Setge de Barcelona, IPA: [ˈsedʒə ðə βərsəˈɫonə]) was a battle at the end of the War of Spanish Succession, which pitted Archduke Charles of Austria (backed by Britain and the Netherlands, i.e. the Grand Alliance), against Philip V of Spain, backed by France in a contest for the Spanish crown.

During the early part of the war, Barcelona, the capital of Catalonia, had fallen to the forces of Archduke Charles: his fleet had anchored in the port on 22 August 1705, landing troops which surrounded the city. These troops later captured the fort of Montjuïc, and used it to bombard the city into submission on October 9. The Principality, as well as the other States of the Crown of Aragon, quickly accepted Charles III as their new king. Charles summoned the last Catalan Courts of history.

As the freshly defeated Catalan Court supported the Archduke against Philip V, the Franco-Spanish forces were not strong enough to attempt a recapture of the city until 1713. When the Treaty of Utrecht was signed between April and July, Catalonia remained (alongside Majorca) the only realm of which still fought for the cause of Charles III. By 9 July, the General Estates of Catalonia decided to continue the war in order to defend the Catalan constitutions.

South of The Border – Música

“South of the Border” is a popular song describing a trip to Mexico, written by Jimmy Kennedy and Michael Carr and published in 1939 for the film of the same name starring country star Gene Autry.

“South of the Border” (Gene Autry, 1939)

Ay-ay-ay-ay
Ay-ay-ay-ay

South of the Border, down Mexico way
That’s where I fell in love
When stars above came out to play
And now as I wander
My thoughts ever stray
South of the border, down Mexico way

She was a picture in old Spanish lace
Just for a tender while
I kissed the smile upon her face
For it was “Fiesta” and we were so gay
South of the border, down Mexico way

Then she sighed as she whispered “Mañana”
Never dreaming that we were parting
And I lied as I whispered “Mañana”
For that tomorrow never came

South of the border, I rode back one day
There in a veil of white
By candlelight she knelt to pray
The bells told me that I mustn’t stay
South of the border, down Mexico way
Ay-ay-ay-ay, (Ay-ay-ay-ay,) etc