Category Archives: Medieval

Conferència de la Dra. Francesca Español sobre els sepulcres dels Comtes d’Urgell del Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

L’11 de juny de 2017 la Dra. Francesca Español i Bertran (UB) ens va oferir la conferència “De Bellpuig de les Avellanes a Nova York: el llarg viatge dels sepulcres comtals”. Ponència que es va realitzar en el marc dels Actes de commemoració del 50 aniversari del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes.Us deixem amb la conferència realitzada a l’església del Monestir de les Avellanes.

 

Via: Conferència de la Dra. Francesca Español sobre els sepulcres dels Comtes d’Urgell del Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

La Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell tractarà enguany sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval | Grup d’Arxivers de Lleida

La 22a edició del Curs d’estiu Comtat d’Urgell tindrà lloc els dies 13 i 14 de juliol

Els dies 13 i 14 de juliol tindrà lloc la XXII edició de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell que es fa cada any a Balaguer.

Enguany, el tema a tractar és sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval i, com cada any, els ponents que hi participaran seran professors i investigadors de prestigi en història medieval de diferents universitats europees.
dibuix3
Com a novetat, la Càtedra inclou aquest any, per primera vegada, dues activitats obertes a tot el públic, no només als inscrits.

Aquestes activitats són: un concert de música a càrrec de “Rosich-Rosanes” al claustre del Consell Comarcal que tindrà lloc dijous, i una taula rodona sobre poblacions desplaçades i rebutjades al segle XXI, que es farà divendres i en la qual hi participaran Antoni Segura, director del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona, Ares Massip i Eduard Solanes, voluntaris en camps de refugiats.

Programa

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Noguera

Via: La Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell tractarà enguany sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval | Grup d’Arxivers de Lleida

El retorn dels comtes al Monestir de les Avellanes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979) | Monestir de les Avellanes

El diumenge 11 de juny de 2017 al Monestir de les Avellanes vam commemorar els 50 anys del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes. Dins dels actes de celebració, s’hi va incloure la presentació del reportatge, elaborat i realitzat pel Museu de la Noguera: “El retorn dels comtes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer(1964-1979)”.

Us deixem aquest testimoni històric, que us explica com es van salvar les restes l’any 1906 a Vilanova de la Sal i com es van retornar l’any 1967 al Monestir de les Avellanes.

Via: El retorn dels comtes al Monestir de les Avellanes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979) | Monestir de les Avellanes

Nit de les Dones d’Aigua – Sant Joan Les Fonts 2017

Dia 23 de juny del 2017 Sant Joan Les Fonts (La Garrotxa)

Aquest espectacle únic de dansa i teatre tindrà lloc durant la revetlla de Sant Joan al Pont Medieval de Sant Joan les Fonts al punt de les 22.30h.

L’espectacle fa una adaptació de la tradicional llegenda de les dones d’aigua catalana, on s’explica que aquests éssers naturals apareixien aquesta nit tan màgica a rentar les seves robes al riu.

Enguany la direcció artística anirà a càrrec de l’Associació de Dones en Dansa Hibiscus.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.santjoanlesfonts.cat/

I A: http://www.turismesantjoanlesfonts.com/

Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

Seguint amb la màxima de Preservar per difondre, l’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva.

En aquesta ocasió s’han realitzat  treballs de restauració en el Llibre Verd Gran i en el Llibre Verd Petit. Ambdós, junt amb el Llibre dels Usatges, formen part dels documents més especials del patrimoni documental de la nostra institució, conservats a l’Arxiu.

El Llibre Verd Gran (1691), respon a la tradició d’aquests còdexs de recollir les notícies particulars d’un lloc o, com és en el nostre cas, els privilegis reials atorgats a la ciutat de Lleida. És un tom de grans dimensions, 40×28.5×10.5 cm., amb el bloc del llibre en paper, manuscrit i cobertes de cartró folrades amb pell verda daurada amb ferro calent i roda.

La primera pàgina dibuixada estava molt malmesa, i la resta de fulls del volum es trobaven bruts. La brutícia sobretot es concentrava en els primers i darrers fulls, així com en els talls del llibre i en algunes cantonades.

El Llibre Verd Petit (1299-1413), té unes mides de 27.5x19x7 cm, el bloc del llibre és de pergamí, manuscrit i tapes de cartró folrades de pell verda daurada amb ferro calent i roda.

Al llom del còdex es llegeix: Privilegis, statuts e Ordinacions de la Ciutat de Lleida. Anys 1299 a 1413. Conté diversos privilegis reials, ordinacions de la ciutat, Usatges de Barcelona i els Costums de Lleida, recopilats pel cònsol Guillem Botet el 1228, que són la compilació del dret consuetudinari lleidatà feta vuitanta anys després de la concessió de la Carta Pobla

En el cas del llibre petit el principal problema fou la brutícia greixosa que s’havia anat acumulat a la part inferior dreta de cada pàgina, degut a l’acció de passar els fulls durant tants anys.

Tots dos toms varen estar, en algun moment, enquadernats de nou.

En ambdós casos s’ha realitzat una neteja en sec general, incidint sobretot en les parts més afectades i, també, una neteja humida que permet eliminar àcids dèbils i residus de metall. El procés de desacidificació, que segueix a la neteja humida, es feu també per immersió, i consisteix en un bany preparat amb un desacidificant.

A continuació, per donar consistència tant al paper original com els empelts de polpa es reaprestà aplicant una capa de cola molt diluïda. S’assecà sota premsa entre proteccions i paper assecant.

Els fulls es laminaren, s’aplanaren, i es consolidaren i reintegraren quan fou necessari.

La pell de la coberta d’ambdós llibres s’hidratà amb ceres microcristal·lines. Per igualar el to de la pell i evitar que destaquessin les zones més clares produïdes pel desgast s’aplicà primer un tint per pells, i després s’igualà el to amb una crema de color verd fosc.

El procés de restauració d’aquests volums, així com l’informe tècnic, han estat realitzats per l’empresa Restauració d’Obra Gràfica EstudiB2, durant el primer trimestre de 2017.

 

Via: Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

8a Festa de la Malavella – Caldes de Malavella

Del 28 d’abril al 1 de maig del 2017 Caldes de Malavella (La Selva)

LA FESTA DE LA MALAVELLA
ESOTERISME I MISTERI D’UNA LLEGENDA FEUDAL

Una festa que va néixer l’any 2010 fruit de diverses voluntats i iniciatives de recuperar i promocionar la llegenda de la Malavella, i lligar-ho així amb el món imaginari i ocult. La Festa de la Malavella és una eina amb la que s’ha de projectar el patrimoni caldenc, cuidant-lo, tot potenciant la identitat col·lectiva. Aquesta Festa que se celebra cada últim dissabte d’Abril és un referent del folklore de Caldes.

MÉS INFORMACIÓ A:     http://www.visitcaldes.cat/ca/

I A:     http://www.festadelamalavella.com/

PROGRAMA:     http://www.festadelamalavella.com/

LLEGENDA DE LA MALAVELLA:     https://ca.wikipedia.org/wiki/Llegenda_de_la_Malavella

Per què es canta la Sibil·la a la Seu? | Grup d’Arxivers de Lleida

El proper dimecres 21 de desembre, a les 19:30 h. a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell, s’impartirà la conferència “Per què es canta la Sibil·la a la Seu?”, a càrrec de Laura de Castellet. L’acte està organitzat per l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat en el marc de les activitats de Nadal.

sivbilla

A la Seu d’Urgell el Cant de la Sibil·la es recupera l’any 2011 i es representa a la Catedral, abans de la Missa del Gall, que està presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. La peça es cantava al segle XVI  i  té precedents documentats a la catedral des del segle XII. Actualment s’interpreta la partitura original que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell. Interpreta el paper de la Sibil·la la profetessa que canta la fi del món una soprano acompanyada per un grup coral.

És una peça que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer l’esdevenidor. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per a determinar el futur de la comunitat. El cristianisme assimilà aquest personatge i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal.

Imatge extreta del Facebook del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell

Via: Per què es canta la Sibil·la a la Seu? | Grup d’Arxivers de Lleida

Lectura i interpretació de textos medievals a l’Arxiu Capitular de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

Si voleu realitzar una activitat diferent, l’Arxiu Capitular de Lleida us dóna l’oportunitat de realitzar un curs de lectura i interpretació de documentació medieval.

Les sessions seran els dimecres per la tarda (17-19h), del 30 de març al 27 d’abril, a les dependències del mateix arxiu i seran impartides pel Dr. Joan Busqueta Riu.

Coneixereu, llegireu i veureu originals d’alguns documents del nostre arxiu.

Per a més informació podeu contactar amb l’Arxiu Capitular de Lleida

Formulari d’inscripció

Via: Lectura i interpretació de textos medievals a l’Arxiu Capitular de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

Lectura i interpretació de textos medievals a l’Arxiu Capitular de Lleida | Grup d'Arxivers de Lleida