Category Archives: Medieval

Tipologia de Butlles pontifícies | Grup d’Arxivers de Lleida

Fa uns mesos es va presentar el Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198-1417) obra escrita pels doctors Tilmann Schmidt i Roser Sabanés fruit de l’àrdua cerca en diversos arxius catalans tant eclesiàstics, com de titularitat municipal i comarcal  de Catalunya, a l’Arxiu Secret del Vaticà i la Biblioteca Nacional de Catalunya.

Aquesta publicació, que presenta els documents papals medievals originals conservats als arxius de Catalunya, es pren del programa de publicacions de la Biblioteca Apostòlica Vaticana la qual va inaugurar als anys setanta del segle passat, juntament amb la Comissió Internacional de Diplomàtica, el projecte de l’Index Actorum Roma- norum Pontificum, és a dir, l’inventari, la descripció i l’anàlisi dels documents papals medievals, començant per les butlles del papa Innocenci III, del 1198, fins a l’elecció del papa Martí V al Concili de Constança l’any 1417.

En el primer volum d’aquest Butllari de Catalunya ens trobem amb una “premissa” en la qual ens parla de l’elenc papal amb documents pontificis, una relació amb els arxius consultats a Catalunya (fonts i fons); taules amb la distribució dels documents sobre els pontificats, les lletres tancades trobades i el contingut general de les butlles pontifícies. Tota aquesta premissa és interessant de llegir i treballar, però considerem destacable els apartats que tracten el formulisme, la tipologia i el contingut general de les butlles pontifícies. D’aquests us en fem cinc cèntims

FORMULISME DE LES BUTLLES PONTIFÍCIES I TIPUS[1]

El terme butlla indica en sentit propi el segell de plom que penja dels documents, inclosos els papals, i només en el temps s’aplicà, per extensió, als documents pontificis. La butlla penja dels documents privilegia i litterae de diverses classes, mitjançant fils de diversos colors (roig i groc), de seda o cànem. Quan es tracta d’un document privilegia o privilegi s’utilitzava el fil de seda roig i groc, i quan es tracta d’una littera o carta (gratiosa, mandata, secreta, clausa, consistoriale) el fil era de cànem.

Documentalment, el terme butlla s’aplica a la documentació pontifícia, i en aquest període del segle XIII al segle XV hi havia una rigorosa distinció en les classes de documents entre privilegia i litterae, aquestes de diversos gèneres: gratiosae, mandata, secretae, clausae, consistoriales.

Totes les butlles porten en la intitulatio el nom del pontífex, seguit del títol episcopus servus servorum Dei, i després el nom del destinatari seguit de la fórmula: salutem et apostolicam benedictionem; o també per una fórmula genèrica del tipus: Ad perpetuam rei memoriam, Ad certitudinem presentium et memoriam futurorum o altres similars.

Quan es tracta d’un privilegi, el nom del pontífex està escrit tot en lletres capitals i quan es tracta d’una carta, amb lletres minúscules. Al final s’afegeix la data començant amb la indicació del lloc de l’expedició de la butlla, mes, dia i any del regnat del pontífex que l’emet.

Les butlles eren sempre confeccionades en pergamí (de diferent mida d’acord amb el text que acollien) i anaven enrotllades o plegades; les plegades o cartes tancades (litterae clausae) eren cartes personals, gairebé privades per assegurar-ne la confidencialitat, que només podia obrir el destinatari, el nom del qual estava escrit al revers, portaven fil de cànem i generalment anaven adreçades al rei o a la reina, i, ocasionalment, a bisbes, alguns nobles i ciutadans.

Totes les butlles eren assegurades, normalment, amb segell de plom i, ocasionalment, quan era de molta importància, amb segell d’or, i escrites sempre en llatí.

Els tipus de documents pontificis més emprats en el butllari (de Catalunya)  són: els privilegis papals o privilegia, amb indicacions per a les esglésies i el clergat, tan nombrosos a Catalunya i Aragó com en altres punts de l’Europa medieval, documents que segueixen el conegut formulari de la Cancelleria papal, confirmació de les possessions, la celebració de la missa si la regió estava sota l’interdicte eclesiàstic, etc.

Les cartes de justícia o litterae mandatae, que són manaments del Papa com a jutge suprem als bisbes i prelats per decidir respecte a una causa o un procés apel·lat per una part contrària a la cúria romana.

Al regne d’Aragó n’hi ha moltes més que a Alemanya, França i Anglaterra. Així, es podria dir que els aragonesos i catalans apel·laven molt sovint i molt ràpidament a la cúria romana respecte als altres pobles. Aquestes cartes papals són molt interessants perquè al principi dels documents la corresponent controvèrsia es descriu amb precisió i detall per proporcionar la informació jurídica sobre la causa en qüestió als jutges delegats. Les controvèrsies eren sobre temes molt diversos, naturalment entre clergues, per exemple sobre els límits de les seves parròquies, i entre bisbes, sobre els límits de les seves diòcesis i els delmes que els pertocaven. Però aquestes apel·lacions no es processaven judicialment i no es decidien a la cúria romana, sinó que sovint els papes les encarregaven als jutges delegats del país corresponent. No obstant això, molts contendents d’Aragó i Catalunya portaven les causes a Roma, i no solament clergues, sinó també laics, nobles i ciutadans.

Les lletres tancades o litterae clausae

Eren cartes personals gairebé privades que només podia obrir el destinatari, el nom del qual estava escrit al revers. N’hi ha una gran quantitat d’aquestes adreçades personalment al rei Jaume I d’Aragó i als seus antecessors i successors. Hi va haver èpoques, això no obstant, al segle XIII, en què el corresponent papa escrivia com a mínim cada sis mesos una carta al rei d’Aragó

CONTINGUT GENERAL  DE LES BUTLLES PONTIFÍCIES

El butllari recull aquests documents pontificis des d’Innocenci III (1198) fins a Benet XIII (1417), i inclou un total de trenta-quatre papes, vint-i-vuit dels quals van donar butlles arreu de Catalunya; a més de les nou atorgades pel Concili de Constança (1414-1418). En aquest sentit, hem diferenciat tres grans etapes que corresponen a tres grans períodes en la història del pontificat baixmedieval:

  1. El segle : d’Innocenci III (1198) a Benet XI (1304). XIII
  2. El papat d’Avinyó: de Climent V (1305) a Gregori XI (1377).
  3. El Cisma d’Occident: d’Urbà VI (1378) a Benet XIII (1417). Concili General de Constança (1414-1418).

Quant al contingut de les butlles, en general, podem destacar els aspectes següents:

  1. Les relacions amb els bisbats i les diòcesis corresponents.
  2. Les relacions amb els ordes religiosos i militars.
  3. Les relacions entre el poder espiritual, representat per Roma, i el poder temporal de les diferents monarquies i l’Imperi, en el nostre cas amb els reis d’Aragó. A partir del segle XIII, quan del període de lluita per la llibertat de l’Església, característic dels segles XI –XII, s’ha passat al que els historiadors anomenen lluita pel dominium mundi, característic d’aquest període baixmedieval. Un període marcat per conflictes de caire jurisdiccional, beneficial i fiscal, especialment.
  4. El món complex de les relacions diplomàtiques, amb la presència i actuació dels diferents nuncis i legats pontificis.
  5. La participació de l’Església catalana en els grans concilis ecumènics celebrats durant aquests temps, i on les decisions preses transcendien l’àmbit purament eclesiàstic, tot afectant el conjunt de la societat, el poder polític inclòs. En aquest sentit cal destacar la transcendència en el desenvolupament eclesiàstic i polític posterior que significà tot el període del Concili de Constança.

 

[1] Schmidt, T; Sabanés, R: Butllari de Catalunya. Barcelona, Fundació Noguera, 2016. Volum I, pàg. 20- 35.

Via:  Tipologia de Butlles pontifícies | Grup d’Arxivers de Lleida

Anuncis

L’Arxiu Gavín col·labora en la descoberta d’una església romànica a Ovís (Areny de Noguera) | Monestir de les Avellanes

L’Arxiu Gavín del Monestir de les Avellanes (Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya) col·labora des de fa un temps amb el Sr. Cristian Laglera Bailo (Osca, Aragó) per descobrir noves esglésies a la zona de la Franja de Ponent i incorporar-les a l’inventari fotogràfic d’esglésies que preserva l’arxiu.

El passat 5 d’agost de 2018, gràcies al Sr. Cristian Laglera i al seu col·laborador, el Sr. Francisco Martí, hem pogut fotografiar i ajudar a netejar les restes d’una ermita romànica al poble d’Ovís (un poble deshabitat que pertany al municipi d’Areny de Noguera). L’ermita, que de la qual en desconeixem l’advocació.

Agafem aquí la descripció que en fa el Sr. Laglera al seu bloc “Templos que fueron” De l’anàlisi visual de les restes, s’observa que va ser un temple d’una sola nau, acabat amb l’absis semicircular encarat a l’est, com és característic en aquestes construccions romàniques. Només són visibles els murs sur i una mica l’est. La resta estan remplenats de terra, ja que la zona s’utilizà per al conreu.

Via:   L’Arxiu Gavín col·labora en la descoberta d’una església romànica a Ovís (Areny de Noguera) | Monestir de les Avellanes

Ermites marineres (I): Sant Simó | HISTÒRIESDEMAR

Des de l´edat mitjana i fins al s. XVII, les comarques de la costa catalana han anat patint una sèrie d´incursions pirates i corsàries de vaixells provinents sobretot de Turquia i el Nord d´Àfrica. Al Maresme, un cop produïda l’expansió dels pobles “de mar”, aquests s’havien d´emmurallar i envoltar per torres de defensa i de guaita per a protegir-se d´aquests atacs.

Una de les incursions pirates més famoses del Maresme, es produí la matinada del dissabte 1 d’agost de 1545, poc abans de la sortida del sol, quan onze galeres de turcs capitanejats pel famós pirata otomà Turgut Reis, anomenat també Dragut van desembarcar a Pineda de Mar i van saquejar la població.


L´ermita de Sant Simó avui es troba aa tocar de la carretra NII en laseva sortida nord de la ciutat

Moltes vegades amb les muralles, la milícia o amb les torres de defensa no n´hi havia prou i, és clar, els soferts habitants d´aquests incipients municipis s´havien d´encomanar a l´advocació divina.

A Mataró, per exemple, el Consell de la Universitat d´aquesta vila va aprovar la construcció d´una ermita en honor a Sant Simó. Estava situada en un punt estratègic: fora de muralles a llevant del municipi en ple Camí Ral.

L´elecció d´aquest emplaçament i l´advocació triada no van ser cap casualitat. L´ermita es va aixecar al costat d´una font on les naus corsàries solien anar a carregar aigua pels seus vaixells i la divinitat, Sant Simó, va ser un apòstol partidari dels zelotes o els homes del ganivet, una facció radical del cristianisme molt violenta. L´objectiu fets era clar, es volia demostrar que la població de Mataró no tenia por dels Pirates barbarescs.

Sant Simó va ser invocat molts anys pels mariners mataronins per a protegir-se dels pirates. Poc a poc, s´en van anar fent càrrec de l´edificació tant mariners i pescadors com els pagesos de la zona de Mata i de les Cinc Sènies. Amb el temps la convivència entre aquestes dues comunitats va anar degenerant per la rivalitat que es va establir. Un exemple es troba en els esgrafiats de la façana on s´hi mostren a banda i banda de la porta principal motius mariners i motius de la pagesia competint entre si.

L´ermita acollia una col.lecció d´exvots molt interessant

Al llarg de la seva història, l´ermita de Sant Simó n´ha vist de tots colors. Fins abans de la guerra civil espanyola, l´ermita conservava una riquíssima col•lecció d´exvots mariners una mostra d´art popular en honor a les intervencions del Sant enfront de temporals, naufragis, atacs corsaris com el protagonitzat l´any 1691 per Pere Silvestre, patró del Sant Cristòfor contra unes galeres pirates davant de Mataró. Aquesta batalla queda recollida en l´esculpit de la llinda de la porta de la sagristia.

Sant Simó també va albergar durant molts anys l´exvot mariner més famós de la nostra història, la Coca que actualment es conserva al Maritiem Museum Prins Hendrik, de Rotterdam. Aquesta veritable joia de la història de la navegació va desaparèixer de l´ermita a primers del s XX de manera molt misteriosa.

El sabre de Sant Simó, l´apóstol zelota

Avui encara, cada 28 d´octubre se celebren les festes en honor a Sant Simó. En aquesta diada, els mataronins s´acosten en peregrinació a l´ermita i acompleixen el ritus ancestral de comprar el sabre, una especialitat pastissera que vol recordar la valentia de Sant Simó, el Sant del ganivet.

Via:  Ermites marineres (I): Sant Simó | HISTÒRIESDEMAR

Restauració del Llibre de Crims de 1411-1412 i descoberta d’un nou pergamí a l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

Restauració del Llibre de Crims de 1411-1412 i descoberta d’un nou pergamí a l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

L’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva, amb l’objectiu de preservar per difondre i posar-los a l’abast dels ciutadans.

En aquesta ocasió l’Arxiu Municipal de Lleida ha restaurat el llibre de Crims de l’any 1411-1412. Aquest forma part de la sèrie documental de Llibres de Crims, la qual reuneix els documents generats per l’actuació del Tribunal de Coltellades en unampliperíode de la història de Lleida, que abraça des de l’any 1308 fins al 1701, amb un total de 80 volums.

El llibre que s’ha restaurat, es trobava en un estat de conservació regular, presentava brutícia generalitzada, estrips i pèrdues de suport localitzades a les vores del llibre, s’apreciaven també algunes taques a la part del cosit i talls en la part superior.

El procés que s’ha portat a cap ha estat el desmuntatge dels quadernets i eliminació de les restes de cosit, neteja mecànica i humida per eliminar tota la brutícia del document, la desacidificació procés que es realitza per eliminar l’acidesa i donar una reserva alcalina al suport de paper, el  blanqueig per tal de disminuir les taques, el re aprest per tal de retornar la consistència al suport, la consolidació de talls, estrips i esquinçaments que s’ha fet amb paper japonès, la realització d’escartivanes i finalment l’aplanat.

Destacar el fet que durant el procés de restauració de les cobertes originals del volum, al desenquadernar-lo es va descobrir que aquestes havien estat realitzades amb un pergamí de l’any 1401. Aquest ha estat restaurat i incorporat a la col·lecció de pergamins de l’Arxiu. Es tracta d’una Butlla papal, escrita a Avinyó, en la que el cardenal Fernando, bisbe de Tarassona, informa al bisbe de Barcelona de les dificultats que estan passant els cristians a la zona oriental d’Europa i els ordena que prediquin una croada en les terres d’obediència del papa Benet XIII.

Publicat al web de l’Arxiu Municipal de Lleida

Via:  Restauració del Llibre de Crims de 1411-1412 i descoberta d’un nou pergamí a l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417) | Grup d’Arxivers de Lleida

Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417).

El proper dimecres 20 de setembre a les 19:00 a la sala sala de Juntes de la segona planta de l’edifici del Rectorat de la UdL es presentarà a Lleida el Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417).

L’obra la formen tres volums, amb un total de més de 2.000 pàgines, on es transcriuen i es regesten més de 1300  butlles pontifícies originals. Aquestes butlles foren emeses pels papes d’Innocenci III (1198) fins a Gregori XI (1377) i les que es produïren entre els anys 1378 i 1417, etapa del Cisma d’Occident finalitzat amb el Concili de Constança (1414- 1418).

Concretament és presenten els documents papals medievals originals conservats als arxius catalans tant eclesiàstics, com de titularitat municipal i comarcal  de Catalunya i també l’Arxiu Secret del Vaticà, com la Biblioteca de Catalunya. Un exemple de butlla conservada és la Butlla del Papa Benet XIII de l’any 1404, que es troba a l’Arxiu Comarcal de la Segarra, en la qual “es mana al degà de l’església de Lleida, a l’Ardiaca de Terrantona i a l’oficial de Lleida, a instància de les supliques del rei Martí d’Aragó i de la ciutat de Cervera, que concedeixin als rector de l’església i als paers de Cervera, diòcesi de Vic, els llegats de les causes pies per reconstruir l’església parroquial.”

L’estudi sistemàtic i crític de les butlles ha estat realitzat pel  Dr. Tilmann Schmidt, catedràtic emèrit d’història medieval de la Universiat de Rostock (Alemanya) i la Dra. Roser Sabanés i Fernández  Doctora en Dret Canonic investigadora i especializada en Historia de l’Esglesia Medieval. La investigació forma part del projecte de l’Index Actorum Romanorum Pontificum,  que té com objectiu l’inventari, la descripció i l’anàlisi dels documents papals medievals, des de finals del segle XII fins a principis del XV.

Reserveu la data a l’agenda!

Relació dels arxius consultats on destaquem els de les terres lleidatanes:

Arxiu Històric d’Àger

Arxiu Històric “Fidel Fita” d’Arenys de Munt

Arxiu de la Corona d’Aragó, Barcelona

Biblioteca de Catalunya, Barcelona

Arxiu Capitular i Arxiu Diocesà de Barcelona

Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i de la Santa Creu, Barcelona

Arxiu Històric de la Ciutat, Barcelona

Arxiu del Monestir de Pedralbes, Barcelona

Arxiu del Monestir de Sant Pere de les Puelles, Barcelona

Biblioteca Universitària, Barcelona

Arxiu Comarcal de la Segarra, Cervera

Arxiu Capitular de Girona

Arxiu Conventual de Sant Daniel, Girona

Arxiu Diocesà de Girona

Arxiu Municipal de Girona

Arxiu Capitular de Lleida

Arxiu Municipal de Lleida

Arxiu de la Seu, Manresa

Arxiu Comarcal del Bages, Manresa

Arxiu Històric Comarcal, Montblanc

Arxiu de l’Abadia de Montserrat

Arxiu del Monestir de Sant Benet, Montserrat

Arxiu Comarcal de la Cerdanya, Puigcerdà

Arxiu Històric Comarcal, Reus

Arxiu del Monestir de Sant Joan de les Abadesses

Arxiu Capitular de la Seu d’Urgell

Arxiu Municipal de la Seu d’Urgell

Arxiu Diocesà de Solsona

Arxiu Històric de Tarragona

Arxiu Municipal de Tarragona

Arxiu Capitular de Tortosa

Arxiu Històric Comarcal de les Terres de l’Ebre, Tortosa

Arxiu del Monestir de Santa Maria, Vallbona de les Monges

Arxiu Capitular de Vic

Material extret del pròleg, introducció i presentació de dita obra.

Via: Butllari de Catalunya: documents pontificis originals conservats als arxius de Catalunya (1198- 1417) | Grup d’Arxivers de Lleida

Conferència de la Dra. Francesca Español sobre els sepulcres dels Comtes d’Urgell del Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

L’11 de juny de 2017 la Dra. Francesca Español i Bertran (UB) ens va oferir la conferència “De Bellpuig de les Avellanes a Nova York: el llarg viatge dels sepulcres comtals”. Ponència que es va realitzar en el marc dels Actes de commemoració del 50 aniversari del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes.Us deixem amb la conferència realitzada a l’església del Monestir de les Avellanes.

 

Via: Conferència de la Dra. Francesca Español sobre els sepulcres dels Comtes d’Urgell del Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

La Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell tractarà enguany sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval | Grup d’Arxivers de Lleida

La 22a edició del Curs d’estiu Comtat d’Urgell tindrà lloc els dies 13 i 14 de juliol

Els dies 13 i 14 de juliol tindrà lloc la XXII edició de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell que es fa cada any a Balaguer.

Enguany, el tema a tractar és sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval i, com cada any, els ponents que hi participaran seran professors i investigadors de prestigi en història medieval de diferents universitats europees.
dibuix3
Com a novetat, la Càtedra inclou aquest any, per primera vegada, dues activitats obertes a tot el públic, no només als inscrits.

Aquestes activitats són: un concert de música a càrrec de “Rosich-Rosanes” al claustre del Consell Comarcal que tindrà lloc dijous, i una taula rodona sobre poblacions desplaçades i rebutjades al segle XXI, que es farà divendres i en la qual hi participaran Antoni Segura, director del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona, Ares Massip i Eduard Solanes, voluntaris en camps de refugiats.

Programa

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Noguera

Via: La Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell tractarà enguany sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval | Grup d’Arxivers de Lleida

El retorn dels comtes al Monestir de les Avellanes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979) | Monestir de les Avellanes

El diumenge 11 de juny de 2017 al Monestir de les Avellanes vam commemorar els 50 anys del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes. Dins dels actes de celebració, s’hi va incloure la presentació del reportatge, elaborat i realitzat pel Museu de la Noguera: “El retorn dels comtes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer(1964-1979)”.

Us deixem aquest testimoni històric, que us explica com es van salvar les restes l’any 1906 a Vilanova de la Sal i com es van retornar l’any 1967 al Monestir de les Avellanes.

Via: El retorn dels comtes al Monestir de les Avellanes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979) | Monestir de les Avellanes

Nit de les Dones d’Aigua – Sant Joan Les Fonts 2017

Dia 23 de juny del 2017 Sant Joan Les Fonts (La Garrotxa)

Aquest espectacle únic de dansa i teatre tindrà lloc durant la revetlla de Sant Joan al Pont Medieval de Sant Joan les Fonts al punt de les 22.30h.

L’espectacle fa una adaptació de la tradicional llegenda de les dones d’aigua catalana, on s’explica que aquests éssers naturals apareixien aquesta nit tan màgica a rentar les seves robes al riu.

Enguany la direcció artística anirà a càrrec de l’Associació de Dones en Dansa Hibiscus.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.santjoanlesfonts.cat/

I A: http://www.turismesantjoanlesfonts.com/

Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

Seguint amb la màxima de Preservar per difondre, l’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva.

En aquesta ocasió s’han realitzat  treballs de restauració en el Llibre Verd Gran i en el Llibre Verd Petit. Ambdós, junt amb el Llibre dels Usatges, formen part dels documents més especials del patrimoni documental de la nostra institució, conservats a l’Arxiu.

El Llibre Verd Gran (1691), respon a la tradició d’aquests còdexs de recollir les notícies particulars d’un lloc o, com és en el nostre cas, els privilegis reials atorgats a la ciutat de Lleida. És un tom de grans dimensions, 40×28.5×10.5 cm., amb el bloc del llibre en paper, manuscrit i cobertes de cartró folrades amb pell verda daurada amb ferro calent i roda.

La primera pàgina dibuixada estava molt malmesa, i la resta de fulls del volum es trobaven bruts. La brutícia sobretot es concentrava en els primers i darrers fulls, així com en els talls del llibre i en algunes cantonades.

El Llibre Verd Petit (1299-1413), té unes mides de 27.5x19x7 cm, el bloc del llibre és de pergamí, manuscrit i tapes de cartró folrades de pell verda daurada amb ferro calent i roda.

Al llom del còdex es llegeix: Privilegis, statuts e Ordinacions de la Ciutat de Lleida. Anys 1299 a 1413. Conté diversos privilegis reials, ordinacions de la ciutat, Usatges de Barcelona i els Costums de Lleida, recopilats pel cònsol Guillem Botet el 1228, que són la compilació del dret consuetudinari lleidatà feta vuitanta anys després de la concessió de la Carta Pobla

En el cas del llibre petit el principal problema fou la brutícia greixosa que s’havia anat acumulat a la part inferior dreta de cada pàgina, degut a l’acció de passar els fulls durant tants anys.

Tots dos toms varen estar, en algun moment, enquadernats de nou.

En ambdós casos s’ha realitzat una neteja en sec general, incidint sobretot en les parts més afectades i, també, una neteja humida que permet eliminar àcids dèbils i residus de metall. El procés de desacidificació, que segueix a la neteja humida, es feu també per immersió, i consisteix en un bany preparat amb un desacidificant.

A continuació, per donar consistència tant al paper original com els empelts de polpa es reaprestà aplicant una capa de cola molt diluïda. S’assecà sota premsa entre proteccions i paper assecant.

Els fulls es laminaren, s’aplanaren, i es consolidaren i reintegraren quan fou necessari.

La pell de la coberta d’ambdós llibres s’hidratà amb ceres microcristal·lines. Per igualar el to de la pell i evitar que destaquessin les zones més clares produïdes pel desgast s’aplicà primer un tint per pells, i després s’igualà el to amb una crema de color verd fosc.

El procés de restauració d’aquests volums, així com l’informe tècnic, han estat realitzats per l’empresa Restauració d’Obra Gràfica EstudiB2, durant el primer trimestre de 2017.

 

Via: Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida