Tag Archives: TRADICIÓ

L´enterrament de la sardina | HISTÒRIESDEMAR

enterrament de la sardina és l´acte que clou el carnaval i dona pas a la quaresma i té lloc el dimecres de cendra. Aquest dia acaba el temps de disbauxa del carnaval per donar lloc a l´abstinència i a la penitència de la quaresma. Els orígens d´aquesta festivitat són un xic confosos. A molts pobles i ciutats es celebrava la finalització del carnaval amb un berenar que simbolitzava la fi de la gresca i de l’abstinència carnal.

Actualment estem assistint a un enterrament de la sardina molt més real. De la mateixa manera que amb el carnaval, en aquest cas la disbauxa al llarg de tots els anys d´opulència ha portart a la penitència el sector pesquer. Les captures de sardina i de seitó no deixen de disminuir any rere any i la flota de teranyina de la nostra costa ho està passant magre.

Una de les darreres esperances d´aquest sector està centrat en l´estudi Ecopelgol, que l´Institut Francès d´Investigació per a la Explotació del Mar (Ifremer) està duent a terme en l´àrea del golf de Lleó, la regió de la Mediterrània occidental on es produeix els afloraments més importants que fertilitzen les capes superficials d´aigua, augmenten la productivitat del mar i en conseqüència els nivells intermedis de la xarxa tròfica, on es troba la sardina. En condicions normals, aquesta successió de fets porta a la renovació d´aquet recurs.

La relativa sort de tot plegat és que la recuperació de les poblacions de petits pelàgics pot ser més o menys ràpida sempre i quan l’única raó en la disminució d´aquestes espècies sigui la sobreexplotació que estan patint. En aquest cas, amb una política de vedes estricta es podria retornar fàcilment el recurs als nivells òptims. Malauradament les dades que es tenen fins ara fan pensar que a més de la sobreexplotació hi hauria d´altres causes sobre els quals no es possible incidir i que estan relacionades sobretot amb el canvi climàtic.

Des de l´any 2008, les captures de sardina a la nostra costa han disminuït un 86 %, cocretament al litoral tarragoní. A més, els exemplars capturats són cada vegada més petits. La sardina no arriba a la maduresa sexual fins que assoleix 13 cm de longitud, mentre que la talla mínima legal és de 11 cm, en aquest cas, la legislació vigent no ajuda gens a la recuperació del sector.

A les nostres aigües, les sardines “de bona mida” gairebé han desaparegut, les poblacions actuals les formen bàsicament exemplars immadurs que són l´objectiu de les captures de la flota d´encerclament.

L´augment de la temperatura de l´aigua derivat de l´escalfament global fa avançar l’època de reproducció de l´espècie i disminueix les seves postes.

La única solució a aquest desastre, si no volem assistir a un veritable enterrament de la sardina, passaria per establir vedes estrictes i desenvolupar plans de cogestió que impliquin a pescadors, a la comunitat científica i a les entitats conservacionistes.

La tradició catalana representa a la quaresma com una vella amb set cames que simbolitzen les set setmanes que dura aquest període. La vella quaresma es representa a més amb una penca de bacallà a la mà. La quaresma es també temps de bacallà, això però és una altre històriademar.

Via: L´enterrament de la sardina | HISTÒRIESDEMAR

Anuncis

El noi de la Mare – Música

El noi de la mare és una nadala o cançó tradicional catalana de Nadal i també una cançó de bressol. d’autor anònim i origen incert, de la qual s’han fet i es conserven diverses versions. Així, es conserva una versió de 1866 recollida per Francesc Pelagi Briz i Càndid Candi i Casanovas a Cançons de la terra (1866-1884), una inclosa a Chantics de Jacint Verdaguer, i una altra de publicada per la Biblioteca Popular de L’Avenç de 1909.

El noi de la Mare – Coral Piafònica Sabadell – Nadal 2008

Què li darem an el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances,
Li darem figues amb un paneró.

Li darem panses amb unes balances,
Li darem figues amb un paneró.

Què li darem al Fillet de Maria?
Què li darem al formós Infantó?
Panses i figues i nous i olives,
Panses i figues i mel i mató.

Panses i figues i nous i olives,
Panses i figues i mel i mató.

Tam-pa-tam-tam que les figues són verdes,
Tam-pa-tam-tam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.

Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.

Sant Elm i Sant Pere vs la mare de Déu del Carme | HISTÒRIESDEMAR

La pesca a Catalunya està organitzada a través de les confraries de pescadors, institucions antiquíssimes que deriven en primera instància dels primitius gremis de mar que es van fundar al llarg de l´edat mitjana i més endavant dels pòsits de pescadors. Antigament, els diversos oficis estaven agrupats en gremis. Aquests eren molt més que associacions d’artesans d´un mateix ofici que legislaven sobre ell, els gremis tenien també funcions com ara: la caritat, la beneficència o el paper assistencial sobre els agremiats que ho necessitaven. Fins i tot jugaven un paper destacat en la seguretat, construint torres de defensa i baluards per fer front a les ràtzies de pirates nord africans.

Goigs en honor de Sant Elm, patró dels navegants i dels mariners a Vilanova i la Geltrú

En el seu origen les confraries tenien un fort sentit religiós i cadascuna d´elles estava sota l´advocació d’un Sant protector. En el cas de les confraries dels oficis de mar aquests ho feien sobretot o bé per Sant Elm o bé per Sant Pere.

Sant Pere ha estat tradicionalment el patró dels pescadors catalans mentre que Sant Elm ho era de la gent de mar. Les confraries de pescadors actuals mantenen encara avui el nom del Sant sota l´advocació del qual es va fundar. Així per exemple hi ha la confraria de pescadors Sant Elm d´Arenys de mar o la confraria de pescadors Sant Pere de Palamós.

Cal no confondre Sant Elm (bisbe i màrtir del s. III) amb Sant Telm (Pedro Gonzalez Telmo s. XIII), aquest darrer també es considerat patró dels mariners en d´altres indrets com ara a Galícia.

Ermita marinera de Palma aixecada en honor a Sant Elm

Sant Elm ha estat considerat un sant auxiliador especialment advocat contra les perills de la mar. Des de molt antic els mariners coneixen els “santelms” o “foc de sant elm” que es produïen en l´acabament de les tempestes. El culte a Sant Elm es va anar estenent al llarg de tota la costa catalana sobretot per la intensa relació que hi havia entre la nostra gent de mar i els navegants italians. Malgrat tot, la seva devoció es va mantenir només en aquelles poblacions on hi havia una intensa activitat marinera, especialment drassanes que construïen grans embarcacions i en aquells ports amb una forta presència d´indians. A la resta de la costa, la gent de mar estava sota la protecció de Sant Pere.

De les confraries de pescadors actuals n´hi ha algunes que resten sota l´advocació de Sant Elm com ara: Arenys de Mar, Torredembarra o Sitges i d´altres que ho fan sota la protecció de Sant Pere com a: Palamós, Mataró o l´Ametlla de Mar per posar alguns exemples.

A molts pobles mariners se celebra cada any la processo en honor a le Verge del Carme. Foto: Ajuntament de Montgat

Sigui Sant Elm o sigui Sant Pere, l´advocació d´ambdós han anat perdent força per a guanyar-lo la Verge del Carme que, avui, sense cap mena de dubte, és la patrona de la gent del mar de casa nostra, i cada 16 de juliol es celebren processons marineres en el seu honor. Sembla ser que aquest canvi de patró de la gent del mar es va començar a produir arran dels fets del 1714. La verge del Carme protegeix les naus i les tripulacions de les tempestes i dels perills del mar. En uns inicis aquesta mare de Déu era considerada la patrona de dels mariners, especialment els de l´exèrcit, però poc a poc va anar agafat importància en la resta d´oficis de mar. Això però, és una altre històriademar.

Via: Sant Elm i Sant Pere vs la mare de Déu del Carme | HISTÒRIESDEMAR

Nit de les Dones d’Aigua – Sant Joan Les Fonts 2017

Dia 23 de juny del 2017 Sant Joan Les Fonts (La Garrotxa)

Aquest espectacle únic de dansa i teatre tindrà lloc durant la revetlla de Sant Joan al Pont Medieval de Sant Joan les Fonts al punt de les 22.30h.

L’espectacle fa una adaptació de la tradicional llegenda de les dones d’aigua catalana, on s’explica que aquests éssers naturals apareixien aquesta nit tan màgica a rentar les seves robes al riu.

Enguany la direcció artística anirà a càrrec de l’Associació de Dones en Dansa Hibiscus.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.santjoanlesfonts.cat/

I A: http://www.turismesantjoanlesfonts.com/

El Rossinyol – Música

El rossinyol, també coneguda com a Rossinyol que vas a França, és una cançó tradicional catalana que ha mantingut la seva popularitat fins als nostres dies. Cal no confondre aquesta cançó amb el poema de Jacint Verdaguer titulat Cançó del Rossinyol, que ha estat musicat per diversos compositors. Segons Jaume Ayats, es tracta d’una balada tradicional catalana que exposa les queixes de la malcasada o malmaridada. Des de la lírica medieval que són constants les cançons que posen un plany en boca de la noia acabada de casar, en una societat on els casaments habitualment eren pactats entre els pares i les famílies, sense que la filla hi tingués gaire intervenció.


El Rossinyol. Popular Catalana. Coral Renaixença

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana’m a la mare,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Encomana’m a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Perquè m’ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n’ha dada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l’esquellada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Jo t’he de donar per paga,
rossinyol,
un petó i una abraçada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana’m a la mare,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

30a Diada de la Puntaire – Sant Cugat del Vallès

Dia 14 de maig del 2017 Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)

Des de l’Associació Catalana de Puntaires (ACP), organitzadors de la Diada, s’estima la presència de 1.500 assistents a una jornada totalment consolidada en el calendari festiu català. La trobada es concep com una gran oportunitat per transmetre coneixements puntaires a persones que no estan directament vinculades amb el col·lectiu.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.santcugat.cat/

I A: http://www.puntaires.com/

Col·lecció de fotografies i estampes del Sant Crist a l’Arxiu Gavín | Grup d’Arxivers de Lleida

L’Arxiu Gavín. Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya preserva entre els seus fons documentals una col·lecció de fotografies, postals, estampes i altres imatges gràfiques sobre el Sant Crist.

Aquesta col·lecció està formada actualment per un total de 14.000 imatges diferents de Jesucrist a la creu o en les estacions del viacrucis de Jesús amb la creu. Es tracta d’imatges de crucifixos majoritàriament d’esglésies de Catalunya, però també a nivell espanyol. La col·lecció no està encara classificada ni descrita, però molt probablement se seguirà el sistema de classificació geogràfic i temàtic, d’ús habitual en altres col·leccions de l’arxiu. Posteriorment està previst que es digitalitzin i estiguin disponibles a Arxius en Línia, com la resta de fons de l’Arxiu Gavín.

D’entre les diferents estampes n’hi destaquen els Sant Crist que tenen advocació pròpia, com per exemple el Sant Crist de Lepant, que es troba a la catedral de Barcelona. O bé d’imatges antigues que es van destruir com per exemple el Sant Crist de Balaguer, i evidentment Crist de valor artístic com per exemple el Sant Crist romànic de Mijaran a Vielha. Com sempre des de l’Arxiu Gavín acceptem donacions d’altres imatges sobre el Sant Crist per continuar formant la col·lecció i fent accessibles aquest tipus de documents gràfics.

Aquí us deixem amb dos imatges de Sant Crist, una la del Sant Crist de Piera, i l’altra la del Sant Crist de Jesús de la Pasión de Sevilla, en aquest cas que mostra un Sant Crist a la creu i un Sant Crist portant la creu.

Via: Col·lecció de fotografies i estampes del Sant Crist a l’Arxiu Gavín | Grup d’Arxivers de Lleida

XXXa Fira de Fonedors i Instal·ladors de Campanes – Os de Balaguer

Dies 29 I 30 d’abril del 2017 Os de Balaguer (La Noguera)

L’Ajuntament d’Os de Balaguer i la Confraria de Campaners de Catalunya, hem preparat un altre cop aquesta trobada per retre homenatge a tots els Campaners, que amb la seva il·lusió i esforç permeten mantenir viu aquest ofici tan arrelat entre nosaltres i que alhora forma part de la nostra cultura i de la nostra forma de ser.

MÉ INFORMACIÓ A: http://www.ccnoguera.cat/osbalaguer/

I A: http://trobadacampaners.com/

8a Festa de la Malavella – Caldes de Malavella

Del 28 d’abril al 1 de maig del 2017 Caldes de Malavella (La Selva)

LA FESTA DE LA MALAVELLA
ESOTERISME I MISTERI D’UNA LLEGENDA FEUDAL

Una festa que va néixer l’any 2010 fruit de diverses voluntats i iniciatives de recuperar i promocionar la llegenda de la Malavella, i lligar-ho així amb el món imaginari i ocult. La Festa de la Malavella és una eina amb la que s’ha de projectar el patrimoni caldenc, cuidant-lo, tot potenciant la identitat col·lectiva. Aquesta Festa que se celebra cada últim dissabte d’Abril és un referent del folklore de Caldes.

MÉS INFORMACIÓ A:     http://www.visitcaldes.cat/ca/

I A:     http://www.festadelamalavella.com/

PROGRAMA:     http://www.festadelamalavella.com/

LLEGENDA DE LA MALAVELLA:     https://ca.wikipedia.org/wiki/Llegenda_de_la_Malavella

Portal del Patrimoni Cultural – Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya

PORTAL DE VISITA OBLIGADA

DEDIQUEU-HI UNES HORES, NO US EN PENEDIREU

http://patrimoni.gencat.cat/ca/content/agenciacatalanadelpatrimonicultural

El portal del patrimoni cultural català

El portal del patrimoni cultural és una eina del Departament de Cultura per a la millora del coneixement i la promoció del patrimoni cultural català, que ofereix una selecció del patrimoni cultural més destacat, material i immaterial. Els elements patrimonials han estat seleccionats tenint en compte diversos criteris, com el reconeixement extern (si han estat reconeguts amb categories especials, com Patrimoni Mundial, Museu Nacional, Patrimoni Immaterial, Bé Cultural d’Interès Nacional, etc.); el seu ús social i el seu impacte en la comunitat; el seu reconeixement professional, així com la implicació o interès dels gestors de cadascun dels recursos patrimonials per a participar-hi.

El portal és també un espai de comunicació a través del qual la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural posen a l’abast tot allò referent a la seva acció i compromís amb el patrimoni cultural i la ciutadania. Un compromís que comporta treballar en la protecció, defensa, documentació i difusió del patrimoni cultural de Catalunya.

Els equipaments patrimonials gestionats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya són:

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa)
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona
Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Tarragona)
Museu d’Art de Girona (Girona)
Conjunt arqueològic d’Empúries (Empúries)
Conjunt arqueològic d’Ullastret (Ullastret)
Arc de Berà (Roda de Berà, Tarragonès)
Necròpolis Paleocristiana (Tarragona)
Teatre romà (Tarragona)
Torre dels Escipions (Tarragona)
Vil·la romana de Centcelles (Constantí)
Vil·la romana dels Munts (Altafulla)
Canònica de Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà)
Cartoixa d’Escaladei (La Morera del Montsant)
Casa Museu Prat de la Riba (Castellterçol)
Casa Museu Rafael Casanova (Moià)
Castell de Cardona (Bages)
Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt, Anoia)
Castell de Miravet (Ribera d’Ebre)
Castell de Palamós (Baix Empordà)
Castell Monestir d’Escornalbou (Riudecanyes)
Castellet de Banyoles (Tivissa)
Coll del Moro (Gandesa)
Conjunt Monumental d’Olèrdola (Baix Penedès)
Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Convent de Sant Bartomeu (Bellpuig)
Molí d’Espígol (Tornabous)
Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Roca dels Moros (El Cogul)
Torre de la Manresana (Els Prats de Rei)
Palau Moja (Barcelona)