Tag Archives: MEDI AMBIENT

Gran Reserva | HISTÒRIESDEMAR

Entre l´Illa Grossa de Banyuls i la platja de Perafita de Cervera es troba la Reserva Marina de Cervera – Banyuls. Al cor de la Costa Vermella, aquest espai ha estat pioner en la conservació del medi marí arreu dels països catalans.

La Costa Vermella és el tros de litoral rocós que correspon als contraforts de les Alberes quan aquesta serralada cau fins al mar. S’estén al llarg de 20 km, entre el Racou, al sud d´Argelers i el Cap de Cervera, formant un litoral abrupte, molt retallat, farcit de penya-segats i de petites cales d´una gran bellesa. Al llarg de tota aquesta costa hi ha un conjunt de pobles força pintorescos: Cervera, Banyuls, Port Vendres i Cotlliure. A més de la mateixa Reserva Marina, al llarg de la Costa Vermella hi ha d´altres paratges molt interessants com ara: les roques del Racou, el Cap Bear, la badia de Paulilles, el Cap d´Ullastrell, el Cap de les Abelles o la cala de Terrimbau entre d´altres.

Perímetre de la Reserva Marina de Cervera-Banyuls i les zones de protecció

La Reserva Marina va ser creada al 1974 degut a l´impacte que estava produint en aquesta zona el turisme de masses i la pesca. Ocupa una superfície de 650 Ha i té més de 6 km de costa. El seu objectiu principal era la protecció dels fons marins i la seva flora i fauna, d’ençà de la seva protecció els paratges submarins i els seus sistemes naturals s´han recuperat moltíssim.

La Reserva Natural presenta dos nivells de defensa: la zona de protecció i la zona de protecció reforçada. La primera ocupa gairebé tota la superfície de la reserva. Aquí hi ha algunes activitats que són autoritzades com ara la pesca esportiva o la immersió sense fusell. La zona de protecció reforçada es troba al voltant del Cap Rederis. Aquí qualsevol tipus de pesca o immersió està prohibida.

La millor manera de descobrir la reserva es en Caiac de mar

Entre els objectius de la reserva hi ha; conservar els hàbitats originals i la seva diversitat específica, controlar les activitat humanes per fer compatible la freqüentació humana amb els objectius de conservació del patrimoni natural, fer un seguiment a llarg termini dels diversos ecosistemes per tal de comprendre el seu funcionament i l´impacte del canvi climàtic, tenir un interès pedagògic i cultural per a sensibilitzar els visitants i participar en el manteniment de les activitats dutes a terme dins de la reserva.

La biodiversitat d’espècies marines és molt elevada. Més de 1200 espècies d´animals i unes 500 de plantes han estat descrites dins la Reserva. Pel que fa a la fauna els grups més ben representats són els mol•luscs, especialment els cargols i les petxines. També són destacables els esponges, els cucs poliquets i evidentment els peixos. El paisatge submarí de la reserva és molt diversificat i tots el seus ambients han estat classificats com a hàbitats d’interès comunitari en el marc de la directriu europea Natura 2000.


L´ancoratge està prohibit per a salvaguardar els herbeis de posidònia

La zonació litoral està molt ben estructurada i els diversos horitzons ( supralitoral, mediolitoral, infralitoral i circalitoral) estan molt ben constituïts i formats per espècies indicadores d´una bona qualitat ambiental. Cal destacar especialment la cornisa de “trottoir” (Lithophyllum byssoides). El trottoir es un suport físic amb múltiples galeries i cavitats on s´hi desenvolupen nombroses espècies tant animals com vegetals que configuren un ambient amb una enorme biodiversitat. També és molt interessant l´horitzó format pel pèl sauper (Cystoseira mediterranea i Cystoseira compresa). Els herbeis de Posidonia oceanica i Cymodocea nodosa també són abundants, especialment als fons sorrencs de les badies i de les platges. A la zona circalitoral s´hi desenvolupa el coral•ligen on encara es possible trobar-hi corall vermell (Corallium rubrum) que dona nom a aquesta costa. Aquesta modesta versió mediterrània dels esculls tropicals està format per bioconstruccions d´algues calcàries i d´altres organismes. Aquest hàbitat està molt ben desenvolupat en la reserva, sobretot en els llocs on els corrents marins que transporten nutrients són més forts. El coral•ligen forma gran quantitat de fissures i cavitats on s´hi desenvolupen i s´hi refugien nombroses espècies de formes i colors molt vius i el corall vermell n´és el rei d´aquest ambient.

 

Via: Gran Reserva | HISTÒRIESDEMAR

Animals que no ho semblen | HISTÒRIESDEMAR

Animals que no ho semblen

 

Certament la divisió entre vida vegetal i vida animal està forta clara. A més de tenir una organització cel•lular bastant diferent, els animals i els vegetals difereixen en una sèrie de característiques força evidents a primer cop d´ull: la seva nutrició, les formes de relacionar-se i interactuar amb el medi i el moviment en serien alguns exemples.

Una altra cosa succeeix a nivell d´organismes unicel•lulars on en alguns casos es fa difícil l´encaix en un d´aquests dos regnes. És per això que es va crear el regne dels protoctists, que, com a calaix de sastre, inclouen a tots aquests organismes a cavall entre els dos. Els protoctists inclouen organismes amb una barreja de trets entre el regne animal i el regne vegetal. Un exemple clar de tot plegat el formen els dinoflagel•lats, organismes unicel•lulars fotosintètics amb òrgans locomotors típicament animals com en són els flagells.

OLYMPUS DIGITAL CAMERA

Les algues en l´actualitat ja no formen part del regne vegetal. Estan incloses dins del regne dels protoctists

En el mateix sentit, les algues, aquells organismes que viuen fixats a les roques i que entapissen el fons marins, no s´inclouen dins el regne vegetal. En aquest cas, l’absència de teixits organitzats i la manca dels òrgans típics dels vegetals (arrel, tija i fulles) fan que en l´actualitat ja no siguin considerades vegetals i que formin part també del regne dels protoctists.

Algunes vegades la confusió ve donada pel nom popular de l´espècie, així, el lliri de mar, el cogombre de mar, el dàtil de mar o la gla de mar, per citar-ne alguns, malgrat tenir nom d’espècie vegetal, pertanyen clarament a representants del regne animal.

gorgonies1

Les gorgònies són animals colonials amb un esquelet corni que pel fet de ser sèssils, van ser confosos per plantes. Foto: UB

A nivell macroscòpic la possible confusió entre els dos regnes es produeix bàsicament per l’absència de moviment. Alguns representants del grup de les esponges, dels cnidaris o dels equinoderms presenten certa confusió a primer cop d´ull. Aquests organismes viuen fixats al fons marí i alguns formen colònies. La majoria d’aquestes espècies són filtradores o bé capten les petites partícules que porta l´aigua en suspensió amb l´ajut de tentacles gairebé imperceptibles amb l´ull humà. És la fauna “plantada” a les roques que, acoloreix els fons marins amb les seves tonalitats llampants talment com les flors més cridaneres. En aquest cas però, la clau per a no ser considerats vegetals està en el fet que es nodreixen de manera heteròtrofa i per això se solen trobar en fons molt poc il•luminats i en les coves submarines amb una gran foscor.

Les esponges van ser considerades per primers naturalistes com a veritables vegetals per la seva aparent manca de moviment. L’anàlisi detallat de les esponges posa de manifest una gran cambra per on circula l´aigua i on es retenen les partícules que aquesta porta en suspensió.

esponges

Les esponges durant molt de temps també va ser considerades plantes.

Els cnidaris, especialment els coralls i les gorgònies per la seva vida sèssil també van ser considerats durant molts anys com a vegetals. Aquests organismes colonials, que compateixen un mateix esquelet mineral, estan formats per petits pòlips que amb els seus tentacles retenen les substancies nutritives que porten els corrents d’aigua.

En el grup dels equinoderms hi trobem els crinoïdeus, també anomenats lliris de mar que per a la seva morfologia i el seu aspecte immutant també va crear durant molt de temps una certa confusió a l´hora d´encaixar-los en el grup adequat.

 

Via: Animals que no ho semblen | HISTÒRIESDEMAR

Els apicultors, sols contra la vespa asiàtica | A cop de post | una visió de Girona

Els apicultors de les comarques de Girona diuen que s’han quedat sols en la lluita contra l’expansió de la vespa asiàtica. Es queixen que aquesta temporada ja no tenen el suport de la Generalitat i que s’han d’encarregar de “fer de bombers” i despenjar els nius ells mateixos. L’administració nega que se’n desentengui però sí que reconeix que ha fet un pas enrera.

La Generalitat ha arribat a la conclusió que l’expansió de la vespa asiàtica és tan important que els Agents Rurals ja no poden assumir la feina de neutralitzar i despenjar els nius de vespa asiàtica, una tasca que, fins al moment, era una competència seva.

vespa-velutina

Imatge: Generalitat de Catalunya

Quan el problema va ocupar el primer pla de l’agenda mediàtica -fa una mica més de 3 anys- es va articular un telèfon d’atenció les 24 hores del dia, es van anunciar ajudes als apicultors  afectats i tots els protocols passaven pels Agents Rurals.

Des de fa uns mesos però, es recomana als ajuntaments i ens locals que es dotin d’equips per atacar aquest problema però el resultat, diuen els apicultors, és que són ells els que han de fer la feina, amb els seus propis mitjans.

Àngel Noguer, president dels apicultors de les comarques de Girona, diu que –sense anar més lluny- la setmana passada van haver de socòrrer un home d’Anglès que tenia un niu a casa i que va rebre “set o vuit picades”.

Noguer diu que els costos comencen a fer-se inassumibles i posa com a exemple el cost de cada pot d’insecticida que s’utilitza per neutralitzar les vespes que queden a dins del niu; 10 euros. També ha explicat que hi ha alguns apicultors de la Garrotxa que han de dedicar “tres hores al dia” a combatre la vespa.

La Generalitat diu que encara que no facin la feina física de treure els nius, donen assessorament en la compra de material, equips de protecció i fan formació. També diuen que, en última instància i en casos de perill, actuaran.

Via: Els apicultors, sols contra la vespa asiàtica | A cop de post | una visió de Girona

Per què moren les abelles? | A cop de post | una visió de Girona

Raül Muxach / 23/05/2016

Per què moren les abelles? És la pregunta que es fan molts investigadors en aquests moments a tot el món. Cap té la resposta absoluta però són uns quants els que en busquen de parcials. D’indicis n’hi ha uns quants.

Aquí a prop, a l’IRTA Mas Badia (La Tallada) sense anar més lluny, en tenim algun, com l’Adriana Escudero. És la responsable territorial d’un projecte d’abast estatal liderat per l’INIA (Instituto Nacional de Investigación Agraria) que intenta calibrar l’impacte que tenen sobre aquestes productores de mel i aliades de primer ordre en la pol·linització els insecticides, acaricides i plaguicides que s’utilitzen en els conreus més habituals.

Andreas / Creative Commons

Aquí es busca, concretament, el rastre d’aquests components -sobretot dels cada cop més qüestionats neonicotinoides– en el conreu de la poma. Porten dos anys recollint dades i monitoritzant el comportament dels ruscs d’abelles que s’instal·len en les pomeres del Baix i l’Alt Empordà per afavorir la pol·linització d’aquests fruiters.

Diu Escudero que han pres mostres del pol·len que porten les abelles, del que tenen a dins del rusc, del nèctar, de pol·len d’altres flors que hi ha al voltant i del que porten altres insectes pol·linitzadors. També comptabilitzen amb sensors el nombre d’abelles que hi ha feinejant (pecorea) i les pèrdues en la colònia que hi va havent.

Un munt de dades que encara s’estan analitzant però que, de moment, porten a pensar que els tractaments que s’utilitzen aquí incideixen d’una manera “baixíssima” en aquesta mortaldat d’abelles.

Li formulo la pregunta amb la que comença aquest post i és molt clara en la resposta: “que la població d’abelles disminueix de manera considerable és evident però veig difícil respondre d’una manera concreta a la teva pregunta perquè són molts els factors que hi intervenen”.

De fet, és un còctel de factors el que està acabant amb la població mundial d’abelles. Els científics senyalen el mal ús de fitosanitaris, la contaminació ambiental, la pèrdua i fragmentació de llocs aptes perquè hi visquin aquests insectes, les espècies invasores (vespa asiàtica) i el canvi climàtic com alguns dels més clars. Escudero diu que, des de Mas Badia sí que aspiren a poder dir, com a mínim, “quin grau de culpa hi té el conreu de la pomera”.

Ja he dit que, sense baixar al detall, els investigadors d’aquest projecte pensen que les pràctiques dels productors de pomes d’aquí no semblen excessivament nocives però el gruix de les dades s’analitzarà en profunditat i es contrastarà amb els resultats d’altres conreus (a l’Ebre estan estudiant l’impacte del conreu dels cítrics, per exemple) aquest estiu.

“Serà el moment de veure si ens hem deixat alguna cosa o si hem de tornar a prendre dades que ja tenim perquè ho hem fet malament”, explica en un to molt didàctic i adverteix que encara que la contribució del conreu de pomera a la desaparició de les abelles sigui petit, esperen treure conclusions que permetin adoptar mètodes de menor impacte.

L’estudi de camp s’ha acabat tot just fa quinze dies i ha comptat amb la col·laboració d’apicultors de la demarcació, que també estan interessants en la matèria. Els apicultors han proporcionat ruscos nets que no havien estat posats en cap altre camp i que, per tant, no tenen traces ni rastres d’insecticides ni plaguicides que puguin fer interferència en l’anàlisi de les dades.

Les conclusions finals s’hauran de presentar durant el 2017. Es calcula que el valor econòmic de la feina que fan les abelles supera els 320 milions d’euros a Catalunya, segons Greenpeace, frega els 3.300 milions d’euros a tot l’estat i si ho projectem a escala europea, la xifra supera els 22.000 milions. No només això, segons algunes projeccions, si desapareixen les abelles podrien desaparèixer el 75% dels conreus que coneixem ara.

Via: Per què moren les abelles? | A cop de post | una visió de Girona

La sardina, en situació desesperada | NacióDigital

– El mar s’està quedant sense aquests peixos tan preuats
– Tarragona i Castelló, les zones de la Mediterrània més afectades

La sobreexplotació pesquera i el canvi climàtic -amb efectes com l’escalfament de l’aigua o la disminució de les aportacions de nutrients dels grans rius que ha alterat el plàncton- han deixat les sardines en estat de desesperació. Així ho explica un reportatge publicat avui a La Vanguardia, sota el títol més que explícit d’Adéu a la sardina.

El mar s’està quedant sense sardines i el problema afecta tota la Mediterrània, encara que a la costa de Tarragona i Castelló la situació és més que crítica. A més, les sardines són més petites i tenen menys greix… i s’enganxen a la paella!. “La situació desesperada dels pescadors és el reflex en terra ferma d’un problema de magnituds dramàtiques sota l’aigua”, diu el reportatge.

Alguns tècnics són partidaris d’aplicar una moratòria, i donar temps a la sardina a recuperar-se. Una operació semblant ja es va fer el 2005 al Cantàbric, quan es van deixar de pescar anxoves durant cinc anys.

Via: La sardina, en situació desesperada | NacióDigital

Quina Europa volem? | Jordi Franch Parella Weblog


La reconstrucció d’Europa, devastada per dues guerres mundials en el paroxisme estatista del segle XX, ja es preveia difícil. En paraules de Jean Monnet, “Europa es farà a cop de crisis”. I certament que de crisis, gravades en el codi genètic europeu, no en falten. Ara, però, tenim una crisi polièdrica amb múltiples cares (econòmica, social, política, moral…) que es retroalimenten en un entorn de depressió i que pot acabar amb l’esfondrament i el fracàs del projecte europeu: els dubtes sobre l’euro, l’arribada massiva de refugiats, l’estancament econòmic, la no representativitat de les institucions, la desafecció ciutadana, el Grexit, el Brexit, el dèficit democràtic, el creixement dels partits populistes radicals, les amenaces geopolítiques exteriors…

Un abisme separa els ciutadans i el teixit empresarial de les institucions polítiques comunitàries i els acords de les elits governamentals. Pensem, per exemple, en la recent visita de Barack Obama, que s’ha trobat a Hannover amb Angela Merkel, David Cameron, François Hollande i Matteo Renzi. L’objectiu de la seva darrera visita a Europa era impulsar l’acord final del TTIP, un obscur tractat comercial entre els EUA i la UE que, darrera la noble façana del lliure comerç, amaga els interessos sòrdids dels governs i de grans multinacionals. Sota el paraigües protector del comerç, els interessos inconfessables dels lobbies que parasiten l’Estat no dubtaran a rebaixar els estàndards socials i mediambientals. El TTIP, si no s’evita, significarà l’entrada a Europa d’aliments contaminats per transgènics, l’ús de pesticides i additius no autoritzats i considerats il·legals actualment, l’extensió del rentat dels pollastres amb clor o la comercialització de la carn hormonada.

En canvi, un altre exemple completament diferent el tenim a Alimentaria 2016, la fira agroalimentària que s’ha celebrat a Barcelona aquesta setmana i que és un dels certàmens alimentaris més importants d’Europa. Catalunya ha assolit, no sense esforç, un avantatge competitiu en la producció d’aliments a l’incorporar valor afegit en la transformació industrial. En un exemple de superació i èxit, en un territori amb extenses zones àrides, el sector agroalimentari és la primera indústria catalana, constitueix el segon clúster en importància d’aquest sector a Europa, representa el 24% de la indústria espanyola i exporta el 25% de la producció.

PER A LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE ANEU A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX

Via: Quina Europa volem? | Jordi Franch Parella Weblog

Informe: La pressió del lobby biotecnològic perquè els nous OMG escapin a la regulació – Associació Salut i Agroecologia (ASiA)

La setmana passada publicàvem publicàvem una notícia en què parlàvem breument de les maniobres de lobby que hi ha hagut a la UE per evitar que els productes de les noves tècniques biotecnològiques siguin considerats i regulats com OMG. Un dels signants de la nota de premsa era Corporate Europe Observatory (CEO), una organització que es dedica a estudiar les maniobres de lobby de les grans empreses a la Unió Europea.

Avui volem presentar-vos aquest informe elaborat per CEO, que hem ajudat a traduir, i en què aquest procés de lobby (que ja porta en marxa uns anys) es descriu de forma molt més detallada. A més, es recullen i contrasten les principals argumentacions utilitzades per aquests representants de les empreses biotecnològiques en el seu discurs.

Vols saber més?

Descarrega l’informe de forma gratuïta, i ajudeu-nos a difondre’l.

Via: Informe: La pressió del lobby biotecnològic perquè els nous OMG escapin a la regulació – Associació Salut i Agroecologia (ASiA)

EUA: Danone farà servir llet d’animals alimentats amb pinso no transgènic – Associació Salut i Agroecologia (ASiA)

EUA és el principal productor mundial de transgènics i, a diferència de la UE, no té una legislació que obligui a l’etiquetatge. Alguns estats (com Vermont) s’implementaran pròximament una legislació d’aquest tipus (similar a l’europea), el que ha desencadenat la controvèrsia a tot el país i està portant a algunes empreses a implementar l’etiquetatge no només en aquest estat, sinó a nivell nacional .

L’última d’aquestes empreses ha estat Danone, que ha anat una mica més enllà: no només ha expressat la seva voluntat de deixar d’utilitzar OMG en els seus tres principals línies de producte, sinó que la llet que utilitzen provingui d’animals alimentats amb pinsos no transgènics . Ho ha acompanyat amb una altra sèrie de promeses sobre la millora de les condicions dels animals i majors exigències mediambientals als seus proveïdors, que s’implementaran “gradualment”.

PER A LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE ANEU A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX

Via: EUA: Danone farà servir llet d’animals alimentats amb pinso no transgènic – Associació Salut i Agroecologia (ASiA)

Estado de alarma climática: se han superado los +2 ºC | Usted no se lo cree – Associació Salut i Agroecologia (ASiA)

Com sabeu, el canvi climàtic no és una cosa lineal, en el qual a cada increment en la concentració de gasos d’efecte hivernacle correspon a una temperatura determinada. El canvi climàtic no funciona de manera que amb x ppm hi ha un augment de la temperatura d’i ºC; amb 2x ppm, 2y ºC, amb 3x ppm, 3i ºC; etc. En canvi, el canvi climàtic és un procés discontinu en el qual, a partir d’un llindar, s’activen una sèrie de bucles de realimentació positius en què el sistema-Terra evoluciona cap a un altre equilibri climàtic 4-6 ºC per sobre de l’era preindustrial. Aquesta evolució ja no és deguda a l’emissió antropogènica de gasos d’efecte hivernacle, sinó a les emissions per part del sistema-Terra.

L’article següent planteja la possibilitat que s’hagi superat aquest llindar. Això té profundes implicacions en la lluita climàtica.

cdxwatvuyaanlvr

Nunca hubiera querido publicar este post. Nunca había pensado que, de tener que hacerlo, iría a ocurrir tan temprano. Lo que está ocurriendo es realmente extraordinario.

Antes que nada, una cierta “buena” noticia. En los dos últimos años las emisiones no han aumentado. Algunos creen que las emisiones han llegado al máximo, que estamos superando el “pico de emisiones”. Es posible que estemos entrando en terreno desconocido: ni un solo economista había previsto esta situación en los escenarios de futuro que el IPCC les solicitó en su día. Tranquilos por ahí, las emisiones, o sea el crecimiento económico, no cesarían de aumentar… decían. O decían que una cosa no tiene que ver con la otra.Ahora las malas noticias. La concentración de CO2 en la atmósfera ha experimentado el mayor aumento nunca registrado: de +3,76 ppm, de febrero 2016 a febrero 2015. En este punto hay que ir con cuidado de no confundir flujos con acumulaciones, y creer que una reducción de las emisiones equivale a menor forzamiento climático. No es así. Lo que fuerza el clima es la concentración, no las emisiones. Y es lógico que la concentración atmosférica de CO2 siga aumentando al nivel de emisiones actual. Por mucho que disminuyan las emisiones la concentración seguirá aumentando, salvo que fueran tan ínfimas que la biosfera y los océanos pudieran absorberlas todas ellas.

PER LLEGIR MÉS ANEU A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX

Via: Estado de alarma climática: se han superado los +2 ºC | Usted no se lo cree – Associació Salut i Agroecologia (ASiA)

Ecodiari: El declivi de les abelles fa perillar la producció d’aliments

Redacció | Actualitzat el 26/02/2016 a les 15:15h / El declivi de les abelles fa perillar la producció d’aliments

  • Jordi Bosch, expert en pol·linització del CREAF, ha col·laborat en diversos capítols de la primera avaluació que publica la plataforma mundial d’experts sobre biodiversitat i serveis ecosistèmics que va crear l’ONU el 2012

Catalunya és la segona CC.AA més amenaçada per la pèrdua d’insectes pol·linitzadors Foto: Greenpeace.

Fa unes hores s’ha aprovat la primera avaluació global sobre pol·linitzadors, que ha dut a terme la Plataforma Intergovernamental de Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES per les seves sigles en anglès). Aquesta avaluació alerta de que un nombre creixent de les espècies de pol·linitzadors d’arreu del món van camí de l’extinció. L’informe, en el que ha col·laborat l’investigador del CREAF Jordi Bosch, afirma que aquest fet es deu a diverses pressions, moltes d’elles causades pels humans. No obstant, els experts que hi ha col·laborat han proposat diverses maneres de protegir les poblacions de pol·linitzadors.

L’investigador Lluís Brotons ha estat convidat a la sessió plenària on s’ha aprovat el document. Hi ha assistit com a representant dels dos únics centres de recerca catalans que són membres observadors de la IPBES; el Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya (CTFC) i el CREAF. Segons Brotons “aquesta avaluació temàtica és clau perquè és la primera. A nivell mundial esperem que millori el coneixement dels pol·linitzadors, però a nivell local esperem que ens ajudi a alinear els nostres indicadors i les metodologies de treball amb les internacionals”.

Catalunya compta amb experts reconeguts en temàtiques de biodiversitat i serveis ecosistèmics que treballen tant a nivell mundial com a nivell local aportant dades sobre ecosistemes mediterranis, de fet es considera una de les regions mediterrànies més actives dins de la IPBES.

L’investigador del CREAF Jordi Bosch ha tingut un paper important en l’informe. Ha treballat els darrers dos anys com a revisor del tercer capítol d’aquest informe: L’estat i les tendències dels pol·linitzadors, les xarxes de pol·linització i els seus serveis com a pedra angular dels processos i serveis ecològics dels ecosistemes gestionats i naturals. I ha contribuït en el segon capítol com a expert: Factors de canvi dels pol·linitzadors, les xarxes de pol·linització i els seus serveis.

L’avaluació, titulada Avaluació temàtica de Pol·linitzadors, Pol·linització i Producció d’Aliments, és la primera avaluació d’aquest tipus que es basa en el coneixement disponible que ofereix la ciència, així com també el que integra la tradició indígena i els sistemes de coneixement més locals. El document avalua críticament un conjunt enorme de coneixements sobre els pol·linitzadors, la pol·linització i la producció d’aliments per garantir que les persones que prenen les decisions polítiques tenen accés a la informació de més qualitat. Un equip de 77 experts de tot el món va compilar tota la informació. L’avaluació cita al voltant de 3.000 articles científics i inclou informació sobre pràctiques basades en el coneixement indígena i local de més de 60 llocs de tot el món. L’avaluació es va sotmetre a dues rondes de revisió per parells per part d’experts i de governs.

La IPBES es va crear fa quatre anys amb 124 nacions d’arreu del món com a membres fundadors, el seu objectiu és formar una intersecció sòlida entre el coneixement científic internacional i la presa de decisions polítiques a nivell mundial.

PER LLEGIR L’ARTICLE SENCER ANEU A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX

Via Ecodiari: El declivi de les abelles fa perillar la producció d’aliments.