Category Archives: Artesanal

Germans Castells, art i figures per al pessebre │ Post d’Ismael Porta i Ramon Albornà – Llibres gencat

El llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre” és un reconeixement al pessebre català i a les seves figures de pessebre, i ho fa a través del relat etnogràfic d’una nissaga d’artesans que, amb la seva obra, han donat vida a molts dels paisatges i recreacions dels nostres pessebres i, sobretot, acompanyant els nostres diorames i la tècnica de l’escola catalana de pessebrisme més enllà de casa nostra.

Petites escultures de gran qualitat, fetes amb un procés totalment artesanal, rigorós i perfectament planificat, que transmet l’estima i la cura amb què s’ha fet cada una de les seves obres.

A partir del propi testimoni dels germans Joan i Martí Castells Badia, fem un repàs a la trajectòria artesanal de tres generacions que han fet una gran aportació, no només al pessebrisme sinó també al nostre patrimoni cultural. La  seva obra forma part de museus, més enllà de l’estricte món pessebrístic, sobretot gràcies al gran escultor Martí Castells i Martí (1915-1995), autor de l’obra més prodigiosa i reconeguda internacionalment.

Alhora, el llibre deixa constància de tot el procés de treball artesanal que, fins al dia d’avui, s’ha mantingut fidel durant aquests més de cent anys del taller familiar. Des del modelat i l’emmotllat, la cuita de les peces, fins a la seva acurada pintura a l’oli.

Destacar també que si parlem d’artesania i d’art escultòric, com no podia ser d’altra manera, en el llibre s’inclou una extensa mostra d’imatges gràfiques de la seva obra, amb figures procedents de col·leccions privades i de les reserves d’alguns museus que normalment no estan a l’abast del públic.

Ismael Porta i Balanyà
Ramon Albornà i Rovira

Autors

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Germans Castells, art i figures per al pessebre (pdf)

Via:  Germans Castells, art i figures per al pessebre │ Post d’Ismael Porta i Ramon Albornà – Llibres gencat

Adéu a la pesca artesanal | HISTÒRIESDEMAR

Assistim perplexos a un dels fets més tristos de la història de la relació entre l´home i el nostre mar: la desaparició de la pesca artesanal. Una conjunció de causes són les responsables d´aquest penós moment que estem vivint. Nissagues de pescadors estroncades, antics pescadors reconvertits en restauradors, en treballadors nàutics, en patrons de iots d´esbarjo,…

La pesca artesanal és aquella que es realitza amb petites embarcacions, de menys de deu metres d´eslora. La tripulació és molt reduïda sovint una o dues persones que feinegen a prop de la costa amb diversos arts i ormeigs molt selectius i força respectuosos amb el medi que poden variar segons l´època de l´any i l’objectiu de la pesquera. L´esforç pesquer invertit en aquest tipus de pesca sol ser bastant baix en comparació amb la pesca semi-industrial i industrial.

Al port d´Arenys la perdua d´embarcacions artesanals ha estat considerable

A nivell personal posaria dins de l´etiqueta de pesca artesanal, allò que l´administració anomena “arts menors” i el palangre de fons. En aquest grup no s´inclouria ni l´arrossegament ni l´encerclament que es podrien considerar activitats pesqueres semi-industrials. És a dir: palangres, tresmalls, soltes, boniteres, nanses, sonseres, poteres, cadups,… serien modalitats de pesca incloses en la pesca artesanal.

En els darrers deu anys, la flota d´artesanals a Catalunya s´ha reduït gairebé un 50%. A l´any 2007 a Catalunya hi havia 756 embarcacions que es podien considerar artesanals mentre que, el 2017 només n´hi ha 398. S´han desballestat o abandonat 358 barques artesanals en aquests deu anys.

Evolució del nombre d´embarcacions artesanals en els darrers 15 anys. Font: Elaboració pròpia a partir de dades de la DARPA.

Aquesta pèrdua, a més de la desaparició de llocs de treball, té d´altres derivades com per exemple la pèrdua de consciència pel “peix de temporada” o bé la progressiva pèrdua de diversitat d’espècies a les llotges i als taulells de les peixateries i en conseqüència, la uniformització en els hàbits de consum de peix. En el mateix sentit, es podria relacionar la desaparició d´aquest tipus de pesca amb la pèrdua de la capacitat de competència de les llotges de peix que poden acabar convertint-se en entitats residuals i amb poc interès pels majoristes que ja troben allò que cal en els mercats centrals de peix .

Dismninució de la flota d´artesanals. Font Elaboració pròpia a partid ede dades del DARPA

En un altre sentit, la pèrdua de pescadors artesanals amenaça de produir una greu pèrdua en el patrimoni mariner de casa nostra. Fins fa ben pocs anys la transmissió de l´ofici passava de pares a fills. Avui, aquestes darreres generacions de pescadors artesanals trobaran estroncada aquesta transmissió. La pesca artesanal és molt més que un conjunt d´arts i ormeigs. És una manera assenyada d´entendre la pesca amb una relació respectuosa amb el medi natural.

Aquesta crisi del sector pesquer no afecta només a la pesca artesanal, tanmateix la flota d´arrossegament i la d’encerclament també han vist reduïts els seus efectius. En aquest casos però, els desballestament no ha representat una disminució rellevant en la potencia total de les barques i en conseqüència l´esforç pesquer i la pressió sobre el medi continua sent semblant.

Però, com s´ha pogut arribar a aquesta situació? Les raons són molt variades i els seus efectes són sumatius. La sobrepesca, especialment per part dels arts semi industrials com ara l´arrossegament, la contaminació marina, el canvi climàtic i la pèrdua de la fertilitat de les aigües i en conseqüència la disminució de la producció primària són les quatre grans causes d´aquest desgavell.

Via:   Adéu a la pesca artesanal | HISTÒRIESDEMAR