Category Archives: Cultura

Donació Manuel L. Abellán al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 10 de maig de 2016, la Universitat de Barcelona va signar un conveni amb la senyora Constance Kuijpers, vídua del professor de la Universitat d’Àmsterdam Manuel L. Abellán, per traslladar la seva biblioteca i el seu arxiu personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que podeu consultar al catàleg de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.

Abellán va néixer a la Barceloneta i amb només 22 anys va marxar a treballar i estudiar a França. Després de diplomar-se en Ciències Econòmiques i Socials per l’École Pratique des Hautes Études de París (1964) i d’exercir de professor de Sociologia a la Universitat de Carabobo (Veneçuela) (1966), el 1968 va marxar a Holanda on es dedicà a la sociología de la literatura i a la història de la cultura. Durant 2 anys va ser professor de la Universitat de Gröningen i després  va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975,  es dedicà plenament a l’estudi de la censura durant el franquisme.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”. El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que una part havia estat destruïda.

Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976). 

Pioner del que ell va anomenar “fenómeno censorio”,  Abellán va demostrar fins a quin punt la literatura durant el franquisme va estar supeditada a la censura en tots els aspectes, des del moment de la creació fins a la recepció. Va obtenir les bases documentals per a què els investigadors sabessin en què consistia la censura franquista: com i quan es van redactar les lleis amb les quals es regia; quins motius  s’esgrimien per justificar-la; quin procés administratiu s’havia de seguir per poder publicar a Espanya; quins criteris aplicaven els censors, etc. També va descobrir les estratagemes que seguien autors i editors per eludir l’acció de l’òrgan repressor.  En definitiva, va demostrar que no es tractava d’un sistema de control improvisat sinó d’un conjunt  de normes i procediments manejats per censors, organitzats jeràrquicament i entrenats amb aquesta finalitat.

El fons personal Manuel L. Abellán, ocupa 3,20 metres lineals, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries:

1-  Textos diversos de Manuel L. Abellán: inclou, d’una banda totes les seves publicacions i materials utilitzats per a fer-les i, de l’altra, documentació relacionada amb el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970, dirigit per Manuel L. Abellán i F.M. Lorda a la Universitat d’Amsterdam (correspondència amb diversos escriptors perquè omplin un qüestionari sobre la censura que van patir les seves, i qüestionaris emplenats pels escriptors, memòria del treball elaborat pel grup d’estudi…)

2- Textos diversos de diferents autors

3- Censura. Expedients del Ministerio de Información y Turismo: inclou tots els expedients de censura que Manuel L. Abellán va poder fotocopiar abans que les autoritats del moment enviessin la majoria a una fàbrica de paper. Afecten escriptors com Ana M. Matute, Francesc Candel, Pere Calders, Carles Barral, Miguel Delibes, José A. Valente,Manuel de Pedrolo, Alfonso Sastre, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez i un llarg etcètera i els motius de censura són sempre:  les crítiques al Movimiento Nacional,  el Caudillo, l’Església o l’exèrcit, els atacs a la moral i el dogma catòlic, la propaganda marxista, comunista o separatista, les escenes sexuals o eròtiques,  etc. També sorprenen molts noms de lectors-censors com: Ricardo de la Cierva, Camilo José Cela, Leopoldo Panero, Emilio Romero, Miguel Siguán, Juan Beneyto o Martí de Riquer.

4- Censura. Dossiers elaborats per Manuel L. Abellán: inclou materials diversos relacionats amb la censura classificats per temes, anys o autors pel mateix Abellán.

5- Tesis, tesines i treballs de curs dirigits per Manuel L. Abellán com a professor a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Àmsterdam.

6- Papers personals de Manuel L. Abellán: inclou documentació personal relacionada amb la seva carrera professional i acadèmica i correspondència diversa.  De la correspondència, destaca la que va mantenir amb els Ministres Pio Cabanillas i Javier Solana amb motiu de la destrucció dels expedients de censura l’any 1977.

Per a qualsevol investigador de la censura franquista, l’obra de Manuel L. Abellán és un referent ineludible. Com a professor,  sempre va voler transmetre a les noves generacions d’estudiants el valor de la democràcia i la llibertat d’expressió sense cap tipus de censura. Valor que, lamentablement, segueix sent encara ben poc respectat.

Via: Donació Manuel L. Abellán al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

No creueu el carrer, que us atropellaran. Travesseu-lo

No creueu el carrer, que us atropellaran. Travesseu-lo

És cert que creuar existeix en català, però abans es deia molt més travessar. Probablement perquè travessar és més diferent de cruzar, que és la que es fa servir principalment en castellà. Així doncs, la pròxima vegada que hàgiu d’anar a través d’un carrer, no el creueu, perquè us atropellaran, travesseu-lo, i no us hi fareu mal.

Jordi Borràs Alabern

Exposició “Néixer” de l’artista Anna Escur al Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

Del 10 de juny al 30 de juliol us convidem a visitar l’exposició de pintures “Néixer” de l’artista lleidatana Anna Escur. La podeu visitar a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes.
Anna Escur Pujol és artista plàstica. Va néixer a Lleida l’any 1979. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Lleida i Sorbonne Nouvelle III, Paris.  Postgrau en Cooperació Internacional per la Universitat de Lleida i Màster en Mediació Intercultural per la Universitat de Sevilla, especialitzada en gestió cultural, divulgació i pedagogia de l’Art.

A partir de 2010 opta per les arts plàstiques com a eina de reflexió personal, cursa monogràfics de pintura i gravat a l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol de Lleida amb tutors com Josep Ripoll i Rosa Siré. Ha realitzat un Curs d’Arterapia, a la Universitat de Girona. Ha estat becada en gestió cultural pel Musée National du Moyen Âge, Paris, pel Centre d’Art Caixaforum de Barcelona i pel grup de recerca Espai i Poder del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Lleida. També ha assistit als seminaris d’Art i Educació a Caixaforum, Barcelona. 
L’exposició “Néixer” està formada per diferents obres fetes en pintura acrílica, amb tonalitats molt acolorides i amb la barreja dels trassos grossos amb els detalls petits, que caracterítzen a l’artista. L’exposició representa el concepte del naixement a partir de motius vegetals.

Via: Exposició “Néixer” de l’artista Anna Escur al Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

No feu dieta, que engreixa. Feu règim; això sí que aprima!

No feu dieta, que engreixa. Feu règim; això sí que aprima!

Com algunes altres, fer dieta o estar a dieta són expressions catalanes, però la més genuïna i que es feia servir més fins no fa gaires anys és fer règim. Si algú diu que amb les expressions amb la paraula dieta, a més a més es poden distingir dos casos, és el mateix que dir que una cosa fa pudor o és pudent... Quina gran distinció, oi…?
Doncs bé, no feu dietes ni estigueu a dieta, perquè us acabareu engreixant. Feu règim, i ja veureu que us acabareu aprimant.

Jordi Borràs Alabern

Exposició: Papers de fi de mil·lenni | Bloc de Lletres

A partir del dia 17 de juny del 2017

Us convidem a visitar l’exposició Papers de fi de mil·lenni al CRAI Biblioteca de Lletres. Es tracta una obra de bibliòfil que presenta una visió de final de segle XX duta a terme per 24 destacats especialistes en disciplines diverses, on cada volum porta incorporat un gravat original. Aquest treball va ser concebut i realitzat per l’artista, gravador i bibliòfil olotí Miquel Plana Corcó.

Com a colofó del darrer volum llegim “Aquest quadern, vint-i-quatrè de la col·lecció PAPERS DE FI DE MIL·LENNI EDITATS A Olot al taller de Miquel Plana des de l’abril de 1995 al febrer de 2004, segella, amb la modèstia habitual, nou anys d’un projecte il·lusionat i de feixuga materialització, que s’ha fet arribar a bon port amb un peu fondejant al segle XX i l’altre navegant pel XXI. Les hores se les mengen els dies i els dies són devorats pels anys, que, de cent en cent formen els segles. Testimonis d’aquest fet són els llibres. Que els déus de l’Olimp beneeixin aquests vint-i-quatre documents, balanç d’un temps que ha vist morir i néixer dues centúries. Amén.”

La col·lecció completa dels Papers de fi de mil·lenni forma part del fons Joan Solà del CRAI Biblioteca de Lletres. Entre els autors d’aquests balanços de la situació a finals del segle XX destaquen diversos professors de la Universitat de Barcelona com Miquel Porter i Moix, Ernest Lluch, Jordi Delàs, Lluís Jou i Mirabent, Josep M. Esquirol i Calaf i el mateix Joan Solà.

A partir del dia 17 de juny, la mostra es completarà amb documents sobre Miquel Plana, i alguns exemples de la seva obra de bibliofília provinents del CRAI de Belles Arts de la Universitat de Barcelona, on es pot apreciar com Plana cuidava totes les fases del treball d’elaboració dels llibres, des de la concepció fins a l’edició.

Via: Exposició: Papers de fi de mil·lenni | Bloc de Lletres

Veles e Vents – Música

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Veles e Vents – Raimon – Palau Sant Jordi 1993

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets,
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran,
e en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar més fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!

Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta
me trobarà, faent humil respost.

Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gents no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

V Cicle de Concerts “Música & Patrimoni” del Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) | Monestir de les Avellanes

V Cicle de Concerts “Música & Patrimoni”
Juny i Juliol de 2017

Durant els mesos de juny i juliol al Monestir de les Avellanes la música i el patrimoni s’uneixen de nou en el V Cicle de Concerts del Monestir de les Avellanes.

Enguany el programa us ofereix 5 concerts de diversos estils de música acompanyats també d’activitats complementàries. Aquest és el següent programa:

Diumenge, 11 de juny (12:45 h.). Jardins de Santa Maria

  • Grup KSONRONDA
    • Grup balaguerí format per 6 músics que toquen cançons de gresca, folk, taverna i sobretaula.
  • Activitats:
    • 11:30 h. Actes del 50è aniversari del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell. (vegeu el programa)
    • Terrasseta del convent! Vine i fes el vermut!
    • Mercat de productes de proximitat amb: Torrons i Mel Alemany, Casa Ros, Sal de Vilanova de la Sal, Montsec Celler, Rubiò de Sòls i El Alemán de Fontdepou

Dissabte, 1 de juliol (19:00 h.). al pati de l’abat.

  • WALKIN’N ROOTS

    • Duo acústic que ens porta a través de les arrels de la música negra i el rock clàssic
  • Activitats:
    • 18:00 h. Visita guiada al Monestir (en el marc de la campanya “Territori de Valors”) amb la col·laboració del Consell Comarcal de la Noguera.
    • Tast comentat de cervesa artesana “La Vella Caravana” de Menàrguens.

Divendres, 7 de juliol (20:00 h.). a l’església del monestir

  • ORQUESTRA SIMFÒNICA JULIÀ CARBONELL + CARRILLÓ MÒBIL “Bronzen Piano”

    • Concert “Diàlegs sonors al Monestir” Arcs sobre bronzes carilló i orquestra.
  • Activitats:
    • XIX Congrés Mundial de Carillonistes
    • Benvinguda amb tast de productes gentilesa de Vichy Catalan

Diumenge, 9 de juliol (12:00 h.). a l’església

  • LA NUU

    • Concert “De l’espai i del temps” un viatge musical en espai (orient i occident) i temps (de la lírica medieval al jazz contemporani)

Dilluns, 10 de juliol (22: 00 h.) aprox. al claustre

  • ARDIT ENSEMBLE

    • Formació vocal-instrumental especialitzada en la interpretació del patrimoni musical religiós i profà medieval.
  • Activitats:
    • VI Sopar Medieval “Les taules monàstiques medievals: seguiment de la regla i transgressió (vegeu programa)
    • VIII Jornades d’Història del Monestir de les Avellanes (vegeu programa)

Entrada gratuïta a tots els concerts. En alguns d’ells es demana la lliure l’aportació voluntària d’un donatiu.

Via: V Cicle de Concerts “Música & Patrimoni” del Monestir de les Avellanes (Os de Balaguer) | Monestir de les Avellanes

No proveu ni «cateu» menjars vomitius. Tasteu menjars deliciosos!

No proveu ni «cateu» menjars vomitius. Tasteu menjars deliciosos!

Un altre cop em cal escriure sobre una paraula catalana però amb un significat del castellà, provar per al menjar (o les begudes) o potser encara pitjor, una paraula del castellà, «catar», que es diu en comptes de la paraula genuïna i concreta, tastar. Ja fa uns quants anys que molta gent diu provar quan es refereix al menjar o a la beguda, ja sabem per influència de quina llengua. Alguns, havent deixat de dir tastar, però amb la sensació que els falta concretar si diuen provar (i és ben cert), recorren al castellà «catar», que és igual o pitjor que dir provar en aquests casos. Així doncs, deixeu de provar o «catar» menjars o begudes fastigosos, vomitius, i fins i tot verinosos, i tasteu menjars deliciosos, exquisits i saludables.

Jordi Borràs Alabern

Al Vent – Música

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

RAIMON, AL VENT, Liceo de Barcelona, 30-11-12

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món

Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

Seguint amb la màxima de Preservar per difondre, l’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva.

En aquesta ocasió s’han realitzat  treballs de restauració en el Llibre Verd Gran i en el Llibre Verd Petit. Ambdós, junt amb el Llibre dels Usatges, formen part dels documents més especials del patrimoni documental de la nostra institució, conservats a l’Arxiu.

El Llibre Verd Gran (1691), respon a la tradició d’aquests còdexs de recollir les notícies particulars d’un lloc o, com és en el nostre cas, els privilegis reials atorgats a la ciutat de Lleida. És un tom de grans dimensions, 40×28.5×10.5 cm., amb el bloc del llibre en paper, manuscrit i cobertes de cartró folrades amb pell verda daurada amb ferro calent i roda.

La primera pàgina dibuixada estava molt malmesa, i la resta de fulls del volum es trobaven bruts. La brutícia sobretot es concentrava en els primers i darrers fulls, així com en els talls del llibre i en algunes cantonades.

El Llibre Verd Petit (1299-1413), té unes mides de 27.5x19x7 cm, el bloc del llibre és de pergamí, manuscrit i tapes de cartró folrades de pell verda daurada amb ferro calent i roda.

Al llom del còdex es llegeix: Privilegis, statuts e Ordinacions de la Ciutat de Lleida. Anys 1299 a 1413. Conté diversos privilegis reials, ordinacions de la ciutat, Usatges de Barcelona i els Costums de Lleida, recopilats pel cònsol Guillem Botet el 1228, que són la compilació del dret consuetudinari lleidatà feta vuitanta anys després de la concessió de la Carta Pobla

En el cas del llibre petit el principal problema fou la brutícia greixosa que s’havia anat acumulat a la part inferior dreta de cada pàgina, degut a l’acció de passar els fulls durant tants anys.

Tots dos toms varen estar, en algun moment, enquadernats de nou.

En ambdós casos s’ha realitzat una neteja en sec general, incidint sobretot en les parts més afectades i, també, una neteja humida que permet eliminar àcids dèbils i residus de metall. El procés de desacidificació, que segueix a la neteja humida, es feu també per immersió, i consisteix en un bany preparat amb un desacidificant.

A continuació, per donar consistència tant al paper original com els empelts de polpa es reaprestà aplicant una capa de cola molt diluïda. S’assecà sota premsa entre proteccions i paper assecant.

Els fulls es laminaren, s’aplanaren, i es consolidaren i reintegraren quan fou necessari.

La pell de la coberta d’ambdós llibres s’hidratà amb ceres microcristal·lines. Per igualar el to de la pell i evitar que destaquessin les zones més clares produïdes pel desgast s’aplicà primer un tint per pells, i després s’igualà el to amb una crema de color verd fosc.

El procés de restauració d’aquests volums, així com l’informe tècnic, han estat realitzats per l’empresa Restauració d’Obra Gràfica EstudiB2, durant el primer trimestre de 2017.

 

Via: Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida