En els últims anys han sorgit noves experiències que han fet replantejar la relació entre els components representatius i participatius a l’hora de debatre i establir nous marcs constitucionals en les democràcies liberals. Conceptes com democràcia de qualitat, democràcia deliberativa i democràcia directe, amplien el marc del debat polític i empoderen la ciutadania i el conjunt dels actors socials per prendre part i ser els protagonistes dels processos de transformació social i política.
La política avui, està mutant lentament però irremeiablement a través de les noves dinàmiques i mètodes de participació que la ciutadania impulsa. L’ús de les tecnologies de la informació, la gestió del big data i els treballs en xarxa estan transformant de manera profunda les estructures, els processos i els actors que participen, tot assenyalant el nou rumb que pot prendre la política en el segle XXI. Els marcs jurídics i constitucionals són contingents i no poden ser immutables, sinó que han de restar oberts a les oportunitats de canvi, adaptant-se a les noves demandes i necessitats socials i ciutadanes. Un canvi, que en la lògica d’avenç democràtic no pot estar concentrat en les mans d’una elit política o econòmica sinó que d’acord amb les exigències de major legitimitat, ha d’estar liderat per una participació àmplia de la ciutadania i fruit de processos deliberatius de qualitat.
El cicle sobre Processos constituents en el món va analitzar experiències rellevants recents i va comptar amb la participació de persones provinents de l’acadèmia i experts internacionals de primer nivell. L’objectiu era estudiar i debatre les principals experiències de democràcia participativa en processos constituents que s’han donat els últims anys arreu del món, amb un èmfasi especial sobre la deliberació i la implicació de la ciutadania. Amb un enfocament eminentment pràctic, analitzant els reptes plantejats i les solucions finalment adoptades en cada país. Es va comptar amb els casos d’Irlanda, Bolívia, Equador, Islàndia, Xile i Escòcia. A més, es va donar una visió general sobre les tendències actuals relacionades amb la participació ciutadana en els processos constituents. En aquesta edició hi trobareu les idees principals que es van presentar i les seves conclusions.
Quan els sistemes polítics no són porosos i sensibles a les demandes de la ciutadania, quan davant les oportunitats de revisar les estructures i vehicular les noves necessitats socials, negociant i acomodant les reivindicacions polítiques, només hi ha el bloqueig o la repressió, la legitimitat de la democràcia està en perill i els riscs d’involució són evidents. En aquets context, són moltes les veus que expressen que el sistema polític necessita un reset i requereix tornar a ser repensat per la via d’un procés constituent.
Certament, els reptes constituents són molts i molt complexos, també els riscs d’involució i de creació de noves fractures. Tanmateix, quan dirigim la mirada cap a altres experiències comparades, trobem que les societats democràtiques tenen els instruments per obrir les vies que facin possible el diàleg i la negociació, articulant el reconeixement del pluralisme i la seva representativitat, tot possibilitant nous acords i oportunitats de consentiment sobre els marcs bàsics de convivència i les formes d’organització col·lectiva. L’evolució i el creixement democràtic són possibles i avui podem afirmar, que són més necessaris que mai.
Pere Almeda
Director del CETC
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Altres títols de la Revista Idees a la Llibreria en línia
es conserva a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, gràcies al dipòsit que va fer la família Cava de tot el fons documental. N’hi ha tres exemplars: una primera versió manuscrita, un esborrany corregit i una darrera versió mecanografiada i revisada. Josep Pla Blanch se n’ha fet càrrec de l’edició per a la present publicació Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939). Camilo Cava Balcells, la qual ha enriquit fent els aclariments necessaris a peu de pàgina per a una millor comprensió del text i contrastant, quan s’esqueia, els fets històrics del relat.
L’any 2016 es van iniciar els contactes entre el Museo del Jade y de la Cultura Precolombina de San José de Costa Rica i el Museu d’Arqueologia de Catalunya. Així va sorgir l’idea d’un intercanvi d’exposicions, que s’ha concretat enguany amb la col·laboració de l’Institut Ramon Llull. L’exposició “Xamans i esperits. Tresors del Museu del Jade” de Costa Rica ha estat a l’abast del públic català entre març i juliol i “L’esplendor dels castells medievals catalans”, que s’inaugurà el 8 de març a Sant José es troba al MAC-Barcelona, encara més ampliada amb peces molt destacades i recursos museogràfics.
El llibre “Germans Castells, art i figures per al pessebre” és un reconeixement al pessebre català i a les seves figures de pessebre, i ho fa a través del relat etnogràfic d’una nissaga d’artesans que, amb la seva obra, han donat vida a molts dels paisatges i recreacions dels nostres pessebres i, sobretot, acompanyant els nostres diorames i la tècnica de l’escola catalana de pessebrisme més enllà de casa nostra.
En la commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil, no pot faltar una reflexió sobre les seves conseqüències.
Martí Esteve va editar la primera biografia d’Enric Prat de la Riba, el mateix 1917, poc després del seu traspàs. Rere seu, van venir les de Josep M. Ainaud de Lasarte, Rafael Olivar-Bertrand, Xavier Fort i Bufill… Era la biografia d’un deixeble de Prat. Esteve va passar des de la Joventut Nacionalista, el viver de quadres del partit catalanista conservador, a Acció Catalana i, en els anys republicans, al Partit Catalanista Republicà, que n’era el successor. Un deixeble que va treballar sovint al servei de les institucions catalanes; primer, a la Mancomunitat, com a funcionari, i després com a conseller de Finances, a la Generalitat de Catalunya, a més en càrrecs representatius a l’Ajuntament de Barcelona i a les Corts Constituents de la República. A més de ser director del diari d’Acció Catalana, La Publicitat, un dels més ben produïts de la premsa catalana d’aleshores.