Tag Archives: ALIMENTACIO

Per què moren les abelles? | A cop de post | una visió de Girona

Raül Muxach / 23/05/2016

Per què moren les abelles? És la pregunta que es fan molts investigadors en aquests moments a tot el món. Cap té la resposta absoluta però són uns quants els que en busquen de parcials. D’indicis n’hi ha uns quants.

Aquí a prop, a l’IRTA Mas Badia (La Tallada) sense anar més lluny, en tenim algun, com l’Adriana Escudero. És la responsable territorial d’un projecte d’abast estatal liderat per l’INIA (Instituto Nacional de Investigación Agraria) que intenta calibrar l’impacte que tenen sobre aquestes productores de mel i aliades de primer ordre en la pol·linització els insecticides, acaricides i plaguicides que s’utilitzen en els conreus més habituals.

Andreas / Creative Commons

Aquí es busca, concretament, el rastre d’aquests components -sobretot dels cada cop més qüestionats neonicotinoides– en el conreu de la poma. Porten dos anys recollint dades i monitoritzant el comportament dels ruscs d’abelles que s’instal·len en les pomeres del Baix i l’Alt Empordà per afavorir la pol·linització d’aquests fruiters.

Diu Escudero que han pres mostres del pol·len que porten les abelles, del que tenen a dins del rusc, del nèctar, de pol·len d’altres flors que hi ha al voltant i del que porten altres insectes pol·linitzadors. També comptabilitzen amb sensors el nombre d’abelles que hi ha feinejant (pecorea) i les pèrdues en la colònia que hi va havent.

Un munt de dades que encara s’estan analitzant però que, de moment, porten a pensar que els tractaments que s’utilitzen aquí incideixen d’una manera “baixíssima” en aquesta mortaldat d’abelles.

Li formulo la pregunta amb la que comença aquest post i és molt clara en la resposta: “que la població d’abelles disminueix de manera considerable és evident però veig difícil respondre d’una manera concreta a la teva pregunta perquè són molts els factors que hi intervenen”.

De fet, és un còctel de factors el que està acabant amb la població mundial d’abelles. Els científics senyalen el mal ús de fitosanitaris, la contaminació ambiental, la pèrdua i fragmentació de llocs aptes perquè hi visquin aquests insectes, les espècies invasores (vespa asiàtica) i el canvi climàtic com alguns dels més clars. Escudero diu que, des de Mas Badia sí que aspiren a poder dir, com a mínim, “quin grau de culpa hi té el conreu de la pomera”.

Ja he dit que, sense baixar al detall, els investigadors d’aquest projecte pensen que les pràctiques dels productors de pomes d’aquí no semblen excessivament nocives però el gruix de les dades s’analitzarà en profunditat i es contrastarà amb els resultats d’altres conreus (a l’Ebre estan estudiant l’impacte del conreu dels cítrics, per exemple) aquest estiu.

“Serà el moment de veure si ens hem deixat alguna cosa o si hem de tornar a prendre dades que ja tenim perquè ho hem fet malament”, explica en un to molt didàctic i adverteix que encara que la contribució del conreu de pomera a la desaparició de les abelles sigui petit, esperen treure conclusions que permetin adoptar mètodes de menor impacte.

L’estudi de camp s’ha acabat tot just fa quinze dies i ha comptat amb la col·laboració d’apicultors de la demarcació, que també estan interessants en la matèria. Els apicultors han proporcionat ruscos nets que no havien estat posats en cap altre camp i que, per tant, no tenen traces ni rastres d’insecticides ni plaguicides que puguin fer interferència en l’anàlisi de les dades.

Les conclusions finals s’hauran de presentar durant el 2017. Es calcula que el valor econòmic de la feina que fan les abelles supera els 320 milions d’euros a Catalunya, segons Greenpeace, frega els 3.300 milions d’euros a tot l’estat i si ho projectem a escala europea, la xifra supera els 22.000 milions. No només això, segons algunes projeccions, si desapareixen les abelles podrien desaparèixer el 75% dels conreus que coneixem ara.

Via: Per què moren les abelles? | A cop de post | una visió de Girona

La sardina, en situació desesperada | NacióDigital

– El mar s’està quedant sense aquests peixos tan preuats
– Tarragona i Castelló, les zones de la Mediterrània més afectades

La sobreexplotació pesquera i el canvi climàtic -amb efectes com l’escalfament de l’aigua o la disminució de les aportacions de nutrients dels grans rius que ha alterat el plàncton- han deixat les sardines en estat de desesperació. Així ho explica un reportatge publicat avui a La Vanguardia, sota el títol més que explícit d’Adéu a la sardina.

El mar s’està quedant sense sardines i el problema afecta tota la Mediterrània, encara que a la costa de Tarragona i Castelló la situació és més que crítica. A més, les sardines són més petites i tenen menys greix… i s’enganxen a la paella!. “La situació desesperada dels pescadors és el reflex en terra ferma d’un problema de magnituds dramàtiques sota l’aigua”, diu el reportatge.

Alguns tècnics són partidaris d’aplicar una moratòria, i donar temps a la sardina a recuperar-se. Una operació semblant ja es va fer el 2005 al Cantàbric, quan es van deixar de pescar anxoves durant cinc anys.

Via: La sardina, en situació desesperada | NacióDigital

Quina Europa volem? | Jordi Franch Parella Weblog


La reconstrucció d’Europa, devastada per dues guerres mundials en el paroxisme estatista del segle XX, ja es preveia difícil. En paraules de Jean Monnet, “Europa es farà a cop de crisis”. I certament que de crisis, gravades en el codi genètic europeu, no en falten. Ara, però, tenim una crisi polièdrica amb múltiples cares (econòmica, social, política, moral…) que es retroalimenten en un entorn de depressió i que pot acabar amb l’esfondrament i el fracàs del projecte europeu: els dubtes sobre l’euro, l’arribada massiva de refugiats, l’estancament econòmic, la no representativitat de les institucions, la desafecció ciutadana, el Grexit, el Brexit, el dèficit democràtic, el creixement dels partits populistes radicals, les amenaces geopolítiques exteriors…

Un abisme separa els ciutadans i el teixit empresarial de les institucions polítiques comunitàries i els acords de les elits governamentals. Pensem, per exemple, en la recent visita de Barack Obama, que s’ha trobat a Hannover amb Angela Merkel, David Cameron, François Hollande i Matteo Renzi. L’objectiu de la seva darrera visita a Europa era impulsar l’acord final del TTIP, un obscur tractat comercial entre els EUA i la UE que, darrera la noble façana del lliure comerç, amaga els interessos sòrdids dels governs i de grans multinacionals. Sota el paraigües protector del comerç, els interessos inconfessables dels lobbies que parasiten l’Estat no dubtaran a rebaixar els estàndards socials i mediambientals. El TTIP, si no s’evita, significarà l’entrada a Europa d’aliments contaminats per transgènics, l’ús de pesticides i additius no autoritzats i considerats il·legals actualment, l’extensió del rentat dels pollastres amb clor o la comercialització de la carn hormonada.

En canvi, un altre exemple completament diferent el tenim a Alimentaria 2016, la fira agroalimentària que s’ha celebrat a Barcelona aquesta setmana i que és un dels certàmens alimentaris més importants d’Europa. Catalunya ha assolit, no sense esforç, un avantatge competitiu en la producció d’aliments a l’incorporar valor afegit en la transformació industrial. En un exemple de superació i èxit, en un territori amb extenses zones àrides, el sector agroalimentari és la primera indústria catalana, constitueix el segon clúster en importància d’aquest sector a Europa, representa el 24% de la indústria espanyola i exporta el 25% de la producció.

PER A LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE ANEU A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX

Via: Quina Europa volem? | Jordi Franch Parella Weblog

EUA: Danone farà servir llet d’animals alimentats amb pinso no transgènic – Associació Salut i Agroecologia (ASiA)

EUA és el principal productor mundial de transgènics i, a diferència de la UE, no té una legislació que obligui a l’etiquetatge. Alguns estats (com Vermont) s’implementaran pròximament una legislació d’aquest tipus (similar a l’europea), el que ha desencadenat la controvèrsia a tot el país i està portant a algunes empreses a implementar l’etiquetatge no només en aquest estat, sinó a nivell nacional .

L’última d’aquestes empreses ha estat Danone, que ha anat una mica més enllà: no només ha expressat la seva voluntat de deixar d’utilitzar OMG en els seus tres principals línies de producte, sinó que la llet que utilitzen provingui d’animals alimentats amb pinsos no transgènics . Ho ha acompanyat amb una altra sèrie de promeses sobre la millora de les condicions dels animals i majors exigències mediambientals als seus proveïdors, que s’implementaran “gradualment”.

PER A LLEGIR LA RESTA DE L’ARTICLE ANEU A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX

Via: EUA: Danone farà servir llet d’animals alimentats amb pinso no transgènic – Associació Salut i Agroecologia (ASiA)