Monthly Archives: Juny de 2017

La Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell tractarà enguany sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval | Grup d’Arxivers de Lleida

La 22a edició del Curs d’estiu Comtat d’Urgell tindrà lloc els dies 13 i 14 de juliol

Els dies 13 i 14 de juliol tindrà lloc la XXII edició de la Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell que es fa cada any a Balaguer.

Enguany, el tema a tractar és sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval i, com cada any, els ponents que hi participaran seran professors i investigadors de prestigi en història medieval de diferents universitats europees.
dibuix3
Com a novetat, la Càtedra inclou aquest any, per primera vegada, dues activitats obertes a tot el públic, no només als inscrits.

Aquestes activitats són: un concert de música a càrrec de “Rosich-Rosanes” al claustre del Consell Comarcal que tindrà lloc dijous, i una taula rodona sobre poblacions desplaçades i rebutjades al segle XXI, que es farà divendres i en la qual hi participaran Antoni Segura, director del Centre d’Estudis i Documentació Internacionals de Barcelona, Ares Massip i Eduard Solanes, voluntaris en camps de refugiats.

Programa

Informació extreta del web de l’Arxiu Comarcal de la Noguera

Via: La Càtedra d’Estudis Medievals del Comtat d’Urgell tractarà enguany sobre les poblacions rebutjades i desplaçades a l’Europa medieval | Grup d’Arxivers de Lleida

W. A. Mozart – KV 35 – Die Schuldigkeit des ersten Gebots – Música

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

W. A. Mozart – KV 35 – Die Schuldigkeit des ersten Gebots

El retorn dels comtes al Monestir de les Avellanes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979) | Monestir de les Avellanes

El diumenge 11 de juny de 2017 al Monestir de les Avellanes vam commemorar els 50 anys del retorn de les restes dels Comtes d’Urgell al Monestir de les Avellanes. Dins dels actes de celebració, s’hi va incloure la presentació del reportatge, elaborat i realitzat pel Museu de la Noguera: “El retorn dels comtes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer(1964-1979)”.

Us deixem aquest testimoni històric, que us explica com es van salvar les restes l’any 1906 a Vilanova de la Sal i com es van retornar l’any 1967 al Monestir de les Avellanes.

Via: El retorn dels comtes al Monestir de les Avellanes: un afer d’Estat. Entrevista a Andrés Viola, alcalde de Balaguer (1964-1979) | Monestir de les Avellanes

La Caseta del Motor: el tresor de Sant Pol | HISTÒRIESDEMAR

La Caseta del Motor: el tresor de Sant Pol

Sant Pol és un d´aquells pobles que sempre han viscut de cara al mar. Fins a la primera meitat del segle XX va ser un dels municipis de la Costa Central catalana amb una major activitat pesquera. La seva platja, evidentment, era el centre de tota aquest batibull. Sense cap mena de refugi, la platja era el lloc on el sardinals, les palangreres, els llaguts i d´altres embarcacions de pesca hi reposaven. En alguns documents gràfics de principis de segle es poden contar més de cinquanta barques varades a la platja de la vila. Cada dia, abans de començar a pescar havien d´avarar les barques a l´aigua i un cop acabada la jornada s´havien de treure a la platja. En aquells temps, l’única manera per a realitzar aquestes operacions era a força de braços o bé amb l´ajut d´animals de tir. Els palers eren els responsables d´aquesta tasca. La seva feina va ser en aquells temps un dels oficis de mar més imprescindibles de la platja.

Postal de la platja de Sant Pol amb la caseta del motor al centre, les barques varades a la platja i les peces dels sardinals esteses al Sol.

La caseta del motor va ser construïda per en Damià Mas i Ribó, “en Mià dels bous”, paler i propietari de dues parelles de bou i un matxo per treure les barques. En Damià volia modernitzar el servei i va encarregar la construcció de la caseta del motor. L´edifici es va inaugurar després de molts entrebancs administratius l´any 1932, quan feia pocs anys que algunes de les barques ja havien incorporat els primers motors. Així a la revista “La Maresma”, editada a Mataró, es pot llegir en el seu número d´abril de 1932 aquesta petita ressenya referent a Sant Pol. ”L´últim temporal de garbí ha deixat un xic de sorra a la platja nostra que algunes barques aprofiten per treure-hi. És per això que del tot instal•lada la màquina de treure barques, ha inaugurat el seu servei, suprimint la parella de bous que tant caràcter donava a la platja nostra.”

La situació central de la caseta a la platja feia que pogués treballar per ambdós costats

La caseta del motor o “la maquinilla” és un element singular dins el patrimoni marítim de la costa catalana. Es va mantenir activa quan en altres localitats com al Masnou, a Pineda de Mar o a Calella ja havien estat abandonades i havien desaparegut. Quan en Mià va deixar de treballar, la seva feina la seguiren fent els palers de la confraria.

L’edificació és senzilla, feta de fusta i amb amplies vidrieres als tres dels seus costats per tal de poder seguir l´operació de treure les barques des del seu interior. Va accionada amb dos motors, un d’elèctric i un de semidièsel, d´aquesta manera es garantia que es poguessin treure les barques en cas de falta de subministrament.

Avui, a la caseta és fan diverses activitats adreçades als escolars. Foto: A Tot Drap

La construcció del port d´Arenys de Mar a l´any 1947 fa que bona part de la flota pesquera de Sant Pol es traslladi al recent inaugurat port refugi i, poc a poc, l´activitat a la platja va minvant fins que el 7 d´agost de 1985 es treu per última vegada “l´Ester”, el darrer sardinal que encara tenia base a Sant Pol. A partir d´aquest moment, al desaparèixer la pesca, la instal•lació deixa de tenir sentit i comença a entrar en un estat d´abandonament cada vegada mes preocupant. El fet d´estar construïda en terrenys propietat de la companyia del ferrocarril i que es trobi dins el domini de la llei de costes van posar en seriós perill la seva conservació en més d´una ocasió. L´edifici va ser rehabilitat a l´any 2007 per “A tot drap”, una associació sense ànim de lucre de Sant Pol de Mar i finalment va ser catalogada com a bé cultural d’interès local. Tant de bo que la caseta de motor pugui acabar esdevenint un centre d´interpretació del patrimoni pesquer i de l´ofici dels palers, seria el millor reconeixement a tota la gent de mar que ha forjat la història de Sant Pol.

Via: La Caseta del Motor: el tresor de Sant Pol | HISTÒRIESDEMAR

Donació Manuel L. Abellán al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

El passat 10 de maig de 2016, la Universitat de Barcelona va signar un conveni amb la senyora Constance Kuijpers, vídua del professor de la Universitat d’Àmsterdam Manuel L. Abellán, per traslladar la seva biblioteca i el seu arxiu personal al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

La donació consta d’un interessant fons bibliogràfic i documental especialitzat en censura i literatura peninsular que podeu consultar al catàleg de la UB i a l’inventari del Fons Personal Manuel L. Abellán.

Abellán va néixer a la Barceloneta i amb només 22 anys va marxar a treballar i estudiar a França. Després de diplomar-se en Ciències Econòmiques i Socials per l’École Pratique des Hautes Études de París (1964) i d’exercir de professor de Sociologia a la Universitat de Carabobo (Veneçuela) (1966), el 1968 va marxar a Holanda on es dedicà a la sociología de la literatura i a la història de la cultura. Durant 2 anys va ser professor de la Universitat de Gröningen i després  va anar a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Amsterdam des d’on, a partir de 1975,  es dedicà plenament a l’estudi de la censura durant el franquisme.

El 1976 va poder accedir a l’Arxiu del Ministerio de Información y Turismo i consultar més de 70.000 expedients relacionats amb la censura i fotocopiar-ne una bona quantitat, d’aquí la seva pròpia frase “He bajado a los sótanos de la censura y lo he fotocopiado todo”. El 1977, els expedients van ser traslladats a l’Arxiu de l’Administració General d’Alcalà d’Henares. Quan Manuel L. Abellán els va voler tornar a consultar es va trobar que una part havia estat destruïda.

Fruit d’aquest treball d’investigació, el 1980 va publicar Censura y creación literaria en España (1939-1976), obra pionera i de gran valor sobre la lamentable història de la censura espanyola durant el franquisme i el 1981 es va doctorar en Estudis Ibèrics a la Universitat de Paris VIII amb la tesi La censure franquiste comme conditionnement de la production littéraire espagnole (1939-1976). 

Pioner del que ell va anomenar “fenómeno censorio”,  Abellán va demostrar fins a quin punt la literatura durant el franquisme va estar supeditada a la censura en tots els aspectes, des del moment de la creació fins a la recepció. Va obtenir les bases documentals per a què els investigadors sabessin en què consistia la censura franquista: com i quan es van redactar les lleis amb les quals es regia; quins motius  s’esgrimien per justificar-la; quin procés administratiu s’havia de seguir per poder publicar a Espanya; quins criteris aplicaven els censors, etc. També va descobrir les estratagemes que seguien autors i editors per eludir l’acció de l’òrgan repressor.  En definitiva, va demostrar que no es tractava d’un sistema de control improvisat sinó d’un conjunt  de normes i procediments manejats per censors, organitzats jeràrquicament i entrenats amb aquesta finalitat.

El fons personal Manuel L. Abellán, ocupa 3,20 metres lineals, cronològicament comprèn el període 1938 – 2006 i consta de sis subsèries:

1-  Textos diversos de Manuel L. Abellán: inclou, d’una banda totes les seves publicacions i materials utilitzats per a fer-les i, de l’altra, documentació relacionada amb el Grup d’estudi L’art literari català i espanyol sota la censura en el període de 1950-1970, dirigit per Manuel L. Abellán i F.M. Lorda a la Universitat d’Amsterdam (correspondència amb diversos escriptors perquè omplin un qüestionari sobre la censura que van patir les seves, i qüestionaris emplenats pels escriptors, memòria del treball elaborat pel grup d’estudi…)

2- Textos diversos de diferents autors

3- Censura. Expedients del Ministerio de Información y Turismo: inclou tots els expedients de censura que Manuel L. Abellán va poder fotocopiar abans que les autoritats del moment enviessin la majoria a una fàbrica de paper. Afecten escriptors com Ana M. Matute, Francesc Candel, Pere Calders, Carles Barral, Miguel Delibes, José A. Valente,Manuel de Pedrolo, Alfonso Sastre, Julio Cortázar, Gabriel García Márquez i un llarg etcètera i els motius de censura són sempre:  les crítiques al Movimiento Nacional,  el Caudillo, l’Església o l’exèrcit, els atacs a la moral i el dogma catòlic, la propaganda marxista, comunista o separatista, les escenes sexuals o eròtiques,  etc. També sorprenen molts noms de lectors-censors com: Ricardo de la Cierva, Camilo José Cela, Leopoldo Panero, Emilio Romero, Miguel Siguán, Juan Beneyto o Martí de Riquer.

4- Censura. Dossiers elaborats per Manuel L. Abellán: inclou materials diversos relacionats amb la censura classificats per temes, anys o autors pel mateix Abellán.

5- Tesis, tesines i treballs de curs dirigits per Manuel L. Abellán com a professor a la Facultat de Lletres de la Universitat d’Àmsterdam.

6- Papers personals de Manuel L. Abellán: inclou documentació personal relacionada amb la seva carrera professional i acadèmica i correspondència diversa.  De la correspondència, destaca la que va mantenir amb els Ministres Pio Cabanillas i Javier Solana amb motiu de la destrucció dels expedients de censura l’any 1977.

Per a qualsevol investigador de la censura franquista, l’obra de Manuel L. Abellán és un referent ineludible. Com a professor,  sempre va voler transmetre a les noves generacions d’estudiants el valor de la democràcia i la llibertat d’expressió sense cap tipus de censura. Valor que, lamentablement, segueix sent encara ben poc respectat.

Via: Donació Manuel L. Abellán al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

Fun Fun Fun – Música

“Fun, Fun, Fun” is a song written by Brian Wilson and Mike Love for American rock band The Beach Boys. It was released in 1964 as a single backed with “Why Do Fools Fall in Love”, both later appearing on the band’s album Shut Down Volume 2.

The song is one of many by the Beach Boys that virtually defined the California myth Its lyrics are about a teenage girl who tricks her father so she can go hot-rodding with his Ford Thunderbird. At the end, her father discovers her deception and takes the keys from her. The narrator then comes to the girl’s rescue with his own car.

the beach boys – fun, fun, fun (live)

Fun Fun Fun- The Beach Boys

Well she got her daddy’s car and she cruised through the hamburger stand, now
Seems she forgot all about the library like she told her old man, now
And with the radio blasting goes cruising just as fast as she can now
And she’ll have fun, fun, fun till her daddy takes the T-bird away

Well the girls can’t stand her cause she walks, looks and drives like an Ace, now
She makes the Indy 500 look like a Roman chariot race, now
A lot of guys try to catch her, but she leads them on a wild goose chase, now
And she’ll have fun, fun, fun till her daddy takes the T-bird away

Well you knew all along that your dad was getting wise to you, now
And since he took your set of keys you’ve been thinking that your fun is all through, now
But you can come along with me cause we’ve got a lot of things to do, now
And we’ll have fun, fun, fun now that daddy took the T-bird away
And we’ll have fun, fun, fun now that daddy took the T-bird away

No creueu el carrer, que us atropellaran. Travesseu-lo

No creueu el carrer, que us atropellaran. Travesseu-lo

És cert que creuar existeix en català, però abans es deia molt més travessar. Probablement perquè travessar és més diferent de cruzar, que és la que es fa servir principalment en castellà. Així doncs, la pròxima vegada que hàgiu d’anar a través d’un carrer, no el creueu, perquè us atropellaran, travesseu-lo, i no us hi fareu mal.

Jordi Borràs Alabern

Nit de les Dones d’Aigua – Sant Joan Les Fonts 2017

Dia 23 de juny del 2017 Sant Joan Les Fonts (La Garrotxa)

Aquest espectacle únic de dansa i teatre tindrà lloc durant la revetlla de Sant Joan al Pont Medieval de Sant Joan les Fonts al punt de les 22.30h.

L’espectacle fa una adaptació de la tradicional llegenda de les dones d’aigua catalana, on s’explica que aquests éssers naturals apareixien aquesta nit tan màgica a rentar les seves robes al riu.

Enguany la direcció artística anirà a càrrec de l’Associació de Dones en Dansa Hibiscus.

MÉS INFORMACIÓ A: http://www.santjoanlesfonts.cat/

I A: http://www.turismesantjoanlesfonts.com/

Exposició “Néixer” de l’artista Anna Escur al Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

Del 10 de juny al 30 de juliol us convidem a visitar l’exposició de pintures “Néixer” de l’artista lleidatana Anna Escur. La podeu visitar a la Sala Capitular del Monestir de les Avellanes.
Anna Escur Pujol és artista plàstica. Va néixer a Lleida l’any 1979. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Lleida i Sorbonne Nouvelle III, Paris.  Postgrau en Cooperació Internacional per la Universitat de Lleida i Màster en Mediació Intercultural per la Universitat de Sevilla, especialitzada en gestió cultural, divulgació i pedagogia de l’Art.

A partir de 2010 opta per les arts plàstiques com a eina de reflexió personal, cursa monogràfics de pintura i gravat a l’Escola d’Art Municipal Leandre Cristòfol de Lleida amb tutors com Josep Ripoll i Rosa Siré. Ha realitzat un Curs d’Arterapia, a la Universitat de Girona. Ha estat becada en gestió cultural pel Musée National du Moyen Âge, Paris, pel Centre d’Art Caixaforum de Barcelona i pel grup de recerca Espai i Poder del Departament d’Història Medieval de la Universitat de Lleida. També ha assistit als seminaris d’Art i Educació a Caixaforum, Barcelona. 
L’exposició “Néixer” està formada per diferents obres fetes en pintura acrílica, amb tonalitats molt acolorides i amb la barreja dels trassos grossos amb els detalls petits, que caracterítzen a l’artista. L’exposició representa el concepte del naixement a partir de motius vegetals.

Via: Exposició “Néixer” de l’artista Anna Escur al Monestir de les Avellanes | Monestir de les Avellanes

Gimme Some Skin, My Friend – Música

“Gimme Some Skin, My Friend”, (performed by The Andrews Sisters in the Abbott and Costello film In the Navy) w & m Don Raye & Gene de Paul

Andrews Sisters – Gimme Some Skin, My Friend

You like my smile
You like my style
Well, why don’t you make me know it?
You like my walk
You like my talk
Well, there’s only one way to show it

If you want to shake my hand
Like they do it in Harlem
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin, my friend

Step right up and take your stand
You don’t have to be timid
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin, my friend

Smack it
Wack it
Let your hand rotate
Show it
Blow it
Put it in your pocket till a future date

If you want to shake my hand
Like they do it in Harlem
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin, my friend

If you like my style
Well show it
If you like my smile
Let me know it
If you like my walk
Please tell me
If you like my talk
Well, skin me papa, skin me

If you want to shake my hand
Like they do it in Harlem, baby
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin, my friend

Step right up and take your stand
You don’t have to be timid, baby
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin, my friend

Smack it
Wack it my friend
Let your hand rotate
Show it
Blow it
Put it in your pocket till a future date

Step right up (what for) and shake my hand
Like they do it in Harlem today, (how do they do it)
Just stick your hand out and give out with the shout
Gimme some skin, my friend

If you want to shake my hand
Like they do it in Harlem
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin
Gimme some skin
Gimme some skin, my friend