Monthly Archives: Juliol de 2018

Why – Música

“Why” is a hit song recorded by Frankie Avalon in 1959 that went to No. 1 on the U.S. Billboard Hot 100 chart published on the week of December 28, 1959, for the week ending of January 2, 1960, making it the last No. 1 single of the 1950s, and the first No. 1 single of the 1960s at the same time. It also became the first No. 1 single of the 1960s on the Cashbox magazine charts. The song was written by Avalon’s manager and record producer Robert “Bob” Marcucci and Peter De Angelis. It was Avalon’s second and final No. 1 hit.
The melody is based on an Italian song. The Avalon version features an uncredited female singer (alleged to be Fran Lori), heard in the repeat of the first four lines of the first part of the song, with Avalon replying, “Yes, I love you”. He concludes the last quarter of the song with a coda, by himself.

Why ~ Frankie Avalon (1959)

I’ll never let you go
Why, because I love you
I’ll always love you so
Why, because you love me

No broken hearts for us
‘Cause we love each other
And with our faith and trust
There could be no other

Why, ’cause I love you
Why, ’cause you love me

I think you’re awfully sweet
Why, because I love you
You say I’m your special treat
Why, because you love me

We found the perfect love
Yes, a love that’s yours and mine
I love you and love you me
All the time

(I’ll never let you go)
(Why, because I love you)
Yes, I love you
(I’ll always love you so)
(Why, because you love me)
Yes, you love me

We found the perfect love
Yes, a love that’s yours and mine
I love you and love you me
I love you and love you me
We’ll love each other, dear
Forever

Anuncis

El Cant del Poble – Música

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 – 27 de setembre de 1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l’autor d’obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.
A l’adveniment de la república (1931) li fou encarregat un projecte d’himne nacional català (“El cant del poble”), al qual Vives posà música.

09 Coral de les Terres de Lleida – El Cant del Poble – Arrels d’un País, Vol. II

Josep Maria de Segarra ” El Cant del Poble”
El Cant del Poble

Gloria catalans cantem
Cantem amb l’ànima
Un crit una sola veu
Visca la pàtria!
La nostra terra
És redimida
El gran moment es arribat;
Fora els ultratges
Lluny la mentida
Ningú ens pendrà
la nostra llibertat
Joia que ha inflamat el cel
Falç i ginesta
Voli sobre el front l’estel
De la senyera !
Tenim les venes
Per estimarla
I en la tempesta del combat
Tenim els braços
Per defensarla
Ningú ens pendrà
La nostra llibertat.

ÍnDICEs: nou portal d’accés de les bases de dades del CSIC (ISOC, IME, ICYT) | Bloc de Lletres

ÍnDICEs-CSIC és la nova plataforma d’accés a la informació científica publicada en revistes acadèmiques espanyoles, en substitució de les bases de dades ICYT, IME i ISOC.

Es pot entrar a la plataforma de forma gratuïta directament mitjançant l’adreça: indices.csic.es, amb opcions de cerca simple i pels camps d’autor, any de publicació, títol de document i títol de revista.

L’accés a ÍnDICEs-CSIC mitjançant la subscripció de la Universitat de Barcelona permet totes les opcions de consulta, visualització i exportació de resultats. També és possible crear un registre d’usuari, Mi Cuenta, amb l’adreça de correu electrònic institucional, per gaudir de serveis personalitzats: alertes per rebre avisos mensuals sobre incorporació de noves revistes o nous documents, la creació de llistes i les cerques desades.

Si teniu dubtes sobre com accedir accedir als recursos electrònics de la Universitat de Barcelona, consulteu aquesta pàgina.

Via:  ÍnDICEs: nou portal d’accés de les bases de dades del CSIC (ISOC, IME, ICYT) | Bloc de Lletres

Never – Música

The Earls, sometimes credited as Larry Chance and the Earls, were a popular recording group from the 1960s formed in The Bronx, New York. In 1962, their single “Remember Then” was a hit, and “Life Is But a Dream,” “Never” and “I Believe” also charted. As the oldies revival scene started a strong run in the early 1970s and 1980s, the Earls became one of the most requested groups in the doo-wop genre. They are still actively performing and remain on the oldies circuit.

Never

(No, no, never fall in love again)
(No, no, never fall in love again)
(No, no, never fall in love again)
(No, no, never fall in love again)

(Oh-oh-oh)

(No, no, never fall in love again)
(No, no, never fall in love again)
(No, no, never fall in love again)
(No, no, never fall in love again)

I’ll never, I’ll never fall in love again
I lost my one and only girlfriend
I guess I’ll never fall in love

(No, no, never fall in love again)
(No, no, never fall in love again)
(No, no, never fall in love again)
(No, no, never fall in love again)

I’ll never, I’ll never see that certain smile
You were the chance, I lost the trial
I guess I’ll never fall in love

No, I’ll never kiss your lips
No, I’ll never touch your fingertips
Here I stand, my heart’s still doing flips

No, no, I’ll never, no, no, no, I’ll never fall in love again
I guess I’ll just remember when
We used to be in la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la-la

(No, no, never fall in love again) La-la-la-la-la-la-la
(No, no, never fall in love again) La-la-la-la-la-la-la
(No, no, never fall in love again) La-la-la-la-la-la-la
(No, no, never fall in love again) La-la-la-la

(No, no, never fall in love again) No, no,no
(No, no, never fall in love again) No, no, no, no,no,no,no
(No, no, never fall in love again) No, no, no,no,no
(No, no, never fall in love again) No, no,no,no, no.no,no

Pour moi la vie va commencer – Música

“Pour moi la vie va commencer” is a song by French singer Johnny Hallyday. It was released in 1963.
The song spent three consecutive weeks at no. 1 on the singles sales chart in France (from 28 December 1963 to 17 January 1964)

1963 POUR MOI LA VIE VA COMMENCER Johnny Hallyday HD HQ LYRICS

Pour moi la vie va commencer
En revenant dans ce pays
Là où le soleil et le vent
Là où mes amis mes parents
Avaient gardé mon cœur d’enfant

Pour moi la vie va commencer
Et mon passé sort de l’oubli
Foulant le sol de la prairie
Chevauchant avec mes amis
Pour moi la vie va commencer

Pour moi la vie va commencer
Je peux voir descendre la nuit
Sans avoir peur d’être surpris
Tandis qu’au loin comme un troupeau
Passent les ombres des chevaux

Pour moi la vie va commencer
Et sous le ciel de ce pays
Sans jamais connaître l’ennui
Mes années passeront sans bruit
Entre le ciel et mes amis

Pour moi la vie va commencer
Pour moi la vie va commencer
Pour moi la vie va commencer…

Read more at https://www.lacoccinelle.net/1195141-johnny-hallyday-pour-moi-la-vie-va-commencer.html#EX0VRz8AYek6xX6u.99

Els arxius de l’exili. Casals catalans a l’Amèrica del Sud i Arxivers sense Fronteres | Grup d’Arxivers de Lleida

Arxivers sense Fronteres (AsF), com ja sabeu, és una organització no governamental sense ànim de lucre formada per arxivers voluntaris que col·laboren d’ençà l’any 1998, en el desenvolupament de projectes de cooperació en l’àmbit de l’arxivística i el patrimoni documental. La guerra, les catàstrofes naturals, els interessos polítics, la pobresa i la ignorància o deixadesa són les principals amenaces per a una correcta preservació del patrimoni documental, especialment en els països en vies de desenvolupament o amb conflictes diversos.

La missió de l’entitat és impulsar i cooperar en la conservació d’aquells fons documentals que es troben en perill de desaparició, tot garantint el seu correcte tractament perquè puguin ser posats a disposició de la societat. I tot això amb un seguit de valors com ara la solidaritat, la cooperació, els drets humans, la identitat de les persones i dels pobles, la memòria històrica, la transparència, la defensa del patrimoni documental i l’accés a la informació. D’ençà la seva creació AsF s’ha implicat en un seguit de projectes tant de Centre i Sud-Amèrica, com d’Àfrica i també en alguns indrets d’Europa.

El dijous 17 de maig a les 19h a Lleida a la Sala d’Actes de la Biblioteca de Lleida,  es farà una reflexió sobre el fet de l’exili a càrrec de la Doctora en Història Antonieta Jarne i la presidenta de l’Organització, Núria Carreras, farà una repassada als projectes realitzats per part d’AsF en els casals catalans de sud-amèrica. Sobretot es farà incidència en la tasca social i benèfica dels mateixos. Els exemples seran l’arxiu de l’Orfeó Català a Mèxic, l’arxiu del Casal Català de Costa Rica, de Rosario i Buenos Aires a Argentina, el de Montevideo a l’Urugai i especialment del cas de la Societat de Beneficència de Naturals i Descendents de Catalunya a l’Havana. Tot l’acte estarà presentat per Teresa Ibars Cap de l’Arxiu de la Diputació de Lleida

 

Via:  Els arxius de l’exili. Casals catalans a l’Amèrica del Sud i Arxivers sense Fronteres | Grup d’Arxivers de Lleida

Espanya antiliberal | Jordi Franch Parella Weblog

Resultado de imagen de Duelo a garrotazos

El liberalisme és una doctrina combatuda i amb un significat que s’ha tergiversat interessadament. Per liberalisme no entenem la regulació de la societat per part del govern, que es reserva amplis poders de redistribució de la renda. Tampoc equival al que s’anomena despectivament com neoliberalisme, on un Estat intervencionista dirigit per governs corruptes crea xarxes clientelars a benefici propi. Per liberalisme ens referim a aquella doctrina que, a partir dels segles XVIII i XIX, reivindica els drets naturals de l’home a la vida, la llibertat i la propietat, i que ha transformat el món des de la Primera Revolució Industrial, millorant com mai les circumstàncies materials i socials de la humanitat. El liberalisme desconfia sempre del poder (“el poder corromp i el poder absolut corromp absolutament”) i estableix mecanismes per a limitar-lo (checks and balances). El liberalisme confia més en les regles impersonals (Rule of law) que en l’autoritat personal del governant. Defensa un conjunt de drets naturals que l’Estat no pot violar. De fet, l’existència i l’objectiu de l’Estat no és altre que la preservació d’aquests drets. Però els drets naturals són avui sovint ridiculitzats per polítics i intel·lectuals que troben més fàcil parlar de relativisme i nihilisme ètic. Els drets naturals de l’home precedeixen lògicament la constitució dels governs i han estat defensats per pensadors com John Locke i David Hume, o el jesuïta Juan de Mariana i Adam Smith. Varen inspirar la Declaració d’Independència dels EUA, el juliol de 1776, on es recorda la veritat evident que tots els homes hem estat creats amb la mateixa dignitat pel Creador i amb drets inalienables, entre els quals hi ha la vida, la llibertat, la propietat i la recerca de felicitat.

Una de les tragèdies d’Espanya és que el liberalisme no hi ha arrelat mai. El liberalisme ha estat i continua sent inexistent o del tot irrellevant. Ja va fracassar al segle XIX com alternativa a l’Antic Règim. Les dèbils esperances formades sota el regnat de Carles III, el millor alcalde de Madrid, es varen esfumar amb els escàndols de Carles IV, el favorit de la reina Manuel Godoy, o l’impresentable Ferran VII. Les Corts de Cadis i la Constitució del 1812 varen néixer mortes. Si a Cadis triomfaven les idees sense acció, a la resta d’Espanya s’imposaven les accions sense idees. El liberalisme espanyol estava mort i enterrat l’any 1824, després de l’anomenat trienni liberal (1820-1823). I passant els anys, la situació no ha millorat. Recordo les paraules del professor Joaquim Muns i Albuixech, difunt catedràtic a la Facultat d’Economia i Empresa de la UB, quan ens deia que a Espanya només hi havia quatre liberals: Trias, Fargas, Millet i Bel. En realitat, eren només dos: Ramon Trias Fargas (que va morir al Masnou el 1989 quan pronunciava un discurs electoral) i Salvador Millet i Bel (deixeble de Hayek que mor el 1998).

El partit socialista que governa Espanya en aquests moments és, naturalment, antiliberal. Decididament intervencionista en l’àmbit econòmic i progressista en el social, la seva política fiscal significa invariablement més despesa pública i més impostos. El divendres d’aquesta setmana, en votació al Congrés, es va proposar elevar el sostre de despesa i flexibilitzar el dèficit públic, sense que se sàpiga el resultat de la votació en el moment d’escriure aquest article. En qualsevol cas, tot apunta a pagar més impostos, elevant el tipus impositiu dels existents i introduint noves fórmules tributàries, com el proposat sobre la banca, que es repercutirà en el client i ho acabarem pagant tots. O com la voluntat del PSOE d’obligar a cotitzar els autònoms en funció dels seus ingressos reals, fet que es traduirà per a 1,5 milions d’autònoms en un augment de les bases de cotització.

Més perillosa, encara, em sembla la posició del partit popular. El flamant president electe Pablo Casado ho defineix com un partit liberal i conservador. El segon terme, en el seu sentit més ranci, és adient i s’hi escau. Segurament no ofereix cap mena de dubte ni discussió (si la dreta gira a la dreta, no és ultradreta?). Ara bé, el primer terme és enganyós i sí requereix un aclariment. El partit popular és tant o més intervencionista que el partit socialista. El partit popular és tant o més antiliberal que el PSOE. Pablo Casado Blanco és el preferit de José María Aznar López, a qui reconeix obertament com el seu mentor polític. La promesa de rebaixar l’impost de societats al 10% i eliminar traves burocràtiques a l’empresari sí que té melodia liberal. Però compten els fets i no les paraules. I els fets consumats del partit popular són ferotgement antiliberals: no ha liberalitzat les farmàcies, ni els estancs, ni els taxis, ni alguns lobbies professionals; ha mantingut monopolis com les elèctriques subvencionats pels usuaris; ha continuat la política de “portes giratòries” i de favors mutus amb els amics i grups de pressió; han controlat els alts òrgans del poder judicial; la inversió pública en infraestructures ha seguit un model radial allunyat de tota racionalitat econòmica, subinvertint a Catalunya i abandonant el corredor mediterrani; ha rescatat autopistes fallides a càrrec del contribuent; ha interferit en els mitjans de comunicació públics i privats; no ha reduït el control estatal sobre l’educació; ha deixat el sistema públic de pensions en fallida, impedint el model mixt majoritari a Europa…

Antonio Machado incidia en el drama de les dues Espanyes a Campos de Castilla, quan deia que “Españolito que vienes al mundo / te guarde Dios / una de las dos Españas / ha de helarte el corazón”. La veritable tragèdia d’Espanya, però, és el seu profund esperit antiliberal, present tant a una com a l’altra.

Via:  Espanya antiliberal | Jordi Franch Parella Weblog

Breaking Up Is Hard To Do – Música

“Breaking Up Is Hard to Do” is a song recorded by Neil Sedaka, and co-written by Sedaka and Howard Greenfield. Sedaka recorded this song twice, in 1962 and 1975, in two significantly different arrangements, and it is considered to be his signature song. Another song by the same name had previously been recorded by Jivin’ Gene [Bourgeois] and The Jokers, in 1959..[citation needed]

Neil Sedaka – Breaking Up Is Hard To Do

Do do do
Down dooby doo down down
Comma, comma, down dooby doo down down
Comma, comma, down dooby doo down down
Breaking up is hard to do

Don’t take your love away from me
Don’t you leave my heart in misery
If you go then I’ll be blue
Cause breaking up is hard to do

Remember when you held me tight
And you kissed me all through the night
Think of all that we’ve been through
And breaking up is hard to do

They say that breaking up is hard to do
Now I know
I know that it’s true
Don’t say that this is the end
Instead of breaking up I wish that we were making up again

I beg of you don’t say goodbye
Can’t we give our love another try?
Come on, baby, let’s start anew
Cause breaking up is hard to do

(They say that breaking up is hard to do)
Now I know
I know that it’s true
(Don’t say that this is the end)
Instead of breaking up I wish that we were making up again

I beg of you don’t say goodbye
Can’t we give our love another try?
Come on, baby, let’s start anew
Cause breaking up is hard to do

(Down dooby doo down down)
Comma, comma, down dooby doo down down
Comma, comma, down dooby doo down down
Comma, comma, down dooby doo down down
Comma, comma, down dooby doo down

W. A. Mozart – KV 486 – Der Schauspieldirektor (The Impresario) – Música

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

W.A. Mozart – The Impresario by the Israel Chamber Orchestra

L’Empordà – Música

L’Empordà és una sardana amb música d’Enric Morera i lletra de Joan Maragall escrita l’any 1908. Morera la va compondre a petició del cor Amics Tintorers de Barcelona com a present per a la Societat Coral Erato de Figueres.

03 Coral G.E. de Catalunya – L’Empordà – Arrels d’un País, Vol. II
  • – Autor de la Música: Enric Morera i Viura.
  • – Autor de la Lletra: Joan Maragall i Gorina.

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !

Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !

Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !

Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !

Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !