Monthly Archives: Agost de 2013

Cita

El futur ens tortura, i el passat ens encadena. Per això se’ns escapa el present.

(Gustave Flaubert)

Anuncis

Catalunya a la carta? El dia després

FONT:     EL MATÍ DIGITAL
“ESBOSSOS ALEMANYS”:   PERE GRAU

Molts somnien una Catalunya nova. Però, fins a quin punt podrà ser-ho?

Des de la gran campanada de la darrera diada, que va acabar de despertar a molta gent que encara dormia o ho feia veure, i a mesura que el full de ruta d’una transició nacional s’anava concretant han sortit moltes veus amb fites diferents, però amb un denominador comú: l’esperança que la independència sigui per Catalunya una mena d’hora zero que ens permeti de fer un país millor, de superar faltes del passat, d’encarrilar millor la nostra vida pública allà on s’hagi desviat per viaranys que es considerin perillosos per al futur de tots plegats.

És l’hora dels idealistes de tota mena que voldrien apropar-se tant com es pugui a la seva visió utòpica d’un món perfecte, o almenys un de menys mal girbat que el que tenim. Aquestes visions divergeixen molt les unes de les altres. El ventall va des del desig de revaloració dels valors cívics i d’un liberalisme republicà que doni ales a allò de millor que hi ha en cadascú de nosaltres (com els mateixos Joan Lluís Pérez-Francesch i Jordi Feixas, al MD), fins a les idees rupturistes de la CUP o del duo Forcades-Oliveres, que del sistema polític-econòmic actual no voldrien deixar-ne ni les engrunes i que ens deixarien aillats en la part del món on vivim.

Em temo molt que la realitat portarà moltes decepcions a tots els que esperen de la independència catalana potser més d’allò que aquesta ens pot donar. I seria bo per evitar aquestes decepcions, per evitar que molts diguin després que per a aquest viatge no ens calien alforges, que mirem de no deixar massa lliures les regnes de la nostra fantasia o dels nostres desigs i mirem de tocar molt de peus a terra.

Fa un parell d’anys vaig escriure a un altre lloc: “Cal remarcar que la independència no seria cap panacea que d’avui a demà convertís la nostra terra en el paradís terrenal, com semblen creure de vegades alguns optimistes entusiastes. Seria, però, començar un nou camí on les mancances i els defectes que hi haguessin serien les nostres pròpies i no les que altres ens imposin, i que estigui en les nostres mans de corregir-les i no en les incompetents de gent a la que no els hi importem un rave. Els efectes positius de la independència (que comparat amb la situació actual serien molts) l’anomenat home del carrer no els notaria d’un dia per l’altre, però crec que després de pocs anys el país hauria canviat tant que els que llavors siguin més grans se’n farien creus”.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elmati.cat/article/3187/catalunya-a-la-carta-el-dia-despres

Singulars 19-12-2012 – Jordi Pigem: Economia psicopatològica

És doctor en filosofia i escriptor, i ens diu que el sistema econòmic actual és irracional i patològic perquè posa els diners i l’entramat financer per damunt de les persones, la societat i l’equilibri ecològic.

Segons Pigem, el nostre sistema, basat en la idea que el creixement material acabaria portant el benestar universal, ara topa contra els límits ecològics i geològics del planeta. D’aquesta crisi no en sortirem fins que no transformem el sistema, perquè no és només una crisi econòmica, és una crisi ètica, ecològica i cultural.

Alemanya debat fórmules inusuals per a Catalunya dins la UE

FONT:   VILAWEB
NOTÍCIES Diumenge 25.08.2013 15:28
ENLLAÇ A L’ARTICLE:    http://www.vilaweb.cat/noticia/4140273/20130825/alemanya-debat-formules-inusuals-catalunya-dins-ue.html

Un estudi proposa usar l’exemple de Xipre ‘a l’inrevés’, per mantenir els drets dels catalans dins la UE

Un estudi del politòleg alemany Kai-Olaf Lang, publicat per L’Institut Alemany de Política Exterior proposa una fórmula inusual per a salvar el debat sobre si després de proclamar de forma unilateral la independència Catalunya formaria part o no de la Unió Europea. Segons Lang la Unió Europea hauria de seguir el model de Xipre ‘a l’inrevés’. Això significaria que el nou estat català momentàniament no seria part de la Unió però en canvi l’acquis comunitari, el conjunt de dret i deures dels ciutadans europeus, actualment en vigor ja, seguiria aplicant-se a Catalunya, amb la qual cosa els ciutadans catalans mantindrien a tots els efectes la ciutadania europea.

L’Institut Alemany de Política Exterior és una prestigiosa fundació privada independent que des de fa cinquanta anys assessora el govern i el parlament alemany en temes de política exterior, a través de la realització d’informes. El text de Kai-Olaf Lang ha estat publicat en la seva revista pública d’actualitat.

L’estudi creu que Espanya hauria de fer una oferta federal rotunda a Catalunya i que això possiblement podria aturar el procés d’independència però es planteja també de forma oberta què passaria si l’estat és incapaç de fer-ho i per tant l’actual procés sobiranista acaba amb una declaració a l’estil de la de Kossove.

Segons Lang l’exemple de Xipre podria servir. Oficialment tota l’illa de Xipre forma part de la Unió Europea però de fet el territori de la República Turca del Nord de Xipre n’està exclós de l’aplicació de les regles comunitàries. Oficialment les lleis europees, l’acquis, estan en vigor també al nord de Xipre però la Unió ha declarat la seva aplicació suspesa fins que es donin les condicions adequades. En el cas català la Unió declararia que l’acquis europeu és en vigor a Catalunya encara que l’estat català estigués fora de les institucions europees mentre dura el procés d’adhesió.

L’acquis és la legislació acumulada, actes de llei i decisions dels tribunals que constitueix el cos de la legal de la Unió Europea.

Les memòries històriques d’Espanya

VOLDRIA DESTACAR AQUESTA FRASE DE L’ARTICLE. ÉS QUELCOM QUE EM VINC PREGUNTANT A MI MATEIX DES DE FA FORÇA TEMPS:

“……ens podríem preguntar si el primer mite de la història d’Espanya no és precisament el de la seva inevitabilitat històrica.”

Història! Bloc de Genís Barnosell

A L’Avenç he comentat el llibre de Ricardo García Cárcel, La herencia del pasado. Las memorias históricas de España, Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2011

Seguint al Juan Sisinio Pérez que afirma que la història s’aferma al segle XIX amb la missió “de acercar el pasado a los ciudadanos para mostrarlo como una prolongación de las aspiraciones del presente” i que “en tal paradigma sigue hoy inscrita la producción más significativa de nuestra historiografía”, de manera que es presenta Espanya com una “entidad compacta, con plurales y muy diversos ingredientes, pero siempre conectados de modo teleológico para llegar a nuestro presente”, ens podríem preguntar si el primer mite de la història d’Espanya no és precisament el de la seva inevitabilitat històrica. Crec que García Cárcel respon implícitament a aquesta qüestió insistint en el caràcter creatiu de la història: si cada territori té la seva història i això li genera “derechos y privilegios”…

View original post 445 more words

Privacy Rights in New Hampshire

Pileus

New Hampshire has an abnormally strong regime for the protection of privacy rights. It extends from strong wiretapping laws to laws prohibiting the retention of personal information in government databases against the consent of the individual. While getting my driver’s license in Claremont, N.H. yesterday, I snapped this photo, which got memed by the Free State Project and is now going viral on Facebook:

nh-privacy

Too bad every state doesn’t have the same protections.

View original post

De la Via Bàltica a la Via Catalana

FONT:   VILAWEB
Autor/s: ACN – Divendres  23.08.2013  09:05
ENLLAÇ A L’ARTICLE:    http://www.vilaweb.cat/noticia/4140022/20130823/via-baltica-via-catalana.html

Avui fa vint-i-quatre anys de la cadena humana que va expressar al món el desig d’independència d’Estònia, Letònia i Lituània

El 23 d’agost de 1989, dos milions de ciutadans d’Estònia, Letònia i Lituània van fer una cadena humana per unir els 671 km entre els tres països i expressar a tot el món el desig d’independència. La Via Bàltica, que ha servit d’inspiració per a la Via Catalana i de la qual avui fa vint-i-quatre anys, va marcar un punt d’inflexió. ‘Una Europa comuna només es pot fer si totes les nacions europees tenen garantit un dret lliure a l’autodeterminació’, deia el manifest. Dos anys després, la que es considera una de les principals manifestacions pacífiques de la història va assolir l’objectiu: Estònia, Letònia i Lituània van ésser reconegudes estats independents.

La cadena humana del Bàltic, que va passar per les tres capitals (Vílnius, Lituània; Riga, Letònia, i Tallinn, Estònia), es feia coincidint amb el cinquantè aniversari del pacte entre Hitler i Stalin per dividir-se Europa, i que va implicar l’ocupació soviètica dels tres estats bàltics.

El manifest que es va difondre durant la celebració de la Via Bàltica recordava l’ocupació soviètica dels tres països i avisava que la URSS havia fet ‘tot el possible per retirar de les memòries i dels mapes d’Europa les repúbliques d’Estònia, Letònia i Lituània’.

En aquest sentit, doncs, era alhora una reivindicació contra l’autoritarisme de la URSS i una exigència d’independència. Tot i que la cadena humana bàltica va aixecar grans simpaties internacionals, en un primer moment Moscou la va criminalitzar.

Conseqüències ‘catastròfiques’

El primer comunicat del règim soviètic sobre la via assegurava que si els dirigents independentistes aconseguien el seu objectiu, ‘les possibles conseqüències podrien ser catastròfiques’. El text, que es va llegir per televisió, avisava que la cadena humana suposava una ‘seriosa amenaça per al futur dels pobles del Bàltic’, que podien ésser ’empesos a l’abisme pels seus caps nacionalistes’.

Lituània, Letònia i Estònia van recuperar la independència, oficialment i amb tot el reconeixement internacional, l’any 1991, tot i que Vílnius ja l’havia declarada el març de l’any anterior. De fet, en el seu manifest, els independentistes del Bàltic avisaven els dirigents internacionals de la necessitat de recuperar el reconeixement d’independència pels seus països.

Missatge internacional

‘Es poden tancar els ulls per no veure el problema bàltic, però no deixarà d’existir. Per nosaltres, és un problema inalienable de drets humans. Per vosaltres, és un problema de doble moral i de seguretat. Però d’una manera o una altra, l’hem de resoldre junts, d’acord amb els principis de la llei internacional’, afegia el manifest.

‘Germans i germanes a l’est i l’oest, estem preparats per oblidar la vostra doble moral si trobeu el coratge per demanar que s’apliquin els principis de la llei internacional no sols a l’Àfrica i l’Àsia, sinó també a Europa.’ Pels independentistes bàltics, el projecte europeu no podia tenir sentit sense un ‘dret lliure de l’autodeterminació’.

L’any 2009, coincidint amb el vintè aniversari de la cadena, l’aleshores secretària d’Estat dels EUA, Hillary Clinton, va assegurar que la Via Bàltica havia convertit el 23 d’agost en ‘una fita en la lluita per l’autodeterminació’.

Arxiu digital

En ocasió de l’aniversari de la cadena humana al Bàltic i en preparació dels actes de commemoració del seu primer quart de segle, el 2014, l’organització Europeana 1989 ha demanat als ciutadans que donin fotografies, vídeos i records de la Via Bàltica. L’objectiu és tenir una recopilació d’històries personals d’aquest simbòlic dia, que va marcar el futur de la regió.

De fet, la digitalització dels fitxers i records personals del 1989 permet a qualsevol persona de participar en una nova Via Bàltica en línia, en què es poden seguir a través de la xarxa parts del recorregut. El projecte, que s’emmarca en una iniciativa sobre la caiguda del bloc soviètic, permet a qualsevol persona cedir els seus vídeos, fotografies i àudios a través de la xarxa o en actes públics com els de Riga 2014 que se celebren aquests dies.

De fet, la Via Bàltica ja forma part del Registre de la Memòria del Món de la UNESCO. Segons aquesta organització internacional, la cadena humana va ésser una ‘manifestació única i pacífica que va unir tres països en la seva lluita per la llibertat’.

Més informació:

El predecent: la multitudinària Via Bàltica del 1989

Entrevista amb Henn Karits: ‘La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d’independència’

Singulars 23-01-2013 – César Molinas: Teoria de la classe política espanyola: una elit extractiva

César Molinas és doctor en Economia i llicenciat en Matemàtiques per la Universitat de Barcelona, i màster en Econometria i Economia Matemàtica per la London School of Economics.

César Molinas dissecciona amb precisió de microcirurgià el comportament col·lectiu de la classe política espanyola en els últims 40 anys.
I les seves conclusions són demolidores: la classe política espanyola de les últimes dècades treballa moguda pel seu interès particular, sostinguda per un sistema de captura de rendes que la converteix en una “elit extractiva”de la riquesa del país.

Cita

L’autodeterminació no és una expressió qualsevol. És un principi imperatiu de l’acció política que, a partir d’ara, cap estadista pot arriscar-se a ignorar.

Discurs adreçat al Congrés dels Estats Units, anomenat The Four Principles of Peace. 1918 Woodrow Wilson