Tag Archives: PAÍS VALENCIÀ

Veles e Vents – Música

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Veles e Vents – Raimon – Palau Sant Jordi 1993

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets,
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran,
e en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar més fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!

Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta
me trobarà, faent humil respost.

Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gents no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Anuncis

Al Vent – Música

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

RAIMON, AL VENT, Liceo de Barcelona, 30-11-12

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món

Diguem No – Música

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.


Raimon – Diguem No

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

Lliurats a tots els grups polítics de les Corts valencianes i de l’Ajuntament de València les peticions de la Coordinadora per la República Valenciana | ANNA notícies

Document presentat a tots els grups municipals i al Il·lustríssim Alcalde de l’Ajuntament de València sobre:

TITULIZACIONES DE HIPOTECAS Y DESAHUCIOS QUE PROMUEVEN LOS BANCOS EJECUTANDO HIPOTECAS QUE FUERON TRANSFERIDAS A FONDOS DE TITULIZACIÓN

en que la Coordinadora per la República Valenciana insta a que es lliure en altres ajuntaments des d’Oriola a Vinaròs.

PER LLEGIR MÉS ANEU A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX

Via: Lliurats a tots els grups polítics de les Corts valencianes i de l’Ajuntament de València les peticions de la Coordinadora per la República Valenciana | ANNA notícies.

Homenatge a Virtudes Cuevas | ANNA notícies

Homenatge a Virtudes Cuevas

VIRTUDES CUEVAS

lluitadora republicana que s’exilià a França en finalitzar la Guerra Civil espanyola, s’incorporà a la ressistència contra els nazis en el país veí, i acabà deportada al camp de concentració de Ravensbrück, on fou companya i amiga de Geneviève de Gaulle, neboda del general. Poc abans de morir, Virtudes deixà en herència al poble de Sueca una casa amb la finalitat que aquesta es convertira en un museu antifeixista: la principal i primera raó de ser del Fòrum és precisament fer que la seua voluntat s’acomplisca:
http://www.forumvirtudescuevas.org/p/inici.html

AMADO GRANELL

va ser un militar valencià del segle XX. Va participar en la Guerra Civil Espanyola enquadrat en l’Exèrcit Popular de la República i va passar després al nord d’Àfrica, on es va enrolar en la Legió Estrangera Francesa que va combatre a l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial. Va encapçalar la columna de vehicles de la 9a Companyia de la 2a Divisió Blindada que, integrada per republicans espanyols, va ser la primera unitat militar aliada que va entrar en París després de la seva ocupació per la Wehrmacht.[1] Com a tal, va aparèixer en la portada del diari Libération l’endemà de l’Alliberament de París, reunit amb els líders de la resistència francesa:
https://ca.wikipedia.org/wiki/Amado_Granell_Mesado

Via: Homenatge a Virtudes Cuevas | ANNA notícies

Declaració per candidatures Sobiranistes Valencianes Republicanes

FONT:   ANNA NOTÍCIES
(Filed under: General — sobiraniavalenciana @ 16:51)

DECLARACIÓ PER UNES CANDIDATURES SOBIRANISTES VALENCIANES REPUBLICANES

Els valencians sotasignats, homes i dones de distintes condicions que hem votat els partits institucionals PPCV, PSPV, Compromís, EUPV o a altres extraparlamentaris o en blanc o que no hem votat, davant la irreversible corrupció econòmica i política del Reino de España i amb ell de tots els seus aparells

DECLAREM:

1. Que la corrupció econòmica i política que patim els valencians, té el seu origen en la ignorància, la cobdícia i el menyspreu dels drets humans individuals i col•lectius per part d’una majoria de la societat de l’actual Reino de España, abans Reino de Castilla, constituït en un Estat on ens inclouen políticament als valencians des de 1707 pel seu decret de Nueva Planta.
2. Que totes les Constitucions espanyoles, des de la primera de 1812 fins a l’actual, passant per la republicana de 1931, son hereves directes d’aquest decret borbònic pel qual els valencians varem ser esborrats políticament del mapa d’Europa.
3. Que els valencians no hem de demanar ni esperar res de l’Estat espanyol. Que els valencians, i sols els valencians, tenim en les nostres mans acabar amb les nostres calamitats i assolir democràticament i pacíficament la llibertat sense domini, la igualtat sense privilegis i la fraternitat sense condicions. És a dir, el poder potencial per assolir la independència, per constituir la nostra República i la sobirania política; per organitzar-nos en un règim democràtic amb un sistema social just. Sols en les nostres mans, si volem, està el poder despenjar-nos del Reino de España.
4. Que amb l’empara de l’Europa democràtica, cada vegada que som cridats a les urnes ens autodeterminem en base a les propostes electorals que sens plantegen. La veu i el vot el tenim però ens calen propostes, candidatures sobiranistes que plantegen sense ambigüitats la proclamació unilateral de l’Estat valencià en el parlament valencià en ser majoria.
5. Que volem votar candidatures sobiranistes valencianes i republicanes que no s’amaguen en demandes impossibles ‘pel dret a decidir’ dels valencians a l’Estat espanyol i que marquen sense ambigüitats l’objectiu sobiranista dels valencians: candidatures que en el seu programa electoral manifesten que en ser majoria en el parlament valencià proclamaran l’Estat valencià, la República Valenciana, lliure, sobirana i independent a Europa i el món.
6. Que a falta de presentar-se candidatures sobiranistes valencianes republicanes que demanen el vot per a proclamar l’Estat valencià en ser majoria, els sotasignants declarem que les promourem per a totes les eleccions: les europees, les estatals, les autonòmiques i les locals.

País Valencià, d’Oriola a Vinaròs, juny de 2013

ENLLAÇ A L’ARTICLE:    ANNA NOTÍCIES

El Dret a Decidir, una necessitat vital. Antoni Infante

FONT:   ANNA NOTÍCIES
Antoni Infante. MDT i CUP Almàssera. (Filed under: General — MDT @ 9:52)

Des que ,el juny de 1707, Felip V va fer promulgar el Decret de Nova Planta pel qual suprimia les nostres institucions autòctones, conjuntament amb les d’Aragó (que s’ampliaria el novembre del 1715 i gener del 1716 a Balears i Catalunya) el nostre poble pateix, almenys, tres grans tipus de problemes:

a) El nostre cos social, no s’ha pogut desenvolupar amb la normalitat d’un poble autocentrat. Tot el que des d’aleshores hem fet estava i està condicionat per les necessitats de Madrid/Espanya, per a qui no som altra cosa que el seu hinterland, colònia interior o espai d’on extraure guanys.

b) Poc a poc, hem anat assumint una espècie de minoria d’edat a perpetuïtat que fa que ens comportem com a col•lectivitat sense drets. Són altres que podem decidir per nosaltres. Són altres que determinen el que és bo o dolent per a nosaltres. Son altres que ens diuen que no som poble, sinó una simple comunitat regional d’una nació que després de la derrota militar i la subsegüent repressió, ens va imposar les seves lleis, usos i costums. Ja ens agradaria que els fets fórem només un relat als llibres d’història però la gravetat del tema rau en què les conseqüències continuen ben vives.

c) La manca de pràctica a l’hora d’exercir amb independència, ha afeblit la nostra voluntat de decidir. Ja se sap que un múscul que no s’exercita s’acaba atrofiant. Si a més de no poder exercir com a subjecte adult, hem interioritzat que no tenim dret a fer-ho i a més comptem amb tota mena de persones botifleres i sipaies que han fet del seu indigne paper el mecanisme per a fer créixer les seues fortunes personals, tenim el quadre perfecte d’una psicopatologia social, sobre la qual hem d’actuar amb urgència.

Una vegada definida la malaltia al seu nivell macro o holístic, ens és possible començar a entendre el funcionament de la resta de patologies que se’n deriven: llengua, cultura, sistema educatiu, sanitari, xarxes comunicatives, sistema productiu, petjada ecològica, manca de sobirania alimentaria, pobresa del sistema democràtic i de llibertats, asimetria en el repartiment del excedent social, pobresa generalitzada i riquesa cada volta més injustament concentrada, etc.

Fins ara, i a imitació de la pitjor medicina al•lopàtica, els sectors socials més compromesos amb el nostre poble, la majoria de les ocasions hem actuat sobre cadascuna de les expressions més visibles o doloroses, intentant taponar les ferides (especulació urbanística, atur, desnonaments, transvasaments hidràulics, manteniment del sector públic, denuncia de la corrupció, contra les retallades de drets, per l’equiparació de gènere i per les llibertats d’opcions sexuals, ampliant la fraternitat a tots els éssers vius, denunciant la repressió…) però dissortadament per cada “ferida” que taponem s’obren d’altres tant o més doloroses.

LLEGIR MÉS EN AQUEST ENLLAÇ:    ANNA NOTÍCIES

La complicada realitat lingüistica europea

FONT:     EL MATÍ DIGITAL
“ESBOSSOS ALEMANYS”:   PERE GRAU

Si el PP valencià governés a Alemanya ja hi hauria registrades almenys una dotzena de llengües diferents.

De petits o de jovenets allò que aprenem sobre altres paisos és molt esquemàtic. Aprenem que a Alemanya es parla l’alemany, a França el francès i a la Gran Bretanya l’anglès, igual que els escolars d’altres terres aprenen que a Espanya es parla l’espanyol. En tots aquests casos la simplificació comporta un falsejament descarat de la realitat. Fa cinquanta anys quan hom a Alemanya parlava amb la gent normal del carrer, l’existència de les altres llengües peninsulars no la coneixia gairebé ningú, i encara avui hi ha molts que creuen que el català és una variant dialectal de l’espanyol com el bavarès ho és de l’alemany. Quan se’ls hi diu (com he fet innombrables vegades) que el català i el castellá són tan diferents com l’alemany i el danès, es queden parats.

El mateix desconeixement té, a casa nostra, la gent del carrer sobre la varietat de parles a l’ambit de la llengua alemanya, és a dir a Alemanya, Austria i la Suïssa alemanya. En aquests territoris al bell mig d’Europa hi ha quatre llengües reconegudes i un sens fi de varietats dialectals de les dues principals. I abans d’entrar en detalls, aclarim encara que, pel que fa als dialectes, tant a l’àmbit del castellà com del català, la gent que parla dialectes diferents (un andalús i un aragonès, un barceloní i un alacantí) s’entenen perfectament. A Alemanya, com a Anglaterra o a Itàlia, els dialectes, tant en el lèxic com en la fonètica són tan diferents els uns dels altres que per tal d’entendre’s mútuament han de recórrer a la llengua normativa que han après a l’escola i de vegades (almenys a Alemanya) fins i tot així tenen dificultats. Si a aquests paisos hi hagués gent tan ignorant filològicament com als governs valencians amb el seu absurd separatisme lingüístic, avui a Alemanya hi hauria ja registrades com a mínim una dotzena de llengües diferents.

Les dues més importants de les quatre científicament reconegudes són el baix alemany (és a dir, el de les terres baixes del nord) i l’alt alemany (és a dir, el de les terres altes del sud). L’alt alemany és el que internacionalment és anomenat alemany a seques, i el que s’ensenya a les escoles a tots tres paisos. El baix alemany, en canvi, ha anat perdent importància i ha quedat, més o menys com l’occità, reduit a una parla de pagesos i de pescadors a tota la plana del nord d’Alemanya des de la frontera polonesa fins a les terres del Rin. Avui hi ha intents de conservar-lo i de vitalitzar-lo a partir de les obres d’alguns (molt pocs) escriptors que des de la segona meitat del segle XIX han escrit en aquesta llengua com, entre altres, Fritz Reuter, Gorch Fock, Klaus Groth i Hermann Claudius. Al baix alemany li han mancat, però dos elements claus. l’un el suport decidit de les classes mitjanes a les ciutats, i l’altre un impuls unificador com la reforma fabriana a casa nostra. Aquestes manques han estat un obstacle fonamental per a obtenir una acceptació més extensa. Tot i això, segons les darreres estadístiques, el baix alemany el parlen normalment cosa de 2,6 milions i encara són més els alemanys del nord que sense parlar-lo també l’entenen. Així, segons l’UNESCO, el baix alemany és la llengua regional europea més parlada després del català. En aquest sentit, la nostra germana petita sense estat propi.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elmati.cat/article/3081/les-parles-alemanyes