Monthly Archives: Setembre de 2018

Earth Angel – Música

“Earth Angel” (occasionally referred to as “Earth Angel (Will You Be Mine)”) is a song by American doo-wop group the Penguins. Produced by Dootsie Williams, it was released as their debut single in October 1954 on Dootone Records. The Penguins had formed the year prior and recorded the song as a demo in a garage in South Los Angeles. The song’s origins lie in multiple different sources, among them songs by Jesse Belvin, Patti Page, and the Hollywood Flames. Its authorship was the subject of a bitter legal dispute with Williams in the years following its release.

Earth Angel – The Penguins

Earth Angel,
Earth Angel,
Will you be mine?
My darling dear,
Love you all the time.
I’m just a fool,
A fool in love with you.

Earth Angel,
Earth Angel,
The one I adore,
Love you forever
And evermore.
I’m just a fool,
A fool in love with you.

I fell for you
And I knew
The vision of your love, loveliness.
I hope and I pray
That someday
I’ll be the vision of your hap, happiness.

Oh, Earth Angel,
Earth Angel,
Please be mine?
My darling dear,
Love you all the time.
I’m just a fool,
A fool in love with you.

I fell for you
And I knew
The vision of your loveliness.
I hope and pray
That someday
That I’ll be the vision of your happiness.

Oh, Earth Angel,
Earth Angel,
Please be mine?
My darling dear,
Love you all the time.
I’m just a fool,
A fool in love with you

La badia de Garbet | HISTÒRIESDEMAR

La badia de Garbet es troba entre Llançà i Colera, els seus límits naturals són al nord,   l´Illa Grossa de Colera i al sud, el Cap Ras. Orientada al llevant, té platges a ambdós costats. A la banda nord la platja de Garbet i a la banda sud, les Platges del Borró. Des del punt de vista administratiu pertany al municipi de Colera.

Resseguint tota la badia de sud a nord troben un seguit d´illots de forma gairebé continua. A la banda del Cap Ras hi ha L´illa, L´illa Plana i Les conques. El cavall Bernat al fons de la badia. El Caixol i Els esculls d´en Xarandó a la banda de ponent i Els esculls d´en Trullet, L´Illa Petita i L´Illa Grossa a l´extrem més septentrional i que juntament amb el Cap de Lladró assenyalen la veïna badia de Colera.

garbet-1

Garbet és una amable badia situada entre el Cap Ras i l´Illa Grossa

Des punt de vista paisatgístic forma una unitat molt ben definida. Malgrat que els accessos són fàcils, és un territori poc urbanitzat on l’empremta de l´home ha modelat un paisatge amable i ordenat.  Durant molts anys hi va haver en funcionament un baixador a tocar de la mateixa platja que permetia que molts estiuejants de Figueres, Girona i fins i tot Barcelona es poguessin desplaçar fins aquest indret amb transport públic. Penso que hauria  ser una reivindicació exigir a RENFE l´obertura d´aquest baixador els mesos d´estiu i evitar així, molts desplaçaments en vehicles privats.

La platja de Garbet és la més gran de tota la badia, fa gairebé mig quilòmetre de llarg. Està formada per petites graves de tonalitats gris blavoses. És una platja molt familiar amb aigües gairebé sempre transparents. Fins fa pocs anys hi havia un petit càmping i un restaurant. Avui totes dues instal·lacions estan tancades i aquest abandó de l´activitat està produint una ràpida degradació de l´espai.

IMG_20180909_183125

La platja de Garbet és la més important i està ben comunicada.

A la banda de Cap Ras hi trobem una de les joies naturals d´aquest territori, les platges de Borró. Es tracta de tres platgetes: Platja del Borró, el Borró del mig i el Borró d´enfora que conserven intactes els seus valors naturals. La seva etimologia ens evoca la presencia d´aquesta planta (Ammophila arenaria). Aquestes platges també són conegudes com a Platja de les Assutzenes perquè aquesta planta, també coneguda com a lliri blanc (Pancratium maritimum) és força abundant. A les platges del Borró hi ha un sistema dunar molt ben constituït.

borró

Les platges del Borró són la joia natural d´aquesta zona

Garbet és l’únic indret de tota la Costa Brava on encara és possible observar vinyes arran del mar. Aquestes reposen en terrasses molt ben distribuïdes que donen personalitat al paisatge. Aquest tipus de conreu representa a més, una protecció envers el flagell dels incendis forestals. Uns quilometres més amunt, en plena Costa Vermella, les vinyes són un element molt més habitual.

Sota el meu punt de vista, un dels elements més destacats d´aquest entorn són precisament les vinyes que es troben totes al vessant nord de la badia, protegides de la tramuntana. L’explotació vitivinícola és propietat de la Masia Peralada i en les 12 Ha de vinya produeix el Finca Garbet, un excel·lent vi. Això però és una altre històriademar.

Via:  La badia de Garbet | HISTÒRIESDEMAR

 

There is a Time – Música

The Dillards are an American bluegrass band from Salem, Missouri, popularly known for their appearance as “The Darlings” on The Andy Griffith Show.
– The Andy Griffith Show
Though The Dillards were already an established bluegrass band, their biggest claim to fame is performing musically as members of the fictional Darling family on The Andy Griffith Show, introducing bluegrass to many Americans who had never heard it. This was a recurring role and the Dillards were led by veteran character actor Denver Pyle as their father and jug player, Briscoe Darling. Maggie Peterson played Charlene Darling, their sister and the focus for the attentions of character Ernest T. Bass, played by Howard Morris. The appearances of the Dillards as the Darlings ran between 1963 and 1966. In 1986, the Dillards reprised the role in the reunion show Return to Mayberry. As part of their current tour, Rodney Dillard answers questions about the TV series. He says the songs such as “Dooley” are about people the family knew.

The Dillards & Maggie Peterson – “There Is A Time” – 1964

There is a time for love and laughter
The days will pass like summer storms
The winter wind will follow after
But there is love and love is warm

There is a time for us to wander
When time is young and so are we
The woods are greener over yonder
The path is new the world is free

There is a time when leaves are fallin’
The woods are gray the paths are old
The snow will come when geese are callin’
You need a fire against the cold

There is a time for us to wander
When time is young and so are we
The woods are greener over yonder
The path is new the world is free

INSTRUMENTAL

There is a time for us to wander
When time is young and so are we
The woods are greener over yonder
The path is new the world is free

The path is new the world is free

This verse is not included in this version

So do your roaming in the springtime
And you’ll find your love in the summer sun
The frost will come and bring the harvest
And you can sleep when day is done

The Locomotion – Música

“The Loco-Motion” is a 1962 pop song written by American songwriters Gerry Goffin and Carole King. “The Loco-Motion” was originally written for Dee Dee Sharp, but Sharp turned the song down. The song is notable for appearing in the American Top 5 three times, each time in a different decade: in 1962 by the American pop singer Little Eva (U.S. No. 1); in 1974 by the American band Grand Funk Railroad (U.S. No. 1); and finally in 1988 by the Australian singer Kylie Minogue (U.S. No. 3).
The song is a popular and enduring example of the dance-song genre: much of the lyrics are devoted to a description of the dance itself, usually performed as a type of line dance. However, the song came before the dance.
“The Loco-Motion” was also the second song to reach No. 1 by two different musical acts in America. The earlier song to do this was “Go Away Little Girl”, also written by Goffin and King. It is one of only nine songs to achieve this feat.

Little Eva – Loco-motion(1962)

Everybody’s doing a brand new dance now
(Come on, baby, do the Loco-motion)
I know you’ll get to like it if you give it a chance now
(Come on, baby, do the Loco-motion)

My little baby sister can do it with ease
It’s easier than learning your ABCs
So come on, come on, do the Loco-motion with me

You gotta swing your hips now
Come on, baby, jump up, jump back
Well, I think you got the knack, whoa, whoa

Now that you can do it let’s make a chain now
(Come on, baby, do the Loco-motion)
A chuga chuga motion like a railroad train now
(Come on, baby, do the Loco-motion)

Do it nice and easy now, don’t loose control
A little bit of rhythm and a lotta soul
Come on, come on, do the Loco-motion with me

Yeah yeah yeah yeah
Move around the floor in a Loco-motion
(Come on, baby, do the Loco-motion)
Do it holding hands if you do get the notion
(Come on, baby, do the Loco-motion)

There’s never been a dance that’s so easy to do
It even makes you happy when you’re feeling blue
So come on, come on, do the Loco-motion with me

You gotta swing your hips now
That’s right, you’re doing fine
Come on, baby
Mmm, jump up, jump back
You’re looking cool
Mmm, jump up, jump back

Envelliment creixent | Jordi Franch Parella Weblog

Manresa és la ciutat de Catalunya amb més població sobreenvellida. Ens segueixen en el rànquing de senectut Barcelona i Lleida. Amb les darreres dades publicades per l’Institut d’Estadística de Catalunya, l’índex de sobreenvelliment a Manresa ha incrementat en els darrers 10 anys del 13% al 19%. Per tant, 19 de cada 100 persones amb més de 65 anys superen els 85 anys. En termes d’envelliment, el percentatge és del 20%. Això significa que, de cada 100 manresans, 20 tenen més de 65 anys i 4 estan per sobre dels 85 anys. La tendència cap a una societat cada vegada més envellida, tant a nivell local com nacional, ve de lluny. I la immigració, amb l’arribada de col·lectius més joves, no reverteix el procés d’envelliment. Només l’alenteix. Manresa també destaca per ser el municipi amb menys població entre 16 i 64 anys, mentre que les cohorts amb menys de 16 anys representen només el 17%. En termes estatals, Espanya perdrà 1 milió en els propers 15 anys i 5,6 milions en els propers 50 anys. Per franges d’edat, fins el 2060 la població entre 0 i 24 anys disminuirà en 4,4 milions; la població entre 25 i 50 anys, també disminueix en 7,7 milions; entre 50 i 70 anys, es perdran 1 milió de ciutadans; i els més grans de 70 anys incrementaran en 7,5 milions. Aquesta involució demogràfica, caracteritzada per la baixa taxa de fecunditat i la creixent longevitat, tindrà múltiples conseqüències en tots els àmbits socials i econòmics. Des de la sanitat fins les pensions, passant per l’educació, els serveis socials i la dependència.

A nivell de ciutat i de país, ens hem de plantejar amb caràcter urgent què hem de fer per promoure la natalitat, incrementar la quantitat i qualitat dels llocs de treball, retenir el jovent nascut aquí i atraure població jove de fora. I, naturalment, tenim també el gran repte de la cura assistencial a persones grans i dependents, que recau massa vegades en el cònjuge cuidador i familiars propers. En el nostre entorn, la cura dels més grans amb discapacitats prové majoritàriament de l’entorn familiar i de l’àmbit informal. En canvi, la importància de les cures formals (serveis professionals sociosanitaris públics o privats és menor). Concretament, entre les persones de 65 a 80 anys discapacitades, les cures recauen sobre el cònjuge o parella i, en segon lloc, les filles o fills sense ocupació. A partir dels 80 anys, aquests darrers passen a ser els cuidadors principals. I amb dades d’Antonio Abellán García (investigador del CSIC), 1 de cada 3 persones que viuen a les llars manifesta alguna discapacitat a partir dels 80 anys. La Llei de Dependència (39/2006) ha quedat en no res per manca de finançament i no s’ha aconseguit alleugerir la càrrega del cuidador principal. El sector públic s’ha d’actualitzar i adaptar a les necessitats actuals, i això significa canviar un sistema sociosanitari pensat per curar malalties agudes, però inadequat per tractar les dolències cròniques. Avui, la despesa de pacients amb malalties cròniques (alzheimer, càncer, diabetis, malalties cardiovasculars, obstruccions pulmonars cròniques, obesitat…) supera el 80% del total. La prevenció d’un ampli ventall de malalties passa per una alimentació saludable i bons hàbits de vida, però als centres d’atenció primària (CAP) no hi ha nutricionistes. Moltes consultes tenen un component emocional, però al CAP tampoc hi ha psicòlegs, ni treballadors socials que abordin situacions de vulnerabilitat, pobresa, dol o reorganització familiar durant la malaltia. I tampoc hi trobem fisioterapeutes que ajudin a conviure l’ancià amb certes malalties o tractin pacients d’artrosi, diabetis o malalties respiratòries.

Les dones nascudes entre 1930 i 1945 (amb edats avui compreses entre 73 i 88 anys) van protagonitzar el baby boom. En canvi, les nascudes a partir de 1960 han reduït la fecunditat, i l’absència de fills afecta a una de cada quatre dones nascudes a partir de 1970. Això significa que els baby boomers, nascuts entre 1960 i 1975, que tindran entre 70 i 85 anys el 2045, no disposaran d’una xarxa familiar tan extensa com l’actual i, fins i tot, molts viuran sols. Per altra banda, l’Estat notarà una gran pressió financera quan aquestes nombroses generacions es comencin a jubilar l’any 2025, i la Seguretat Social no tingui ingressos suficients per garantir les pensions. Pobres i amb escassos ingressos, sols i sense família, malalts crònics i sense cobertura sanitària. Aquest és el futur infernal que ens espera a la nostra ancianitat, si no canvien molt les condicions actuals.

Via: Envelliment creixent | Jordi Franch Parella Weblog

Hello Mary Lou – Música

“Hello Mary Lou” is a song written by U.S. singer Gene Pitney first recorded by Johnny Duncan in 1960, and later by Ricky Nelson in 1961.
Nelson’s version, issued as the B-side of his No. 1 hit “Travelin’ Man”, (Imperial 5741), reached No. 9 on the Billboard music charts on May 28, 1961. In the United Kingdom, where it was released as an A-side (with “Travelin’ Man” as the B-side), it reached No. 2. It was also a hit in much of Europe, particularly Norway, where it spent 14 weeks at No. 1. In New Zealand, the song reached No. 4.

Ricky Nelson – Hello Mary Lou, 1961 (Stereo-Mix)

Hello Mary Lou, goodbye heart
Sweet Mary Lou, I’m so in love with you
I knew Mary Lou, we’d never part
So hello Mary Lou, goodbye heart

You passed me by one sunny day
Flashed those big brown eyes my way
And oo I wanted you forever more
Now I’m not one that gets around
Swear my feet stuck to the ground
And though I never did meet you before

I said, hello Mary Lou, goodbye heart
Sweet Mary Lou, I’m so in love with you
I knew Mary Lou, we’d never part
So hello Mary Lou, goodbye heart

I saw your lips I heard your voice
Believe me I just had no choice
Wild horses couldn’t make me stay away
I thought about a moonlit night
My arms about good an’ tight
That’s all I had to see for me to say

Hey, hey, hello Mary Lou, goodbye heart
Sweet Mary Lou, I’m so in love with you
I knew Mary Lou, we’d never part
So hello Mary Lou, goodbye heart
So hello Mary Lou, goodbye heart
Yes hello Mary Lou, goodbye heart

L´espet, el parent mediterrani de la barracuda | HISTÒRIESDEMAR

L´espet (Sphyraena sphyraena) és un peix pelàgic emparentat amb la barracuda. Fins i tot, a casa nostra, alguns també l´anomenen erròniament amb aquest nom. La veritable barracuda però (Sphyraena barracuda) és una espècie molt més grossa que no s´ha descrit encara a la Mediterrània i que és típica de mars tropicals i subtropicals. Malgrat la mala premsa d´aquesta darrera per ser una espècie perillosa que pot atacar als humans, l´espet és un animal del tot inofensiu.

L´espet te un cos allargat, lleugerament cilíndric i aplanat lateralment que, està molt ben adaptat a l´hidrodinamisme. El seu cap és gran amb el musell llarg i punxegut. La mandíbula inferior és lleugerament prominent. Els seus ulls són grossos i molt ben definits. La boca presenta unes dents molt potents.

La meitat dorsal del cos presenta tonalitats de verdoses a gris blavoses amb una vintena de franges transversals més forques. La zona ventral és molt més clara amb tonalitats platejades. Presenta dues aletes dorsals molt ben separades i unes aletes pectorals curtes. L´aleta caudal és grossa i forcada.


Mola d´espets. Foto: CIB Jordi Regàs

Els exemplars juvenils formen moles nombroses, especialment en l´època de migració. Els adults són peixos molt més solitaris. Durant l´estiu s´apropen a la costa i és a partir d´aquesta època i fins al novembre quan es realitzen les majors captures.

La seva mida més habitual està entre els 30 als 50 cm, malgrat que s´han descrit exemplars de fins a un metre i mig. Com fan altres espècies pelàgiques, com ara la llampuga, s´aixopluga en les ombres d´objectes flotants.

És un voraç depredador que s´alimenta de peixos però també d´altres espècies com ara cefalòpodes i crustacis. Cada cop és més abundant a la Mediterrània. El creixement de les seves poblacions està relacionat a l´augment de la temperatura superficial de l´aigua del mar. Així doncs, aquesta espècie podria ser un bon indicador de l’escalfament global. Una altra espècie molt propera, l´espet gros (Sphyraena viridensis), és una espècie tropical que ja és possible trobar en les aigües més calentes de la mediterrània. Aquesta va entrar a la mediterrània des del Mar Roig a través del Canal de Suez.

L´espet es una espècie apreciada pels pescadors esportius. Foto: Adan J Gutierrez

L´espet és una espècie relativament estranya a la majoria de les llotges de peix i per tant, costa de trobar-lo als taulers de les nostres peixateries. Es pot capturar de manera ocasional amb palangres i amb tresmalls però també amb arts d´encerclament i d´arrossegament. En l’àmbit esportiu és una espècie apreciada que es captura sobretot amb el curricà o amb la fluixa. Els pescadors esportius valoren molt aquesta espècie per a la lluita que ofereix.

La seva carn és molt tendra i gustosa. Un cop treta, amb cura, l´espina dorsal queden molt poques espines que un cop netejades deixa uns filets molt nets que es poden cuinar de múltiples formes, això fa que la cuina de l´espet sigui molt rica i variada.

Via:  L´espet, el parent mediterrani de la barracuda | HISTÒRIESDEMAR

Keep a-Knockin’ – Música

“Keep A-Knockin’ (But You Can’t Come In)” is a popular song that has been recorded by a variety of musicians over the years. The lyrics concern a lover at the door who won’t be admitted—in some versions because someone else is already there, but in most others because the knocking lover has behaved badly.
Other recorded renditions
The Everly Brothers on their 1958 eponymous debut album The Everly Brothers.

The Everly Brothers – Keep a-Knockin’

Keep a-knockin’ but you can’t come in
Keep a-knockin’ but you can’t come in
Keep a-knockin’ but you can’t come in
Come back tomorrow night and try it again

You said you love me but you can’t come in
You said you love me but you can’t come in
You said you love me but you can’t come in
Come back tomorrow night and try it again

Keep a-knockin’ but you can’t come in
Keep a-knockin’ but you can’t come in
Keep a-knockin’ but you can’t come in
Come back tomorrow night and try it again

You said you love me but you can’t come in
You said you love me but you can’t come in
You said you love me but you can’t come in
Come back tomorrow night and try it again

Keep a-knockin’ but you can’t come in
Keep a-knockin’ but you can’t come in
Keep a-knockin’ but you can’t come in
Come back tomorrow night and try it again

You said you love me but you can’t come in
You said you love me but you can’t come in
You said you love me but you can’t come in
Come back tomorrow night and try it again

Keep a-knockin’ but you can’t come in
Keep a-knockin’ but you can’t come in
Keep a-knockin’ but you can’t come in

Why Do I Love You So – Música

Johnny Tillotson (born April 20, 1938 in Jacksonville, Florida) is an American singer-songwriter. He enjoyed his greatest success in the early 1960s, when he scored nine top-ten hits on the pop, country, and adult contemporary Billboard charts, including “Poetry in Motion” and the self-penned “It Keeps Right On a-Hurtin'”. He also sang “Yellow Bird”, an adaptation of the Haitian song.
Discography
Singles
1960 “Why Do I Love You So”

Johnny Tillotson – Why Do I Love You So (1959)

Oooo – Oooo – Oooo – Oooo…….

My darlin’ I have often thought of things we used to do
And now I sit and wonder why you’re gone and left me blue
You said you’d never leave me, you said you’d never go

Oh my darlin’, why do I love you so?
Oh my darlin’, why do I love you so?

Oooo – Oooo – Oooo – Oooo…….

Is it because you stroked my hair when you were by my side?
Or is it because of the tears you cried when your little puppy died?
You said you’d never leave me, you said you’d never go

Oh my darlin’, why do I love you so?
Oh my darlin’, why do I love you so?

Oooo – Oooo – Oooo – Oooo…….

The Great Pretender – Música

“The Great Pretender” is a popular song recorded by The Platters, with Tony Williams on lead vocals, and released as a single on November 3, 1955. The words and music were written by Buck Ram, the Platters’ manager and producer who was a successful songwriter before moving into producing and management. “The Great Pretender” reached the number one position on both the R&B and pop charts in 1956. It also reached the UK charts peaking at number 5.

THE GREAT PRETENDER

Oh-oh, yes I’m the great pretender
Pretending that I’m doing well
My need is such I pretend too much
I’m lonely but no one can tell

Oh-oh, yes I’m the great pretender
Adrift in a world of my own
I’ve played the game but to my real shame
You’ve left me to grieve all alone

Too real is this feeling of make-believe
Too real when I feel what my heart can’t conceal

Yes, I’m the great pretender
Just laughin’ and gay like a clown
I seem to be what I’m not, you see
I’m wearing my heart like a crown
Pretending that you’re still around

Too real is this feeling of make-believe
Too real when I feel what my heart can’t conceal

Yes, I’m the great pretender
Just laughin’ and gay like a clown
I seem to be what I’m not, you see
I’m wearing my heart like a crown
Pretending that you’re still around