La Sant Espina – Música

La Santa Espina és una sardana amb música d’Enric Morera i text d’Àngel Guimerà. És la més emblemàtica d’Enric Morera i és considerada un himne patriòtic pels catalans.
Formant part de la sarsuela homònima, fou estrenada el 1907 al Teatre Principal de Barcelona. A causa de les seves connotacions catalanistes, fou prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

The sardana (Catalan pronunciation: [sərˈðanə]; plural sardanes) is a musical genre typical of Catalan culture and danced in circle following a set of steps. The dance was originally from the Empordà region, but started gaining popularity throughout Catalonia from late 19th century to beginning of the 20th century after the modernisation done by Josep Maria Ventura i Casas.
Men and women join together in a circle by holding hands and facing inwards to dance

Cobla Barcelona – La Santa Espina (Instrumental)

La Santa Espina

La santa espina

Ramón Calduch – 16.La Santa Espina

Som i serem gent catalana
tant si és vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

El Cant dels Ocells (Coral) – Música

“El cant dels ocells” (Catalan: [əl ˈkant dəls uˈseʎs]; The song of the birds) is a traditional Catalan Christmas song and lullaby. It tells of nature’s joy at learning of the birth of Jesus Christ in a stable in Bethlehem. The song was made famous outside Catalonia by Pau Casals‘ instrumental version on the cello. After his exile in 1939, he would begin each of his concerts by playing this song. For this reason, it is often considered a symbol of Catalonia.

El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l’estable de Betlem. Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l’exili del 1939. Per això és considerada un símbol nacional de Catalunya.

Coral Sant Jordi – El Cant dels Ocells (Amb Lletra)

En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.

L’àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia,
dient: ‘Jesús és nat per treure’ns de pecat i dar-nos l’Alegria’.

Respon-li lo pardal: ‘Esta nit és Nadal, és nit de gran contento’.
El verdum i el lluer diuen, cantant també: ‘Oh, que alegria sento!’

Cantava el passerell: ‘Oh, que formós i que bell és l’Infant de Maria!’.
I lo alegre tord: ‘Vençuda n’és la mort, ja neix la Vida mia’.

Cantava el rossinyol: ‘Hermós és com un sol, brillant com una estrella’.
La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella.

Cantava el reietó per glòria del Senyor, inflant amb biçarria;
el canari segueix: llur música pareix del Cel gran melodia.

Ja n’entra el cotoliu dient: Ocells veniu a festejar l’aurora!
I lo merlot, xiulant, anava festejant a la més gran Senyora.

L’estiverola diu: No és hivern ni estiu sinó que és primavera;
puix que és nada una flor que pertot dóna olor I omple la terra entera.

Cantava el francolí: Ocells qui vol venir avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor amb sa gran resplendor a dins d’una establia?

Ve cantant el puput: Eixa nit ha vingut el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom admiren a tothom cantant sense tristesa.

Picots i borroners volen entre els fruiters cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut de molt lluny han vingut per contemplar el Messies.

Cantava la perdiu Me’n vaig a fer lo niu dins d’aquella establia,
per a veure l’Infant com està tremolant en braços de Maria.

La garsa, griva o gaig diuen: Ara ve el maig! Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix, tota branca floreix com si fos primavera.

Xiuxiueja el pinsà: Glòria avui i demà; sento gran alegria
de veure el diamant tan hermós i brillant als braços de Maria.

El xot i el mussol al veure eixir el sol confosos se retiren.
El gamarús i el duc diuen: Mirar no puc; tals resplendors m’admiren!

El Cant del Ocells (Pau Casals) – Música

“El cant dels ocells” (Catalan: [əl ˈkant dəls uˈseʎs]; The song of the birds) is a traditional Catalan Christmas song and lullaby. It tells of nature’s joy at learning of the birth of Jesus Christ in a stable in Bethlehem. The song was made famous outside Catalonia by Pau Casals‘ instrumental version on the cello. After his exile in 1939, he would begin each of his concerts by playing this song. For this reason, it is often considered a symbol of Catalonia.

El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l’estable de Betlem. Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l’exili del 1939. Per això és considerada un símbol nacional de Catalunya.

Pau Casals – El cant dels ocells ( at the White House ), November 13, 1961

Pablo Pau Casals Performs for The Kennedys in the East Room