Els Clots de Sant Julià de Forallac i l’església de Sant Tomàs de Fluvià, béns d’interès nacional

L’Executiu també delimita l’espai de protecció de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau

El Govern ha acordat avui dimarts declarar com a bé cultural d’interès nacional els Clots de Sant Julià a la localitat de Forallac (Baix Empordà), en la categoria de zona arqueològica, i l’església de Sant Tomàs de Fluvià al municipi de Torroella de Fluvià (Alt Empordà), en la categoria de monument històric. A més, l’Executiu també ha acordat delimitar l’espai de protecció de l’Hospital de la Santa Creu i de Sant Pau, a Barcelona. L’acord inclou com a protecció el subsòl del monument i el seu espai de protecció.

La zona arqueològica dels Clots de Sant Julià està situada al turó anomenat Puig de Sant Julià, al terme municipal de Forallac (Baix Empordà), entre els nuclis de Vulpellac i Canapost. Està coberta d’una densa vegetació on predominen les alzines sureres i altres espècies vegetals associades…

View original post 269 more words

“No digueu que ell és mort…”. Quatre planys per al President Companys. (Gassol, Carner, Neruda i Brossa)

– Ventura Gassol (1893-1980) AL PRESIDENT COMPANYS.

– Josep Carner (1884-1970) FI DE LLUÍS COMPANYS.

– Pablo Neruda (1904-1973) CANTO EN LA MUERTE Y RESURRECCIÓN DE LLUIS COMPANYS.

– Joan Brossa (1919-1998) ODA AL PRESIDENT COMPANYS

Josep Bargalló

Lluís Companys, President de Catalunya, va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d’octubre de 1940. Uns quants soldats executaven, en aquella hora sinistra, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, la sentència criminal d’un tribunal militar, en aplicació de l’ordenament feixista acabat d’imposar pel franquisme. La Gestapo alemanya havia lliurat als seus col·legues espanyols un home de 58 anys que representava un país i que volien convertir en escarni de la derrota i alliçonament per al futur.

La figura del President afusellat –l’únic cap d’un govern elegit democràticament executat a Europa en tot el segle XX- es va estendre arreu i va ser una premonició del que li esperava al continent, tot i que molts governs europeus més aviat es van estimar de mirar cap a un altre lloc.

La mort de Companys va generar, també, la força creativa de poetes que van mostrar…

View original post 1.300 more words

El primer rei d’Espanya no regnava a Catalunya

UCRONIES

Avui que els espanyols celebren que ho són (cosa que està molt bé), i molts clamen perquè els catalans no puguem ser el que som o volem ser (cosa que no està gens bé), em plau fer un petit recordatori històric. Que és el que segueix.

El primer rei d’Espanya va ser Josep Bonaparte, germà de Napoleó, que va regnar com a Josep I d’Espanya de 1808 a 1814. El populatxo li va posar el nomarrot de Pep de la Botella (ben injustament, perquè el sant baró era abstemi). Dic que va ser el primer rei d’Espanya perquè els que el precediren no ho eren pas: Felip V era rei de las Españas (en plural), que en la pràctica volia dir ‘de Castella i els territoris annexats’, perquè el poder executiu es concentrava en el rei i en el Consejo de Castilla, i les Cortes de Castilla feien lleis…

View original post 221 more words

Espanya i Catalunya: mapes i fronteres

Melancholia

No ho entendran mai, perquè no ho poden entendre. Tinc una cosina germana madrilenya, molt trempada, afí a Izquierda Unida i tot, a qui respecto i estimo moltíssim, i que coneix –o això pensava– el tema català. Fins i tot va viure a Catalunya uns pocs anys, i una de les seves filles va néixer a Barcelona; es diu Mireia. Bé: quan li pregunto com veu des d’allà la proposta sobiranista catalana, em respon, amb un cert aire de cansament, que fem el que vulguem, que ja n’estan tips, que som molt pesats… Ei, i és la més progre i oberta de la família d’allà!

Espanya és un producte polític i ideològic fruit de l’expansió castellana. I el Regne de Castella porta a l’ADN l’ideal de la unitat peninsular sota el seu comandament polític, cultural i lingüístic des de l’edat mitjana. El va començar a exercir extensament ja a l’inici…

View original post 429 more words

Adéu a la Facultat de Nàutica de Barcelona. Una nova pèrdua del patrimoni cultural català ?

Eclipsi fotovoltaic

Girona A cop de post

La reforma energètica del ministre Sòria està aixecant moltes ampolles. No pretenc explicar-la (només una ment privilegiada pot entendre la totalitat de les seves perversions) però sí que intentaré fer entendre quines implicacions pot tenir per algú que, un mal dia, va decidir que unes plaques fotovoltaiques en un tros de camp podrien ser un bon complement per la renda agrària i un coixí de seguretat per un any de mala collita. Ho faré amb un exemple. Un cas tipus.

View original post 578 more words

El CRAI Biblioteca Pavelló de la República troba un llibre de registre amb bens requisats

Blog del CRAI Biblioteca del Pavelló de la república

Fa uns mesos, els nostres companys del CRAI Biblioteca de Filosofia, Geografia i Història ens van enviar una sèrie de volums del Diario Oficial del Ministerio de la Guerra que ens faltaven per completar el nostre fons. Quan estàvem traient-los de les caixes vam descobrir un llibre de registre dels béns requisats als detinguts procedents de diversos Jutjats Militars entre el febrer de 1939 i l’abril del 1949.

No tenim cap informació de com va arribar als fons del CRAI de la Universitat de Barcelona.

El llibre, amb format de llistat alfabètic, conté la descripció d’un total de 1222 lots. A algunes de les seves pàgines apareix un segell amb la inscripció “Auditoría de Guerra. Juzgado Militar Especial. Catalunya“.

Cada full correspon a un lot diferent, tots ells numerats i amb la seva entrada de registre.  A continuació trobem tota la relació d’objectes que contenia el…

View original post 170 more words

La experiència de Corea del Nord

LLIBRE. Franz Kafka: “La metamorfosi” (1915)

HISTORIATA

RESSENYA

Franz Kafka: “La metamorfosi” (1915)

• Edicions Bromera, Alzira, 1990, 136 pàgines
• Col·lecció “A la lluna de València”, núm. 10, enllaç
• Traducció, introducció i notes: Heike van Lawick i Enric Sòria
• Títol original: “Die Verwandlung” (1915)
  

–

Índex

1. Introducció
2. Argument
3. Kafka
4. El llenguatge de Kafka
5. Interpretacions
6. Sensacions personals després d’haver llegit “La metamorfosi”
7. Cites
8. Documental: “Qui era Kafka?”
   

–

1. Introducció

Llegir “La metamorfosi” és un plaer alimentari per al cervell, i una prova de superació personal davant una obra tan clàssica, tan monumental i alhora tan estereotipada i potser desconeguda. És una obra que apareix en tots els llistats de recomanacions de lectures, i és tan famosa que fa por i un poc de mandra llegir-la. Però val la pena.

Només vull posar algunes notes.

Per a un coneixement molt més detallat us recomane veure les entrades sobre Kafka i la “La metamorfosi” al blog la serp…

View original post 1.607 more words

Les memòries històriques d’Espanya

VOLDRIA DESTACAR AQUESTA FRASE DE L’ARTICLE. ÉS QUELCOM QUE EM VINC PREGUNTANT A MI MATEIX DES DE FA FORÇA TEMPS:

“……ens podríem preguntar si el primer mite de la història d’Espanya no és precisament el de la seva inevitabilitat històrica.”

Història! Bloc de Genís Barnosell

A L’Avenç he comentat el llibre de Ricardo García Cárcel, La herencia del pasado. Las memorias históricas de España, Barcelona, Galaxia Gutemberg, 2011

Seguint al Juan Sisinio Pérez que afirma que la història s’aferma al segle XIX amb la missió “de acercar el pasado a los ciudadanos para mostrarlo como una prolongación de las aspiraciones del presente” i que “en tal paradigma sigue hoy inscrita la producción más significativa de nuestra historiografía”, de manera que es presenta Espanya com una “entidad compacta, con plurales y muy diversos ingredientes, pero siempre conectados de modo teleológico para llegar a nuestro presente”, ens podríem preguntar si el primer mite de la història d’Espanya no és precisament el de la seva inevitabilitat històrica. Crec que García Cárcel respon implícitament a aquesta qüestió insistint en el caràcter creatiu de la història: si cada territori té la seva història i això li genera “derechos y privilegios”…

View original post 445 more words