Category Archives: HAVANERES

Lola la Tavernera – Música

Port-bo és un grup d’havaneres fundat el 1966 a Calella de Palafrugell que, juntament amb altres amants del gènere, va ser l’impulsor de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, en la que ha participat en totes les seves edicions. El seu repertori, heretat en gran part dels vells cantaires de Calella, està format per havaneres clàssiques i noves, valsos mariners, balades, boleros, sardanes, cançó catalana, etc.
Durant les diferents etapes del grup s’han enregistrat 14 discos amb més de 160 temes diferents. A finals de 1995, el disc Arrel de Tres es va classificar a la vuitena posició dels discos més venuts en català, essent el primer cop que un disc d’havaneres aconsegueix aquesta fita.
El juny del 2005 oferiren un concert d’havaneres i cançons de taverna al Palau de la Música Catalana, que estava inclòs a la programació dels Concerts de Tarda al Palau. El novembre del 2006 van presentar l’espectacle Bolenera a L’Auditori, i el maig del 2009 A prop del mar (aquest, amb Nina). Han col·laborat amb artistes com Nina i amb els grups Gema 4, Montgrins[8] i Peix fregit.
A més de participar en les cantades dels Països Catalans, com ara Mallorca, Menorca, Formentera, Perpinyà i Cotlliure, també ho ha fet a Torrevella, Arrasate, Donostia, Bilbao, Madrid, Valladolid, Luxemburg, Amsterdam, Zuric, l’Havana i a diverses ciutats d’Israel.

L’AUTOR DE “LOLA LA TAVERNERA” ÉS: Carles Casanovas i Rigall

PORT BO – Lola la tavernera

Ja de negra nit, buscant aixopluc, entra a la taverna
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor,
mariner jove, tibat i fort

amb fulard negre lligat al coll
alt, roda-soques, perdonavides i adulador.

Corre, Lola, posa’m un got de vi
i et cantaré una cançó.

I mentres l’hi canta una havanera amb la guitarra
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla
i mirant coqueta pica l’ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.

EI teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant.

I com cada vespre la tavernera encisadora
espera el galant que com cada nit, l’ha d’enamorar
amb la guitarra i un got de vi
cantarà alegre tota la nit
canons de Cuba, cants de mulates i blau marí.

Corre, Lola, posa’m un got de vi
i et canto tota la nit.

I mentres l’hi canta una havanera amb la guitarra
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla
i mirant coqueta pica l’ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.

EI teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant.
mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant.

Anuncis