L’Emigrant – Música

L’emigrant és una obra coral amb text de Jacint Verdaguer i música d’Amadeu Vives. Dedicada a l’Orfeó Català i estrenada per aquest mateix orfeó el 8 d’abril de 1894, s’ha convertit amb el temps en un cant patriòtic nostàlgic, especialment per als exiliats, emblemàtic i representatiu de la identitat nacional catalana.
Aquest és un dels poemes més populars harmonitzats per Vives, que va escoltar el poema per primera vegada de llavis del mateix Verdaguer al pis que aquest tenia al carrer Aragó de Barcelona. Quan Vives va compondre la música de L’emigrant, feia pocs mesos que havia mort la seva mare (1892).

093 L’EMIGRANT – Corals de les Terres de Lleida i Orfeó Lleidatà

AQUESTA VERSIÓ NOMÉS INCLOU LES ESTROFES EN NEGRETA

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s’allunya

d’enyorança es mor.

I

Hermosa vall, bressol de ma infantesa,

blanc Pirineu,

marges i rius, ermita al cel suspesa,

per sempre adeu!

Arpes del bosc, pinsans i caderneres,

cantau, cantau;

jo dic plorant a boscos i riberes:

adeu-siau!

 

 

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s’allunya

d’enyorança es mor.

II

¿On trobaré tos sanitosos climes,

ton cel daurat?,

mes ai, mes ai!, ¿on trobaré tes cimes,

bell Montserrat?

Enlloc veuré, ciutat de Barcelona,

ta hermosa Seu,

ni eixos turons, joiells de la corona

que et posà Déu.

 

 

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s’allunya

d’enyorança es mor.

III

Adeu, germans; adeu-siau, mon pare,

no us veuré més!

Oh, si al fossar on jau ma dolça mare

jo el llit tingués!

Oh mariners, el vent que me’n desterra,

que em fa sofrir!

Estic malalt, mes ai!, torneu-me a terra,

que hi vull morir!

 

Dolça Catalunya,

pàtria del meu cor,

quan de tu s’allunya

d’enyorança es mor.

El Cant del Poble – Música

Josep Maria de Sagarra i de Castellarnau (Barcelona, 5 de març de 1894 – 27 de setembre de 1961) va ser un poeta, novel·lista, dramaturg, periodista i traductor català. Fou l’autor d’obres dramàtiques molt populars i membre destacat de l’Institut d’Estudis Catalans i de la Reial Acadèmia de Bones Lletres. Obtingué nombrosos premis literaris.
A l’adveniment de la república (1931) li fou encarregat un projecte d’himne nacional català (“El cant del poble”), al qual Vives posà música.

09 Coral de les Terres de Lleida – El Cant del Poble – Arrels d’un País, Vol. II

Josep Maria de Segarra ” El Cant del Poble”
El Cant del Poble

Gloria catalans cantem
Cantem amb l’ànima
Un crit una sola veu
Visca la pàtria!
La nostra terra
És redimida
El gran moment es arribat;
Fora els ultratges
Lluny la mentida
Ningú ens pendrà
la nostra llibertat
Joia que ha inflamat el cel
Falç i ginesta
Voli sobre el front l’estel
De la senyera !
Tenim les venes
Per estimarla
I en la tempesta del combat
Tenim els braços
Per defensarla
Ningú ens pendrà
La nostra llibertat.

L’Empordà – Música

L’Empordà és una sardana amb música d’Enric Morera i lletra de Joan Maragall escrita l’any 1908. Morera la va compondre a petició del cor Amics Tintorers de Barcelona com a present per a la Societat Coral Erato de Figueres.

03 Coral G.E. de Catalunya – L’Empordà – Arrels d’un País, Vol. II

• – Autor de la Música: Enric Morera i Viura.

• – Autor de la Lletra: Joan Maragall i Gorina.

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !

Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !

Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !

Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !

Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

El Cant de la Senyera – Música

El Cant de la Senyera és una composició per a cor mixt amb música del mestre Lluís Millet i Pagès, sobre un poema de Joan Maragall, compost expressament com a himne de l’Orfeó Català. S’estrenà a Montserrat l’any 1896 en la cerimònia de la benedicció de la bandera de Catalunya. Va ésser prohibit pel règim franquista del 1939 al 1960. També actuà de facto com a himne, en competència amb Els Segadors, quan aquest últim encara no havia estat oficialitzat. Avui en dia, molts cops s’interpreten conjuntament. La seva interpretació per una part del públic del Palau de la Música Catalana quan havia estat prohibit fou l’element central dels Fets del Palau el 1960.
Els Segadors va ser restablert el 27 de març de 1993 com a Himne Nacional de Catalunya.

El cant de la senyera – Concert Sant Esteve 2016

El Cant de la Senyera

El Cant de la Senyera, interpretat per uns 1000 musics i 1800 cantaires el 28/09/2017 amb motiu de les mobilitzacions ciutadans pel referèndum del 1 d’octubre.

Tornada:
Al damunt dels nostres cants
aixequem una Senyera
que els farà més triomfants.

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï!
Contemplem-la, en sa dolça majestat! (bis)

Tornada

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana, alçarem els ulls al cel. (bis)

Tornada

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç. (bis)

Tornada

Au, companys, enarborem-la
en senyal de germandat!
Au, germans, al vent desfem-la
en senyal de llibertat.
Que voleï!
Contemplem-la, en sa dolça majestat! (bis)

Tornada

Oh bandera catalana!,
nostre cor t’és ben fidel:
volaràs com au galana
pel damunt del nostre anhel:
per mirar-te sobirana, alçarem els ulls al cel. (bis)

Tornada

I et durem arreu enlaire,
et durem, i tu ens duràs:
voleiant al grat de l’aire,
el camí assenyalaràs.
Dóna veu al teu cantaire,
llum als ulls i força al braç. (bis)

Tornada

La Maria de les Trenes – Música

Josep Saderra i Puigferrer (Sant Feliu de Pallerols, la Garrotxa, 20 de febrer de 1883 – Banyoles, el Pla de l’Estany, 22 d’abril de 1970),, conegut com «el noi», fou un popularíssim compositor de sardanes prototip dels autors populars. Hi tocà el fiscorn i dirigí les cobles La Principal de Tortellà i La Principal de Banyoles.
D’una llarga llista, les sardanes més conegudes són: Bell Penedès, Mercè, Poncellina, Renouera, Santa Pau, Vigatana, Noies poblenovines, Maria de les trenes (amb lletra de Ramon Ribera Llobet) i La jove.

00289 – Coral Grácienca de Casa de Almería

La Maria de les trenes,
en mirar-la tot passant,
feia defugir les penes
la bellesa d’un instant,
convertit després en cant.

Quin respecte el seu posat
tan senzill, ple de sorpresa!

Resplendia la bondat,
la virtut i la franquesa
i el cabell tan ben trenat.

Els teus ulls,
els teus ulls són, bonica,
la promesa d’un amor feliç;
i la joia que t’espera,
la saps veure
amb llum de somni en l’encís.

Els teus ulls,
els teus ulls són, bonica,
claredat d’infinit.

Maria, les teves trenes
són un lligam d’espigues d’or.
Maria, les teves trenes
són la beutat i l’amor.

Joiosament d’aquelles trenes
hem de recordar que foren el neguit
de l’abrivat galant.
I ara que és mare la Maria,
l’hem de venerar
perquè el seu fruit d’amor,
el bressa tot cantant.

La ra la…

Saltironant reviuen les belleses
d’un passat d’alegre joventut,
el més bonic tresor.
I de l’encís d’aquelles trenes
i del pentinat, ens queda solament
el seu record.

El Cant dels Ocells (Coral) – Música

“El cant dels ocells” (Catalan: [əl ˈkant dəls uˈseʎs]; The song of the birds) is a traditional Catalan Christmas song and lullaby. It tells of nature’s joy at learning of the birth of Jesus Christ in a stable in Bethlehem. The song was made famous outside Catalonia by Pau Casals‘ instrumental version on the cello. After his exile in 1939, he would begin each of his concerts by playing this song. For this reason, it is often considered a symbol of Catalonia.

El cant dels ocells és una cançó tradicional catalana de Nadal. La cançó explica la joia de la natura el dia del naixement del nen Jesús a l’estable de Betlem. Va ser popularitzada fora de Catalunya per Pau Casals que va començar a interpretar-la al violoncel en els seus concerts des de l’exili del 1939. Per això és considerada un símbol nacional de Catalunya.

Coral Sant Jordi – El Cant dels Ocells (Amb Lletra)

En veure despuntar el major lluminar en la nit més ditxosa,
els ocellets cantant a festejar-lo van amb sa veu melindrosa.

L’àliga imperial pels aires va voltant, cantant amb melodia,
dient: ‘Jesús és nat per treure’ns de pecat i dar-nos l’Alegria’.

Respon-li lo pardal: ‘Esta nit és Nadal, és nit de gran contento’.
El verdum i el lluer diuen, cantant també: ‘Oh, que alegria sento!’

Cantava el passerell: ‘Oh, que formós i que bell és l’Infant de Maria!’.
I lo alegre tord: ‘Vençuda n’és la mort, ja neix la Vida mia’.

Cantava el rossinyol: ‘Hermós és com un sol, brillant com una estrella’.
La cotxa i lo bitxac festegen el manyac i sa Mare donzella.

Cantava el reietó per glòria del Senyor, inflant amb biçarria;
el canari segueix: llur música pareix del Cel gran melodia.

Ja n’entra el cotoliu dient: Ocells veniu a festejar l’aurora!
I lo merlot, xiulant, anava festejant a la més gran Senyora.

L’estiverola diu: No és hivern ni estiu sinó que és primavera;
puix que és nada una flor que pertot dóna olor I omple la terra entera.

Cantava el francolí: Ocells qui vol venir avui a trenc de dia
a veure el gran Senyor amb sa gran resplendor a dins d’una establia?

Ve cantant el puput: Eixa nit ha vingut el Rei de més grandesa!
La tórtora i el colom admiren a tothom cantant sense tristesa.

Picots i borroners volen entre els fruiters cantant llurs alegries;
la guatlla i el cucut de molt lluny han vingut per contemplar el Messies.

Cantava la perdiu Me’n vaig a fer lo niu dins d’aquella establia,
per a veure l’Infant com està tremolant en braços de Maria.

La garsa, griva o gaig diuen: Ara ve el maig! Respon la cadernera:
Tot arbre reverdeix, tota branca floreix com si fos primavera.

Xiuxiueja el pinsà: Glòria avui i demà; sento gran alegria
de veure el diamant tan hermós i brillant als braços de Maria.

El xot i el mussol al veure eixir el sol confosos se retiren.
El gamarús i el duc diuen: Mirar no puc; tals resplendors m’admiren!

El noi de la Mare – Música

El noi de la mare és una nadala o cançó tradicional catalana de Nadal i també una cançó de bressol. d’autor anònim i origen incert, de la qual s’han fet i es conserven diverses versions. Així, es conserva una versió de 1866 recollida per Francesc Pelagi Briz i Càndid Candi i Casanovas a Cançons de la terra (1866-1884), una inclosa a Chantics de Jacint Verdaguer, i una altra de publicada per la Biblioteca Popular de L’Avenç de 1909.

El noi de la Mare – Coral Piafònica Sabadell – Nadal 2008

Què li darem an el Noi de la Mare?
Què li darem que li sàpiga bo?
Li darem panses amb unes balances,
Li darem figues amb un paneró.

Li darem panses amb unes balances,
Li darem figues amb un paneró.

Què li darem al Fillet de Maria?
Què li darem al formós Infantó?
Panses i figues i nous i olives,
Panses i figues i mel i mató.

Panses i figues i nous i olives,
Panses i figues i mel i mató.

Tam-pa-tam-tam que les figues són verdes,
Tam-pa-tam-tam que ja maduraran.
Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.

Si no maduren el dia de Pasqua,
maduraran en el dia del Ram.

El Rossinyol – Música

El rossinyol, també coneguda com a Rossinyol que vas a França, és una cançó tradicional catalana que ha mantingut la seva popularitat fins als nostres dies. Cal no confondre aquesta cançó amb el poema de Jacint Verdaguer titulat Cançó del Rossinyol, que ha estat musicat per diversos compositors. Segons Jaume Ayats, es tracta d’una balada tradicional catalana que exposa les queixes de la malcasada o malmaridada. Des de la lírica medieval que són constants les cançons que posen un plany en boca de la noia acabada de casar, en una societat on els casaments habitualment eren pactats entre els pares i les famílies, sense que la filla hi tingués gaire intervenció.

El Rossinyol. Popular Catalana. Coral Renaixença

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana’m a la mare,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Encomana’m a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Perquè m’ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n’ha dada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l’esquellada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Jo t’he de donar per paga,
rossinyol,
un petó i una abraçada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana’m a la mare,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.