Monthly Archives: Octubre de 2018

Mon Amant de Saint-Jean – Música

Lucienne Delyle (16 April 1917 – 10 April 1962) was a French singer.
After the very famous song Mon amant de Saint-Jean (my lover from Saint-Jean), in 1942, Lucienne Delyle became the most popular French female singer of the 1950s.
Discography
1942 – Mon amant de Saint-Jean

Lucienne Delyle ~ Mon Amant de Saint-Jean (1942)

1 – Je ne sais pourquoi j’allais danser
A Saint-Jean au musette,
Mais il m’a suffit d’un seul baiser
Pour que mon coeur soit prisonnier
Comment ne pas perdre la tête,
Serrée par des bras audacieux
Car l’on croit toujours Aux doux mots d’amour
Quand ils sont dits avec les yeux
Moi qui l’aimais tant,
Je le trouvais le plus beau de Saint-Jean,
Je restais grisée, Sans volonté, Sous ses baisers.

2 – Sans plus réfléchir, je lui donnais
Le meilleur de mon être
Beau parleur chaque fois qu’il mentait,
Je le savais, mais je l’aimais.
Comment ne pas perdre la tête,
Serrée par des bras audacieux
Car l’on croit toujours Aux doux mots d’amour
Quand ils sont dits avec les yeux
Moi qui l’aimais tant,
Je le trouvais le plus beau de Saint-Jean,
Je restais grisée, Sans volonté, Sous ses baisers.

3 – Mais hélas à Saint-Jean comme ailleurs
Un serment n’est qu’un leurre
J’étais folle de croire au bonheur,
Et de vouloir garder son coeur.
Comment ne pas perdre la tête,
Serrée par des bras audacieux
Car l’on croit toujours Aux doux mots d’amour
Quand ils sont dits avec les yeux
Moi qui l’aimais tant,
Mon bel amour, mon amant de Saint-Jean,
Il ne m’aime plus, C’est du passé, N’en parlons plus (bis)

Anuncis

Milord – Música

“Milord” (French pronunciation: ​[milɔʁ]) or “Ombre de la Rue” [ɔ̃bʁə də la ʁy] (“Shadow of the Street”) is a 1959 song (lyrics by Georges Moustaki, music by Marguerite Monnot), famously sung by Édith Piaf. It is a chanson that recounts the feelings of a lower-class “girl of the port” (perhaps a prostitute) who develops a crush on an elegantly attired apparent upper-class British traveller (or “milord”), whom she has seen walking the streets of the town several times (with a beautiful young woman on his arm), but who has not even noticed her. The singer feels that she is nothing more than a “shadow of the street” (ombre de la rue). Nonetheless, when she talks to him of love, she breaks through his shell; he begins to cry, and she has the job of cheering him up again. She succeeds, and the song ends with her shouting “Bravo! Milord” and “Encore, Milord”.
The song was a #1-hit in Germany in July 1960. In UK it reached #24 (1960), in Sweden #1 during 8 weeks (15/6-1/8 1960), in Norway #6 (1959), and in the United States #88 (Billboard Hot 100 in 1961).

Edith Piaf – Milord

Allez venez, Milord
Vous asseoir à ma table
Il fait si froid dehors
Ici, c’est confortable
Laissez-vous faire, Milord
Et prenez bien vos aises
Vos peines sur mon cœur
Et vos pieds sur une chaise
Je vous connais, Milord
Vous ne m’avez jamais vue
Je ne suis qu’une fille du port
Une ombre de la rue

Pourtant, je vous ai frôlé
Quand vous passiez hier
Vous n’étiez pas peu fier
Dame, le ciel vous comblait
Votre foulard de soie
Flottant sur vos épaules
Vous aviez le beau rôle
On aurait dit le roi
Vous marchiez en vainqueur
Au bras d’une demoiselle
Mon Dieu, qu’elle était belle

J’en ai froid dans le cœur

Allez venez, Milord
Vous asseoir à ma table
Il fait si froid dehors
Ici, c’est confortable
Laissez-vous faire, Milord
Et prenez bien vos aises
Vos peines sur mon cœur
Et vos pieds sur une chaise
Je vous connais, Milord
Vous ne m’avez jamais vue

Je ne suis qu’une fille du port
Une ombre de la rue

Dire qu’il suffit parfois
Qu’il y ait un navire
Pour que tout se déchire
Quand le navire s’en va
Il emmenait avec lui
La douce aux yeux si tendres
Qui n’a pas su comprendre
Qu’elle brisait votre vie
L’amour, ça fait pleurer

Comme quoi l’existence
Ça vous donne toutes les chances
Pour les reprendre après

Allez venez, Milord
Vous avez l’air d’un môme
Laissez-vous faire, Milord
Venez dans mon royaume
Je soigne les remords
Je chante la romance
Je chante les milords
Qui n’ont pas eu de chance

Regardez-moi, Milord
Vous ne m’avez jamais vue
Mais vous pleurez, Milord
Ça, je l’aurais jamais cru

Eh, bien voyons, Milord
Souriez-moi, Milord
Mieux que ça, un petit effort
Voilà, c’est ça!
Allez riez, Milord
Allez chantez, Milord
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Mais oui, dansez, Milord
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Bravo, Milord
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Encore, Milord
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da
Ta da da da da da

Douce France – Música

Douce France est une chanson écrite par Charles Trenet en 1943, composée avec Léo Chauliac, enregistrée en 1947.

Charles Trenet – Douce France

Il revient à ma mémoire
Des souvenirs familiers
Je revois ma blouse noire
Lorsque j’étais écolier
Sur le chemin de l’école
Je chantais à pleine voix
Des romances sans paroles
Vieilles chansons d’autrefois

Douce France
Cher pays de mon enfance
Bercée de tendre insouciance
Je t’ai gardée dans mon cœur!
Mon village au clocher aux maisons sages
Où les enfants de mon âge
Ont partagé mon bonheur
Oui je t’aime
Et je te donne ce poème
Oui je t’aime
Dans la joie ou la douleur
Douce France
Cher pays de mon enfance
Bercée de tendre insouciance
Je t’ai gardée dans mon cœur

J’ai connu des paysages
Et des soleils merveilleux
Au cours de lointains voyages
Tout là-bas sous d’autres cieux
Mais combien je leur préfère
Mon ciel bleu mon horizon
Ma grande route et ma rivière
Ma prairie et ma maison

Douce France
Cher pays de mon enfance
Bercée de tendre insouciance
Je t’ai gardée dans mon cœur!
Mon village au clocher aux maisons sages
Où les enfants de mon âge
Ont partagé mon bonheur
Oui je t’aime
Et je te donne ce poème
Oui je t’aime
Dans la joie ou la douleur
Douce France
Cher pays de mon enfance
Bercée de tendre insouciance
Je t’ai gardée dans mon cœur

Salaris mínims, salaris màxims | Jordi Franch Parella Weblog

Resultado de imagen de todó Serra caixa catalunya

Tot treballador espera cobrar la nòmina a finals de mes. És la contrapartida a la prestació dels serveis laborals. Es contribueix a una determinada activitat productiva creant valor i, amb justicia i pura lògica, es percep la remuneració corresponent al valor aportat. Naturalment, més és millor que menys. En condicions naturals, un salari elevat indica una productivitat del treball també elevada i, en conseqüència, una capacitat de despesa i estalvi superiors. Pel contrari, un salari baix correspon a una productivitat del treball reduïda i el consum personal queda limitat pels menors ingressos. El salari mínim d’Espanya, comparativament parlant, és baix. 735 euros mensuals, a raó de 14 pagues anuals, suposen una mitjana mensual de 858 euros. Un sou molt inferior al mínim d’Alemanya i França (1.500 euros), Luxemburg i Austràlia (2.000 euros), Irlanda (1.600 euros), Regne Unit i Canadà (1.400 euros) o Bèlgica (1.563 euros). Per aquest motiu, la decisió del PSOE i Podemos de situar el salari mínim a 900 euros mensuals, el proper gener, és una proposta molt popular i benvinguda. Es tracta de situar-nos al nivell dels nostres veïns europeus. Malauradament, el raonament mai és tan simple.

En primer lloc, cal diferenciar el cost salarial total per a les empreses i el salari net que arriba a la butxaca del treballador. La diferència existent és molt gran degut a les cotitzacions socials i el pagament d’impostos. D’entrada, el cost brut per a les empreses no serien els 1.050 euros mensuals, resultat de considerar 14 pagues anuals de 900 euros. Cal afegir-hi un mínim del 30% en concepte de Seguretat Social a càrrec de l’empresa. Són les elevades cotitzacions que paguen els empresaris i que encareixen i dificulten en gran mesura la contractació laboral. D’aquesta manera, el cost mínim mensual de contractació s’enfila a 1.365 euros mensuals o 16.380 euros anuals. Cal continuar considerant el dret laboral a les vacances. Per cada mes treballat es té dret a 2,5 dies de vacances pagades. Això significa un cost afegit del 8,3%. I cal seguir amb les indemnitzacions per acomiadament. Si aquest és objectiu, la indemnització és de 20 dies de salari per any treballat. Però en cas d’acomiadament improcedent, la indemnització puja a 33 dies de salari per any treballat (45 dies per any amb contractes anteriors al 12 de febrer de 2012). Considerant, pel cap baix, un sobrecost del 10% per aquests dos conceptes, el cost laboral mensual s’eleva a 1.502 euros mensuals. És el mateix salari mínim que té Alemanya, un país clarament més pròsper i desenvolupat que Espanya. I què li passarà a tot aquell treballador que no pugui rendir per sobre de 1.500 euros mensuals o 18.000 euros anuals? Que quedarà exclòs del mercat laboral i condemnat a la desocupació. Ningú estarà disposat a pagar un cost total superior al valor de la productivitat rebuda. Per tant, incrementar el salari mínim no ajuda els més febles i desvalguts de la societat. Més aviat el contrari, els condemna a l’exclusió social. Si de veritat volem promoure la inclosió social dels més desafavorits, s’ha de millorar l’educació i la productivitat, fomentar la inversió i l’acumulació de capital empresarial, promoure la creació d’ocupació i baixar els impostos. Sí, rebaixar impostos i cotitzacions socials. Just el contrari del que pretén el govern de Pedro Sánchez Castejón, sempre àvid de majors ingressos tributaris. De fet, el mateix govern socialista ha fet arribar a Brussel·les un estudi que estima l’increment de recaptació fiscal en un mínim de 1.500 milions d’euros. Es preveu que l’increment del salari mínim arrossegui a l’alça la resta de salaris… Inclosa la base mínima de cotització dels autònoms, que incrementarien la tributació en 35 euros mensuals o 420 euros anuals.

Per la banda alta dels salaris, un informe de l’Autoritat Bancària Europea considera que els sous i les retribucions dels directius bancaris són massa elevats. Massa alts en relació a la tendència europea i escandalosament alts si ho comparem amb l’escàs rendiment dels accionistes o la nul·la/negativa rendibilitat que obtenen els estalviadors. Mentre que el sou mitjà anual d’Espanya no supera els 23.000 euros, entitats financeres rescatades amb fons públics oferien elevades remuneracions als seus directius. Aquesta setmana s’ha celebrat a l’Audiència de Barcelona el judici contra l’exdirector general de Catalunya Caixa (i Caixa Manresa) que va ingressar, segons el fiscal, més de 12 milions d’euros entre 2008 i 2012. El gener del 2010, canviant la seva primera declaració amb l’objectiu d’evadir responsabilitats, es va incrementar la retribució fixa anual més del 14%, i la variable, del 35% al 50%. Tot, naturalment, amb el vistiplau del Banc d’Espanya i l’acord unànime del Consell d’Administració. L’expresident de l’entitat, i anterior alcalde de Barcelona i vicepresident del govern amb Felipe González, també ha justificat aquests sous per trobar-se dins dels estàndards habituals del sector financer i per la gran feina que es va fer. Cal recordar, per exemple, que el maig de l’any 2010 es posava punt i final a Caixa Manresa, una entitat arrelada al territori i amb vocació social, amb quasi 150 anys d’història. Una caixa petita, però solvent, que havia contribuït al creixement de la Catalunya Central. Un funest error. La consciència entre la població que la recuperació no arriba a tothom és una causa important de la fractura social i deriva autoritària de molts països. Incrementar salaris mínims no és la solució. Permetre salaris màxims en els oligopolis controlats per l’Estat i el Banc d’Espanya, tampoc

Via: Salaris mínims, salaris màxims | Jordi Franch Parella Weblog

Tutti Frutti – Música

“Tutti Frutti” (meaning “all fruits” in Italian) is a song written by Little Richard along with Dorothy LaBostrie that was recorded in 1955 and became his first major hit record. With its opening cry of “A-wop-bop-a-loo-bop-a-wop-bom-bom!” (a verbal rendition of a drum pattern that Little Richard had imagined) and its hard-driving sound and wild lyrics, it became not only a model for many future Little Richard songs, but also a model for rock and roll itself. The song introduced several of rock music‘s most characteristic musical features, including its loud volume and vocal style emphasizing power, and its distinctive beat and rhythm.

Little Richard – Tutti Frutti (High Quality)

Little richard – tutti frutti

Wop-bop-a-loo-mop alop-bom-bom
Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, woo!
Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, oh rutti
Awop-bop-a-loo-mop alop-bom-bom

I got a girl named Sue
She knows just what to do
I got a girl named Sue
She knows just what to do

She rock to the east
She rock to the west
But she’s the girl that I love best

Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, woo!
Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, oh rutti
Awop-bop-a-loo-mop alop-bom-bom

I got a girl named Daisy
She almost drive me crazy
I got a girl named Daisy
She almost drive me crazy

She knows how to love me
Yes, indeed
Boy, you don’t know what she do to me

Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, woo!
Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, oh rutti
Awop-bop-a-loo-mop, ow!

Oh, tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, woo!
Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, oh rutti
Awop-bop-a-loo-mop alop-bom-bom

I got a girl named Daisy
She almost drive me crazy
I got a girl named Daisy
She almost drive me crazy

She knows how to love me
Yes, indeed
Boy, you don’t know what she do to me

Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, woo!
Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, oh rutti
Tutti frutti, oh rutti
Awop-bop-a-loo-mop alop-bam-boom

Mozart – Piano Concerto no. 2 in B flat major, K 39 – Música

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Mozart – Piano Concerto no. 2 in B flat major, K 39

Everyday – Música

“Everyday” is a song written by Buddy Holly and Norman Petty, recorded by Buddy Holly and the Crickets on May 29, 1957, and released on September 20, 1957, as the B-side of “Peggy Sue”. On the original single the Crickets are not mentioned, but it is known that Holly plays acoustic guitar; drummer Jerry Allison slaps his knees for percussion and typewriter; Joe B. Mauldin plays a standup acoustic bass; and producer Norman Petty’s wife Vi Petty plays the celesta aka celeste (a keyboard instrument with a glockenspiel-like tone, used in such classical pieces as “Dance of the Sugarplum Fairy” from The Nutcracker). The song is an economical 2 minutes and 5 seconds long. It is ranked number 238 on Rolling Stone magazine’s list of the “500 Greatest Songs of All Time”.

Buddy Holly – Everyday

Everyday, it’s a-gettin’ closer
Goin’ faster than a roller coaster
Love like yours will surely come my way
A-hey, a-hey hey

Everyday, it’s a-gettin’ faster
Everyone said, “Go ahead and ask her”
Love like yours will surely come my way
A-hey, a-hey hey

Everyday seems a little longer
Every way, love’s a little stronger
Come what may, do you ever long for
True love from me?

Everyday, it’s a-gettin’ closer
Goin’ faster than a roller coaster
Love like yours will surely come my way
A-hey, a-hey hey

Everyday seems a little longer
Every way, love’s a little stronger
Come what may, do you ever long for
True love from me?

Everyday, it’s a-gettin’ closer
Goin’ faster than a roller coaster
Love like yours will surely come my way
A-hey, a-hey hey
Love like yours will surely come my way

La transparència, un acudit dolent? | Grup d’Arxivers de Lleida

La transparència i l’accés són accions que haurien de ser part integrant de qualsevol procediment administratiu, fins i tot de qualsevol procediment polític que comporti una resolució d’aplicació ciutadana, tanmateix s’han convertit en un entrebanc més per a l’accés a la informació i a la possible documentació generada des de les diverses administracions. Les assessories jurídiques de les institucions acumulen peticions que es basen en la diferent normativa que regula tan una com l’altra i una sèrie de persones amb formació jurídica decideix sobre diferents drets dels ciutadans, amb una evident tendència a “protegir” la institució per a la que treballen.

En aquest moment, l’existència de les comissions de transparència i accés no són una eina per facilitar l’accés i en alguns casos protegeixen més del compte. Haurien de donar solució a les excepcions, és a dir, a aquells casos que el procediment, la legislació i el sentit comú ens diuen que cal al menys estudiar si s’ha d’aplicar la norma que ha de ser l’accés lliure a la informació i/o a la documentació o bé exceptuar-los de forma raonada, limitada i amb un termini concret a  l’excepció. Aquesta, i no altra, hauria de ser la funció i objecte de les comissions de transparència i d’accés.

Ara per ara, el que ens trobem és que es publicita el sou dels polítics, quan simplement hauria de quedar clar i cristal·lí als pressuposts aprovats per les institucions i accessibles al ciutadà; o quin és el seu currículum quan el que ens interessa (o ens hauria d’interessar) és la qualitat i ètica de la seva gestió política i econòmica; o de quin són els bens que tenen a l’iniciar el seu mandat, quan potser el que ens caldria saber són els que tenen a l’acabar-lo o fins i tot quins són los noms nous que s’han introduït en les seves agendes i quins d’ells són els que els hi procuraran un futur fora de les administracions on han estat exercint com càrrecs electes.

Però la transparència i l’accés no es refereix només a l’acció i actuació dels càrrecs electes, sinó també la dels alts càrrecs i de tota la resta de les administracions que dicten resolucions que d’una forma o altre ens afecten. Per això avui que tota la informació es troba a qualsevol cercador com a molt a dos clics, és difícil d’entendre que les actes d’un ajuntament no siguin públiques, que no es pugui accedir a un expedient on soc interessat o que el tema que estic investigant s’aturi perquè la institució o organisme en qüestió no té una gestió documental adequada i no té intenció de perdre ni un minut en atendre la meva sol·licitud.

Clar que el súmmum de l’absurd d’aquesta situació d’aparent transparència i accessibilitat de les nostres institucions és que les actes de la Comissió de Transparència d’un ajuntament no siguin públiques.

Maria Jesús Llavero
Arxivera

.
.
.
.
.
.

Via:  La transparència, un acudit dolent? | Grup d’Arxivers de Lleida

Little Brown Jug – Música

“Little Brown Jug” is a song written in 1869 by Joseph Eastburn Winner, originally published in Philadelphia with the author listed as Winner’s middle name “Eastburn.”
It was originally a drinking song. It remained well known as a folk song into the early 20th century. Like many songs which make reference to alcohol, it enjoyed new popularity during the Prohibition era. In 1939, bandleader Glenn Miller recorded and broadcast his swing instrumental arrangement of the tune with great success, and the number became one of the best known orchestrations of the American Big Band era.
– 1939 Glenn Miller recording
In 1939, Glenn Miller and His Orchestra released a hit version of the song on RCA Bluebird, as an A side 78 single, B-10286-A, in a new arrangement by Bill Finegan backed with “Pavanne”. The recording was an early chart hit for Glenn Miller. The song was performed in Glenn Miller’s Carnegie Hall concert that year and became a staple of the Glenn Miller Orchestra repertoire and a classic of the Big Band era.

Glenn Miller – Little Brown Jug (1939) HQ

Since I Don’t Have You – Música

“Since I Don’t Have You” is a song written and composed by Jackie Taylor, James Beaumont, Janet Vogel, Joseph Rock, Joe Verscharen, Lennie Martin, and Wally Lester. It was a 1958 hit single for the doo-wop group the Skyliners on the Billboard Hot 100. Country music singer Ronnie Milsap had a hit with the song in 1991. Guns N’ Roses also had some success in 1994 with their top ten hit cover on the UK Singles Chart.

Since I Don’t Have You-The Skyliners-original song-1959

I don’t have plans and schemes
And I don’t have hopes and dreams
I don’t have anything
Since I don’t have you

I don’t have fond desires
And I don’t have happy hours
I don’t have anything
Since I don’t have you

I don’t have happiness
And I guess
I never will ever again
When you walked out on me
In walked old misery
And he’s been here since then

I don’t have love to share
And I don’t have one who cares
I don’t have anything
Since I don’t have
You, you, you, you
You, you, you, you
You, you, you, you