Category Archives: Llibres

Els processos constituents al món. Experiències en democràcia deliberativa. Revista IDEES 44 │Post de Pere Almeda – Llibres gencat

idees44okEn els últims anys han sorgit noves experiències que han fet replantejar la relació entre els components representatius i participatius a l’hora de debatre i establir nous marcs constitucionals en les democràcies liberals. Conceptes com democràcia de qualitat, democràcia deliberativa i democràcia directe, amplien el marc del debat polític i empoderen la ciutadania i el conjunt dels actors socials per prendre part i ser els protagonistes dels processos de transformació social i política.

La política avui, està mutant lentament però irremeiablement a través de les noves dinàmiques i mètodes de participació que la ciutadania impulsa. L’ús de les tecnologies de la informació, la gestió del big data i els treballs en xarxa estan transformant de manera profunda les estructures, els processos i els actors  que participen, tot assenyalant el nou rumb que pot prendre la política en el segle XXI. Els marcs jurídics i constitucionals són contingents i no poden ser immutables, sinó que han de restar oberts a les oportunitats de canvi, adaptant-se a les noves demandes i necessitats socials i ciutadanes. Un canvi, que en la lògica d’avenç democràtic no pot estar concentrat en les mans d’una elit política o econòmica sinó que d’acord amb les exigències de major legitimitat, ha d’estar liderat per una participació àmplia de la ciutadania i fruit de processos deliberatius de qualitat.

El cicle sobre Processos constituents en el món va analitzar experiències rellevants recents i va comptar amb la participació de persones provinents de l’acadèmia i experts internacionals de primer nivell. L’objectiu era estudiar i debatre les principals experiències de democràcia participativa  en processos constituents que s’han donat els últims anys arreu del món, amb un èmfasi especial sobre la deliberació i la implicació de la ciutadania. Amb un enfocament eminentment  pràctic, analitzant els reptes plantejats i les solucions finalment adoptades en cada país. Es va comptar amb els casos d’Irlanda, Bolívia, Equador, Islàndia, Xile i Escòcia. A més, es va donar una  visió general sobre les tendències actuals relacionades amb la participació ciutadana en els  processos constituents. En aquesta edició hi trobareu les idees principals que es van presentar i les seves conclusions.

Quan els sistemes polítics no són porosos i sensibles a les demandes de la ciutadania, quan davant les oportunitats de revisar les estructures i vehicular les noves necessitats socials, negociant i acomodant les reivindicacions polítiques, només hi ha el bloqueig o la repressió, la legitimitat de la democràcia està en perill i els riscs d’involució són evidents. En aquets context, són moltes les veus que expressen que el sistema polític necessita un reset i requereix tornar a ser repensat per la via d’un procés constituent.

Certament, els reptes constituents són molts i molt complexos, també els riscs d’involució i de creació de noves fractures. Tanmateix, quan dirigim la mirada cap a altres experiències comparades, trobem que les societats democràtiques  tenen els instruments per obrir les vies que facin possible el diàleg i la negociació, articulant el reconeixement del pluralisme i la seva representativitat, tot possibilitant nous acords i oportunitats de consentiment sobre els marcs bàsics de convivència i les formes d’organització col·lectiva.  L’evolució i el creixement democràtic són possibles i avui podem afirmar, que són més necessaris que mai.

Pere Almeda
Director del CETC

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres títols de la Revista Idees a la Llibreria en línia

Via:  Els processos constituents al món. Experiències en democràcia deliberativa. Revista IDEES 44 │Post de Pere Almeda – Llibres gencat

Anuncis

Víctimes 1936-1945 │ Post del Memorial Democràtic – Llibres gencat

victimesEn la commemoració dels 80 anys de la Guerra Civil, no pot faltar una reflexió sobre les seves conseqüències.

El catàleg de l’exposició “Víctimes. 1936-1945” proposa conèixer episodis tràgics del conflicte (morts, rereguarda, persecució religiosa, destrucció del patrimoni, ferits, bombardejos, refugiats, camps de concentració, exili, repressió judicial i fosses). També aspectes encoratjadors (organitzacions d’ajuda, salvació del patrimoni, defensa passiva, assistència sanitària o persones que salven vides) que es veuran mitjançant imatges i la cartografia històrica, entesa aquesta no com una mera col·locació de dades sobre una superfície geogràfica, sinó com l’art de traçar mapes en el present d’uns fets del passat d’una forma entenedora.

El mapa ens permet una observació a escala màxima. Reconstrueix l’espai, el temps i els fets. Visualitza i contextualitza. Junts, objectes i mapes, dialoguen i ens apropen a una visió material/palpable (micro) i mental/conceptual (macro).

Aquest llibre ens convida a reflexionar sobre la dimensió, l’abast i diversitat de significats del concepte de víctima (persona que pateix un mal que no vol), resistència (capacitat de l’individu de suportar les adversitats) i resiliència (capacitat per afrontar amb èxit una situació desfavorable, recuperar-se i adaptar-se positivament davant l’adversitat). A la vegada, és una galeria i un atles de les víctimes. Un recorregut per un conjunt de nous mapes que ens mostren les conseqüències de la Guerra Civil, i per extensió de tots els conflictes bèl·lics: el saldo negatiu —pot haver-n’hi, de positiu?—.

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Via:  Víctimes 1936-1945 │ Post del Memorial Democràtic – Llibres gencat

Biografia d’Enric Prat de la Riba │ Post de Lluís Duran – Llibres gencat

Martí Esteve va editar la primera biografia d’Enric Prat de la Riba, el mateix 1917, poc després del seu traspàs. Rere seu, van venir les de Josep M. Ainaud de Lasarte, Rafael Olivar-Bertrand, Xavier Fort i Bufill… Era la biografia d’un deixeble de Prat. Esteve va passar des de la Joventut Nacionalista, el viver de quadres del partit catalanista conservador, a Acció Catalana i, en els anys republicans, al Partit Catalanista Republicà, que n’era el successor. Un deixeble que va treballar sovint al servei de les institucions catalanes; primer, a la Mancomunitat, com a funcionari, i després com a conseller de Finances, a la Generalitat de Catalunya, a més en càrrecs representatius a l’Ajuntament de Barcelona i a les Corts Constituents de la República. A més de ser director del diari d’Acció Catalana, La Publicitat, un dels més ben produïts de la premsa catalana d’aleshores.

El llibre d’Esteve representa una baula de l’esforç que féu el que s’anomenà “l’Escola de la Lliga” per deixar establert per les futures generacions la figura, el llegat i l’obra d’Enric Prat de la Riba (obra que en aquell moment era en el seu zenit de desplegament). Necessària, com veurà el lector en el llibre, per configurar una personalitat que s’havia mostrat habitualment discreta i positivament treballadora.

En aquesta edició ens hem proposat facilitar-ne la lectura per un públic ampli, adequant el text que tot just començava a aplicar les Normes de l’Institut d’Estudis Catalans, a una forma del català més normalitzat. També l’aparell crític permet situar el lector en l’evolució dels coneixements i les influències de qui va ser teòric catalanista i primer president de la Mancomunitat de Catalunya.

Lluís Duran
Centre d’Història Contemporània de Catalunya

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Via:  Biografia d’Enric Prat de la Riba │ Post de Lluís Duran – Llibres gencat

Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Post d’Elsa Ibar – Llibres gencat

9788439397717Camilo Cava Balcells (Balaguer, 1880-1950), fill de Cal Cava, família burgesa i terratinent de Balaguer, es va llicenciar en dret l’any 1903 i va exercir professionalment d’advocat, jutge municipal, procurador dels tribunals i fins i tot de notari eclesiàstic, designat pel bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Balaguer i tresorer i administrador del Sindicat Agrícola de Balaguer i de la Caja Rural Católica y de Préstamos. Així mateix, com a periodista de vocació, va escriure articles en nombrosos diaris d’Espanya, sobretot d’agricultura com la Página Agrícola del diari de Lleida “La Mañana”, i també a la revista local “Pla i Muntanya”.

Durant la Guerra Civil, l’autor, que aleshores tenia 56 anys, es va quedar a Balaguer i va escriure un diari, que inicià el dia 18 de juliol de 1936 fins a l’1 d’abril de 1939. Aquest Diari té un interès històric inqüestionable, ja que ens relata els fets que Camilo Cava va viure de primera mà al llarg de tota la Guerra Civil a Balaguer. Dia rere dia, l’autor ens explica tant els fets més cruents com els relatius a la vida quotidiana i a la supervivència d’aquells que es van quedar a la ciutat.

Camilo Cava era un home de dretes i aquest posicionament, cada cop més ferm a mesura que avançava la guerra, es fa palès al llarg de tot el diari. Tanmateix, i més enllà de la seva visió personal dels esdeveniments, l’autor tenia consciència de l’excepcionalitat del moment que estava vivint i, per això, volia deixar per escrit el seu testimoni.

Hi ha tres exemplars del Diari, una primera versió manuscrita que, posteriorment, l’autor  va revisar per tal de preparar una darrera versió mecanografiada i corregida. Josep Pla Blanch s’ha fet càrrec de l’edició per a la present publicació Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells, la qual ha enriquit fent els aclariments necessaris a peu de pàgina per a una millor comprensió del text i contrastant, quan s’esqueia, els fets històrics del relat.

Elsa Ibar Torras
Directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Arxius i societat. Quaderns de Divulgació Històric

Via:  Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Post d’Elsa Ibar – Llibres gencat

Nova versió de la base de dades del corpus de textos francesos «Frantext» | Bloc de Lletres

S’ha estrenat una nova versió de la base de dades textual Frantext, un corpus que comprèn més de 5.000 textos en llengua francesa, desenvolupada per l’ATILF (Analyse et Traitement Informatique de la Langue Française):

Historiquement dévolu à la recherche d’exemples pour le Trésor de la Langue Française, et d’abord centré sur la langue des XIXème et surtout XXème siècle la base Frantext a poursuivi son évolution en élargissant son empan diachronique: ajout de textes médiévaux, de textes en moyen français, français préclassique et classique. La base continue en parallèle ses enrichissements dans le domaine moderne. Elle contient 10% de textes dits «scientifiques» et techniques et 90% de texte considérés comme «littéraires» regroupant tous les genres: romans, mémoires, autobiographie, journaux personnels, théâtre, poésie, essais. Ce corpus comprend des œuvres françaises, mais aussi francophones.

Son ambition n’est pas d’opérer une sélection en suivante le canon littéraire, mais de représenter l’usage du français écrit dans sa diversité: on y trouvera donc des classiques de la littérature, comme Flaubert ou Proust, mais aussi des manuels de cuisine, des traités de chasse, des ouvrages de linguistique, des manuels de géographie, des mémoires de journaliste, des romans contemporains ou même des écritures dites ordinaires».

La base de dades ofereix diferents eines d’interrogació i filtratge, i altres opcions d’explotació de la base de dades que trobareu explicades al manual d’ajuda. Afegim un parell de captures de la visualització de resultats cerca:

 

Via:  Nova versió de la base de dades del corpus de textos francesos «Frantext» | Bloc de Lletres

Publicat el llibre “Mujeres en pie de guerra. Memorias de nosotras” de Susana Koska amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

El passat dia 22 de febrer es va presentar a la Fundació Serra i Fabra de Barcelona el llibre Mujeres en pie de Guerra. Memorias de nosotras de Susana Koska.

L’escriptora i documentalista ha realitzat una gran tasca d’investigació amb la finalitat de retre homenatge a totes aquelles dones anònimes que, des de la guerra civil fins al naixement del moviment feminista als anys 70, van lluitar perquè el món fos millor.

El llibre recull la història de dotze dones espanyoles que van des de la revolucionària Sara Berenguer fins a la periodista Carmen Alcalde i la pròpia autora.

El franquisme va esborrar el rastre de moltes d’elles però escriptores com Antonina Rodrigo,  han dedicat bona part de la seva obra a restaurar la seva memòria.

Tal i com la mateixa autora diu: «Desde principio de siglo Mujeres en pie de guerra ha tenido distintas formas: una colección de canciones, escritas por Gabriel Sopeña y Loquillo; una obra gráfica del pintor gallego Fernando Pereira …  fue un documental en 2004, y aquellos fueron años de búsquedas, encuentros y desencuentros, amor, descubrimientos terribles, cartas, confidencias aterradoras en taxis, en bares, en casas de barrios que desconocía y por los que me perdía siempre. Fotos en blanco y negro de cada una de ellas, una historia enorme, inabarcable. Una crónica sentimental de aquello de “¿Qué fue de los tuyos en la Guerra Civil?” Yo fui sumando y aprendiendo y escuchando y copiando, con vocación de escriba a juzgar por la cantidad de material guardado.»

Per a la realització d’aquesta obra l’autora ha utilitzat material divers de la nostra biblioteca i arxiu com per exemple imatges de la publicació anarquista Mujeres Libres i la falangista Y: revista para la mujer.

Des del nostre blog felicitem  la Susana per la feina feta i li desitgem molta sort!

Via:   Publicat el llibre “Mujeres en pie de guerra. Memorias de nosotras” de Susana Koska amb material del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

Els catàlegs es renoven: la nova eina de cerca d’informació acadèmica al CRAI | Bloc de Lletres

Cercabib s’ha convertit en l’eina principal de cerca d’informació acadèmica del CRAI, un cop superada la fase de proves (podeu llegir tots els detalls a la notícia aquí).

La nova eina no suposa tan sols un canvi d’imatge, sinó que afecta directament els continguts que recupera, que s’amplien considerablement. Ara, a més del fons que tenim a les biblioteques, s’hi afegeixen resultats de bases de dades, llibres i revistes electròniques (antic ReCercador) i dels dipòsits digitals de la UB: articles, llibres, capítols, tesis, treballs de fi de grau i de màster, materials docents, col·leccions patrimonials, etc. L’objectiu és incrementar la visibilitat i facilitar l’accés als recursos d’informació que tenim a l’abast.

Quan utilitzem Cercabib, cal tenir presents algunes diferències respecte al catàleg:

  • Estem acostumats al fet que el resultat d’una cerca al catàleg es correspongui amb documents als quals hi podrem accedir, bé sigui en format electrònic o en paper. Amb la nova eina, és probable que hi surtin algunes referències de documents als quals no hi tenim accés. Això és degut al fet que Cercabib localitza referències de bases de dades bibliogràfiques externes i no busca exclusivament entre els documents que tenim a la biblioteca o via subscripció.
  • Així com el catàleg no ens recupera articles o capítols de llibre, Cercabib sí que en localitza.

Convé subratllar que és possible limitar la consulta només al fons de la biblioteca clicant la pestanya “Catàleg” de la pàgina dels resultats. També podem entrar al Catàleg clàssic directament des de l’enllaç que es troba a la part inferior de la pàgina del recurs.

El nostre catàleg no ha estat l’únic en fer aquest canvi. Durant els últims mesos s’han anat renovant els catàlegs d’algunes biblioteques universitàries catalanes. El darrer en afegir-s’hi ha estat el Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya (CCUC) amb un nou disseny i nou sistema de recuperació de la informació, segons ho expliquen al El Blog del CSUC.

Us recordem que encara podeu deixar la vostra opinió sobre la nova eina Cercabib en aquesta enquesta.

 

Via:   Els catàlegs es renoven: la nova eina de cerca d’informació acadèmica al CRAI | Bloc de Lletres

El Monestir de les Avellanes i el Palauet de la Muralla de Balaguer col·laboren en la catalogació de la biblioteca | Monestir de les Avellanes

El Palauet de la Muralla de Balaguer i l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes, col·laboren en la catalogació de la biblioteca antiga. Els fons bibliogràfic de la biblioteca del Palauet de la Muralla està format per llibres dels segles XVI-XIX. La majoria d’aquests exemplars provenen de l’antiga biblioteca del convent de Sant Domènec de Balaguer on s’hi trobava una part de la Biblioteca antiga del Monestir de les Avellanes espoliada i disgregada arran de la desamortització de Mendizábal.

Ara amb el doble objectiu de salvaguardar l’actual biblioteca de la Casa Tarragona i de reconstruir virtualment l’antiga biblioteca del Monestir de les Avellanes, que havia comptat amb més de 5000 volums, les dues entitats col·laboren per catalogar el fons bibliogràfic d’aquesta històrica casa de la capital de la Noguera.

La feina de catalogació s’ha iniciat tot just fa un mes i des de la Casa Tarragona i el Monestir de les Avellanes, i es fa amb el Catàleg “Libri” catàleg en línia dels Maristes.

La intenció de l’Arxiu del Monestir de Bellpuig de les Avellanes és continuar els treballs de recerca de l’antic fons bibliogràfic de la seva biblioteca, i de col·laborar amb les entitats que avui custodien part d’aquest fons bibliogràfic, per tal de reunificar-los de forma virtual i facilitar-ne l’accessibilitat i la consulta. (vegeu la notícia a Balaguer TV o prement damunt de la imatge)

Via: El Monestir de les Avellanes i el Palauet de la Muralla de Balaguer col·laboren en la catalogació de la biblioteca | Monestir de les Avellanes

Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

Seguint amb la màxima de Preservar per difondre, l’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva.

En aquesta ocasió s’han realitzat  treballs de restauració en el Llibre Verd Gran i en el Llibre Verd Petit. Ambdós, junt amb el Llibre dels Usatges, formen part dels documents més especials del patrimoni documental de la nostra institució, conservats a l’Arxiu.

El Llibre Verd Gran (1691), respon a la tradició d’aquests còdexs de recollir les notícies particulars d’un lloc o, com és en el nostre cas, els privilegis reials atorgats a la ciutat de Lleida. És un tom de grans dimensions, 40×28.5×10.5 cm., amb el bloc del llibre en paper, manuscrit i cobertes de cartró folrades amb pell verda daurada amb ferro calent i roda.

La primera pàgina dibuixada estava molt malmesa, i la resta de fulls del volum es trobaven bruts. La brutícia sobretot es concentrava en els primers i darrers fulls, així com en els talls del llibre i en algunes cantonades.

El Llibre Verd Petit (1299-1413), té unes mides de 27.5x19x7 cm, el bloc del llibre és de pergamí, manuscrit i tapes de cartró folrades de pell verda daurada amb ferro calent i roda.

Al llom del còdex es llegeix: Privilegis, statuts e Ordinacions de la Ciutat de Lleida. Anys 1299 a 1413. Conté diversos privilegis reials, ordinacions de la ciutat, Usatges de Barcelona i els Costums de Lleida, recopilats pel cònsol Guillem Botet el 1228, que són la compilació del dret consuetudinari lleidatà feta vuitanta anys després de la concessió de la Carta Pobla

En el cas del llibre petit el principal problema fou la brutícia greixosa que s’havia anat acumulat a la part inferior dreta de cada pàgina, degut a l’acció de passar els fulls durant tants anys.

Tots dos toms varen estar, en algun moment, enquadernats de nou.

En ambdós casos s’ha realitzat una neteja en sec general, incidint sobretot en les parts més afectades i, també, una neteja humida que permet eliminar àcids dèbils i residus de metall. El procés de desacidificació, que segueix a la neteja humida, es feu també per immersió, i consisteix en un bany preparat amb un desacidificant.

A continuació, per donar consistència tant al paper original com els empelts de polpa es reaprestà aplicant una capa de cola molt diluïda. S’assecà sota premsa entre proteccions i paper assecant.

Els fulls es laminaren, s’aplanaren, i es consolidaren i reintegraren quan fou necessari.

La pell de la coberta d’ambdós llibres s’hidratà amb ceres microcristal·lines. Per igualar el to de la pell i evitar que destaquessin les zones més clares produïdes pel desgast s’aplicà primer un tint per pells, i després s’igualà el to amb una crema de color verd fosc.

El procés de restauració d’aquests volums, així com l’informe tècnic, han estat realitzats per l’empresa Restauració d’Obra Gràfica EstudiB2, durant el primer trimestre de 2017.

 

Via: Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

Nació i imperi

lanacionimperial
El llibre: Josep M. Fradera, La nación imperial (1750-1918), Barcelona, Edhasa, 2015

=======================

lavenç
La meva ressenya: Genis Barnosell, “Nació i colònia: una comunitat d’iguals?”, L’Avenç, 419, gener 2016, p.61-63

Història! Bloc de Genís Barnosell

Josep M. Fradera ha publicat un llibre colossal sobre les relacions entre nació i imperi a partir de l’experiència històrica dels imperis espanyol, britànic, francès i dels Estats Units entre 1750 i 1918. Un llibre que no és només una font de dades impressionant sinó una completa relectura del tema que qüestiona de soca-rel els relats ortodoxos sobre la nació espanyola, britànica o francesa.

View original post 230 more words