Tag Archives: MUSIC

Fun Fun Fun – Música

“Fun, Fun, Fun” is a song written by Brian Wilson and Mike Love for American rock band The Beach Boys. It was released in 1964 as a single backed with “Why Do Fools Fall in Love”, both later appearing on the band’s album Shut Down Volume 2.

The song is one of many by the Beach Boys that virtually defined the California myth Its lyrics are about a teenage girl who tricks her father so she can go hot-rodding with his Ford Thunderbird. At the end, her father discovers her deception and takes the keys from her. The narrator then comes to the girl’s rescue with his own car.

the beach boys – fun, fun, fun (live)

Fun Fun Fun- The Beach Boys

Well she got her daddy’s car and she cruised through the hamburger stand, now
Seems she forgot all about the library like she told her old man, now
And with the radio blasting goes cruising just as fast as she can now
And she’ll have fun, fun, fun till her daddy takes the T-bird away

Well the girls can’t stand her cause she walks, looks and drives like an Ace, now
She makes the Indy 500 look like a Roman chariot race, now
A lot of guys try to catch her, but she leads them on a wild goose chase, now
And she’ll have fun, fun, fun till her daddy takes the T-bird away

Well you knew all along that your dad was getting wise to you, now
And since he took your set of keys you’ve been thinking that your fun is all through, now
But you can come along with me cause we’ve got a lot of things to do, now
And we’ll have fun, fun, fun now that daddy took the T-bird away
And we’ll have fun, fun, fun now that daddy took the T-bird away

Gimme Some Skin, My Friend – Música

“Gimme Some Skin, My Friend”, (performed by The Andrews Sisters in the Abbott and Costello film In the Navy) w & m Don Raye & Gene de Paul

Andrews Sisters – Gimme Some Skin, My Friend

You like my smile
You like my style
Well, why don’t you make me know it?
You like my walk
You like my talk
Well, there’s only one way to show it

If you want to shake my hand
Like they do it in Harlem
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin, my friend

Step right up and take your stand
You don’t have to be timid
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin, my friend

Smack it
Wack it
Let your hand rotate
Show it
Blow it
Put it in your pocket till a future date

If you want to shake my hand
Like they do it in Harlem
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin, my friend

If you like my style
Well show it
If you like my smile
Let me know it
If you like my walk
Please tell me
If you like my talk
Well, skin me papa, skin me

If you want to shake my hand
Like they do it in Harlem, baby
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin, my friend

Step right up and take your stand
You don’t have to be timid, baby
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin, my friend

Smack it
Wack it my friend
Let your hand rotate
Show it
Blow it
Put it in your pocket till a future date

Step right up (what for) and shake my hand
Like they do it in Harlem today, (how do they do it)
Just stick your hand out and give out with the shout
Gimme some skin, my friend

If you want to shake my hand
Like they do it in Harlem
Stick your hand right out and shout
Gimme some skin
Gimme some skin
Gimme some skin, my friend

Veles e Vents – Música

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

Veles e Vents – Raimon – Palau Sant Jordi 1993

Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar:
mestre i ponent contra d’ells veig armar;
xaloc, llevant, los deuen subvenir,
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.

Bullirà el mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota res mal
que sobre si atur un punt al jorn.
Grans e pocs peixs a recors correran
e cercaran amagatalls secrets:
fugint al mar, on són nudrits e fets,
per gran remei en terra eixiran.

Los pelegrins tots ensems votaran
e prometran molts dons de cera fets,
la gran paor traurà al llum los secrets
que al confés descuberts no seran,
e en lo perill no em caureu de l’esment,
ans votaré al Déu qui ens ha lligats
de no minvar més fermes voluntats
e que tots temps me sereu de present.

Jo tem la mort per no ser-vos absent,
perquè amor per mort és anul·lats,
mas jo no creu que mon voler sobrats
pusca esser per tal departiment.
Jo só gelós de vostre escàs voler
que, jo morint, no meta mi en oblit.
Sol est pensar me tol del món delit,
car, nós vivint, no creu se pusca fer:

aprés ma mort, d’amar perdau poder
e sia tost en ira convertit.
E jo forçat d’aquest món ser eixit,
tot lo meu mal serà vós no veer.
Oh Déu! per què terme no hi ha en amor,
car prop d’aquell jo em trobara tot sol?
Vostre voler sabera quant me vol,
tement, fiant de tot l’avenidor!

Jo son aquell pus extrem amador
aprés d’aquell a qui Déu vida tol:
puix jo son viu, mon cor no mostra dol
tant com la mort, per sa extrema dolor.
A bé o mal d’amor jo só dispost,
mas per mon fat fortuna cas no em porta:
tot esvetlat, ab desbarrada porta
me trobarà, faent humil respost.

Jo desig ço que em porà ser gran cost
i aquest esper de molts mals m’aconhorta;
a mi no plau ma vida ser estorta
d’un cas molt fer, qual prec Déu sia tost.
Lladoncs les gents no els calrà donar fe
al que amor fora mi obrarà:
lo seu poder en acte es mostrarà
e los meus dits ab los fets provaré.

Amor, de vós, jo en sent més que no en sé,
de què la part pitjor me’n romandrà,
e de vós sap lo qui sens vós està.
A joc de daus vos acompararé.

Mozart – Violin Concerto No. 5 in A, K. 219 [complete] – Música

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Mozart – Violin Concerto No. 5 in A, K. 219 [complete]

Al Vent – Música

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.

RAIMON, AL VENT, Liceo de Barcelona, 30-11-12

Al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món.

La vida ens dóna penes,
ja el nàixer és un gran plor:
la vida pot ser eixe plor;
però nosaltres

al vent,
la cara al vent,
el cor al vent,
les mans al vent,
els ulls al vent,
al vent del món.

I tots,
tots plens de nit,
buscant la llum,
buscant la pau,
buscant a déu,
al vent del món

L’Estaca – Música

Lluís Llach i Grande (Girona, 7 de maig de 1948) és un músic, cantautor, escriptor i polític català. Va ser l’últim component del grup dels Setze Jutges i se’l considera un dels capdavanters del fenomen de la Nova Cançó. Ha estat un referent, no solament musical sinó també intel·lectual, de tres generacions.

Perseguit pel franquisme, als anys setanta va haver d’exiliar-se un temps a París.[1] Al setembre de 1979 va esdevenir el primer cantant no operístic que va actuar al Gran Teatre del Liceu per presentar Somniem. El 6 de juliol de 1985, Llach va congregar 103.000 persones al Camp Nou durant la celebració d’un concert, el més gran fet mai a Europa fins aleshores.

L´Estaca – Lluis Llach. 1.976, Palau dels esports de Barcelona

L’avi Siset em parlava de bon matí al portal
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l’estaca on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

Però, Siset, fa molt temps ja, les mans se’m van escorxant,
i quan la força se me’n va ella és més ampla i més gran.
Ben cert sé que està podrida però és que, Siset, pesa tant,
que a cops la força m’oblida. Torna’m a dir el teu cant:

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

L’avi Siset ja no diu res, mal vent que se l’emporta,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I mentre passen els nous vailets estiro el coll per cantar
el darrer cant d’en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots, ella caurà i molt de temps no pot durar.
Segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba, i ens podrem alliberar.

2014-0-11
bandera-flag-01

Mozart – Piano Concerto No. 20 in D minor, K. 466 [complete] – Música

Wolfgang Amadeus Mozart (Salzburg, 27 de gener de 1756 − Viena, 5 de desembre de 1791) fou un compositor austríac, àmpliament considerat un dels més destacats de la història de la música occidental. La seva influència va ser profundíssima, tant en el món germànic com en el llatí. A diferència de qualsevol altre compositor en la història musical, va escriure en tots els gèneres musicals de la seva època i va excel·lir-ne en cadascú, així com per la seva sorprenent fluïdesa de composició.

Mozart Piano concerto No. 20 in d minor (Complete) K.466

El Rossinyol – Música

El rossinyol, també coneguda com a Rossinyol que vas a França, és una cançó tradicional catalana que ha mantingut la seva popularitat fins als nostres dies. Cal no confondre aquesta cançó amb el poema de Jacint Verdaguer titulat Cançó del Rossinyol, que ha estat musicat per diversos compositors. Segons Jaume Ayats, es tracta d’una balada tradicional catalana que exposa les queixes de la malcasada o malmaridada. Des de la lírica medieval que són constants les cançons que posen un plany en boca de la noia acabada de casar, en una societat on els casaments habitualment eren pactats entre els pares i les famílies, sense que la filla hi tingués gaire intervenció.


El Rossinyol. Popular Catalana. Coral Renaixença

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana’m a la mare,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Encomana’m a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Perquè m’ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n’ha dada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l’esquellada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Jo t’he de donar per paga,
rossinyol,
un petó i una abraçada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana’m a la mare,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Diguem No – Música

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.


Raimon – Diguem No

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

You Can Get It If You Really Want – Música

“You Can Get It If You Really Want” is a famous late rocksteady song written and performed by the Jamaican reggae singer songwriter Jimmy Cliff. It was famously used in the 1972 film The Harder They Come. A version was recorded by Jamaican singer Desmond Dekker, becoming a hit in its own right as a single released in a number of markets, reaching number 2 on the UK Singles Chart. It was classified as number 27 on the 1970 Year-end Chart in the UK.

Jimmy Cliff – You Can Get It If You Really Want

You can get it if you really want
You can get it if you really want
You can get it if you really want
But you must try, try and try
Try and try, you’ll succeed at last
Persecution you must bear
Win or lose you’ve got to get your share
Got your mind set on a dream
You can get it, though harder them seem now
You can get it if you really want
You can get it if you really want
You can get it if you really want
But you must try, try and try
Try and try, you’ll succeed at last
I know it, listen
Rome was not built in a day
Opposition will come your way
But the hotter the battle you see
It\’s the sweeter the victory, now
You can get it if you really want
You can get it if you really want
You can get it if you really want
But you must try, try and try
Try and try, you’ll succeed at last
You can get it if you really want
You can get it if you really want
You can get it if you really want
But you must try, try and try
Try and try, you’ll succeed at last
You can get it if you really want – I know it
You can get it if you really want – though I show it
You can get it if you really want
– so don’t give up now