Monthly Archives: Mai de 2017

El Rossinyol – Música

El rossinyol, també coneguda com a Rossinyol que vas a França, és una cançó tradicional catalana que ha mantingut la seva popularitat fins als nostres dies. Cal no confondre aquesta cançó amb el poema de Jacint Verdaguer titulat Cançó del Rossinyol, que ha estat musicat per diversos compositors. Segons Jaume Ayats, es tracta d’una balada tradicional catalana que exposa les queixes de la malcasada o malmaridada. Des de la lírica medieval que són constants les cançons que posen un plany en boca de la noia acabada de casar, en una societat on els casaments habitualment eren pactats entre els pares i les famílies, sense que la filla hi tingués gaire intervenció.


El Rossinyol. Popular Catalana. Coral Renaixença

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana’m a la mare,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Encomana’m a la mare,
rossinyol,
i a mon pare no pas gaire,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Perquè m’ha mal maridada,
rossinyol,
a un pastor me n’ha dada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Que em fa guardar la ramada,
rossinyol,
he perduda l’esquellada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Jo t’he de donar per paga,
rossinyol,
un petó i una abraçada,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Rossinyol, que vas a França,
rossinyol,
encomana’m a la mare,
rossinyol,
d’un bell boscatge
rossinyol d’un vol.

Anuncis

Diguem No – Música

Ramon Pelegero i Sanchis, més conegut pel nom artístic de Raimon, (Xàtiva, 2 de desembre de 1940) és un cantautor valencià, un dels membres més representatius de la història contemporània de la cançó en català i amb major reconeixement internacional de tot el domini lingüístic català.


Raimon – Diguem No

Ara que som junts
diré el que tu i jo sabem
i que sovint oblidem:

Hem vist la por
ser llei per a tots.
Hem vist la sang
-que sols fa sang-
ser llei del món.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

Hem vist la fam
ser pa
dels treballadors.

Hem vist tancats
a la presó
homes plens de raó.

No,
jo dic no,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

No,
diguem no.
Nosaltres no som d’eixe món.

Nou Fons Personal rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de Sergi Puyó i Paretas una col·lecció particular relacionada amb el camp de concentració de Mauthausen (Àustria).

Als voltants de l’any 2003, Sergi Puyó i Paretas va començar a treballar en una aproximació biogràfica del seu oncle, Sadurní Puyó i Martínez (1910-1969), presoner i supervivent del K.L. Mauthausen. Fruit d’aquella recerca és el treball Satur : aproximació biogràfica d’en Sadurní Puyó Martínez, 1910-1969.  

A mesura que anava aconseguint informació de la Creu Roja Internacional, dels arxius del Govern austríac i de l’administració francesa sobre el seu oncle, va anar comprant postals del camp i records turístics diversos. En adonar-se que al voltant del que representava el KL Mauthausen s’havia creat una indústria del marxandatge important,  va anar adquirint tota mena de materials (fotografies, postals, sobres de carta, segells, etc.) fins a recollir una col·lecció molt interessant, que inclou també bibliografia especialitzada sobre Mauthausen i altres camps de concentració nazis que trobareu al catàleg de la Universitat de Barcelona.

En passar els anys Sergi Puyó ha volgut compartir la seva col·lecció amb tots aquells estudiosos interessats en el tema i n’ha fet donació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Li agraïm també la seva col·laboració en l’elaboració de l’inventari.

El Fons Personal Sergi Puyó i Paretas consta de:

  • Postals del camp impreses, evidentment, a partir de 1945; algunes mostren el camp a l’actualitat, altres els diversos espais (crematori, escala de la mort, mur de les lamentacions, porta d’entrada, etc.) durant els anys que va funcionar com a camp de concentració.
  • Segells, emesos majoritàriament pel Govern austríac, però també d’Alemanya Democràtica, Polònia  i Luxemburg, per commemorar diferents aniversaris de l’alliberament del camp.
  • Fotografies dels memorials erigits a Mauthausen per nombrosos països (Alemanya, Angleterra, Espanya, Estats Units, França, Hongria, Itàlia, Iugoslàvia, Polònia, Rússia, Txèquia, etc.) en honor dels deportats morts.
  • Sobres de carta il·lustrats amb motius diversos (caricatures de nazis,  fotografies del camp, de Hitler, de Patton Jr., etc.)
  • Un segell amb retrat de Hitler emès pel Tercer Reich.
  • Guies de visita del camp
  • Fotografies originals de diferents indrets del K.L. Mauthausen (entrada principal, crematori, capella, memorials, barracons, etc.) fetes per visitants els anys 1950-1960.
  • Pins commemoratius dels presoners
  • Per últim, documents de la Primera Guerra Mundial, quan Mauthausen era també un camp de presoners: una postal original de la Creu Roja, un bitllet de 10 hellers, moneda utilitzada al camp de presoners, i tres cartes originals de presoners italians ingressats a Mauthausen.

Podeu consultar al nostre Pinterest les impressionants imatges dels llibres i material d’arxiu donats pel Sergi.

 

Via: Nou Fons Personal rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

Memorial Day – Dia Commemoratiu 2017

MEMORIAL DAY

Memorial Day is a federal holiday in the United States for remembering the people who died while serving in the country’s armed forces. The holiday, which is currently observed every year on the last Monday of May, originated as Decoration Day after the American Civil War in 1868, when the Grand Army of the Republic, an organization of Union veterans founded in Decatur, Illinois, established it as a time for the nation to decorate the graves of the Union war dead with flowers. By the 20th century, competing Union and Confederate holiday traditions, celebrated on different days, had merged, and Memorial Day eventually extended to honor all Americans who died while in the military service.

U.S. ARMY AIR CORPS

U.S. ARMY
U.S. MARINES

U.S. NAVY

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà posa a disposició de l’usuari a “Arxius en línia” 186 protocols notarials dels anys 1736- 1832 | Grup d’Arxivers de Lleida

Un protocol notarial és un conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats, autoritzats per un mateix notari en el decurs d’un any, i enquadernats en un o diversos volums. Les escriptures i els documents són foliats, i tenen un número correlatiu.

Els protocols notarials són secrets fins que acompleixen els cent anys d’antiguitat, custodiant-se a les notaries; a partir d’aquest moment, passen a ser consultables públicament.

Les tipologies documentals que trobem en els protocols són força diverses, podem destacar les compravendes i permutes, els capbreus, els capítols matrimonials, els testaments…

Els protocols disponibles en línia corresponen als notaris següents:

De la notaria d’Esterri d’Àneu: Francesc Sansi-Ramon (1736-1754) -19 volums-, Antoni Morelló i Tapiró (1753-1794) -41 volums-, Josep Sansi-Ramon i Pericó (1771-1800)- 31 volums- i Ignasi Aytés i Duat (1797-1832) -17 volums-.

De la notaria de Gerri de la Sal disposem de cinc volums de documentació específica de Bonaventura Mariat i Carbonell que corresponen a capítols i testaments de 1743-1751 i de 1744-1783 i a Llibre de capítols matrimonials, testaments i concòrdies de 1744-1780, 1752-1759 i 1762-1767. Aquests llibres temàtics foren digitalitzats per la Societat Genealògica d’Utah.

 

De la notaria de Sort: Agustí Ciutat i Benavent (1733-1780) -17 volums-, Agustí Ponsico i Semino (1734-1759) -5 volums-, Antoni Solans (1760-1814) -26 volums-, Agustí Ponsico i Sans (1771-1790) -7 volums-, Agustí Duat i Ciutat (1796-1824) -5 volums, Antoni Azamar (1790-1803) -12 volums-.

De la notaria de Tírvia: Hermenegild Danés (1896) –1 volum-.

En total correspon al 25% del número de protocols del districte notarial de Sort, dipositats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Aquests llibres han estat digitalitzats pels Plans Bruniquer de 2013, 2014 i 2015 (unes 23.000 imatges), pel programa “Menjar i beure” de la Unió Europea 2015 (quasi 8.000 imatges), i la resta per recursos propis de l’arxiu comarcal.

(Extret de la pàgina web de la XAC)

Via: L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà posa a disposició de l’usuari a “Arxius en línia” 186 protocols notarials dels anys 1736- 1832 | Grup d’Arxivers de Lleida

You Can Get It If You Really Want – Música

“You Can Get It If You Really Want” is a famous late rocksteady song written and performed by the Jamaican reggae singer songwriter Jimmy Cliff. It was famously used in the 1972 film The Harder They Come. A version was recorded by Jamaican singer Desmond Dekker, becoming a hit in its own right as a single released in a number of markets, reaching number 2 on the UK Singles Chart. It was classified as number 27 on the 1970 Year-end Chart in the UK.

Jimmy Cliff – You Can Get It If You Really Want

You can get it if you really want
You can get it if you really want
You can get it if you really want
But you must try, try and try
Try and try, you’ll succeed at last
Persecution you must bear
Win or lose you’ve got to get your share
Got your mind set on a dream
You can get it, though harder them seem now
You can get it if you really want
You can get it if you really want
You can get it if you really want
But you must try, try and try
Try and try, you’ll succeed at last
I know it, listen
Rome was not built in a day
Opposition will come your way
But the hotter the battle you see
It\’s the sweeter the victory, now
You can get it if you really want
You can get it if you really want
You can get it if you really want
But you must try, try and try
Try and try, you’ll succeed at last
You can get it if you really want
You can get it if you really want
You can get it if you really want
But you must try, try and try
Try and try, you’ll succeed at last
You can get it if you really want – I know it
You can get it if you really want – though I show it
You can get it if you really want
– so don’t give up now

La col·lecció d’imatges de Sant Josep de l’Arxiu Gavín | Grup d’Arxivers de Lleida

El primer fons documental que va preservar l’Arxiu Gavín va ser el d’estampes de Sant Josep. Es tracta d’una col·lecció d’imatgeria religiosa sobre Sant Josep, principalment produïda a Catalunya, i cronològicament del segles XIX-XX. El fons conté 54.000 imatges diferents preservades en 400 àlbums.

El fons d’imatges és consultable per als usuaris externs, posant-se en contacte amb l’Arxiu Gavín a través dels diferents mitjans de consulta. Una de les curiositats és que Josep Maria Gavín va idear un sistema d’organització del fons mitjançant la descripció formal de les imatges. Aquest sistema identifica en total 1550 maneres de descriure les imatges i en facilita la seva cerca de forma ràpida i eficient.

Des de l’arribada del fons al Monestir de les Avellanes, es preveu descriure’l i digitalitzar-lo a Arxius en Línia per tal de facilitar-ne la consulta. Com sempre, l’Arxiu Gavín està obert a noves donacions, ja que aquesta com altres, són fons documentals poc habituals de trobar, i cal valorar que el Centre de Documentació de Cultura Popular i Religiosa de Catalunya faci aquesta tasca de preservar aquest tipus de patrimoni documental i de fer-lo accessible a tothom.

Via: La col·lecció d’imatges de Sant Josep de l’Arxiu Gavín | Grup d’Arxivers de Lleida

Si el llum funciona, farà molta llum

Si el llum funciona, farà molta llum

En català es distingeix entre l’aparell que crea energia lluminosa (làmpada, fluorescent, etc.), el llum, i la claror o energia lluminosa que aquest crea, la llum. Per tant, si una làmpada, etc., està espatllada, perquè té la bombeta o el fluorescent fos, direm que El llum està espatllat. Si un aparell d’aquests, o sigui, un llum, funciona, direm que Fa molta llum. En canvi, si un llum no funciona gaire bé, direm que Fa poca llum. Si el sol ens enlluerna, o sigui, la claror del sol ens enlluerna, és la llum que ens enlluerna.

Jordi Borràs Alabern

Si us ve la son, tindreu un bon son

Si us ve la son, tindreu un bon son

En castellà, per variar, no es distingeixen aquests dos significats: «ganes de dormir» i «acte de dormir». En català, quan tenim ganes de dormir, diem que tenim molta/poca son, i quan dormim, diem que fem un son. Per tant, si tenim insomni, podem fer servir tècniques o bé prendre tisanes o pastilles perquè ens vingui la son. Si hem dormit bé, hem tingut un bon son.

Jordi Borràs Alabern

Eliminar o perpetuar la pobresa? La renda garantida de ciutadania | Jordi Franch Parella Weblog

A Catalunya s’ha donat llum verda a la renda garantida de ciutadania i el Parlament votarà una llei que vol que entri en vigor al setembre. A diferència de la renda mínima d’inserció, a la que substituirà, representa un dret subjectiu que cobrarà la persona i no la família. D’entrada, significa 550 euros per persona major de 23 anys, quantitat que anirà augmentant fins els 664 euros el 2020. Aquesta renda bàsica pot ser compatible amb un sou baix només en el cas de les famílies monoparentals i la Generalitat calcula que beneficiarà unes 70.000 persones. Resulta molt difícil sostreure’s a l’encant de la renda garantida. Estarem tots d’acord que és una idea tremendament populista i que mobilitza ràpidament al seu favor amplis sectors transversals de la societat. És el perfecte catalitzador de la màxima de Frédéric Bastiat, un distingit liberal francès del segle XIX, en el sentit de descriure l’Estat com la gran ficció a través del qual tot el món tracta de viure a costa dels altres. S’aspira a viure de la renda garantida, sense aturar-se a pensar qui la paga. Desperta immediatament en nosaltres el desig de cobrar aquest mannà governamental, però mai de la vida pagar-lo. I en economia no hi ha res que sigui gratuït. Tot té un cost. Els anglosaxons ho tenen clar: there is no free lunch. La renda garantida té òbviament un cost, no és gratuïta i, en contra de la percepció inicial, presenta com a mínim quatre seriosos desavantatges o inconvenients.

En primer lloc, al dirigir-se privilegiadament a famílies monoparentals, genera un incentiu per no casar-se o per desfer matrimonis i generar llars monoparentals només amb l’objectiu de cobrar-la. La prestació amb aquestes condicions distorsiona la societat i genera un incentiu pervers a no formalitzar unions.

En segon lloc hi ha els problemes de finançament. La renda garantida té un cost i suposa un increment de la pressió fiscal. Quan el govern anuncia en ferm el pagament d’una renda bàsica, la despesa pública té el perill de descontrolar-se. En el país de la picaresca, el cens de la població podria augmentar per mantenir sine die en el regne dels vius els possibles beneficiaris. En el moment en què l’asfíxia tributària sigui encara més elevada, amb l’objectiu de finançar el pagament de la renda garantida, la recaptació decrementaria i podria no arribar a ser suficient.

El tercer inconvenient és que afebleix la fibra emprenedora d’una societat i introdueix uns incentius molt negatius per a l’activitat productiva. Per què treballar si amb la renda garantida ja aconseguim (mal)viure? La pobresa, la marginalitat i l’exclusió social no s’eradiquen amb subsidis públics, sinó amb la creació de riquesa i llocs de treball productius. L’únic que aconsegueix una renda mínima és perpetuar la pobresa. Només cal fixar-se amb el sud d’Espanya, Extremadura i Andalusia, i els subsidis rebuts en concepte de solidaritat interterritorial des de l’inici de la democràcia espanyola. S’ha aconseguit reactivar aquests territoris i reduir el diferencial negatiu de renda? O, pel contrari, s’han enquistat els problemes estructurals que impedeixen el creixement? De manera similar, ¿ha estat una transferència de rendes temporal, acotada en el curt termini, o s’ha convertit en una situació crònica i permanent a llarg termini?

Per últim, un quart desavantatge de la renda garantida és la incompatibilitat amb la lliure mobilitat de les persones. Hi ha una relació de conflicte entre la renda garantida i la llibertat migratòria. Quan el parlament de Catalunya aprovi una renda garantida, es convertirà en un focus d’atracció irresistible per a milions de persones en el món que voldran arribar al nou Dorado i viure d’aquest mannà governamental.

La renda garantida és una promesa tremendament populista que no serà eficaç i, molt probablement, pot arribar a ser contraproduent. Naturalment que s’ha de lluitar contra la pobresa i la precarietat. Però per això calen mesures educatives, sanitàries i laborals. Una promesa de cobrament incondicional del sector públic només aconsegueix perpetuar la pobresa. Els suïssos, un poble pròsper i assenyat, es van mostrar contraris a la renda garantida amb una majoria del 78%. Els catalans, un poble no menys assenyat i que lluitem per prosperar, ¿ens plantegem ara instaurar-la per llei? La nova Catalunya no hauria de pretendre redistribuir rendes mínimes de subsistència, sinó generar prosperitat mitjançant la creació de llocs de treball qualificats i ben remunerats.

Via: Eliminar o perpetuar la pobresa? La renda garantida de ciutadania | Jordi Franch Parella Weblog