Tag Archives: INTERNACIONALITZACIÓ

França i Alemanya han demanat perdó, Espanya s’hi nega

BELLATERRA.CAT

Última foto del President Company en vida, abans de ser afusellat pel franquisme.

Per Gemma Aguilera

El 27 d’agost de 1970, la República Federal Alemanya concedia una indemnització econòmica de 1.000 marcs mensuals i una reparació moral pública per a l’esposa del president Companys, Carme Ballester. Un gest amb què no només es reconeixia oficialment que el president català havia estat una víctima del nazisme, sinó que la seva detenció i afusellament havien estat possibles gràcies a l’estreta col·laboració entre les autoritats espanyoles o el règim hitlerià.
Dues dècades després, el 1990, el canceller alemany, Helmut Kohl, i el president francès, François Mitterrand, demanaven disculpes formals a la Generalitat de Catalunya per la implicació d’Alemanya i França en la deportació del president Companys, que acabava amb el seu afusellament a mans del franquisme el 15 d’octubre de 1940. El perdó no significava que els dos mandataris se sentissin hereus del…

View original post 516 more words

Anuncis

In Which I Lose a Bet

election results

Pileus

Last year, I offered a bet that if an election were held this year, independentist parties would win a majority of valid, nonblank votes. One was, and they didn’t. The only person to take me up on the bet was Bernat Gispert, who bet me dinner next time I’m in Barcelona, hoping that he would lose. Alas, I owe him dinner now!

Why didn’t independentists win? Shortly after I offered that bet, in November 2014, support for independence declined precipitously, with a June 2015 survey from respected outfit CEO putting opposition to independence at 50-43%. I explored some reasons for that decline in another post, even as I predicted a rise in support before the September 27 election (I was right about that!).

In the rest of this post, I will explore the results from Sunday’s election in greater depth and what they imply about the views…

View original post 734 more words

Cánovas del Castillo i la independència de Cuba

UCRONIES

Un lector de Nació Digital ha tingut l’encert d’enllaçar una pàgina de La Vanguardia de fa més de cent anys: és l’edició del dissabte 21 de novembre de 1896, que es fa ressò d’unes declaracions de Cánovas del Castillo, aleshores president del Consejo de Ministros de España, en relació amb la guerra d’independència de Cuba. N’hi ha per sucar-hi pa. Ningú diria que han passat cent vint-i-set anys. Les mateixes paraules que ara, la mateixa retòrica, les mateixes mentides, la mateixa ceguesa, el mateix fanatisme. Vegeu-ho:

“Yo creo saber, yo sé, que en los Estados Unidos no hay un sólo hombre de Estado serio é influyente, que desee, en realidad, la independencia de Cuba, pues se dan perfecta cuenta de que la isla independiente vendría á ser en seguida una nueva República dominicana: una segunda Liberia, que retrogradaría de la civilización á la anarquía. Si el ejército español abandonara…

View original post 537 more words

Alemanya debat fórmules inusuals per a Catalunya dins la UE

FONT:   VILAWEB
NOTÍCIES Diumenge 25.08.2013 15:28
ENLLAÇ A L’ARTICLE:    http://www.vilaweb.cat/noticia/4140273/20130825/alemanya-debat-formules-inusuals-catalunya-dins-ue.html

Un estudi proposa usar l’exemple de Xipre ‘a l’inrevés’, per mantenir els drets dels catalans dins la UE

Un estudi del politòleg alemany Kai-Olaf Lang, publicat per L’Institut Alemany de Política Exterior proposa una fórmula inusual per a salvar el debat sobre si després de proclamar de forma unilateral la independència Catalunya formaria part o no de la Unió Europea. Segons Lang la Unió Europea hauria de seguir el model de Xipre ‘a l’inrevés’. Això significaria que el nou estat català momentàniament no seria part de la Unió però en canvi l’acquis comunitari, el conjunt de dret i deures dels ciutadans europeus, actualment en vigor ja, seguiria aplicant-se a Catalunya, amb la qual cosa els ciutadans catalans mantindrien a tots els efectes la ciutadania europea.

L’Institut Alemany de Política Exterior és una prestigiosa fundació privada independent que des de fa cinquanta anys assessora el govern i el parlament alemany en temes de política exterior, a través de la realització d’informes. El text de Kai-Olaf Lang ha estat publicat en la seva revista pública d’actualitat.

L’estudi creu que Espanya hauria de fer una oferta federal rotunda a Catalunya i que això possiblement podria aturar el procés d’independència però es planteja també de forma oberta què passaria si l’estat és incapaç de fer-ho i per tant l’actual procés sobiranista acaba amb una declaració a l’estil de la de Kossove.

Segons Lang l’exemple de Xipre podria servir. Oficialment tota l’illa de Xipre forma part de la Unió Europea però de fet el territori de la República Turca del Nord de Xipre n’està exclós de l’aplicació de les regles comunitàries. Oficialment les lleis europees, l’acquis, estan en vigor també al nord de Xipre però la Unió ha declarat la seva aplicació suspesa fins que es donin les condicions adequades. En el cas català la Unió declararia que l’acquis europeu és en vigor a Catalunya encara que l’estat català estigués fora de les institucions europees mentre dura el procés d’adhesió.

L’acquis és la legislació acumulada, actes de llei i decisions dels tribunals que constitueix el cos de la legal de la Unió Europea.

De la Via Bàltica a la Via Catalana

FONT:   VILAWEB
Autor/s: ACN – Divendres  23.08.2013  09:05
ENLLAÇ A L’ARTICLE:    http://www.vilaweb.cat/noticia/4140022/20130823/via-baltica-via-catalana.html

Avui fa vint-i-quatre anys de la cadena humana que va expressar al món el desig d’independència d’Estònia, Letònia i Lituània

El 23 d’agost de 1989, dos milions de ciutadans d’Estònia, Letònia i Lituània van fer una cadena humana per unir els 671 km entre els tres països i expressar a tot el món el desig d’independència. La Via Bàltica, que ha servit d’inspiració per a la Via Catalana i de la qual avui fa vint-i-quatre anys, va marcar un punt d’inflexió. ‘Una Europa comuna només es pot fer si totes les nacions europees tenen garantit un dret lliure a l’autodeterminació’, deia el manifest. Dos anys després, la que es considera una de les principals manifestacions pacífiques de la història va assolir l’objectiu: Estònia, Letònia i Lituània van ésser reconegudes estats independents.

La cadena humana del Bàltic, que va passar per les tres capitals (Vílnius, Lituània; Riga, Letònia, i Tallinn, Estònia), es feia coincidint amb el cinquantè aniversari del pacte entre Hitler i Stalin per dividir-se Europa, i que va implicar l’ocupació soviètica dels tres estats bàltics.

El manifest que es va difondre durant la celebració de la Via Bàltica recordava l’ocupació soviètica dels tres països i avisava que la URSS havia fet ‘tot el possible per retirar de les memòries i dels mapes d’Europa les repúbliques d’Estònia, Letònia i Lituània’.

En aquest sentit, doncs, era alhora una reivindicació contra l’autoritarisme de la URSS i una exigència d’independència. Tot i que la cadena humana bàltica va aixecar grans simpaties internacionals, en un primer moment Moscou la va criminalitzar.

Conseqüències ‘catastròfiques’

El primer comunicat del règim soviètic sobre la via assegurava que si els dirigents independentistes aconseguien el seu objectiu, ‘les possibles conseqüències podrien ser catastròfiques’. El text, que es va llegir per televisió, avisava que la cadena humana suposava una ‘seriosa amenaça per al futur dels pobles del Bàltic’, que podien ésser ’empesos a l’abisme pels seus caps nacionalistes’.

Lituània, Letònia i Estònia van recuperar la independència, oficialment i amb tot el reconeixement internacional, l’any 1991, tot i que Vílnius ja l’havia declarada el març de l’any anterior. De fet, en el seu manifest, els independentistes del Bàltic avisaven els dirigents internacionals de la necessitat de recuperar el reconeixement d’independència pels seus països.

Missatge internacional

‘Es poden tancar els ulls per no veure el problema bàltic, però no deixarà d’existir. Per nosaltres, és un problema inalienable de drets humans. Per vosaltres, és un problema de doble moral i de seguretat. Però d’una manera o una altra, l’hem de resoldre junts, d’acord amb els principis de la llei internacional’, afegia el manifest.

‘Germans i germanes a l’est i l’oest, estem preparats per oblidar la vostra doble moral si trobeu el coratge per demanar que s’apliquin els principis de la llei internacional no sols a l’Àfrica i l’Àsia, sinó també a Europa.’ Pels independentistes bàltics, el projecte europeu no podia tenir sentit sense un ‘dret lliure de l’autodeterminació’.

L’any 2009, coincidint amb el vintè aniversari de la cadena, l’aleshores secretària d’Estat dels EUA, Hillary Clinton, va assegurar que la Via Bàltica havia convertit el 23 d’agost en ‘una fita en la lluita per l’autodeterminació’.

Arxiu digital

En ocasió de l’aniversari de la cadena humana al Bàltic i en preparació dels actes de commemoració del seu primer quart de segle, el 2014, l’organització Europeana 1989 ha demanat als ciutadans que donin fotografies, vídeos i records de la Via Bàltica. L’objectiu és tenir una recopilació d’històries personals d’aquest simbòlic dia, que va marcar el futur de la regió.

De fet, la digitalització dels fitxers i records personals del 1989 permet a qualsevol persona de participar en una nova Via Bàltica en línia, en què es poden seguir a través de la xarxa parts del recorregut. El projecte, que s’emmarca en una iniciativa sobre la caiguda del bloc soviètic, permet a qualsevol persona cedir els seus vídeos, fotografies i àudios a través de la xarxa o en actes públics com els de Riga 2014 que se celebren aquests dies.

De fet, la Via Bàltica ja forma part del Registre de la Memòria del Món de la UNESCO. Segons aquesta organització internacional, la cadena humana va ésser una ‘manifestació única i pacífica que va unir tres països en la seva lluita per la llibertat’.

Més informació:

El predecent: la multitudinària Via Bàltica del 1989

Entrevista amb Henn Karits: ‘La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d’independència’

Los Angeles Times: “Els catalans es consideren diferents als espanyols”

FONT:   EL SINGULAR DIGITAL

Un periodista del diari nord-americà es passeja per Catalunya i en descriu els clarobscurs amb Espanya

Lluís Goñalons

“Els catalans es consideren diferents als espanyols. Tenen el seu propi govern, el seu propi llenguatge, la seva pròpia gastronomia, la cultura i les tradicions”. Amb aquestes quatre pinzellades, el periodista de ‘Los Angeles Times‘, David Lamb, descriu en un reportatge sobre el cicloturisme per Catalunya els trets més diferenciadors dels ciutadans catalans respecte als espanyols.

“Per subratllar la diferència [amb Espanya], els catalans van prohibir les curses de braus el gener de l’any passat”, explica als seus lectors el periodista de ‘LA Times’ conscient del procés de consulta sobiranista que està a punt d’encarar Catalunya. Durant l’article, Lamb compara  la voluntat dels set milions de catalans de decidir el seu propi futur el 2014 amb la d’Escòcia, posant-ho al mateix sac.

El periodista fa totes aquestes afirmacions mentre relata les seves aventures a sobre d’una bicicleta. Durant el trajecte reconeix haver vist al llarg del camí la bandera estelada de Catalunya onejar a molts balcons i a moltes botigues. Davant d’aquest escenari, el periodista fa una mirada retrospectiva i considera aquestes banderes un recordatori que Catalunya, tot i que encara “avui és una part d’Espanya, va ser una nació independent al segle 12 i va recuperar part de la seva autonomia política i cultural el 1978, quan Espanya va aprovar una Constitució democràtica, però ara diu que sembla que vol “replantejar el seu futur”.

ENLLAÇ A L’ARTICLE:   http://www.elsingulardigital.cat/cat/notices/2013/07/los_angeles_times_els_catalans_es_consideren_diferents_als_espanyols_95210.php

Reflections on Catalan Secession

Pileus

1) Polls continue to point to a significant “yes” victory in a future referendum on independence in Catalonia.

2) If the Catalan government backs down from a referendum, even if the Constitutional Court declares it illegal, as it certainly will, it will pay a heavy price at the polls. Therefore, it is locked into holding a referendum, unless it can negotiate a sufficiently advantageous fiscal settlement with the Spanish state. A negotiated settlement averting a referendum remains the most likely outcome, although p<0.5.

3) Some Catalans think the Socialist Party of Catalonia, which is linked with the main Spanish opposition party (PSOE) and has been trying to straddle the self-determination issue, will implode soon over the issue.

4) Catalonia and Spain may both be more viable as separate states than together. Spain's political economy is dysfunctional. Catalonia’s would not be (the largest Catalan party is centrist with…

View original post 335 more words

The Catalonia question

Is Spain a real country, or a collection of disgruntled nations pushed unwillingly together by history and destined, one day, to split? That may seem a strange question for a state whose external frontiers have remained remarkably stable for 350 years. But it will consume large amounts of political energy in 2013 as a surge of support for independence in the wealthy, north-eastern region of Catalonia aggravates worries about Spain’s future.

Events in 2012 set the tone. In September a march in Barcelona saw 8% of Catalans demonstrate peacefully for independence. The Catalan parliament petitioned for a change to the tax system, allowing the region to mimic the Basque provinces and collect taxes itself before sending a share to the central government, rather than the other way around. That petition was turned down by Spain’s conservative prime minister, Mariano Rajoy.

LLEGIR MÉS A:  http://www.economist.com/news/21566402-catalonia-question-critical-mas

Europe / Critical Mas / The Catalonia question
Nov 21st 2012 |From The World In 2013 print edition