“No digueu que ell és mort…”. Quatre planys per al President Companys. (Gassol, Carner, Neruda i Brossa)

– Ventura Gassol (1893-1980) AL PRESIDENT COMPANYS.

– Josep Carner (1884-1970) FI DE LLUÍS COMPANYS.

– Pablo Neruda (1904-1973) CANTO EN LA MUERTE Y RESURRECCIÓN DE LLUIS COMPANYS.

– Joan Brossa (1919-1998) ODA AL PRESIDENT COMPANYS

Josep Bargalló

companys

Lluís Companys, President de Catalunya, va ser afusellat a dos quarts de set de la matinada, el 15 d’octubre de 1940. Uns quants soldats executaven, en aquella hora sinistra, al fossar de Santa Eulàlia del castell de Montjuïc, la sentència criminal d’un tribunal militar, en aplicació de l’ordenament feixista acabat d’imposar pel franquisme. La Gestapo alemanya havia lliurat als seus col·legues espanyols un home de 58 anys que representava un país i que volien convertir en escarni de la derrota i alliçonament per al futur.

La figura del President afusellat –l’únic cap d’un govern elegit democràticament executat a Europa en tot el segle XX- es va estendre arreu i va ser una premonició del que li esperava al continent, tot i que molts governs europeus més aviat es van estimar de mirar cap a un altre lloc.

La mort de Companys va generar, també, la força creativa de poetes que van mostrar…

View original post 1.300 more words

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.