Veterans Day is an official United States public holiday, observed annually on November 11, that honors military veterans, that is, persons who served in the United States Armed Forces. It coincides with other holidays, including Armistice Day and Remembrance Day, celebrated in other countries that mark the anniversary of the end of World War I; major hostilities of World War I were formally ended at the 11th hour of the 11th day of the 11th month of 1918, when the Armistice with Germany went into effect. The United States previously observed Armistice Day. The U.S. holiday was renamed Veterans Day in 1954.
U.S. ARMY AIR CORPS
U.S. ARMY
U.S. MARINES
U.S. NAVY
Bloqueig i setge de Barcelona (1713-1714)
FETS HISTÒRICS
El setge de Barcelona va ser una operació militar central dins de la Guerra dels catalans, darrer episodi hispànic de la Guerra de Successió Espanyola, entre el 25 de juliol de 1713 i l’11 de setembre de 1714. Tot i que Barcelona ja fou assetjada en aquesta mateixa guerra uns anys abans – Setge de Barcelona (1706) – implicant a tropes de les grans potències; durant la Guerra dels Catalans els exèrcits estrangers foren evacuats i va enfrontar els defensors de Barcelona, compostos per la Coronela, l’exèrcit regular català, de tropa procedent de la resta de territoris de la Corona d’Aragó, i soldats d’altres territoris que sostenien Carles III. Fou plantejat pel duc de Pòpoli inicialment més com un bloqueig a ultrança enlloc d’un setge convencional. L’entrada en joc d’un exèrcit provinent del Regne de França, el juliol del 13, per donar suport a l’exèrcit espanyol amb el canvi de direcció militar cap al Duc de Berwick, més interessat a prendre la ciutat que a destruir-la, decantà severament el curs del setge, convertint-lo en un assalt de trinxeres i mines a les muralles. Molt sobrepassats en nombre, i completament envoltats de soldats borbònics, els caps de la guarnició i els líders catalans van triar la resistència fins a la mort.
The Assault on The Main Body of The Place
HISTORICAL FACTS
The Siege of Barcelona (Catalan: Setge de Barcelona, IPA: [ˈsedʒə ðə βərsəˈɫonə]) was a battle at the end of the War of Spanish Succession, which pitted Archduke Charles of Austria (backed by Britain and the Netherlands, i.e. the Grand Alliance), against Philip V of Spain, backed by France in a contest for the Spanish crown.
During the early part of the war, Barcelona, the capital of Catalonia, had fallen to the forces of Archduke Charles: his fleet had anchored in the port on 22 August 1705, landing troops which surrounded the city. These troops later captured the fort of Montjuïc, and used it to bombard the city into submission on October 9. The Principality, as well as the other States of the Crown of Aragon, quickly accepted Charles III as their new king. Charles summoned the last Catalan Courts of history.
As the freshly defeated Catalan Court supported the Archduke against Philip V, the Franco-Spanish forces were not strong enough to attempt a recapture of the city until 1713. When the Treaty of Utrecht was signed between April and July, Catalonia remained (alongside Majorca) the only realm of which still fought for the cause of Charles III. By 9 July, the General Estates of Catalonia decided to continue the war in order to defend the Catalan constitutions.
Memorial Day is a federal holiday in the United States for remembering the people who died while serving in the country’s armed forces. The holiday, which is currently observed every year on the last Monday of May, originated as Decoration Day after the American Civil War in 1868, when the Grand Army of the Republic, an organization of Union veterans founded in Decatur, Illinois, established it as a time for the nation to decorate the graves of the Union war dead with flowers. By the 20th century, competing Union and Confederate holiday traditions, celebrated on different days, had merged, and Memorial Day eventually extended to honor all Americans who died while in the military service.
U.S. ARMY AIR CORPS
U.S. ARMY
U.S. MARINES
U.S. NAVY
Matchbox is an English rockabilly band that formed in 1971, and is still active as of 2016.
Singles
1980 – “Buzz Buzz a Diddle It”
Well, I was rollin’ down the highway
To see my baby Ruth
Car broke down, tire blew out
Found a telephone booth
I tried to call my honey
What was the sound I had to hear?
(Buzz buzz a-diddle-it) In my ear?
(Buzz buzz a-diddle-it)
Yeah, it’s some endless yackin’ hound dog
Obviously talkin’to my dear
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Central seven, who’s on that line?
Break through to my baby
3-0-9-3-9
Oh, S.O.S. sweet mama
Switch me to heaven, get me through
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Telephone, operator
My lovin’ future hangs on you
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Hang on!
Eee-a!
Ow!
Oooh!
Ah!
Ow!
Central seven, who’s on that line?
Break through to my baby
3-0-9-3-9
Oh, S.O.S. sweet mama
Switch me to heaven, get me through
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Telephone, operator
My lovin’ future hangs on you
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Come on, honey (Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Talk to me, baby (Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Come on, sugar (Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Get me baby! (Buzz buzz a-diddle-it)
Ow! (Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Ow! (Buzz buzz a-diddle-it)
(Buzz buzz a-diddle-it)
Oooh! (Buzz buzz a-diddle-it)
La Costa Brava és el litoral rocós més conegut del nostre país. Però fora d´allí hi ha altres trams de litoral on els afloraments rocosos també són destacables. El Garraf i alguns trams de la Costa Daurada en són exemples.
Entre els municipis de l´Ametlla i l´Ampolla hi ha un dels trams de costa més espectaculars i molt més ben conservat que molts indrets de la Costa Brava. Es tracta d´un litoral rocós amb penya-segats d´origen calcari de mitjana alçada i molt exposat a l´onatge. La costa és farcida de racons i petites platges allunyades de la massificació i del brogit turístic. Pel seu valor, tota l´àrea marina d´aquest sector està inclosa a la Xarxa Natura 2000. Aquí, es poden observar herbeis de fanerògames marines dels tres generes que hi ha a casa nostra: posidònia, cymodocea i zoostera que protegeixen la costa enfront dels embats de l´onatge.
La Costa de l´Ametlla és un dels trams més ben conservat de la costa catalana
La franja costanera limita en el seu interior amb algunes àrees urbanitzades, sobretot a l’ inici i al final del tram. A la resta, els conreus de secà en especial oliveres o garrofers i una màquia litoral molt ben conservada prenen protagonisme. Arran d´aigua la vegetació és molt variada, als roquissars hi predominen el fonoll marí i diverses espècies d´ensopegueres com ara Limonium gibertii. A les platges s´hi troba una rica i variada vegetació psammòfila i a les llacunes litorals comunitats halòfiles i helofítiques.
La millor forma de conèixer aquest litoral és amb caiac de mar o bé a través del camí de ronda (GR92) que ressegueix tota aquesta costa arran de mar. Aigües extremadament transparents, racons màgics entre els penya-segats i els pins que gairebé arriben a pet d´ona.
Un cop deixem l´Ametlla, el primer punt a destacar és el Port de l´Estany, un petit port natural que va ser utilitzat pels primers pescadors de la Cala, abans de la construcció del port actual. El port de l´estany és únic a tot el litoral català. Malauradament la elevada pressió antròpica del lloc dificultat la seva conservació.
El tram entre l´Ametlla i l´Ampolla és una costa abrupta de penya-segats baixos
Entre el port de l´Estany i la punta de la Àliga s´hi troba l´Espai Natural Protegit del Cap de Santes Creus una zona marítimo-terrestre d´ alt valor ambiental. Aquí s´hi troben zones humides com ara el torrent de l´Estany i el torrent de Santes Creus. Les llacunes litorals d´aquest espai és l´únic lloc del nostre país on es pot trobar en llibertat el samaruc (Valencia hispànica) que conviu amb una altre espècie en perill d´extinció com és el fartet. En l´actualitat s´ha signat un acord de custòdia per protegir aquesta àrea.
Després del Cap de Santes Creus, la primera parada obligada és a la Cala de l´Estany Podrit, una platja de còdols amb un elevat interès natural on els pins arriben gairebé a tocar el mar i que ens evoca a la costa sud de Menorca. Les praderies de fanerògames marines són abundants en aquesta zona. Les seves restes les veiem clarament a la costa. A partir d´aquí continuem la ruta cap a la punta de l´Àliga.
A nivell paisatgístic, el sector de la punta de l´Àliga, és segurament el lloc més emblemàtic de tot aquest itinerari. El fet que el seu accés sigui només possible a través del GR contribueix a l´elevat grau de conservació. Aquí hi trobem les dues perles del tram: la caleta de la punta de l´Àliga i la platja de l´Illot on els còdols perforats pels menjaroques prenen protagonisme.
Després de la punta de l’Àliga el següent punt d’interès és el Cap Roig que rep aquest nom a causa dels conglomerats vermellosos que el formen. Malauradament aquest indret està fortament urbanitzat. A partir d´aquí, el GR continua fins a l´Ampolla, el nostre destí.
“Heartbreak Hotel” is a song recorded by American singer Elvis Presley. It was released as a single on January 27, 1956, Presley’s first on his new record label RCA Victor. It was written by Tommy Durden and Mae Boren Axton.
A newspaper article about the suicide of a lonely man who jumped from a hotel window inspired the lyrics. Axton presented the song to Presley in November 1955 at a country music convention in Nashville. Presley agreed to record it, and did so on January 10, 1956, in a session with his band, The Blue Moon Boys, the guitarist Chet Atkins, and the pianist Floyd Cramer. “Heartbreak Hotel” comprises an eight-bar blues progression, with heavy reverberation throughout the track, to imitate the character of Presley’s Sun recordings.
Well, since my baby left me
Well, I found a new place to dwell
Well, it’s down at the end of Lonely Street
At Heartbreak Hotel
Where I’ll be, I’ll be so lonely baby
Well, I’m so lonely
I’ll be so lonely, I could die
Oh, and although it’s always crowded
You still can find some room
For broken hearted lovers
To cry there in their gloom
They’ll be so, they’ll be so lonely baby
They get so lonely
They’re so lonely, they could die
Now, the bell hop’s tears keep flowin’
And the desk clerk’s dressed in black
Well, they’ve been so long on Lonely Street
They’ll never, never look back
And they get so, they get so lonely baby
They get so lonely
They get so lonely, they could die
Well, now, if your baby leaves you
And you got a tale to tell
Well, just take a walk down Lonely Street
To Heartbreak Hotel
Where you will be, you will be so lonely baby
You will be lonely
You’ll be so lonely, you could die
Oh, and although it’s always crowded
You still can find some room
For broken hearted lovers to cry there in their gloom
Where they get so, they get so lonely baby
They’re so lonely
They’ll be so lonely, they could die
En els últims anys han sorgit noves experiències que han fet replantejar la relació entre els components representatius i participatius a l’hora de debatre i establir nous marcs constitucionals en les democràcies liberals. Conceptes com democràcia de qualitat, democràcia deliberativa i democràcia directe, amplien el marc del debat polític i empoderen la ciutadania i el conjunt dels actors socials per prendre part i ser els protagonistes dels processos de transformació social i política.
La política avui, està mutant lentament però irremeiablement a través de les noves dinàmiques i mètodes de participació que la ciutadania impulsa. L’ús de les tecnologies de la informació, la gestió del big data i els treballs en xarxa estan transformant de manera profunda les estructures, els processos i els actors que participen, tot assenyalant el nou rumb que pot prendre la política en el segle XXI. Els marcs jurídics i constitucionals són contingents i no poden ser immutables, sinó que han de restar oberts a les oportunitats de canvi, adaptant-se a les noves demandes i necessitats socials i ciutadanes. Un canvi, que en la lògica d’avenç democràtic no pot estar concentrat en les mans d’una elit política o econòmica sinó que d’acord amb les exigències de major legitimitat, ha d’estar liderat per una participació àmplia de la ciutadania i fruit de processos deliberatius de qualitat.
El cicle sobre Processos constituents en el món va analitzar experiències rellevants recents i va comptar amb la participació de persones provinents de l’acadèmia i experts internacionals de primer nivell. L’objectiu era estudiar i debatre les principals experiències de democràcia participativa en processos constituents que s’han donat els últims anys arreu del món, amb un èmfasi especial sobre la deliberació i la implicació de la ciutadania. Amb un enfocament eminentment pràctic, analitzant els reptes plantejats i les solucions finalment adoptades en cada país. Es va comptar amb els casos d’Irlanda, Bolívia, Equador, Islàndia, Xile i Escòcia. A més, es va donar una visió general sobre les tendències actuals relacionades amb la participació ciutadana en els processos constituents. En aquesta edició hi trobareu les idees principals que es van presentar i les seves conclusions.
Quan els sistemes polítics no són porosos i sensibles a les demandes de la ciutadania, quan davant les oportunitats de revisar les estructures i vehicular les noves necessitats socials, negociant i acomodant les reivindicacions polítiques, només hi ha el bloqueig o la repressió, la legitimitat de la democràcia està en perill i els riscs d’involució són evidents. En aquets context, són moltes les veus que expressen que el sistema polític necessita un reset i requereix tornar a ser repensat per la via d’un procés constituent.
Certament, els reptes constituents són molts i molt complexos, també els riscs d’involució i de creació de noves fractures. Tanmateix, quan dirigim la mirada cap a altres experiències comparades, trobem que les societats democràtiques tenen els instruments per obrir les vies que facin possible el diàleg i la negociació, articulant el reconeixement del pluralisme i la seva representativitat, tot possibilitant nous acords i oportunitats de consentiment sobre els marcs bàsics de convivència i les formes d’organització col·lectiva. L’evolució i el creixement democràtic són possibles i avui podem afirmar, que són més necessaris que mai.
Pere Almeda
Director del CETC
Fitxa de compra a la Llibreria en línia
Altres títols de la Revista Idees a la Llibreria en línia
“Why Do Fools Fall in Love” is a song that was originally a hit for early New York City-based rock and roll group Frankie Lymon & the Teenagers in January 1956. It reached No. 1 on the R&B chart, No. 6 on Billboard’s Pop Singles chart, and number 1 on the UK Singles Chart in July.
The song helped to make Frankie Lymon a household name and would make him a rock and roll pioneer.
Ooooo wah, oooooo wah, ooooo wah, oooooo wah,
ooooo wah, oooooo wah, Why do fools fall in love
Why do birds sing so gay
And lovers await the break of day?
Why do they fall in love?
Why does the rain fall from up above?
Why do fools fall in love?
Why do they fall in love?
Love is a losing game,
Love can be a shame I
know of a fool, you see,
For that fool is me!
Tell me why, tell me why?
Why do birds sing so gay
And lovers await the break of day?
Why do they fall in love?
Why does the rain fall from up above?
Why do fools fall in love?
Why do they fall in love?
Why does my heart skip a crazy beat?
For I know it will reach defeat!
Tell me why, tell me why?
Why do fools fall in love?
Camilo Cava Balcells (Balaguer, 1880-1950), fill de Cal Cava, família burgesa i terratinent de Balaguer, es va llicenciar en Dret l’any 1903 i va exercir professionalment d’advocat, jutge municipal, procurador dels tribunals i, fins i tot, de notari eclesiàstic designat pel bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Balaguer. També va ser tresorer i administrador del Sindicat Agrícola de Balaguer i de la Caja Rural Católica y de Préstamos. Així mateix, com a periodista de vocació, va escriure articles en nombrosos diaris, com la “Página Agrícola” del diari de La Mañana o la revista balaguerina Pla i Muntanya.
Quan esclata la Guerra Civil, Camilo Cava, que aleshores tenia 56 anys, va decidir quedar-se a Balaguer. A cal Cava, situat al Mercadal, tenia un lloc privilegiat com a espectador dels tots els fets que s’anaven succeint a la ciutat i que, dia rere dia, va recollir en un diari que s’inicia el dia 18 de juliol de 1936 i finalitza l’1 d’abril de 1939.
Aquest Diari té un interès històric inqüestionable, ja que ens relata els fets que Camilo Cava va viure de primera mà al llarg de tota la Guerra Civil a Balaguer. Cada dia, l’autor ens explica tant els fets més cruents com els relatius a la vida quotidiana i a la supervivència d’aquells que, com ell, s’hi van quedar a la ciutat.
Camilo Cava era un home de dretes i aquest posicionament, cada cop més ferm a mesura que avançava la guerra, es fa palès al llarg de tot el diari. Tanmateix, i més enllà de la seva visió personal dels esdeveniments, l’autor tenia consciència de l’excepcionalitat del moment que estava vivint i, per això, volia deixar per escrit el seu testimoni.
Actualment, el Diari
es conserva a l’Arxiu Comarcal de la Noguera, gràcies al dipòsit que va fer la família Cava de tot el fons documental. N’hi ha tres exemplars: una primera versió manuscrita, un esborrany corregit i una darrera versió mecanografiada i revisada. Josep Pla Blanch se n’ha fet càrrec de l’edició per a la present publicació Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939). Camilo Cava Balcells, la qual ha enriquit fent els aclariments necessaris a peu de pàgina per a una millor comprensió del text i contrastant, quan s’esqueia, els fets històrics del relat.
Informació extreta de la pàgina web de la XAC