Tag Archives: HISTÒRIA

Festa de la Batalla de Torredembarra – Torredembarra 2017

Dies 13 i 14 de maig del 2017 Torredembarra (Tarragonès)

Festa de la Batalla de Torredembarra, amb parades d’artesania, campaments militars, recreació històrica, activitats infantils, visites guiades, exposició, ofrena flora i moltes més activitats.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://www.turismetorredembarra.cat/

PROGRAMA:    http://www.turismetorredembarra.cat/userfiles/files/Di%CC%81ptic%20Festa%20de%20la%20Batalla%202017%20web.pdf

Anuncis

Els manuscrits passionistics conservats a l’Archiu Generau d’Aran | Grup d’Arxivers de Lleida

Els documents, conservats per tres famílies de Tredòs, Bossòst i Les, van ser escrits entre els segles XVIII i XIX

A l’Archiu Generau d’Aran es conserven tres manuscrits passionistics escrits entre els segles XVIII i XIX. Els documents es troben dins els fons documentals de tres famílies araneses de Tredòs, Bossòst i Les.

bloggif_58e4a3724166f

Gravat de la crucifixió de Crist

El més antic el trobem en el fons de la família Amiell Daunés de Çò deth Guèrcho de Tredòs. El manuscrit comença amb Loa y argument de la Passió y Presa de Christ Nostre Señor i continua amb el Despediment de Jesus y Maria; Assi comensa la Passió i Presa de Christo Nostre Señor i Aucto tercer del Devallament de la Creu. L’estudiant Gaspar Escala Estrada, tal com ell mateix escriu en la primera pàgina del manuscrit, el copia en 1734. Sembla que aquest text d’autor desconegut es força copiat en aquella època. En una nota escrita posteriorment es diu que passa a mans de Ramon Bruna de Bagergue el 8 de juliol de 1800, però es desconeix com arriba a la família de Tredòs.

bloggif_58e4a3acf23ad

Manuscrit passionistic de Çò deth Guèrcho de Tredòs

En el fons de la família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs es conserva un manuscrit titulat Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816. Aquest document forma part d’una representació teatral i en ell tan sols hi ha escrit el text dels personatges que representa l’actor. Es desconeix l’autor del manuscrit, però sabem qui era l’actor, Juan de Bossòst i Benosa de çò de Capdet de Bossòst. Cal dir que aquesta casa emparenta per via matrimonial amb Çò de Joanchiquet de Vilamòs i que en 1862, Antonio Aunòs heretarà tots els béns dels Bossòst i Benosa. Actualment, Bossòst és l’únic poble de la Val d’Aran que ha conservat la processó de Divendres Sant.

190001120002146,0002

Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816

La família Boya de çò de Mossempèir de Les conserva un manuscrit d’autor desconegut titulat Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus. El document no porta data, però es pot datar entre finals del segle XVIII o principis del XIX. Sembla un esborrany de l’obra, ja que presenta diverses anotacions i modificacions del text. Aquest vol representar, a través de diversos personatges, la presa de Jesus i la negació de Sant Pere.

190001320000893,0001

Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Via: Els manuscrits passionistics conservats a l’Archiu Generau d’Aran | Grup d’Arxivers de Lleida

8a Festa de la Malavella – Caldes de Malavella

Del 28 d’abril al 1 de maig del 2017 Caldes de Malavella (La Selva)

LA FESTA DE LA MALAVELLA
ESOTERISME I MISTERI D’UNA LLEGENDA FEUDAL

Una festa que va néixer l’any 2010 fruit de diverses voluntats i iniciatives de recuperar i promocionar la llegenda de la Malavella, i lligar-ho així amb el món imaginari i ocult. La Festa de la Malavella és una eina amb la que s’ha de projectar el patrimoni caldenc, cuidant-lo, tot potenciant la identitat col·lectiva. Aquesta Festa que se celebra cada últim dissabte d’Abril és un referent del folklore de Caldes.

MÉS INFORMACIÓ A:     http://www.visitcaldes.cat/ca/

I A:     http://www.festadelamalavella.com/

PROGRAMA:     http://www.festadelamalavella.com/

LLEGENDA DE LA MALAVELLA:     https://ca.wikipedia.org/wiki/Llegenda_de_la_Malavella

El ‘Llibre Ferrat’ de la vila de Llívia, en línia | Grup d’Arxivers de Lleida

A petició de l’Ajuntament de Llívia, l’Arxiu Comarcal digitalitza aquesta singular peça documental abans de ser restaurada

El ‘Llibre Ferrat’ és el nom amb què es coneix el llibre de privilegis i ordinacions de la vila de Llívia. El nom de Ferrat li ve pels claus que ornen les cobertes de fusta.

1310001100000850012.jpg_551669518

Va ser començat a la segona meitat del segle XVI i escrit a diverses mans fins a principis del segle XVII. Recull els privilegis municipals atorgats a Llívia pels reis de Catalunya i Aragó, des de Joan I fins a Carles V. És un volum manuscrit en pergamí de 36×25 cm, amb cobertes de fusta folrades de cuir marró i cinc claus en ambdues cobertes. Té 42 folis en pergamí numerats i un insert de 2 folis de paper. En un dels folis, hi ha l’escut de la vila.

Digitalitzacio-LLF_02.jpg_1617785483

L’Ajuntament de Llívia té previst enguany restaurar aquesta peça documental tan singular i ha demanat a l’Arxiu una digitalizació prèvia. L’objectiu és documentar l’estat original i tenir-ne una còpia de seguretat.

Digitalitzacio-LLF_01.jpg_1617785483

Podeu consultar el llibre digitalitzat a través d’Arxius en Línia.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya

Via: El ‘Llibre Ferrat’ de la vila de Llívia, en línia | Grup d’Arxivers de Lleida

Portal del Patrimoni Cultural – Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya

PORTAL DE VISITA OBLIGADA

DEDIQUEU-HI UNES HORES, NO US EN PENEDIREU

http://patrimoni.gencat.cat/ca/content/agenciacatalanadelpatrimonicultural

El portal del patrimoni cultural català

El portal del patrimoni cultural és una eina del Departament de Cultura per a la millora del coneixement i la promoció del patrimoni cultural català, que ofereix una selecció del patrimoni cultural més destacat, material i immaterial. Els elements patrimonials han estat seleccionats tenint en compte diversos criteris, com el reconeixement extern (si han estat reconeguts amb categories especials, com Patrimoni Mundial, Museu Nacional, Patrimoni Immaterial, Bé Cultural d’Interès Nacional, etc.); el seu ús social i el seu impacte en la comunitat; el seu reconeixement professional, així com la implicació o interès dels gestors de cadascun dels recursos patrimonials per a participar-hi.

El portal és també un espai de comunicació a través del qual la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural posen a l’abast tot allò referent a la seva acció i compromís amb el patrimoni cultural i la ciutadania. Un compromís que comporta treballar en la protecció, defensa, documentació i difusió del patrimoni cultural de Catalunya.

Els equipaments patrimonials gestionats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya són:

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa)
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona
Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Tarragona)
Museu d’Art de Girona (Girona)
Conjunt arqueològic d’Empúries (Empúries)
Conjunt arqueològic d’Ullastret (Ullastret)
Arc de Berà (Roda de Berà, Tarragonès)
Necròpolis Paleocristiana (Tarragona)
Teatre romà (Tarragona)
Torre dels Escipions (Tarragona)
Vil·la romana de Centcelles (Constantí)
Vil·la romana dels Munts (Altafulla)
Canònica de Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà)
Cartoixa d’Escaladei (La Morera del Montsant)
Casa Museu Prat de la Riba (Castellterçol)
Casa Museu Rafael Casanova (Moià)
Castell de Cardona (Bages)
Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt, Anoia)
Castell de Miravet (Ribera d’Ebre)
Castell de Palamós (Baix Empordà)
Castell Monestir d’Escornalbou (Riudecanyes)
Castellet de Banyoles (Tivissa)
Coll del Moro (Gandesa)
Conjunt Monumental d’Olèrdola (Baix Penedès)
Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Convent de Sant Bartomeu (Bellpuig)
Molí d’Espígol (Tornabous)
Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Roca dels Moros (El Cogul)
Torre de la Manresana (Els Prats de Rei)
Palau Moja (Barcelona)

Ressenya d’un article: Història dels llibres sacramentals | Grup d’Arxivers de Lleida

En el número 29 de la revista PARATGE de la Societat Catalana de Genealogia Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària hi trobem un article de’n Raimon Masdéu i Térmens titulat Història dels llibres sacramentals (parròquia dels sants Just i Pastor, Sant Just Desvern, Bisbat de Barcelona) força interessant, ja que exposa els orígens dels llibres sacramentals de baptismes, casaments i enterraments i l’evolució del contingut de les dades que ofereixen les diferents actes a partir del buidatge dels llibres parroquials de Sant Just Desvern entre 1509 i el 1936.

Mostra d’una partida de casament.

És un article d’interès en tant en quant actualitza altres estudis previs de demografia que, expliquen a grans trets algunes característiques del què es pot trobar als llibres parroquials, l’origen dels mateixos, quina informació se’n pot extreure, l’evolució de les partides sagramentals, les visites pastorals, etc. Així com fa un estudi no sols del contingut i de la informació que se’n pot extreure sinó que també de les afectacions dels esdeveniments socials al llarg dels temps.

Un article recomanable i a la vegada per a encoratjar als historiadors de les nostres terres a realitzar un estudi similar als bisbats lleidatans.

Via: Ressenya d’un article: Història dels llibres sacramentals | Grup d’Arxivers de Lleida

IVa Edició Combat d’Arbúcies – Arbúcies 2017

Dies 1 i 2 d’abril del 2017 (Arbúcies (Selva)

La Teresa d’Arbúcies és una dona forta i amb empenta a qui li agrada parlar i aprofita qualsevol ocasió per fer valer la feina que fan les dones: El seu marit i els seus fills han anat al combat… Està farta de tanta guerra. La Teresa ens explicarà el paper anònim, però no per això menys important, que van tenir les dones d’Arbúcies durant la guerra de successió.

Tornem a convocar-vos a recuperar la nostra història. La història de la nostra gent, de les nostres Tereses, Maries, Joans i Joseps. De totes aquelles persones que van viure, treballar i lluitar a Arbúcies i al Montseny el 1700 i que van patir la Guerra de Successió del 1714.

MÉS INFORMACIÓ A:    https://www.arbucies.cat/

PROGRAMA:    https://www.arbucies.cat/uploads/20170322/Programa_Combat_d_Arbucies_2017.pdf

Prop de 200 pergamins d’Os de Balaguer ingressen a l’Arxiu Comarcal de la Noguera | Grup d’Arxivers de Lle

fons-os-3

El fons documental de l’Ajuntament d’Os de Balaguer ha ingressat a l’Arxiu Comarcal de la Noguera amb documents d’època medieval des de l’any 1328 fins a l’actualitat, un fet força excepcional ja que, malauradament, són pocs els ajuntaments de la Noguera que conserven documentació tan antiga.

Cal destacar els prop 200 pergamins que són, majoritàriament, actes de compra i venda, censals i àpoques, així com altra documentació diversa del municipi des del segle XVI, parroquial i de l’ermita de Cérvoles.

Cal celebrar aquesta iniciativa de l’Ajuntament d’Os, amb la qual es garantirà la preservació de la memòria històrica del poble d’Os per a les generacions futures, ja que l’Arxiu Comarcal de la Noguera és l’equipament cultural especialitzat en la custòdia i la preservació dels fons documentals públics i privats de la Noguera i, a més a més, contribuirà a la difusió del fons d’Os i a facilitar-ne la consulta als estudiosos i als ciutadans en general.

Amb el fons documental del l’Ajuntament d’Os de Balaguer, ja són 27 els fons municipals, respecte als 30 que conformen actualment la comarca,  que es conserven a l’Arxiu Comarcal de la Noguera.

Podeu veure com ens ho explica Maite Pedrol directora d’aquest Arxiu.

 

Via: Prop de 200 pergamins d’Os de Balaguer ingressen a l’Arxiu Comarcal de la Noguera | Grup d’Arxivers de Lleida

Per què es canta la Sibil·la a la Seu? | Grup d’Arxivers de Lleida

El proper dimecres 21 de desembre, a les 19:30 h. a l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat de la Seu d’Urgell, s’impartirà la conferència “Per què es canta la Sibil·la a la Seu?”, a càrrec de Laura de Castellet. L’acte està organitzat per l’Espai Ermengol-Museu de la Ciutat en el marc de les activitats de Nadal.

sivbilla

A la Seu d’Urgell el Cant de la Sibil·la es recupera l’any 2011 i es representa a la Catedral, abans de la Missa del Gall, que està presidida per l’Arquebisbe d’Urgell. La peça es cantava al segle XVI  i  té precedents documentats a la catedral des del segle XII. Actualment s’interpreta la partitura original que es conserva a l’Arxiu Capitular d’Urgell. Interpreta el paper de la Sibil·la la profetessa que canta la fi del món una soprano acompanyada per un grup coral.

És una peça que profetitza l’arribada del Redemptor i, al mateix temps, l’arribada del Judici Final. Les sibil·les exercien de pitonisses en el món antic i els seus llibres profètics eren consultats per a conèixer l’esdevenidor. A través de complexos ritus, les sibil·les eren consultades per a determinar el futur de la comunitat. El cristianisme assimilà aquest personatge i el convertí en element de la representació litúrgica de Nadal.

Imatge extreta del Facebook del Cant de la Sibil·la de la Seu d’Urgell

Via: Per què es canta la Sibil·la a la Seu? | Grup d’Arxivers de Lleida

John Adams – While I live, let me have a country, a free country!

Objects of the most stupendous magnitude… measures which will affect the lives of millions, born and unborn… are now before us. we must expect a great expense of blood to obtain them. But we must always remember that a free constitution of Civil Government cannot be purchased at too dear a rate, as there is nothing on this side of Jerusalem of greater importance to mankind.

My worthy colleague from Pennsylvania has spoken with great ingenuity and eloquence. He has given you a grim prognostication of our national future, but where he foresees apocalypse, i see hope. i see a new nation ready to take its place in the world, not an empire, but a republic,  and a republic of laws, not men.

Gentlemen, we are in the very midst of revolution the most complete, unexpected and remarkable of any in the history of the world. How few of the human race have ever had an opportunity of choosing a system of government for themselves? and their children?

I am not without apprehensions, gentlemen. but the end we have in sight is more than worth all the means.

I believe, Sirs, that the hour has come. My judgment approves this measure, and my whole heart is in it. all that i have, all that i am and all that i hope in this life, i am now ready to stake upon it.  While i live, let me have a country– a free country.