Tag Archives: HISTÒRIA

Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

Seguint amb la màxima de Preservar per difondre, l’Arxiu de la Ciutat continua dedicant recursos a la restauració de la documentació històrica i, en especial, en aquells documents singulars que conserva.

En aquesta ocasió s’han realitzat  treballs de restauració en el Llibre Verd Gran i en el Llibre Verd Petit. Ambdós, junt amb el Llibre dels Usatges, formen part dels documents més especials del patrimoni documental de la nostra institució, conservats a l’Arxiu.

El Llibre Verd Gran (1691), respon a la tradició d’aquests còdexs de recollir les notícies particulars d’un lloc o, com és en el nostre cas, els privilegis reials atorgats a la ciutat de Lleida. És un tom de grans dimensions, 40×28.5×10.5 cm., amb el bloc del llibre en paper, manuscrit i cobertes de cartró folrades amb pell verda daurada amb ferro calent i roda.

La primera pàgina dibuixada estava molt malmesa, i la resta de fulls del volum es trobaven bruts. La brutícia sobretot es concentrava en els primers i darrers fulls, així com en els talls del llibre i en algunes cantonades.

El Llibre Verd Petit (1299-1413), té unes mides de 27.5x19x7 cm, el bloc del llibre és de pergamí, manuscrit i tapes de cartró folrades de pell verda daurada amb ferro calent i roda.

Al llom del còdex es llegeix: Privilegis, statuts e Ordinacions de la Ciutat de Lleida. Anys 1299 a 1413. Conté diversos privilegis reials, ordinacions de la ciutat, Usatges de Barcelona i els Costums de Lleida, recopilats pel cònsol Guillem Botet el 1228, que són la compilació del dret consuetudinari lleidatà feta vuitanta anys després de la concessió de la Carta Pobla

En el cas del llibre petit el principal problema fou la brutícia greixosa que s’havia anat acumulat a la part inferior dreta de cada pàgina, degut a l’acció de passar els fulls durant tants anys.

Tots dos toms varen estar, en algun moment, enquadernats de nou.

En ambdós casos s’ha realitzat una neteja en sec general, incidint sobretot en les parts més afectades i, també, una neteja humida que permet eliminar àcids dèbils i residus de metall. El procés de desacidificació, que segueix a la neteja humida, es feu també per immersió, i consisteix en un bany preparat amb un desacidificant.

A continuació, per donar consistència tant al paper original com els empelts de polpa es reaprestà aplicant una capa de cola molt diluïda. S’assecà sota premsa entre proteccions i paper assecant.

Els fulls es laminaren, s’aplanaren, i es consolidaren i reintegraren quan fou necessari.

La pell de la coberta d’ambdós llibres s’hidratà amb ceres microcristal·lines. Per igualar el to de la pell i evitar que destaquessin les zones més clares produïdes pel desgast s’aplicà primer un tint per pells, i després s’igualà el to amb una crema de color verd fosc.

El procés de restauració d’aquests volums, així com l’informe tècnic, han estat realitzats per l’empresa Restauració d’Obra Gràfica EstudiB2, durant el primer trimestre de 2017.

 

Via: Restauració dels Llibres Verds de l’Arxiu Municipal de Lleida | Grup d’Arxivers de Lleida

Anuncis

Nou Fons Personal rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha rebut de Sergi Puyó i Paretas una col·lecció particular relacionada amb el camp de concentració de Mauthausen (Àustria).

Als voltants de l’any 2003, Sergi Puyó i Paretas va començar a treballar en una aproximació biogràfica del seu oncle, Sadurní Puyó i Martínez (1910-1969), presoner i supervivent del K.L. Mauthausen. Fruit d’aquella recerca és el treball Satur : aproximació biogràfica d’en Sadurní Puyó Martínez, 1910-1969.  

A mesura que anava aconseguint informació de la Creu Roja Internacional, dels arxius del Govern austríac i de l’administració francesa sobre el seu oncle, va anar comprant postals del camp i records turístics diversos. En adonar-se que al voltant del que representava el KL Mauthausen s’havia creat una indústria del marxandatge important,  va anar adquirint tota mena de materials (fotografies, postals, sobres de carta, segells, etc.) fins a recollir una col·lecció molt interessant, que inclou també bibliografia especialitzada sobre Mauthausen i altres camps de concentració nazis que trobareu al catàleg de la Universitat de Barcelona.

En passar els anys Sergi Puyó ha volgut compartir la seva col·lecció amb tots aquells estudiosos interessats en el tema i n’ha fet donació al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República. Li agraïm també la seva col·laboració en l’elaboració de l’inventari.

El Fons Personal Sergi Puyó i Paretas consta de:

  • Postals del camp impreses, evidentment, a partir de 1945; algunes mostren el camp a l’actualitat, altres els diversos espais (crematori, escala de la mort, mur de les lamentacions, porta d’entrada, etc.) durant els anys que va funcionar com a camp de concentració.
  • Segells, emesos majoritàriament pel Govern austríac, però també d’Alemanya Democràtica, Polònia  i Luxemburg, per commemorar diferents aniversaris de l’alliberament del camp.
  • Fotografies dels memorials erigits a Mauthausen per nombrosos països (Alemanya, Angleterra, Espanya, Estats Units, França, Hongria, Itàlia, Iugoslàvia, Polònia, Rússia, Txèquia, etc.) en honor dels deportats morts.
  • Sobres de carta il·lustrats amb motius diversos (caricatures de nazis,  fotografies del camp, de Hitler, de Patton Jr., etc.)
  • Un segell amb retrat de Hitler emès pel Tercer Reich.
  • Guies de visita del camp
  • Fotografies originals de diferents indrets del K.L. Mauthausen (entrada principal, crematori, capella, memorials, barracons, etc.) fetes per visitants els anys 1950-1960.
  • Pins commemoratius dels presoners
  • Per últim, documents de la Primera Guerra Mundial, quan Mauthausen era també un camp de presoners: una postal original de la Creu Roja, un bitllet de 10 hellers, moneda utilitzada al camp de presoners, i tres cartes originals de presoners italians ingressats a Mauthausen.

Podeu consultar al nostre Pinterest les impressionants imatges dels llibres i material d’arxiu donats pel Sergi.

 

Via: Nou Fons Personal rebut al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà posa a disposició de l’usuari a “Arxius en línia” 186 protocols notarials dels anys 1736- 1832 | Grup d’Arxivers de Lleida

Un protocol notarial és un conjunt d’instruments públics i altres documents que hi són incorporats, autoritzats per un mateix notari en el decurs d’un any, i enquadernats en un o diversos volums. Les escriptures i els documents són foliats, i tenen un número correlatiu.

Els protocols notarials són secrets fins que acompleixen els cent anys d’antiguitat, custodiant-se a les notaries; a partir d’aquest moment, passen a ser consultables públicament.

Les tipologies documentals que trobem en els protocols són força diverses, podem destacar les compravendes i permutes, els capbreus, els capítols matrimonials, els testaments…

Els protocols disponibles en línia corresponen als notaris següents:

De la notaria d’Esterri d’Àneu: Francesc Sansi-Ramon (1736-1754) -19 volums-, Antoni Morelló i Tapiró (1753-1794) -41 volums-, Josep Sansi-Ramon i Pericó (1771-1800)- 31 volums- i Ignasi Aytés i Duat (1797-1832) -17 volums-.

De la notaria de Gerri de la Sal disposem de cinc volums de documentació específica de Bonaventura Mariat i Carbonell que corresponen a capítols i testaments de 1743-1751 i de 1744-1783 i a Llibre de capítols matrimonials, testaments i concòrdies de 1744-1780, 1752-1759 i 1762-1767. Aquests llibres temàtics foren digitalitzats per la Societat Genealògica d’Utah.

 

De la notaria de Sort: Agustí Ciutat i Benavent (1733-1780) -17 volums-, Agustí Ponsico i Semino (1734-1759) -5 volums-, Antoni Solans (1760-1814) -26 volums-, Agustí Ponsico i Sans (1771-1790) -7 volums-, Agustí Duat i Ciutat (1796-1824) -5 volums, Antoni Azamar (1790-1803) -12 volums-.

De la notaria de Tírvia: Hermenegild Danés (1896) –1 volum-.

En total correspon al 25% del número de protocols del districte notarial de Sort, dipositats a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà. Aquests llibres han estat digitalitzats pels Plans Bruniquer de 2013, 2014 i 2015 (unes 23.000 imatges), pel programa “Menjar i beure” de la Unió Europea 2015 (quasi 8.000 imatges), i la resta per recursos propis de l’arxiu comarcal.

(Extret de la pàgina web de la XAC)

Via: L’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà posa a disposició de l’usuari a “Arxius en línia” 186 protocols notarials dels anys 1736- 1832 | Grup d’Arxivers de Lleida

Festa de la Batalla de Torredembarra – Torredembarra 2017

Dies 13 i 14 de maig del 2017 Torredembarra (Tarragonès)

Festa de la Batalla de Torredembarra, amb parades d’artesania, campaments militars, recreació històrica, activitats infantils, visites guiades, exposició, ofrena flora i moltes més activitats.

MÉS INFORMACIÓ A:    http://www.turismetorredembarra.cat/

PROGRAMA:    http://www.turismetorredembarra.cat/userfiles/files/Di%CC%81ptic%20Festa%20de%20la%20Batalla%202017%20web.pdf

Els manuscrits passionistics conservats a l’Archiu Generau d’Aran | Grup d’Arxivers de Lleida

Els documents, conservats per tres famílies de Tredòs, Bossòst i Les, van ser escrits entre els segles XVIII i XIX

A l’Archiu Generau d’Aran es conserven tres manuscrits passionistics escrits entre els segles XVIII i XIX. Els documents es troben dins els fons documentals de tres famílies araneses de Tredòs, Bossòst i Les.

bloggif_58e4a3724166f

Gravat de la crucifixió de Crist

El més antic el trobem en el fons de la família Amiell Daunés de Çò deth Guèrcho de Tredòs. El manuscrit comença amb Loa y argument de la Passió y Presa de Christ Nostre Señor i continua amb el Despediment de Jesus y Maria; Assi comensa la Passió i Presa de Christo Nostre Señor i Aucto tercer del Devallament de la Creu. L’estudiant Gaspar Escala Estrada, tal com ell mateix escriu en la primera pàgina del manuscrit, el copia en 1734. Sembla que aquest text d’autor desconegut es força copiat en aquella època. En una nota escrita posteriorment es diu que passa a mans de Ramon Bruna de Bagergue el 8 de juliol de 1800, però es desconeix com arriba a la família de Tredòs.

bloggif_58e4a3acf23ad

Manuscrit passionistic de Çò deth Guèrcho de Tredòs

En el fons de la família Aunòs de Çò de Joanchiquet de Vilamòs es conserva un manuscrit titulat Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816. Aquest document forma part d’una representació teatral i en ell tan sols hi ha escrit el text dels personatges que representa l’actor. Es desconeix l’autor del manuscrit, però sabem qui era l’actor, Juan de Bossòst i Benosa de çò de Capdet de Bossòst. Cal dir que aquesta casa emparenta per via matrimonial amb Çò de Joanchiquet de Vilamòs i que en 1862, Antonio Aunòs heretarà tots els béns dels Bossòst i Benosa. Actualment, Bossòst és l’únic poble de la Val d’Aran que ha conservat la processó de Divendres Sant.

190001120002146,0002

Passos de la tragedia, pasion y muerte de N.S.J.C. que representa Dn. Juan de Bossòst y de Benosa en el año 1816

La família Boya de çò de Mossempèir de Les conserva un manuscrit d’autor desconegut titulat Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus. El document no porta data, però es pot datar entre finals del segle XVIII o principis del XIX. Sembla un esborrany de l’obra, ja que presenta diverses anotacions i modificacions del text. Aquest vol representar, a través de diversos personatges, la presa de Jesus i la negació de Sant Pere.

190001320000893,0001

Autoseremonial de la Passion y muerte de Jesus

Els documents ja es poden consultar a través de l’opció Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.

Via: Els manuscrits passionistics conservats a l’Archiu Generau d’Aran | Grup d’Arxivers de Lleida

8a Festa de la Malavella – Caldes de Malavella

Del 28 d’abril al 1 de maig del 2017 Caldes de Malavella (La Selva)

LA FESTA DE LA MALAVELLA
ESOTERISME I MISTERI D’UNA LLEGENDA FEUDAL

Una festa que va néixer l’any 2010 fruit de diverses voluntats i iniciatives de recuperar i promocionar la llegenda de la Malavella, i lligar-ho així amb el món imaginari i ocult. La Festa de la Malavella és una eina amb la que s’ha de projectar el patrimoni caldenc, cuidant-lo, tot potenciant la identitat col·lectiva. Aquesta Festa que se celebra cada últim dissabte d’Abril és un referent del folklore de Caldes.

MÉS INFORMACIÓ A:     http://www.visitcaldes.cat/ca/

I A:     http://www.festadelamalavella.com/

PROGRAMA:     http://www.festadelamalavella.com/

LLEGENDA DE LA MALAVELLA:     https://ca.wikipedia.org/wiki/Llegenda_de_la_Malavella

El ‘Llibre Ferrat’ de la vila de Llívia, en línia | Grup d’Arxivers de Lleida

A petició de l’Ajuntament de Llívia, l’Arxiu Comarcal digitalitza aquesta singular peça documental abans de ser restaurada

El ‘Llibre Ferrat’ és el nom amb què es coneix el llibre de privilegis i ordinacions de la vila de Llívia. El nom de Ferrat li ve pels claus que ornen les cobertes de fusta.

1310001100000850012.jpg_551669518

Va ser començat a la segona meitat del segle XVI i escrit a diverses mans fins a principis del segle XVII. Recull els privilegis municipals atorgats a Llívia pels reis de Catalunya i Aragó, des de Joan I fins a Carles V. És un volum manuscrit en pergamí de 36×25 cm, amb cobertes de fusta folrades de cuir marró i cinc claus en ambdues cobertes. Té 42 folis en pergamí numerats i un insert de 2 folis de paper. En un dels folis, hi ha l’escut de la vila.

Digitalitzacio-LLF_02.jpg_1617785483

L’Ajuntament de Llívia té previst enguany restaurar aquesta peça documental tan singular i ha demanat a l’Arxiu una digitalizació prèvia. L’objectiu és documentar l’estat original i tenir-ne una còpia de seguretat.

Digitalitzacio-LLF_01.jpg_1617785483

Podeu consultar el llibre digitalitzat a través d’Arxius en Línia.

Notícia extreta del web de l’Arxiu Comarcal de Cerdanya

Via: El ‘Llibre Ferrat’ de la vila de Llívia, en línia | Grup d’Arxivers de Lleida

Portal del Patrimoni Cultural – Departament de Cultura – Generalitat de Catalunya

PORTAL DE VISITA OBLIGADA

DEDIQUEU-HI UNES HORES, NO US EN PENEDIREU

http://patrimoni.gencat.cat/ca/content/agenciacatalanadelpatrimonicultural

El portal del patrimoni cultural català

El portal del patrimoni cultural és una eina del Departament de Cultura per a la millora del coneixement i la promoció del patrimoni cultural català, que ofereix una selecció del patrimoni cultural més destacat, material i immaterial. Els elements patrimonials han estat seleccionats tenint en compte diversos criteris, com el reconeixement extern (si han estat reconeguts amb categories especials, com Patrimoni Mundial, Museu Nacional, Patrimoni Immaterial, Bé Cultural d’Interès Nacional, etc.); el seu ús social i el seu impacte en la comunitat; el seu reconeixement professional, així com la implicació o interès dels gestors de cadascun dels recursos patrimonials per a participar-hi.

El portal és també un espai de comunicació a través del qual la Direcció General d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural posen a l’abast tot allò referent a la seva acció i compromís amb el patrimoni cultural i la ciutadania. Un compromís que comporta treballar en la protecció, defensa, documentació i difusió del patrimoni cultural de Catalunya.

Els equipaments patrimonials gestionats pel Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya són:

Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya (Terrassa)
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Barcelona
Museu d’Arqueologia de Catalunya – Girona
Museu d’Història de Catalunya (Barcelona)
Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (Tarragona)
Museu d’Art de Girona (Girona)
Conjunt arqueològic d’Empúries (Empúries)
Conjunt arqueològic d’Ullastret (Ullastret)
Arc de Berà (Roda de Berà, Tarragonès)
Necròpolis Paleocristiana (Tarragona)
Teatre romà (Tarragona)
Torre dels Escipions (Tarragona)
Vil·la romana de Centcelles (Constantí)
Vil·la romana dels Munts (Altafulla)
Canònica de Santa Maria de Vilabertran (Alt Empordà)
Cartoixa d’Escaladei (La Morera del Montsant)
Casa Museu Prat de la Riba (Castellterçol)
Casa Museu Rafael Casanova (Moià)
Castell de Cardona (Bages)
Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt, Anoia)
Castell de Miravet (Ribera d’Ebre)
Castell de Palamós (Baix Empordà)
Castell Monestir d’Escornalbou (Riudecanyes)
Castellet de Banyoles (Tivissa)
Coll del Moro (Gandesa)
Conjunt Monumental d’Olèrdola (Baix Penedès)
Conjunt Monumental de Sant Pere de Rodes (Port de la Selva)
Convent de Sant Bartomeu (Bellpuig)
Molí d’Espígol (Tornabous)
Reial Monestir de Santes Creus (Aiguamúrcia)
Roca dels Moros (El Cogul)
Torre de la Manresana (Els Prats de Rei)
Palau Moja (Barcelona)

Ressenya d’un article: Història dels llibres sacramentals | Grup d’Arxivers de Lleida

En el número 29 de la revista PARATGE de la Societat Catalana de Genealogia Heràldica, Sigil·lografia, Vexil·lologia i Nobiliària hi trobem un article de’n Raimon Masdéu i Térmens titulat Història dels llibres sacramentals (parròquia dels sants Just i Pastor, Sant Just Desvern, Bisbat de Barcelona) força interessant, ja que exposa els orígens dels llibres sacramentals de baptismes, casaments i enterraments i l’evolució del contingut de les dades que ofereixen les diferents actes a partir del buidatge dels llibres parroquials de Sant Just Desvern entre 1509 i el 1936.

Mostra d’una partida de casament.

És un article d’interès en tant en quant actualitza altres estudis previs de demografia que, expliquen a grans trets algunes característiques del què es pot trobar als llibres parroquials, l’origen dels mateixos, quina informació se’n pot extreure, l’evolució de les partides sagramentals, les visites pastorals, etc. Així com fa un estudi no sols del contingut i de la informació que se’n pot extreure sinó que també de les afectacions dels esdeveniments socials al llarg dels temps.

Un article recomanable i a la vegada per a encoratjar als historiadors de les nostres terres a realitzar un estudi similar als bisbats lleidatans.

Via: Ressenya d’un article: Història dels llibres sacramentals | Grup d’Arxivers de Lleida

IVa Edició Combat d’Arbúcies – Arbúcies 2017

Dies 1 i 2 d’abril del 2017 (Arbúcies (Selva)

La Teresa d’Arbúcies és una dona forta i amb empenta a qui li agrada parlar i aprofita qualsevol ocasió per fer valer la feina que fan les dones: El seu marit i els seus fills han anat al combat… Està farta de tanta guerra. La Teresa ens explicarà el paper anònim, però no per això menys important, que van tenir les dones d’Arbúcies durant la guerra de successió.

Tornem a convocar-vos a recuperar la nostra història. La història de la nostra gent, de les nostres Tereses, Maries, Joans i Joseps. De totes aquelles persones que van viure, treballar i lluitar a Arbúcies i al Montseny el 1700 i que van patir la Guerra de Successió del 1714.

MÉS INFORMACIÓ A:    https://www.arbucies.cat/

PROGRAMA:    https://www.arbucies.cat/uploads/20170322/Programa_Combat_d_Arbucies_2017.pdf