Category Archives: Cultura

Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Post d’Elsa Ibar – Llibres gencat

9788439397717Camilo Cava Balcells (Balaguer, 1880-1950), fill de Cal Cava, família burgesa i terratinent de Balaguer, es va llicenciar en dret l’any 1903 i va exercir professionalment d’advocat, jutge municipal, procurador dels tribunals i fins i tot de notari eclesiàstic, designat pel bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Balaguer i tresorer i administrador del Sindicat Agrícola de Balaguer i de la Caja Rural Católica y de Préstamos. Així mateix, com a periodista de vocació, va escriure articles en nombrosos diaris d’Espanya, sobretot d’agricultura com la Página Agrícola del diari de Lleida “La Mañana”, i també a la revista local “Pla i Muntanya”.

Durant la Guerra Civil, l’autor, que aleshores tenia 56 anys, es va quedar a Balaguer i va escriure un diari, que inicià el dia 18 de juliol de 1936 fins a l’1 d’abril de 1939. Aquest Diari té un interès històric inqüestionable, ja que ens relata els fets que Camilo Cava va viure de primera mà al llarg de tota la Guerra Civil a Balaguer. Dia rere dia, l’autor ens explica tant els fets més cruents com els relatius a la vida quotidiana i a la supervivència d’aquells que es van quedar a la ciutat.

Camilo Cava era un home de dretes i aquest posicionament, cada cop més ferm a mesura que avançava la guerra, es fa palès al llarg de tot el diari. Tanmateix, i més enllà de la seva visió personal dels esdeveniments, l’autor tenia consciència de l’excepcionalitat del moment que estava vivint i, per això, volia deixar per escrit el seu testimoni.

Hi ha tres exemplars del Diari, una primera versió manuscrita que, posteriorment, l’autor  va revisar per tal de preparar una darrera versió mecanografiada i corregida. Josep Pla Blanch s’ha fet càrrec de l’edició per a la present publicació Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells, la qual ha enriquit fent els aclariments necessaris a peu de pàgina per a una millor comprensió del text i contrastant, quan s’esqueia, els fets històrics del relat.

Elsa Ibar Torras
Directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Arxius i societat. Quaderns de Divulgació Històric

Via:  Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Post d’Elsa Ibar – Llibres gencat

Nova mostra permanentment al MACBA amb cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

Al Museu d’Art Contemporani de Barcelona, el MACBA,  el passat 4 d’octubre va tenir lloc la presentació d’una exposició especial que porta per títol Un segle breu: Col·lecció MACBA, concebuda com una presentació permanent que ocuparà tota la primera planta de l’edifici del museu. L’exposició examinarà la història de l’art contemporani, prestant una atenció especial a les relacions entre les manifestacions artístiques i el seu context social i polític.

El mateix equip curatorial del MACBA comissaria l’exposició, i es duran a terme diverses activitats paral·leles, com ara visites comentades o un curs sobre les obres exposades.

La mostra proposa una data d’inici, el 1929, quan va tenir lloc lExposició Internacional de Barcelona, esdeveniment que va comportar una transformació urbana molt important. La segona sala se centra en la Guerra Civil Espanyola, anys en què artistes i cineastes es van implicar, a través dels seus mitjans d’expressió, en la difusió de les diverses ideologies polítiques.

L’exposició avança cronològicament fins a arribar als anys seixanta amb un art cada vegada més influenciat pel món de la publicitat i els mitjans de comunicació. El visitant també podrà descobrir a través de la Col·lecció MACBA com van impregnar l’art fets com el del Maig del 68 o moviments com el feminisme. La mostra arriba fins als nostres dies, amb un art, en paraules dels responsables de l’exposició, “centrat en la crítica de les relacions econòmiques regides pel neoliberalisme i la globalització”, i que també “ha examinat les relacions humanes dominades per la geopolítica i les desigualtats en la distribució del poder”.

Entre altres, la mostra inclourà obres d’artistes com: Jean-Michel Basquiat, Alexandre CalderHans Haacke, Jenny Holzer, Miralda, Juan Muñoz, Jorge Oteiza,  Pablo Palazuelo, Raymond Pettibon, Antoni Tàpies o Joaquim Torres-García.

El CRAI Biblioteca del Pavelló de la República ha cedit un número considerable de cartells de la col·lecció de Guerra Civil espanyola.  En total es podran veure trenta dos cartells, sis dels quals són originals i la resta reproduccions a mida original. Entre els cartells originals hi trobareu:

Les Milícies us necessiten!Aixafem el feixisme, ¿Que fais-tu pour empécher cela? o ¡Imitad! al héroe del pueblo.

No us la perdeu!

Via:  Nova mostra permanentment al MACBA amb cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

La UB incrementa un 17 % les publicacions en accés obert | Blog del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

Des de l’any 2011, la Universitat de Barcelona ha augmentat un 17 % les seves publicacions en accés obert, fins a arribar, l’any 2017, a un 27,4 % del total de les publicacions anuals. Aquestes són les dades que mostra l’Observatori de l’Accés Obert (OAO), una iniciativa impulsada l’any 2016 per la UB i la UPC per fer un seguiment de l’accés obert a les dues institucions.

Les dades de l’Observatori recullen un augment considerable en els darrers cinc anys de les publicacions en accés obert. Segons Ignasi Labastida, responsable de la Unitat de Recerca i Innovació del CRAI de la UB, «a partir d’aquestes dades es podran proposar escenaris de futur més realistes i analitzar-los per tal d’aconseguir la transició completa cap a l’accés obert».

Via: La UB incrementa un 17 % les publicacions en accés obert | Blog del CRAI Biblioteca de Farmàcia i Ciències de l’Alimentació

Joan Solà, divulgador: la seva participació en programes de televisió i altres vídeos | Bloc de Lletres

Joan Solà fou un gran divulgador. A la xarxa es poden trobar nombrosos vídeos de diversos programes de televisió on hi va participar, així com les seves intervencions en actes com l’entrega del Premi d’Honor de les Lletres Catalanes o la concessió del títol honorífic de Doctor Honoris Causa per la Universitat de Lleida.

Per tal de facilitar l’accés a aquests vídeos, hem creat una llista de reproducció al canal de Youtube del CRAI Biblioteca de Lletres.

També es poden recuperar vídeos des de l’UBtv, el portal audiovisual de la Universitat de Barcelona fent una cerca per “Joan Solà”. Entre els resultats es poden visualitzar la seva última lliçó com a docent, “Construcció d’una sintaxi normativa: criteris, Exemples”, en el marc del màster d’Estudis Avançats i Aplicats de Llengua i Literatura Catalanes, diverses conferències de la “I Jornada Joan Solà” o  l’acte de comiat al Paranimf de la Universitat de Barcelona.

Així mateix, fent una cerca sota “Joan Solà” a TV3 a la Carta es poden visualitzar diferents programes d’aquest canal televisiu en els que va participar.

Neus Nogué, professora del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la Universitat de Barcelona, analitza la vessant divulgadora de l’obra de Joan Solà en l’exposició virtual de la mostra ‘Joan Solà, bibliòfil’ que es pot visitar actualment al CRAI Biblioteca de Lletres.

 

Via: Joan Solà, divulgador: la seva participació en programes de televisió i altres vídeos | Bloc de Lletres

Donació del Fons Fotogràfic de Josep M. Miró Rosinach (1925-2007) a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI | Grup d’Arxivers de Lleida

La vídua del sr. Josep Mª Miró i Rosinach, la sra. Josefina Magriñá, ha donat el fons fotogràfic i documental a l’Arxiu fotogràfic de l’IEI. La signatura de la donació es va fer el passat dia 23 de maig.

Aquest fons, es va oferir a l’IEI a finals del 2015 i es va acordar que es realitzaria un inventari del seu contingut abans de signar la donació en ple domini a l’IEI. Durant aquest dos anys, el fons ha estat instal·lat en material de conservació adequat per a la seva preservació i ha estat inventariat en una base de dades que facilitarà la recerca del material als investigadors.

El volum del fons és de 554 rodets de negatius i 455 rodets de diapositives de 35mm i de 6×6. També hi ha més de 6000 fotografies en paper i 162 carpetes amb documentació diversa (articles, fotolits, reculls de diaris, esborranys dels seus llibres, anotacions, correspondència,…). Els rodets de negatius i de diapositives s’aniran digitalitzant a demanda, en funció de les peticions dels usuaris i, a mesura que es digitalitzin, es podrà completar la fitxa descriptiva de cada fotografia.

El Fons de Josep M. Miró  compta amb una interessant mostra de fotografies de gran qualitat, majorment en blanc i negre, que constitueixen una finestra en el temps, ancorada bàsicament, en les dècades dels anys seixantes i setantes del segle XX. El volum d’aquest fons és compon principalment de cinc grups o conceptes fotogràfics ben definits, sobre els quals es pot estructurar una primera classificació temàtica: la fotografia aplicada al Tecno-Art; la fotografia etnogràfica d’àmbit rural; la fotografia etnogràfica de caire folklorista; la fotografia arqueològica i la fotografia historicista sobre estudis medievals.

  • Fotografia Tecno-Art

Són imatges experimentals, en les quals l’autor hi ha aplicat tècniques adquirides com a artista especialitzat en pintura a l’oli, gravats, monotips, aiguaforts i nombrosos dibuixos, realitzats a partir dels anys quaranta del segle XX. En 1964, Miró comença a experimentar amb la fotografia artística, on s’aprecia perfectament el seu bagatge artístic traslladat a la imatge: composició de bodegons i interiorismes rurals; solaritzats; granulats i algunes composicions que s’apropen a un Pop-Art de finals dels seixanta i primeries dels anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica rural

Com a artista consumat en figuracions i paisatges de la Segarra antiga, plasmada en els seus olis en l’etapa artística de 1940-1955, Miró trasllada novament les persones i paisatges segarrencs al clixé fotogràfic. Aconsegueix captar un expressionisme humà en primers plans de fort ascetisme i el sentiment aspre d’una terra dura. Els seus paisatges de la Segarra són un vell testimoni fotogràfic d’una societat rural que finia a finals dels anys seixanta del segle XX i una llum de modernitat que s’albirava als anys setantes del segle XX.

  • Fotografia etnogràfica de folklore popular

Es tracta bàsicament, d’unes imatges adquirides a través de la seva feina com a Cap dels Serveis de Composició Artística en la discogràfica Belter. Durant aquest període, iniciat en 1964, Miró plasma fotogràficament aspectes folklòrics d’ampli abast territorial i de diversitat cultural que alhora, serveixen per a portades de discs i cartellisme d’aquest anys seixantes, setantes i vuitantes del segle XX.

  • Fotografia arqueològica

Part del fons Miró Rosinach es nodreix de fotografies realitzades durant el temps en que va desenvolupar la tasca de fotògraf oficial del Museu Arqueològic de Catalunya, en temps del Dr. Eduard Ripoll; i també va fer de fotògraf per la UB, sota la tutela del Dr. Manuel Riu i Riu, director del Departament d’Història Medieval de la universitat. Encara que la major part de les fotografies restin a l’arxiu del MAC, algunes imatges es conserven al Fons Miró Rosinach. Bàsicament, aquelles que formaven part de la seva tasca intel·lectual com a historiador medieval.

  • Fotografia d’estudis medievals

Tot i que inicialment és una faceta que s’engloba dins de l’experiència adquirida al museu arqueològic, Miró desenvolupa una important tasca d’investigador medieval, centrant-se en l’estudi i plasmació fotogràfica de les esteles funeràries discoïdals de la Segarra i altres comarques. Però la temàtica també implementa el seu fons fotogràfic amb imatges d’esglésies i fossars amb esteles “in situ”; en aspectes religiosos i cultuals d’ampli abast, tots ells de gran qualitat expressiva i pedagògica.

Existeix també, un “calaix de sastre” on s’hi engloba un seguit d’imatges captades en contextos puntuals, molt simplificats, però sense prou volum per a fer-ne un corpus temàtic.

 

Miquel Torres, President
Grup de Recerques de les Terres de Ponent. Historiador i especialista del Fons Miró Rosinach
Marta Llobera
Arxiu Fotogràfic de l’IEI

 

Via:  Donació del Fons Fotogràfic de Josep M. Miró Rosinach (1925-2007) a l’Arxiu Fotogràfic de l’IEI | Grup d’Arxivers de Lleida

La col·lecció de cartells de la Segona República i de la Guerra Civil espanyola del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

En repetides ocasions us hem parlat de la col·lecció de cartells del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República, una de les “joies” del nostre fons.

Tenim més de 10.000 cartells de finals del segle XIX fins a l’actualitat.

Des del punt de vista històric, la col·lecció constitueix una font molt important per a l’estudi dels fets polítics, econòmics, socials i culturals esdevinguts a Catalunya i Espanya d’aquest període.

Destaquen els 3.000 cartells que corresponen a la Segona República i  la Guerra Civil, una part dels quals es pot consultar a la Memòria Digital de Catalunya.

Aquesta col·lecció també la podeu trobar al nostre Pinterest.

Els cartells corresponen a temàtiques molt diverses i és per aquest motiu que hem volgut fer una classificació, ja que ni la Memòria Digital ni el Pinterest ofereixen aquesta possibilitat.

Hem emprat un nou recurs web i d’aquesta manera hem aconseguit un nou ordre.

Els de l’època de la Segona República espanyola estan organitzats per les temàtiques següents:

  • Al·legories de la República
  • Eleccions generals espanyoles de 1931
  • El govern de la Segona República
  • Referèndum per l’Estatut de Catalunya de 1931
  • Eleccions generals espanyoles de 1933
  • Eleccions municipals catalanes de 1934
  • Eleccions generals de 1936
  • Classe treballadora
  • Infància i joventut
  • Exèrcit
  • Sanitat i beneficència
  • Medi ambient
  • Cultura
  • Esport
  • Mapes

I pel que fa a la Guerra Civil, hem establert la següent classificació:

1. CARTELLS DEL BÀNDOL LLEIAL A LA REPÚBLICA

  • L’ALÇAMENT MILITAR
  • FRONT DE GUERRA
    • Exèrcit popular de la República
    • Defensa militar republicana al nord, a l’est i a Madrid
    • Instruccions per als soldats
    • Activitats dels soldats al front
    • Homenatges als herois de guerra
  • REREGUARDA
    • Revolució
    • Treball per al front
    • Economia
    • Unitat sindical
    • Esforç de guerra
    • Lluita contra el feixisme
    • Dones
    • Infància i joventut
    • Defensa passiva de la població
    • Sanitat i assistència social
    • Solidaritat de guerra
    • Problemes a la rereguarda
    • Discursos de Manuel Azaña
    • Catalanisme i guerra
    • Cultura
    • Esport

2. CARTELLS DEL BÀNDOL REBEL

3. DIMENSIÓ INTERNACIONAL DEL CONFLICTE

4. MAPES

A partir d’ara, a les Exposicions Virtuals de la  nostra pàgina web, podreu trobar aquest nou recurs. Esperem que us agradi i us sigui d’utilitat!

Per elaborar aquesta selecció hem comptat amb l’ajut d’Anna Sospedra Rodríguez, estudiant en pràctiques del Grau d’Història de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.

Des del nostre blog volem agrair a l’Anna la feina feta.  Esperem que hagi gaudit de la seva estada al CRAI Biblioteca del Pavelló de la República.

 

Via:  La col·lecció de cartells de la Segona República i de la Guerra Civil espanyola del CRAI Biblioteca del Pavelló de la República | Blog de la Biblioteca del Pavelló de la República

11a Ruta de l’Art – Castelló d’Empúries

Dies 12, 13 i 14 d’octubre el 2018 Castelló d’Empúries (Alt Empordà)

La Ruta de l’Art, ha esdevingut un moviment cultural consolidat i un dels més importants de tota la comarca. Una ruta on podrem trobar diferents manifestacions artístiques, així com també noves propostes del que podem anomenar Art Emergent i on també hi participaran deu estudiants de la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona.

MÉS INFORMACIÓ A:  https://www.castello.cat/

I A:   http://www.rutadelartce.com/

Ingressa a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell el fons de l’Ajuntamentde Vila-sana | Grup d’Arxivers de Lleida

El passat 27 de juliol la consellera de Cultura Laura Borràs, l’alcalde de Vila-sana, Joan Sangrà, i el president del Consell Comarcal del Pla d’Urgell, Joan Trull, van signar el conveni de cessió en dipòsit i règim de comodat del fons documental de l’Ajuntament de Vila-sana a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell.

Aquest fons consta d’uns 40 metres de documentació datada entre els anys 1933 (data de la creació del municipi prèvia segregació de Castellnou de Seana) i 2004. Tan aviat com sigui possible, rebrà el corresponent tractament arxivístic, catalogació, instal·lació als dipòsits i posada a disposició dels investigadors i de la pròpia administració.

Amb l’ajut d’un tècnic d’arxiu i d’un auxiliar, assumits  respectivament per la Subdirecció General d’Arxius i Gestió Documental i pel Consell Comarcal del Pla d’Urgell, així com la col·laboració del personal del mateix Ajuntament de Vila-sana,

s’ha pogut fer el trasllat amb garanties de control i amb la supervisió necessària per tenir localitzable i recuperable qualsevol document en qualsevol moment, ja sigui a partir d’inventaris sumaris, així com d’una ubicació provisional estratègica i concreta als dipòsits de prearxivatge.

El procés va començar fa pocs anys, quan els llibres d’actes del ple ja es varen posar a pública consulta a través del portal “Arxius en Línia”. El 2014 ja s’havia elaborat la corresponent fitxa del Cens d’Arxius.

Informació extreta de la pàgina web de la XAC

Via: Ingressa a l’Arxiu Comarcal del Pla d’Urgell el fons de l’Ajuntamentde Vila-sana | Grup d’Arxivers de Lleida

Nova versió de la base de dades del corpus de textos francesos «Frantext» | Bloc de Lletres

S’ha estrenat una nova versió de la base de dades textual Frantext, un corpus que comprèn més de 5.000 textos en llengua francesa, desenvolupada per l’ATILF (Analyse et Traitement Informatique de la Langue Française):

Historiquement dévolu à la recherche d’exemples pour le Trésor de la Langue Française, et d’abord centré sur la langue des XIXème et surtout XXème siècle la base Frantext a poursuivi son évolution en élargissant son empan diachronique: ajout de textes médiévaux, de textes en moyen français, français préclassique et classique. La base continue en parallèle ses enrichissements dans le domaine moderne. Elle contient 10% de textes dits «scientifiques» et techniques et 90% de texte considérés comme «littéraires» regroupant tous les genres: romans, mémoires, autobiographie, journaux personnels, théâtre, poésie, essais. Ce corpus comprend des œuvres françaises, mais aussi francophones.

Son ambition n’est pas d’opérer une sélection en suivante le canon littéraire, mais de représenter l’usage du français écrit dans sa diversité: on y trouvera donc des classiques de la littérature, comme Flaubert ou Proust, mais aussi des manuels de cuisine, des traités de chasse, des ouvrages de linguistique, des manuels de géographie, des mémoires de journaliste, des romans contemporains ou même des écritures dites ordinaires».

La base de dades ofereix diferents eines d’interrogació i filtratge, i altres opcions d’explotació de la base de dades que trobareu explicades al manual d’ajuda. Afegim un parell de captures de la visualització de resultats cerca:

 

Via:  Nova versió de la base de dades del corpus de textos francesos «Frantext» | Bloc de Lletres

Ingrés dels Protocols notarials de 1917 a l’Arxiu Comarcal de la Segarra | Grup d’Arxivers de Lleida

LArxiu Comarcal de la Segarra ha ingressat un total de set volums notarials històrics corresponents a l’activitat fedatària de la institució durant l’any 1917, a les notaries de Cervera (Simó Clavera i Lluís Duran), Bellpuig (Francesc Molina), Guissona (Josep Faus) i Tàrrega (Pau Sanahuja i Francesc Santamaria).

El fons de l’Arxiu Comarcal de la Segarra (ACSG) està format per la documentació de les notaries de Cervera, Anglesola, Bellpuig, Guimerà, Guissona, Tàrrega, Verdú i Vilagrassa. L’arxiu només custodia dos volums de les notaries de Sanaüja i Torà perquè fins a l’any 1967 van pertànyer al districte notarial de Solsona, on es troben tots els protocols.

Aquest fons notarial també conté un conjunt de llibres, manuals i altres instruments de notaris diversos i de no identificats de poblacions del districte; tres volums amb els acords i deliberacions del Col·legi de Notaris de Cervera i un seguit d’inventaris i correspondència de l’Arxiu General del Districte i formularis per a l’exercici de l’art de la notaria.

Els protocols de més de vint-i-cinc anys i menys de cent de les notaries demarcades romanen sota la custòdia del notari-arxiver a l’Arxiu General de Protocols del Districte de Cervera, ubicat a la notaria.

En el fons de l’ACSG predominen els manuals, els esborranys, els llibres i els protocols. Segueixen els llibres especials per raó del tipus d’acte com els testaments, els inventaris i els capítols matrimonials. També hi trobem altres tipologies d’actes, com els capbreus, les vendes, els censals, les procuracions…

A més, del Fons del Districte notarial de Cervera, a l’Arxiu també es conserven llibres i manuals de notaris de poblacions foranes al districte notarial: Agramunt, Arbeca, Balaguer, Barcelona, Bellver de Cerdanya, Manresa, Igualada, Lleida, Montblanc, Oliana, Prada de Conflent, Prats de Rei, Ribes de Freser, Santa Coloma de Queralt, Tiurana, Vallfogona de Riucorb  i Valls.

Notícia extreta web Arxiu Comarcal de la Segarra

Via:   Ingrés dels Protocols notarials de 1917 a l’Arxiu Comarcal de la Segarra | Grup d’Arxivers de Lleida