Daily Archives: Desembre 2, 2018

La Sant Espina – Música

La Santa Espina és una sardana amb música d’Enric Morera i text d’Àngel Guimerà. És la més emblemàtica d’Enric Morera i és considerada un himne patriòtic pels catalans.
Formant part de la sarsuela homònima, fou estrenada el 1907 al Teatre Principal de Barcelona. A causa de les seves connotacions catalanistes, fou prohibida durant les dictadures de Primo de Rivera i Franco.

The sardana (Catalan pronunciation: [sərˈðanə]; plural sardanes) is a musical genre typical of Catalan culture and danced in circle following a set of steps. The dance was originally from the Empordà region, but started gaining popularity throughout Catalonia from late 19th century to beginning of the 20th century after the modernisation done by Josep Maria Ventura i Casas.
Men and women join together in a circle by holding hands and facing inwards to dance

Cobla Barcelona – La Santa Espina (Instrumental)

La Santa Espina

La santa espina

Ramón Calduch – 16.La Santa Espina

Som i serem gent catalana
tant si és vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Déu va passar-hi en primavera,
i tot cantava al seu pas.
Canta la terra encara entera,
i canta que cantaràs.

Canta l’ocell, lo riu, la planta,
canten la lluna i el sol.
Tot treballant la dona canta,
i canta al peu del bressol.

I canta a dintre de la terra
el passat jamai passat,
i jorns i nits, de serra en serra,
com tot canta al Montserrat.

Som i serem gent catalana
tant si es vol com si no es vol,
que no hi ha terra més ufana
sota la capa del sol.

Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Post d’Elsa Ibar – Llibres gencat

9788439397717Camilo Cava Balcells (Balaguer, 1880-1950), fill de Cal Cava, família burgesa i terratinent de Balaguer, es va llicenciar en dret l’any 1903 i va exercir professionalment d’advocat, jutge municipal, procurador dels tribunals i fins i tot de notari eclesiàstic, designat pel bisbe de la Seu d’Urgell. L’any 1909 va ser regidor de l’Ajuntament de Balaguer i tresorer i administrador del Sindicat Agrícola de Balaguer i de la Caja Rural Católica y de Préstamos. Així mateix, com a periodista de vocació, va escriure articles en nombrosos diaris d’Espanya, sobretot d’agricultura com la Página Agrícola del diari de Lleida “La Mañana”, i també a la revista local “Pla i Muntanya”.

Durant la Guerra Civil, l’autor, que aleshores tenia 56 anys, es va quedar a Balaguer i va escriure un diari, que inicià el dia 18 de juliol de 1936 fins a l’1 d’abril de 1939. Aquest Diari té un interès històric inqüestionable, ja que ens relata els fets que Camilo Cava va viure de primera mà al llarg de tota la Guerra Civil a Balaguer. Dia rere dia, l’autor ens explica tant els fets més cruents com els relatius a la vida quotidiana i a la supervivència d’aquells que es van quedar a la ciutat.

Camilo Cava era un home de dretes i aquest posicionament, cada cop més ferm a mesura que avançava la guerra, es fa palès al llarg de tot el diari. Tanmateix, i més enllà de la seva visió personal dels esdeveniments, l’autor tenia consciència de l’excepcionalitat del moment que estava vivint i, per això, volia deixar per escrit el seu testimoni.

Hi ha tres exemplars del Diari, una primera versió manuscrita que, posteriorment, l’autor  va revisar per tal de preparar una darrera versió mecanografiada i corregida. Josep Pla Blanch s’ha fet càrrec de l’edició per a la present publicació Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells, la qual ha enriquit fent els aclariments necessaris a peu de pàgina per a una millor comprensió del text i contrastant, quan s’esqueia, els fets històrics del relat.

Elsa Ibar Torras
Directora general de Patrimoni Cultural de la Generalitat

Fitxa de compra a la Llibreria en línia

Altres publicacions de la col·lecció Arxius i societat. Quaderns de Divulgació Històric

Via:  Diari (Balaguer, juliol 1936-març 1939) de Camilo Cava Balcells │ Post d’Elsa Ibar – Llibres gencat