Daily Archives: Setembre 25, 2018

Hello Mary Lou – Música

“Hello Mary Lou” is a song written by U.S. singer Gene Pitney first recorded by Johnny Duncan in 1960, and later by Ricky Nelson in 1961.
Nelson’s version, issued as the B-side of his No. 1 hit “Travelin’ Man”, (Imperial 5741), reached No. 9 on the Billboard music charts on May 28, 1961. In the United Kingdom, where it was released as an A-side (with “Travelin’ Man” as the B-side), it reached No. 2. It was also a hit in much of Europe, particularly Norway, where it spent 14 weeks at No. 1. In New Zealand, the song reached No. 4.

Ricky Nelson – Hello Mary Lou, 1961 (Stereo-Mix)

Hello Mary Lou, goodbye heart
Sweet Mary Lou, I’m so in love with you
I knew Mary Lou, we’d never part
So hello Mary Lou, goodbye heart

You passed me by one sunny day
Flashed those big brown eyes my way
And oo I wanted you forever more
Now I’m not one that gets around
Swear my feet stuck to the ground
And though I never did meet you before

I said, hello Mary Lou, goodbye heart
Sweet Mary Lou, I’m so in love with you
I knew Mary Lou, we’d never part
So hello Mary Lou, goodbye heart

I saw your lips I heard your voice
Believe me I just had no choice
Wild horses couldn’t make me stay away
I thought about a moonlit night
My arms about good an’ tight
That’s all I had to see for me to say

Hey, hey, hello Mary Lou, goodbye heart
Sweet Mary Lou, I’m so in love with you
I knew Mary Lou, we’d never part
So hello Mary Lou, goodbye heart
So hello Mary Lou, goodbye heart
Yes hello Mary Lou, goodbye heart

L´espet, el parent mediterrani de la barracuda | HISTÒRIESDEMAR

L´espet (Sphyraena sphyraena) és un peix pelàgic emparentat amb la barracuda. Fins i tot, a casa nostra, alguns també l´anomenen erròniament amb aquest nom. La veritable barracuda però (Sphyraena barracuda) és una espècie molt més grossa que no s´ha descrit encara a la Mediterrània i que és típica de mars tropicals i subtropicals. Malgrat la mala premsa d´aquesta darrera per ser una espècie perillosa que pot atacar als humans, l´espet és un animal del tot inofensiu.

L´espet te un cos allargat, lleugerament cilíndric i aplanat lateralment que, està molt ben adaptat a l´hidrodinamisme. El seu cap és gran amb el musell llarg i punxegut. La mandíbula inferior és lleugerament prominent. Els seus ulls són grossos i molt ben definits. La boca presenta unes dents molt potents.

La meitat dorsal del cos presenta tonalitats de verdoses a gris blavoses amb una vintena de franges transversals més forques. La zona ventral és molt més clara amb tonalitats platejades. Presenta dues aletes dorsals molt ben separades i unes aletes pectorals curtes. L´aleta caudal és grossa i forcada.


Mola d´espets. Foto: CIB Jordi Regàs

Els exemplars juvenils formen moles nombroses, especialment en l´època de migració. Els adults són peixos molt més solitaris. Durant l´estiu s´apropen a la costa i és a partir d´aquesta època i fins al novembre quan es realitzen les majors captures.

La seva mida més habitual està entre els 30 als 50 cm, malgrat que s´han descrit exemplars de fins a un metre i mig. Com fan altres espècies pelàgiques, com ara la llampuga, s´aixopluga en les ombres d´objectes flotants.

És un voraç depredador que s´alimenta de peixos però també d´altres espècies com ara cefalòpodes i crustacis. Cada cop és més abundant a la Mediterrània. El creixement de les seves poblacions està relacionat a l´augment de la temperatura superficial de l´aigua del mar. Així doncs, aquesta espècie podria ser un bon indicador de l’escalfament global. Una altra espècie molt propera, l´espet gros (Sphyraena viridensis), és una espècie tropical que ja és possible trobar en les aigües més calentes de la mediterrània. Aquesta va entrar a la mediterrània des del Mar Roig a través del Canal de Suez.

L´espet es una espècie apreciada pels pescadors esportius. Foto: Adan J Gutierrez

L´espet és una espècie relativament estranya a la majoria de les llotges de peix i per tant, costa de trobar-lo als taulers de les nostres peixateries. Es pot capturar de manera ocasional amb palangres i amb tresmalls però també amb arts d´encerclament i d´arrossegament. En l’àmbit esportiu és una espècie apreciada que es captura sobretot amb el curricà o amb la fluixa. Els pescadors esportius valoren molt aquesta espècie per a la lluita que ofereix.

La seva carn és molt tendra i gustosa. Un cop treta, amb cura, l´espina dorsal queden molt poques espines que un cop netejades deixa uns filets molt nets que es poden cuinar de múltiples formes, això fa que la cuina de l´espet sigui molt rica i variada.

Via:  L´espet, el parent mediterrani de la barracuda | HISTÒRIESDEMAR