Daily Archives: Juliol 24, 2018

L’Empordà – Música

L’Empordà és una sardana amb música d’Enric Morera i lletra de Joan Maragall escrita l’any 1908. Morera la va compondre a petició del cor Amics Tintorers de Barcelona com a present per a la Societat Coral Erato de Figueres.

03 Coral G.E. de Catalunya – L’Empordà – Arrels d’un País, Vol. II
  • – Autor de la Música: Enric Morera i Viura.
  • – Autor de la Lletra: Joan Maragall i Gorina.

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !

Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !

Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !

Cap a la part del Pirineu,
vora els serrats i arran del mar
s’obre una plana riallera,
n’és l’Empordà !

Digueu, companys, per on hi aneu ?
digueu, companys, per on s’hi va ?
Tot és camí, tot és drecera,
si ens dem la mà !

Salut, salut noble Empordà !,
Salut, salut palau del vent !
portem el cor content, i una cançó !

Pels aires s’alçarà,
pels cors penetrarà,
penyora es-nirà fent de germanor
una cançó !

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

A dalt de la muntanya hi ha un pastor,
a dintre de la mar hi ha una sirena.
Ell canta al dematí, que el sol hi és bo,
ella canta a les nits de lluna plena.
Ella canta: “Pastor em fas neguit”
Canta el pastor: “Em fas neguit sirena”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
“Si hi baixessis, series mon marit !”
“Si hi pugessis, ma joia fóra plena !”
“Si sabessis el mar com és bonic !”
“Si veiessis la llum de la carena !”
La sirena es feu un xic ençà,
un xic ençà el pastor de la muntanya,
fins que es trobaren al bell mig del pla,
i de l’amor plantaren la cabanya:
fou l’Empordà !

Anuncis

Ingressen nous documents en el fons personal del poeta aranès Jusèp Sandaran Bacaria | Grup d’Arxivers de Lleida

La família Sandaran Fontfreda ha depositat una part de la biblioteca personal del poeta a l’Archiu Generau d’Aran

La família Sandaran Frontfreda ha dipositat a l’Archiu Generau d’Aran una part de la biblioteca personal del poeta aranès Jusèp Sandaran Bacaria. Els volums ingressats són obres d’autors com Josep Carner, Albert Albert Torrellas, Salvador Borrut i Soler, Joaquim Cases-Carbó, Joan Malagarriga, Ramon Suriñach Sentíes, Plàcid Vidal, datats entre els anys 1904-1935. Tots els llibres porten una dedicatòria personal que el propi autor fa a Sandaran. També ha ingressat una còpia de la traducció de l’obra de William Shakespeare “Enric IV” al català que Sandaran veu publicada en 1907.

0001
Libret dedicat a Sandaran per Josep Carner

L’any 2005, les senyores Eulàlia Sandaran Fontfreda, Clara Sandaran Fontfreda i el senyor Francesc Sandaran Fontfreda signen el contracte de dipòsit del fons personal del seu avi, Jusèp Sandaran Bacaria. Aquell mateix any la documentació ingressa a l’Archiu Generau d’Aran. El fons es format per manuscrits del propi Sandaran (estudis sobre la llengua aranesa, poemes, conferències, obres de teatre, costums…), correspondència amb altres autors contemporanis i fotografies familiars.

191010130000006,0001

Jusèp Sandaran Bacaria (1875-1942)

Jusèp Sandaran Bacaria, de casa Ferret de Canejan, neix el 31 de gener de 1875. Jusèp es casa amb Felipa Sambeat Romeva també de Canejan. El matrimoni va a viure a Barcelona, a on Sandaran mort l’any 1942. Entre 1906 i 1913 inicia una època de producció lingüística en defensa de la llengua aranesa. Escriu poemes que presenta en diversos jocs florals i que veu publicats en diverses publicacions occitanes com la “Bouts dera Montanho”; recull costums araneses, sobretot de Canejan, inicia un projecte de gramàtica aranesa i aplega, en més de 600 fitxes, paraules, refranys i dites araneses. Tot aquest treball culmina en la conferència, que pronuncia el 23 d’octubre de 1913 a l’Ateneu Obrer del Districte II de Barcelona i que titula “La Val d’Aran i els Catalans”. És en aquest període quan coincideix amb importants personatges contemporanis que també treballen en llengua aranesa o occitana com Mossèn Josep Condò Sambeat, Bernat Sarrieu i Josep Aladern, entre altres. L’1 de maig de 1912 finalitza un llibre manuscrit de poemes dedicats a la seva dona. En ell escriu 19 poemes en català i 6 en aranès. Entre 1918 i 1940 escriu poemes en català que també veurà publicats.

Els documents ja es poden consultar en línia a través del cercador de fons i documents d’Arxius en Línia Arxius en línia: cercador de fons i documents de la Xarxa d’Arxius Comarcals de Catalunya.
190010120000023,0001
Uns dels poemes de Jusèp Sandaran Bacaria escrit en aranès

Via: Ingressen nous documents en el fons personal del poeta aranès Jusèp Sandaran Bacaria | Grup d’Arxivers de Lleida