Daily Archives: Juliol 10, 2018

The Green Door – Música

“The Green Door” (or “Green Door”) is a 1956 popular song with music composed by Bob “Hutch” Davie and lyrics written by Marvin Moore. The song was first recorded by Jim Lowe, whose version reached number one on the US pop chart. The lyrics describe the allure of a mysterious private club with a green door, behind which “a happy crowd” play piano, smoke and “laugh a lot”, and inside which the singer is not allowed.

The Green Door (1956) Stereo Audio – Jim Lowe

Midnight
One more night without sleepin’
Uuh, Watchin’
Till that mornin’ comes creepin’
Green door
What’s that secret you’re keepin’?

There’s an old piano and they play it hot
Behind the Green Door.
Don’t know what they’re doin’ but they laugh a lot
Behind the gren door!
Wish they’d let me in so I could find out
What’s behind the Green Door!

Knocked once
Tried to tell them I’d been there
Door slammed!
Hospitality’s thin there
Wonder,
Just what’s going on in there.

Saw an eyeball peepin’ through a smoky cloud
Behind the green door.
When I said ‘Joe sent me’ someone laughed out loud
Behind the green door.
All I want to do is join the happy crowd
Behind the green door!

(Orchestral Break)

Midnight,
One more night without sleepin’
Watchin’
Till that mornin’ comes creepin’
Green door,
What’s that secret you’re keepin’?

Green door,
What’s that secret you’re keepin’?

Green Door

Anuncis

la DaDa: El diari digital de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya | Grup d’Arxivers de Lleida

En un moment en que les eines que fins ara ens servien per comunicar i comunicar-nos sembla que s’estan redefinint o fins i tot desapareixent apareix una de nova La DaDa en format de publicació digital i després d’un temps llarg de reflexió sobre si un butlletí en format paper (o PDF) era prou útil i engrescador per justificar tot l’esforç que requeria la seva publicació periòdica. És una nova forma més dinàmica de presentar els continguts, adaptada als temps i més en consonància amb la resta d’informació i continguts que ens arriben d’altres àmbits. És cert que a alguns els obligarà a adoptar nous hàbits en la lectura (no es pot subratllar!), però ho podem compartir, extractar i comentar a través de les xarxes socials generant d’aquesta forma debat i per tant augmentant el coneixement, però sobretot el fet de compartir ens ajuda a difondre i a compartir amb els no professionals idees i inquietuds i per tant fer més propers tant els arxius com la feina de les persones que hi treballem. És una bona fórmula per poder fer realitat tot això el perfil de twitter creat @laDaDa_AAC que permetrà una interacció més directa entre lectors i autors.

És cert que aquest “primer número” no ha provocat gaire enrenou a les xarxes, a pesar d’una editorial compromesa i punyent amb l’actualitat com és la deriva que sembla que ha pres el legislador i el Govern espanyol per a posar encara més difícil l’accés a la documentació i als arxius. L’article de la Marta Munuera Els sistemes que volem  tampoc no pot deixar indiferent a ningú, des de la primera pregunta que és d’aquelles que ens fa venir mal d’estómac i mirar cap al cel fins i tot a aquells més agnòstics. A més hi ha articles amb experiències interessants com el que recull la de la Xarxa d’Arxius Municipal (XAM) o el “recull bibliogràfic” que sempre eixampla els nostres coneixements i que de vegades fins i tot ens permet forçar les costures d’aquell vestit professional (bata?) que de vegades ens queda una mica just.

Augurem un llarg recorregut al concepte encara que el format (o la imatge) canviarà molt més ràpidament que en tots aquests anys ho ha fet el butlletí de l’Associació, perquè els temps són uns altres, tot canvia molt ràpid i la nostra professió ens exigeix estar atents.

 

Via:  la DaDa: El diari digital de l’Associació d’Arxivers i Gestors de Documents de Catalunya | Grup d’Arxivers de Lleida