Daily Archives: Juny 26, 2018

Lola la Tavernera – Música

Port-bo és un grup d’havaneres fundat el 1966 a Calella de Palafrugell que, juntament amb altres amants del gènere, va ser l’impulsor de la cantada d’havaneres de Calella de Palafrugell, en la que ha participat en totes les seves edicions. El seu repertori, heretat en gran part dels vells cantaires de Calella, està format per havaneres clàssiques i noves, valsos mariners, balades, boleros, sardanes, cançó catalana, etc.
Durant les diferents etapes del grup s’han enregistrat 14 discos amb més de 160 temes diferents. A finals de 1995, el disc Arrel de Tres es va classificar a la vuitena posició dels discos més venuts en català, essent el primer cop que un disc d’havaneres aconsegueix aquesta fita.
El juny del 2005 oferiren un concert d’havaneres i cançons de taverna al Palau de la Música Catalana, que estava inclòs a la programació dels Concerts de Tarda al Palau. El novembre del 2006 van presentar l’espectacle Bolenera a L’Auditori, i el maig del 2009 A prop del mar (aquest, amb Nina). Han col·laborat amb artistes com Nina i amb els grups Gema 4, Montgrins[8] i Peix fregit.
A més de participar en les cantades dels Països Catalans, com ara Mallorca, Menorca, Formentera, Perpinyà i Cotlliure, també ho ha fet a Torrevella, Arrasate, Donostia, Bilbao, Madrid, Valladolid, Luxemburg, Amsterdam, Zuric, l’Havana i a diverses ciutats d’Israel.

L’AUTOR DE “LOLA LA TAVERNERA” ÉS: Carles Casanovas i Rigall

PORT BO – Lola la tavernera

Ja de negra nit, buscant aixopluc, entra a la taverna
el vent i la pluja van malmenant dies de tardor,
mariner jove, tibat i fort

amb fulard negre lligat al coll
alt, roda-soques, perdonavides i adulador.

Corre, Lola, posa’m un got de vi
i et cantaré una cançó.

I mentres l’hi canta una havanera amb la guitarra
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla
i mirant coqueta pica l’ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.

EI teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant.

I com cada vespre la tavernera encisadora
espera el galant que com cada nit, l’ha d’enamorar
amb la guitarra i un got de vi
cantarà alegre tota la nit
canons de Cuba, cants de mulates i blau marí.

Corre, Lola, posa’m un got de vi
i et canto tota la nit.

I mentres l’hi canta una havanera amb la guitarra
ella mou el cul, balanceja els pits, xiscla una rialla
i mirant coqueta pica l’ullet al noi de Calella,
gronxolant el cos, marcant el compàs d’aquella havanera.

EI teu cos m’encén, el teu cos em pot, mulateta bella,
jo t’estimaré fins la fi del temps, si tu vols ser meva.
I la bella Lola, llença el davantal,
mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant.
mans a la cintura, balla amb soltura, pel seu amant.

Et pourtant – Música

Charles Aznavour (/æznəvʊər/; French: [ʃaʁl aznavuʁ]; born Shahnour Vaghinag Aznavourian, Armenian: Շահնուր Վաղինակ Ազնավուրեան; 22 May 1924)  is a French, later naturalised Armenian, singer, lyricist, actor, public activist and diplomat. Aznavour is known for his unique tenor voice: clear and ringing in its upper reaches, with gravelly and profound low notes. In a career spanning over 70 years, he recorded more than 1,200 songs interpreted in eight languages. For himself and others, he has written more than 800 songs. He is one of France’s most popular and enduring singers. He has sold 180 million records and has been dubbed France’s Frank Sinatra, while music critic Stephen Holden has described Aznavour as “French pop deity.” He is also arguably the most famous Armenian of his time. In 1998, Aznavour was named Entertainer of the Century by CNN and users of Time Online from around the globe. He was recognized as the century’s outstanding performer, with nearly 18% of the total vote, edging out Elvis Presley and Bob Dylan.

Charles Aznavour – Et pourtant

1
Un beau matin, je sais que je m’éveillerai
Différemment de tous les autres jours
Et mon coeur délivré enfin de notre amour
Et pourtant, et pourtant
Sans un remord, sans un regret, je partirai
Droit devant moi, sans espoir de retour
Loin des yeux, loin du coeur, j’oublierai pour toujours
Et ton corps, et tes bras et ta voix, mon amour

REFRAIN
Et pourtant, pourtant
Je n’aime que toi
Et pourtant, pourtant
Je n’aime que toi
Et pourtant, pourtant
Je n’aime que toi
Et pourtant

2
J’arracherai sans une larme sans un cri
Les liens secrets qui dechirent ma peau
Me libérant de toi, pour trouver le repos
Et pourtant, et pourtant
Je marcherai vers d’autres cieux d’autres pays
En oubliant ta cruelle froideur
Les mains pleines d’amour, j’offrirai au bonheur
Et les jours et les nuits et la vie de mon coeur

REFRAIN
Et pourtant, pourtant
Je n’aime que toi
Et pourtant, pourtant
Je n’aime que toi
Et pourtant, pourtant
Je n’aime que toi
Et pourtant

3
Il faudra bien que je retrouve ma raison
Mon insouciance et mes élans de joie
Que je parte à jamais pour échapper à toi
Et pourtant, et pourtant
Dans d’autres bras, quand j’oublierai jusqu’à ton nom
Quand je pourrai repenser l’avenir
Tu deviendras pour moi qu’un lointain souvenir
Quand mon mal et ma peur et mes pleurs vont finir

REFRAIN
Et pourtant, pourtant
Je n’aime que toi
Et pourtant, pourtant
Je n’aime que toi
Et pourtant, pourtant
Je n’aime que toi
Et pourtant

Via:  “Charles Aznavour – Et pourtant”  | AMERICA ON COFFEE