Daily Archives: Mai 7, 2018

La paràbola dels talents | Jordi Franch Parella Weblog

El propietari confia els seus béns a tres servents: cinc, dos i un talent respectivament. El talent era una unitat de mesura monetària en temps de Jesús. Equivalia a 21 kg de plata o, el que és el mateix, 6.000 denaris, la moneda romana de referència. Donat que el sou mitjà a Judea era un denari diari, un talent equivalia a 6.000 dies de treball, això és, el fruit de 20 anys de vida laboral. Quantitats, per tant, molt importants. Al cap del temps, l’amo els demana comptes de l’administració dels béns rebuts. Els dos primers servents, que han aconseguit doblar el capital, obtenen la felicitació i la recompensa de l’amo. Però el tercer servent només ha conservat el talent confiat. ¿Com actuarien els governants, partidaris de la intervenció estatal, davant d’aquestes circumstàncies? Doncs intervenint, naturalment. No s’acceptaria aquesta distribució final tan desigual per injusta i, invocant una pretesa justícia social, prendrien els talents de qui més té, mitjançant impostos, beneficiant el menys afavorit amb subsidis públics. No cal dir-ho, part de la riquesa desposseïda s’haurà de destinar a pagar els serveis de redistribució forçosa i coactiva. Ara bé, la resolució bíblica d’aquesta paràbola dels talents és justament la contrària. El servent que només ha conservat el talent rebut és castigat i desposseït del capital, que es dóna a qui en té més. Perquè a tot aquell qui té, li donaran encara més; però al qui no té, li prendran fins allò que li queda.

Quins són els missatges teològics d’aquesta paràbola? Primer, Déu ho posseeix tot; segon, ens delega a nosaltres el control temporal dels béns de la creació; i tercer, tenim l’obligació de treballar-los i incrementar el valor dels actius confiats. Les implicacions econòmiques i socials que comporta són brutals. Notem, d’entrada, la desigualtat en la distribució, tant inicial com final, de la renda i la riquesa. De bon principi, els talents ja no es distribueixen igualitàriament i, amb el pas del temps, les desigualtats no fan altra cosa que incrementar. L’amo no es compadeix del servent poruc i improductiu que només ha conservat el talent confiat (què hauria passat si un servent corrupte hagués malbaratat els béns?). Li recrimina que no ho hagi dipositat a un banc, podent recuperar d’aquesta manera els interessos del capital -la llarga etapa actual d’interessos zero imposats manu militari pels Bancs Centrals és una aberració econòmica i històrica-. Castiga el mal servent, li pren els diners i els dóna a qui en té deu vegades més.

Quan ideologies com el marxisme han forçat la igualtat material de rendes, s’ha obert la porta a tota mena d’abusos de poder i injustícies legals. Com dirà Pau, “qui no vulgui treballar, que no mengi”. Això és, aquell que, tenint capacitat, no vulgui participar en el procés productiu, no pot demanar a la societat que el mantingui. Per acabar amb la pobresa, no calen subvencions públiques, sinó treball productiu. La falsa il·lusió que es pot incrementar el nivell de vida -i pretendre la salvació- sense produir res és falsa. Esperar que algú, moltes vegades l’Estat, et mantingui permanentment condueix al debilitament de la fibra moral d’una societat, a l’erosió del sentit de responsabilitat i, en definitiva, a la pèrdua de la llibertat. Llibertat, salvació i progrés econòmic i social van junts. Totalitarisme i pobresa, també.

Via: La paràbola dels talents | Jordi Franch Parella Weblog

Alone Again (Naturally) – Música

“Alone Again (Naturally)” is a song by Irish singer-songwriter Gilbert O’Sullivan. It was released in 1972 at the same time as (but not on) the album, Back to Front. In total, the single spent six weeks, non-consecutively, at #1 on the United States Billboard Hot 100 singles chart. Billboard ranked it as the No. 2 song for 1972. In Casey Kasem‘s American Top 40 of the 1970s, “Alone Again (Naturally)” ranked as the fifth most-popular song of the decade (Debby Boone’s “You Light Up My Life” was #1). “Alone Again (Naturally)” also spent six weeks at number one on the Easy Listening chart. The track reached #3 in the UK Singles Chart.

Gilbert O’Sullivan – Alone Again (Naturally)

“Alone Again (Naturally)”

In a little while from now
If I’m not feeling any less sour
I promise myself to treat myself
And visit a nearby tower

And climbing to the top
Will throw myself off
In an effort to make clear to whomever
What it’s like when you’re shattered

Left standing in the lurch
At a church where people saying
My God, that’s tough, she stood him up
No point in us remaining

We may as well go home
As I did on my own
Alone again, naturally

To think that only yesterday
I was cheerful, bright and gay
Looking forward to, well, who wouldn’t do
The role I was about to play

But as if to knock me down
Reality came around
And without so much as a mere touch
Cut me into little pieces

Leaving me to doubt
Talk about God in His mercy
Who, if He really does exist
Why did He desert me?

And in my hour of need
I truly am, indeed
Alone again, naturally

It seems to me that there are more hearts
Broken in the world that can’t be mended
Left unattended
What do we do?
What do we do?

Alone again, naturally

Now, looking back over the years
And whatever else that appears
I remember I cried when my father died
Never wishing to hide the tears

And at sixty-five years old
My mother, God rest her soul
Couldn’t understand why the only man
She had ever loved had been taken

Leaving her to start
With a heart so badly broken
Despite encouragement from me
No words were ever spoken

And when she passed away
I cried and cried all day
Alone again, naturally
Alone again, naturally