La paràbola de la figuera | Jordi Franch Parella Weblog

En la paràbola de la figuera estèril (Lc 13, 1-9), Jesús ens planteja el propietari d’una vinya que hi tenia una figuera plantada. Va anar a trobar-hi fruit i no n’hi trobà. Donat que feia ja tres anys que la figuera no produïa figues, li va dir al vinyater que la tallés. Per què ha d’ocupar la terra inútilment? En el seu lloc s’hi pot plantar qualsevol arbre que no sigui bord i dongui fruit. Aleshores el vinyater li va dir al propietari que deixés la figuera encara un any més. Que l’adobaria per veure si dóna fruit d’ara endavant. Si no, la tallaria. Com s’ha d’interpretar aquesta paràbola? El propietari de la vinya és Déu, el vinyater és Jesús, l’aigua que vivifica les plantes adobades és l’Esperit, i cada un de nosaltres som la figuera. Aquest simbolisme té un llarg recorregut i molt temps abans, ja el profeta Isaïes havia comparat la vinya de Jahvé amb la casa d’Israel i la població de Judà amb la seva plantació. Com a la paràbola dels talents, se’ns recorda que haurem de donar comptes de les nostres vides. La vida és un do rebut, però tenim l’obligació, cadascú en funció de les seves capacitats i possibilitats, de rendibilitzar-la.

PER LLEGIR L’ARTICLE SENCER ANEU A L’ENLLAÇ DE MÉS ABAIX

Via: La paràbola de la figuera | Jordi Franch Parella Weblog.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s