Catalunya a la carta? El dia després

FONT:     EL MATÍ DIGITAL
“ESBOSSOS ALEMANYS”:   PERE GRAU

Molts somnien una Catalunya nova. Però, fins a quin punt podrà ser-ho?

Des de la gran campanada de la darrera diada, que va acabar de despertar a molta gent que encara dormia o ho feia veure, i a mesura que el full de ruta d’una transició nacional s’anava concretant han sortit moltes veus amb fites diferents, però amb un denominador comú: l’esperança que la independència sigui per Catalunya una mena d’hora zero que ens permeti de fer un país millor, de superar faltes del passat, d’encarrilar millor la nostra vida pública allà on s’hagi desviat per viaranys que es considerin perillosos per al futur de tots plegats.

És l’hora dels idealistes de tota mena que voldrien apropar-se tant com es pugui a la seva visió utòpica d’un món perfecte, o almenys un de menys mal girbat que el que tenim. Aquestes visions divergeixen molt les unes de les altres. El ventall va des del desig de revaloració dels valors cívics i d’un liberalisme republicà que doni ales a allò de millor que hi ha en cadascú de nosaltres (com els mateixos Joan Lluís Pérez-Francesch i Jordi Feixas, al MD), fins a les idees rupturistes de la CUP o del duo Forcades-Oliveres, que del sistema polític-econòmic actual no voldrien deixar-ne ni les engrunes i que ens deixarien aillats en la part del món on vivim.

Em temo molt que la realitat portarà moltes decepcions a tots els que esperen de la independència catalana potser més d’allò que aquesta ens pot donar. I seria bo per evitar aquestes decepcions, per evitar que molts diguin després que per a aquest viatge no ens calien alforges, que mirem de no deixar massa lliures les regnes de la nostra fantasia o dels nostres desigs i mirem de tocar molt de peus a terra.

Fa un parell d’anys vaig escriure a un altre lloc: “Cal remarcar que la independència no seria cap panacea que d’avui a demà convertís la nostra terra en el paradís terrenal, com semblen creure de vegades alguns optimistes entusiastes. Seria, però, començar un nou camí on les mancances i els defectes que hi haguessin serien les nostres pròpies i no les que altres ens imposin, i que estigui en les nostres mans de corregir-les i no en les incompetents de gent a la que no els hi importem un rave. Els efectes positius de la independència (que comparat amb la situació actual serien molts) l’anomenat home del carrer no els notaria d’un dia per l’altre, però crec que després de pocs anys el país hauria canviat tant que els que llavors siguin més grans se’n farien creus”.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elmati.cat/article/3187/catalunya-a-la-carta-el-dia-despres

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s