De la Via Bàltica a la Via Catalana

FONT:   VILAWEB
Autor/s: ACN – Divendres  23.08.2013  09:05
ENLLAÇ A L’ARTICLE:    http://www.vilaweb.cat/noticia/4140022/20130823/via-baltica-via-catalana.html

Avui fa vint-i-quatre anys de la cadena humana que va expressar al món el desig d’independència d’Estònia, Letònia i Lituània

El 23 d’agost de 1989, dos milions de ciutadans d’Estònia, Letònia i Lituània van fer una cadena humana per unir els 671 km entre els tres països i expressar a tot el món el desig d’independència. La Via Bàltica, que ha servit d’inspiració per a la Via Catalana i de la qual avui fa vint-i-quatre anys, va marcar un punt d’inflexió. ‘Una Europa comuna només es pot fer si totes les nacions europees tenen garantit un dret lliure a l’autodeterminació’, deia el manifest. Dos anys després, la que es considera una de les principals manifestacions pacífiques de la història va assolir l’objectiu: Estònia, Letònia i Lituània van ésser reconegudes estats independents.

La cadena humana del Bàltic, que va passar per les tres capitals (Vílnius, Lituània; Riga, Letònia, i Tallinn, Estònia), es feia coincidint amb el cinquantè aniversari del pacte entre Hitler i Stalin per dividir-se Europa, i que va implicar l’ocupació soviètica dels tres estats bàltics.

El manifest que es va difondre durant la celebració de la Via Bàltica recordava l’ocupació soviètica dels tres països i avisava que la URSS havia fet ‘tot el possible per retirar de les memòries i dels mapes d’Europa les repúbliques d’Estònia, Letònia i Lituània’.

En aquest sentit, doncs, era alhora una reivindicació contra l’autoritarisme de la URSS i una exigència d’independència. Tot i que la cadena humana bàltica va aixecar grans simpaties internacionals, en un primer moment Moscou la va criminalitzar.

Conseqüències ‘catastròfiques’

El primer comunicat del règim soviètic sobre la via assegurava que si els dirigents independentistes aconseguien el seu objectiu, ‘les possibles conseqüències podrien ser catastròfiques’. El text, que es va llegir per televisió, avisava que la cadena humana suposava una ‘seriosa amenaça per al futur dels pobles del Bàltic’, que podien ésser ’empesos a l’abisme pels seus caps nacionalistes’.

Lituània, Letònia i Estònia van recuperar la independència, oficialment i amb tot el reconeixement internacional, l’any 1991, tot i que Vílnius ja l’havia declarada el març de l’any anterior. De fet, en el seu manifest, els independentistes del Bàltic avisaven els dirigents internacionals de la necessitat de recuperar el reconeixement d’independència pels seus països.

Missatge internacional

‘Es poden tancar els ulls per no veure el problema bàltic, però no deixarà d’existir. Per nosaltres, és un problema inalienable de drets humans. Per vosaltres, és un problema de doble moral i de seguretat. Però d’una manera o una altra, l’hem de resoldre junts, d’acord amb els principis de la llei internacional’, afegia el manifest.

‘Germans i germanes a l’est i l’oest, estem preparats per oblidar la vostra doble moral si trobeu el coratge per demanar que s’apliquin els principis de la llei internacional no sols a l’Àfrica i l’Àsia, sinó també a Europa.’ Pels independentistes bàltics, el projecte europeu no podia tenir sentit sense un ‘dret lliure de l’autodeterminació’.

L’any 2009, coincidint amb el vintè aniversari de la cadena, l’aleshores secretària d’Estat dels EUA, Hillary Clinton, va assegurar que la Via Bàltica havia convertit el 23 d’agost en ‘una fita en la lluita per l’autodeterminació’.

Arxiu digital

En ocasió de l’aniversari de la cadena humana al Bàltic i en preparació dels actes de commemoració del seu primer quart de segle, el 2014, l’organització Europeana 1989 ha demanat als ciutadans que donin fotografies, vídeos i records de la Via Bàltica. L’objectiu és tenir una recopilació d’històries personals d’aquest simbòlic dia, que va marcar el futur de la regió.

De fet, la digitalització dels fitxers i records personals del 1989 permet a qualsevol persona de participar en una nova Via Bàltica en línia, en què es poden seguir a través de la xarxa parts del recorregut. El projecte, que s’emmarca en una iniciativa sobre la caiguda del bloc soviètic, permet a qualsevol persona cedir els seus vídeos, fotografies i àudios a través de la xarxa o en actes públics com els de Riga 2014 que se celebren aquests dies.

De fet, la Via Bàltica ja forma part del Registre de la Memòria del Món de la UNESCO. Segons aquesta organització internacional, la cadena humana va ésser una ‘manifestació única i pacífica que va unir tres països en la seva lluita per la llibertat’.

Més informació:

El predecent: la multitudinària Via Bàltica del 1989

Entrevista amb Henn Karits: ‘La cadena humana al Bàltic va ser el cim en el procés d’independència’

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s