No podem passar la vida renaixent

FONT:     EL MATÍ DIGITAL
“OPINIONS”:   JOSEP MARIA PUIGJANER

Aquesta renaixença que els catalans d’avui estem protagonitzant ha de ser l’última

Davant de moments decisius de la trajectòria d’un país convé rememorar fites importants que ja han passat a les pàgines de la Història. Resulta saludable recuperar-les perquè solen contenir una bona dosi estimuladora del present.

Espigolant en l’excel·lent biografia política de Francesc Cambó, que un intel·lectual castellà, Jesús Pabón, ja l’any 1969 posava a disposició dels catalans que volien conèixer la profunditat de l’ànima d’aquest mític catalanista, em topo amb un esdeveniment que avui està cobert de teranyines. Em refereixo a la Conferència Nacional Catalana, que s’inicià el 4 de juny de 1922 al teatre Orfeó, de Gràcia. Així com ara l’actual Assemblea Nacional Catalana té un innegable caràcter agitador, emocional, aglutinador, aquella Conferència Nacional dels anys vint, tot i donar un sonor cop de puny a la taula per despertar la societat, era d’índole més aviat teòrica, reflexiva.

Al discurs inaugural, Lluís Nicolau d’Olwer subratllà que el país passava moments de depressió i que calia fer examen de consciència. Dretes i esquerres tenien la seva actuació política, però “oblidaven la plenitud de l’ideari català”. Calia –deia d’Olwer– que els catalans coincidissin en l’estimació a la pàtria i en la consecució de la justícia social. L’eloqüència refinada de Jaume Bofill i Matas desvetllà sorollosos entusiasmes, sobretot quan enfocà la proa crítica contra “el país opressor que es troba en una gran inferioritat moral i ètica en relació amb el país oprimit”. Rovira i Virgili mostrà el seu radical plantejament de la qüestió que reunia els convocats: proclamà el dret de Catalunya a procedir lliurement a la seva constitució orgànica, assenyalant que el règim més adequat era el d’una república lliure i sobirana. I Josep Maria Pi i Suñer insistí en la necessitat d’incorporar l’obrerisme a la política nacionalista i d’internacionalitzar el problema català.

LLEGIR MÉS A:     http://elmati.cat/article/3233/no-podem-passar-la-vida-renaixent

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s