La inspiració que ve del Bàltic

FONT:    NACIÓ DIGITAL

Estònia, Letònia i Lituània es van mobilitzar l’any 1989 per proclamar el seu desig d’independència de la URSS amb una protesta pacífica que va sacsejar la consciència mundial

Bernat Ferrer, Barcelona | Actualitzat el 13/07/2013 a les 23:59h
Especial:   Via Catalana


La Via Bàltica, precedent de la independència d’Estònia, Letònia i Lituània.

El 23 d’agost de 1989, entre mig milió i un milió d’estonians, letons i lituans van conformar una gran cadena humana entre la capital d’Estònia, Tallinn, i la capital de Lituània, Vilnius, com a mostra de solidaritat entre les nacions bàltiques en la seva lluita per la independència de la URSS. Una extensa cadena de 660 quilòmetres, coneguda com a Via Bàltica, que ara és reconegut per la Unesco com a patrimoni mundial dins del Registre de la Memòria del Món. Dos anys més tard d’aquella epopeia, el 17 i 18 de setembre de 1991, els tres països passaven a ser membres de ple dret de l’Organització de les Nacions Unides (ONU). La Via Catalana d’aquest 11 de Setembre pretén imitar la gesta.

La Via Bàltica va ser “la mostra més convincent de la unitat dels pobles d’Estònia, Letònia i Lituània” en la seva lluita per la independència, i “una de les mostres més impressionants de lluita pacífica” que han tingut lloc arreu del món, segons que ressalten a Nació Digital els responsables del Museu del Front Popular de Letònia. De fet, sostenen que la Via Bàltica “va tornar a posar sobre la taula mundial el problema de la independència dels estats bàltics i va demostrar la voluntat i predisposició d’aquests pobles per recuperar la seva independència”.

La cadena humana bàltica va marcar un abans i un després en la comunitat internacional. De fet, el llavors senador nord-americà Bob Dole va afirmar: “La gent del meu país, els Estats Units d’Amèrica, estan seguint tot allò que està passant a Estònia, Letònia i Lituània. Admirem la vostra lluita i tenim esperances en el progrés que vosaltres us heu proposat aconseguir.” A les eleccions presidencials de 1996, Dole, candidat a la presidència dels EUA pel Partit Republicà, perdria a mans del demòcrata Bill Clinton.

Una data emblemàtica

L’ideòleg de la cadena humana va ser Edgar Savisaar, cap del Front Popular d’Estònia Rahvarinne, que va proposar la idea el 15 de juliol de 1989 durant la trobada del Consell Bàltic a Pärnu (Estònia), una trobada crucial en el procés d’alliberament de les nacions bàltiques. Aquell Consell Bàltic esdevindria, anys després, l’actual Assemblea Bàltica, un organisme oficial de coordinació dels parlaments estonià, letó i lituà.

El dia escollit per fer la cadena era especialment simbòlic. El 23 d’agost de 1939, la Unió Soviètica i l’Alemanya nazi signaven un pacte de no-agressió conegut com a pacte Mólotov-Ribbentrop, que contenia unes clàusules secretes de repartició d’Estònia, Letònia, Lituània, Finlàndia i part de Romania entre ambdues potències. El 23 d’agost de 1989, doncs, es complien 50 anys d’aquell pacte, que va suposar la fi de la independència aconseguida a principis de segle.

LLEGIR MÉS A:   http://www.naciodigital.cat/noticia/56845/inspiracio/ve/baltic

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s