Sobre Artur Mas. Qui la diu més grossa?

FONT:     EL MATÍ DIGITAL
“ESBOSSOS ALEMANYS”:   PERE GRAU

És molt fàcil criticar l’actuació d’un altre quan hom no té cap responsabilitat al damunt de les espatlles.

Un aclariment per endavant: ni conec el nostre president, ni hi he tingut mai cap relació personal, a part d’un parell de cartes d’encoratjament que he gosat d’enviar-li quan els atacs que rep m’han fet pujar massa la pressió. Em va agradar molt que dos companys del MD (Marta Royo i Joan Barqué, el 12 i el 13 de juny) sortissin a defensar-lo obertament i avui voldria afegir-hi algunes consideracions que complementin el que ells van exposar tant bé.

Per què defensem el nostre president? No, perqué el creguem infal·lible. No perquè el creguem un superhome. Superhomes (vull dir els que es creuen ser-ho, com Erdogan i Aznar, p.e.) no m’inspiren gens de confiança. Amb ells s’acaba malament. Els que el defensem ho fem senzillament perquè creiem que és un home íntegre en tots els sentits, valent, amb un esperit de sacrifici pel nostre país que va més enllà de totes les ambicions personals i partidistes, i fins i tot més enllà del que potser la seva salut li permeti. I ara em direu: si tu mateix dius que no el coneixes, com t’arrisques a fer afirmacions gaire categòriques? Doncs, de la mateixa manera que emitim judicis sobre altres figures del nostre temps o de temps passats: per allò que han fet, per allò que han dit, i per allò que n’han opinat els que més podien conèixer-los. El primer criteri encara coixeja. Jutjar Mas pel que ha fet és prematur, perquè ho està fent i encara és a mig camí. Però hi han altres elements que són útils. Per exemple el llibre de Pilar Rahola, de la que ningú no pot pas creure que sigui una aduladora professional. O totes les entrevistes que li han fet els medis catalans (sobretot El Punt-Avui) on ha dit més d’una frase que retrata -potser més del que ell mateix es pensa- la seva manera de ser. O alguna cosa de les que han dit els seus col·laboradors més immediats. O l’evaluació d’allò que en diuen els seus adversaris polítics, en funció d’allò que opinem d’aquests. Dels atacs des de fora no ens en hem de meravellar. Si tan incapaç fos el nostre president no l’atacarien amb tanta mala bava. I els atacs des de dintre són sovint tant més forts com més medíocres són els que els fan.

Al llibre de Rahola, en Germá Godó diu d’en Mas: “És capaç de no dir-te la veritat. Però és incapaç de dir-te una mentida”. Això que sembla un contrasentit no ho és pas. Vol dir que si ho creu oportú en Mas no dirà tota la veritat, o potser no dirà res o no respondrá a una pregunta. Però que si ho fa podràs pujar-hi de peus que no et menteix. I el mateix Mas diu a Pilar Rahola: “Prometo molt poques coses, molt poques vegades i a molt poca gent. Perquè si ho faig, compleixo”. Ja tenim dues coordenades per començar a definir el president: complir la paraula donada i no mentir en cap cas. I aquest ha estat alguna vegada el seu punt feble: esperar dels altres el mateix capteniment i sortir-ne defraudat. Hi ha proves d’aquestes qualitats? Jo crec que sí. Des del primer moment en Mas no ha amagat cap de les dificultats del país i de la seva gestió i ha donat sempre la cara, dient les coses tal com són i sense amagar-se al darrera dels seus col·laboradors com fan sovint altres polítics que tots coneixem.

LLEGIR MÉS A:    http://elmati.cat/article/3196/sobre-artur-mas-qui-la-diu-mes-grossa

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s