Daily Archives: Juliol 17, 2013

Nou títol dels Papers del Pavelló de la República “L’oportunisme de Franco: un informe sobre la qüestió jueva (1949)”

lolaEl passat mes de juny va sortir publicat el darrer número, l’onzè,  de la col·lecció Els papers del Pavelló de la República, titulat L’oportunisme de Franco: un informe sobre la qüestió jueva (1949).

Aquest llibre forma part del projecte de recerca “El franquisme a Catalunya: institucionalització del règim i organització de l’oposició (1938-1979 desenvolupat dins el Grup de Recerca i Anàlisi del Món  Actual (GRANMA). L’edició, la introducció i les notes han anat a càrrec de Luciano Casali i Lola Harana.

«L’Espagne et les Juifs», editat per l’Oficina de Información Diplomática del Ministeri d’Assumptes Estrangers espanyol l’any 1949, és un opuscle inèdit que forma part dels extensos fons del CRAI Biblioteca Pavelló de la República. Prové de l’arxiu del CEHI, Centre d’Estudis Històrics Internacionals, de la Univesitat de Barcelona, fundat pel professor Jaume Vicens Vives l’any 1949.

Els editors han donat a conèixer aquest document traduït…

View original post 135 more words

Sobre Artur Mas. Qui la diu més grossa?

FONT:     EL MATÍ DIGITAL
“ESBOSSOS ALEMANYS”:   PERE GRAU

És molt fàcil criticar l’actuació d’un altre quan hom no té cap responsabilitat al damunt de les espatlles.

Un aclariment per endavant: ni conec el nostre president, ni hi he tingut mai cap relació personal, a part d’un parell de cartes d’encoratjament que he gosat d’enviar-li quan els atacs que rep m’han fet pujar massa la pressió. Em va agradar molt que dos companys del MD (Marta Royo i Joan Barqué, el 12 i el 13 de juny) sortissin a defensar-lo obertament i avui voldria afegir-hi algunes consideracions que complementin el que ells van exposar tant bé.

Per què defensem el nostre president? No, perqué el creguem infal·lible. No perquè el creguem un superhome. Superhomes (vull dir els que es creuen ser-ho, com Erdogan i Aznar, p.e.) no m’inspiren gens de confiança. Amb ells s’acaba malament. Els que el defensem ho fem senzillament perquè creiem que és un home íntegre en tots els sentits, valent, amb un esperit de sacrifici pel nostre país que va més enllà de totes les ambicions personals i partidistes, i fins i tot més enllà del que potser la seva salut li permeti. I ara em direu: si tu mateix dius que no el coneixes, com t’arrisques a fer afirmacions gaire categòriques? Doncs, de la mateixa manera que emitim judicis sobre altres figures del nostre temps o de temps passats: per allò que han fet, per allò que han dit, i per allò que n’han opinat els que més podien conèixer-los. El primer criteri encara coixeja. Jutjar Mas pel que ha fet és prematur, perquè ho està fent i encara és a mig camí. Però hi han altres elements que són útils. Per exemple el llibre de Pilar Rahola, de la que ningú no pot pas creure que sigui una aduladora professional. O totes les entrevistes que li han fet els medis catalans (sobretot El Punt-Avui) on ha dit més d’una frase que retrata -potser més del que ell mateix es pensa- la seva manera de ser. O alguna cosa de les que han dit els seus col·laboradors més immediats. O l’evaluació d’allò que en diuen els seus adversaris polítics, en funció d’allò que opinem d’aquests. Dels atacs des de fora no ens en hem de meravellar. Si tan incapaç fos el nostre president no l’atacarien amb tanta mala bava. I els atacs des de dintre són sovint tant més forts com més medíocres són els que els fan.

Al llibre de Rahola, en Germá Godó diu d’en Mas: “És capaç de no dir-te la veritat. Però és incapaç de dir-te una mentida”. Això que sembla un contrasentit no ho és pas. Vol dir que si ho creu oportú en Mas no dirà tota la veritat, o potser no dirà res o no respondrá a una pregunta. Però que si ho fa podràs pujar-hi de peus que no et menteix. I el mateix Mas diu a Pilar Rahola: “Prometo molt poques coses, molt poques vegades i a molt poca gent. Perquè si ho faig, compleixo”. Ja tenim dues coordenades per començar a definir el president: complir la paraula donada i no mentir en cap cas. I aquest ha estat alguna vegada el seu punt feble: esperar dels altres el mateix capteniment i sortir-ne defraudat. Hi ha proves d’aquestes qualitats? Jo crec que sí. Des del primer moment en Mas no ha amagat cap de les dificultats del país i de la seva gestió i ha donat sempre la cara, dient les coses tal com són i sense amagar-se al darrera dels seus col·laboradors com fan sovint altres polítics que tots coneixem.

LLEGIR MÉS A:    http://elmati.cat/article/3196/sobre-artur-mas-qui-la-diu-mes-grossa

Exteriors veta l’accés a cinc segles de documents diplomàtics

Cathalonia

Historiadors i arxivers subscriuen un manifest contra l’opacitat del govern espanyol

Sílvia Marimon

investigadorA Espanya hi ha un dels arxius diplomàtics més secrets del món. Ho denuncia un manifest que s’entregarà al Congrés de Diputats i que subscriuen més de 200 historiadors espanyols i estrangers, que han vist com les seves investigacions quedaven bloquejades sine die perquè el ministeri d’Exteriors ha vetat l’accés a la documentació. Al manifest hi ha firmes d’investigadors britànics, francesos, italians, nord-americans, colombians, hongaresos, japonesos… Ángel Viñas, Helen Graham, Borja de Riquer, Joan Maria Thomàs, Henry Ettinghausen, Javier Tébar Hurtado, Antonio Niño i Carme Molinero són alguns dels historiadors que subscriuen el manifest.

Si qualsevol ciutadà vol saber els detalls de les relacions d’Espanya amb el Vaticà entre els segles XVI i XX es pot trobar amb una porta tancada. Tampoc podrà accedir als documents de la venda d’armes d’Alemanya i Itàlia al bàndol franquista. Ni…

View original post 401 more words

Tractat contra la nació catalana

Cathalonia

EVA SANS – Cap de Recerca del Cercle Català d’Història

En tal data com avui de fa 300 anys, el 13 de juliol del 1713, es va signar el tractat entre Anglaterra i Espanya que va comportar la pau entre tots dos països. La signatura d’aquesta pau va provocar que Felip V (Felip d’Anjou) aconseguís el reconeixement com a rei d’Espanya i de les Índies per part dels països que van signar-lo, un tractat que va atorgar nombroses condicions avantatjoses per a tots ells.

De la signatura dels diversos tractats d’Utrecht se’n va derivar que Espanya perdés Menorca i Gibraltar, que van passar a mans britàniques, i també Sicília, uns territoris que havien format part de la Corona d’Aragó des de feia cinc segles. Jordi Miravet, president del Memorial 1714, aclareix que el significat referit a la signatura de l’11 d’abril del 1713 era el d’un tractat de pau.

Segons…

View original post 779 more words