La llengua és una forma d’intel·ligència

UCRONIES

“Sovint són les paraules mateixes les que il·luminen el pensament, i no al revés”, fa dir Sánchez Piñol a Martí Zubiría, l’heroi de la seva última novel·la. És vera. Pensem tan malament que el pensament no troba les paraules. En canvi les paraules –no sé com s’ho fan– s’encoblen i a vegades fan visible una veritat. Això passa perquè la llengua és una forma d’intel·ligència.

La llengua és més coses, esclar: és un dipòsit de cultura, un catalitzador d’emocions, un connector social. La llengua som nosaltres. La precisió i la riquesa de la llengua no és sinó la precisió i la riquesa de l’ànima. Però el que m’impressiona és aquesta capacitat que la llengua té de precedir el pensament. És com la càbala: un aplega lletres de manera arbitrària i de cop i resposta troba una veritat. Són les paraules mateixes que es busquen en cerca d’un sentit, com si…

View original post 77 more words

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s