La marca espanyola

FONT:    EL PUNT – AVUI
04/07/13 02:00 – Xavier Diez

Tres fronts neguitegen la casta que té el poder efectiu de l’Estat. L’acció directa dels ciutadans, l’independentisme català creixent i el procés de memòria històrica sorgit des de la societat civil

Podria haver-hi un nacionalisme espanyol plural, transversal, republicà. Tanmateix, la Guerra Civil i el franquisme s’ho van endur tot i avui els símbols, imposats a punta de pistola durant la transició, han resultat ser els d’uns sectors de la societat espanyola responsables i beneficiaris de la gran tragèdia del franquisme. Ara per ara, només es veuen agitar banderes espanyoles, o bé en manifestacions esportives en expressions d’allò que Michael Billig denomina “nacionalisme banal”, o associades a actes on una minoria social exigeix la restricció de drets individuals o col·lectius (contra l’avortament, els casaments gais o l’autonomia i la identitat de les nacions de matriu no castellana). En contraposició, en les creixents protestes arreu de la geografia peninsular, ja siguin antipolítiques o sectorials, la bandera republicana com altres símbols rupturistes, al costat de banderes que representen les identitats perifèriques, són les que es deixen veure damunt d’una ciutadania transversal, plural, i cada vegada més emprenyada amb l’ordre vigent.

Tot plegat evidencia que la imatge oficial de la nació constitucional requereix els serveis d’un psicoanalista d’urgència. La imatge que el poder pretén projectar de l’estat, en un exercici d’escassa imaginació publicitària, ve a recollir-se sota la marca Espanya. Tanmateix, el relat, cuinat a còpia de tòpics rancis, turisme, toros, processons, futbol i paelles, no convenç (ni sembla que pretengui seduir) la majoria de la ciutadania espanyola, ans al contrari. La idea d’Espanya que es pretén vendre a l’estranger és cada vegada més contestada des de l’interior, no només per aquells que consideren que la seva referència nacional és la catalana o la basca, sinó per persones còmodes amb una identitat espanyola. Per a un contingent creixent de ciutadans, l’Espanya oficial representa una actualització dels mites i principis del franquisme, dominada per la mateixa elit caciquista, blindada durant la transició, i creixentment contestada des de tots els fronts per aquells que, des de diverses perspectives, vam ésser maltractats per la dictadura i ens estan robant les poques coses que havíem recuperat al llarg d’una fràgil i inconsistent democràcia.

LLEGIR MÉS A:    http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/659654-la-marca-espanyola.html

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s