El Dret a Decidir, una necessitat vital. Antoni Infante

FONT:   ANNA NOTÍCIES
Antoni Infante. MDT i CUP Almàssera. (Filed under: General — MDT @ 9:52)

Des que ,el juny de 1707, Felip V va fer promulgar el Decret de Nova Planta pel qual suprimia les nostres institucions autòctones, conjuntament amb les d’Aragó (que s’ampliaria el novembre del 1715 i gener del 1716 a Balears i Catalunya) el nostre poble pateix, almenys, tres grans tipus de problemes:

a) El nostre cos social, no s’ha pogut desenvolupar amb la normalitat d’un poble autocentrat. Tot el que des d’aleshores hem fet estava i està condicionat per les necessitats de Madrid/Espanya, per a qui no som altra cosa que el seu hinterland, colònia interior o espai d’on extraure guanys.

b) Poc a poc, hem anat assumint una espècie de minoria d’edat a perpetuïtat que fa que ens comportem com a col•lectivitat sense drets. Són altres que podem decidir per nosaltres. Són altres que determinen el que és bo o dolent per a nosaltres. Son altres que ens diuen que no som poble, sinó una simple comunitat regional d’una nació que després de la derrota militar i la subsegüent repressió, ens va imposar les seves lleis, usos i costums. Ja ens agradaria que els fets fórem només un relat als llibres d’història però la gravetat del tema rau en què les conseqüències continuen ben vives.

c) La manca de pràctica a l’hora d’exercir amb independència, ha afeblit la nostra voluntat de decidir. Ja se sap que un múscul que no s’exercita s’acaba atrofiant. Si a més de no poder exercir com a subjecte adult, hem interioritzat que no tenim dret a fer-ho i a més comptem amb tota mena de persones botifleres i sipaies que han fet del seu indigne paper el mecanisme per a fer créixer les seues fortunes personals, tenim el quadre perfecte d’una psicopatologia social, sobre la qual hem d’actuar amb urgència.

Una vegada definida la malaltia al seu nivell macro o holístic, ens és possible començar a entendre el funcionament de la resta de patologies que se’n deriven: llengua, cultura, sistema educatiu, sanitari, xarxes comunicatives, sistema productiu, petjada ecològica, manca de sobirania alimentaria, pobresa del sistema democràtic i de llibertats, asimetria en el repartiment del excedent social, pobresa generalitzada i riquesa cada volta més injustament concentrada, etc.

Fins ara, i a imitació de la pitjor medicina al•lopàtica, els sectors socials més compromesos amb el nostre poble, la majoria de les ocasions hem actuat sobre cadascuna de les expressions més visibles o doloroses, intentant taponar les ferides (especulació urbanística, atur, desnonaments, transvasaments hidràulics, manteniment del sector públic, denuncia de la corrupció, contra les retallades de drets, per l’equiparació de gènere i per les llibertats d’opcions sexuals, ampliant la fraternitat a tots els éssers vius, denunciant la repressió…) però dissortadament per cada “ferida” que taponem s’obren d’altres tant o més doloroses.

LLEGIR MÉS EN AQUEST ENLLAÇ:    ANNA NOTÍCIES

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s